Deva Paksha organitza i dirigeix tallers de teràpies de l'Ayurveda a Espanya i ha elaborat la tècnica de massatge Abhyanga-ioga
Així és la tècnica del Abhyanga-Ioga
Així és la tècnica del Abhyanga-Ioga - El mètode combina el massatge ayurvèdic Abhyanga tradicional amb una seqüència de moviments i estiraments profunds i vigorosos que ajuden a re alinear l'estructura òssia muscular, alleujant tensions
El nostre cos té un llenguatge propi, ens parla i s'expressa a través d'emocions o de crits d'auxili que solen acabar convertits en contractures o dolors físics. Si hem arribat a aquest punt és molt probable que la principal raó sigui que no hem sabut aturar a temps o, potser més important, que no hem sabut escoltar el nostre cos mentre ens parlava. La terapeuta Deva Paksha va entendre aquesta particular relació amb el nostre cos als 13 anys, gràcies a la dansa primer, i al ioga més tard. La seva pròpia experiència li va fer adonar-se que el cos s'expressa a través de les emocions i, des de llavors, va començar a observar el llenguatge del cos ia connectar amb ell a través de les mans. Actualment, la seva vida està dedicada per complet al mètode Abhyanga-ioga i al desenvolupament dels programes de formació en Ayurveda. Aquesta tècnica (veure vídeo) combina el massatge ayurvèdic Abhyanga tradicional amb una seqüència de moviments i estiraments profunds i vigorosos que ajuden a re alinear l'estructura òssia muscular, alleujant totes les tensions - incloses les cròniques- enfortint el sistema immunològic i desintoxicant l'organisme.
-Tan allunyats estem del nostre propi cos?
-Sí, i cada vegada ho estem més per la manera en què vivim. Comencem el dia amb presses, anem corrent a tot arreu i ens permetem escoltar-nos.
-Quan es va adonar vostè que això podria canviar-li la vida?
-Als 13 anys vaig començar a observar el meu propi cos, una cosa que a mi sempre m'havia cridat l'atenció. Creia que eren molt interessants totes les possibilitats que el cos ens podia oferir. Amb la dansa va ser com vaig prendre molta més consciència d'aquestes potencialitats que té el nostre cos i vaig començar a adonar-me que podia canviar algunes postures de la meva vida quotidiana per estar cada vegada més a gust amb ell. El nostre cos ens parla i té un llenguatge propi que infeliçment no entenem.
-Com ens parla el cos?
- Es comunica de moltes maneres: mitjançant la nostra postura, l'equilibri, de l'aparició de malalties ... Amb una simple contractura, moltes vegades el que t'està dient és "mireu-me!". El problema és que nosaltres no ens parem a escoltar-lo, sinó que ens prenem un pal·liatiu o una pastilla per treure el dolor, sense observar el que està passant o de quina manera puc utilitzar aquesta trucada perquè el dolor no estigui aquí tot el temps. Si observes o escoltes una contractura, pots tenir una percepció del que cal fer perquè deixi de ser-hi.
-Sembla que la societat occidental està més preocupada a cuidar la seva imatge externa que en atendre les trucades d'auxili internes ...
-És cert que la societat occidental és la que està més allunyada del seu cos. A l'Índia, per exemple, ja es comença a treballar la idea del massatge com un hàbit des de petits. Si observes la seva postura amb el cos, veuràs que utilitzen molt més les mans i els peus en equilibri, i també a l'hora de treballar. A Occident, només ens recordem del cos a un nivell estètic.
-A on ens podria portar aquesta bona comunicació amb el nostre cos?
-Hi ha moltes possibilitats, però la més bàsica és mantenir un equilibri i allunyar de la teva vida les malalties. Després estarien la tranquil·litat, la pau; podràs fer el mateix que estaves fent fins ara però amb molt més assossec i senzillesa. Quan escoltem el nostre cos, el temps s'allarga més i l'estrès desapareix perquè prenem més consciència de tot.
-Llavors, ¿estem parlant d'una qüestió de consciència corporal, o mental?
-Penso que la clau és l'escolta. Si pares un minut per respirar i tancar els ulls veuràs com canvia la consciència corporal i mental. A través del cos podem canviar la nostra percepció de les coses, això segur.
-Si, a títol individual, tots ens paréssim a fer aquesta escolta que proposa, quines conseqüències socials hauria?
-D'entrada, més pau i tranquil·litat. No hi hauria tanta impaciència, l'altre no em molestaria tant, tot seria molt més senzill.
-La percepció és contradictòria, sembla que com més evolucionem com a éssers humans menys percepció tenim del que pot ser important per a nosaltres mateixos ...
-No hauria de succeir això, però passa. El que sí que observo és que, a diferència d'altres èpoques, ara tot passa molt ràpid. L'evolució existeix i és necessària, per descomptat, però hauríem de mantenir el contacte amb un mateix i poder compartir aquesta evolució amb la tranquil·litat. En el fons, és una decisió. Puc treballar 12 hores davant un ordinador, però abans decideixo estirar el meu cos, menjar sanament, treballar en un espai tranquil, parar per descansar, etc. Es tracta de decidir mantenir una qualitat de vida dins de la teva pròpia intensitat.
-És una lliçó de vida que no ens ensenyen a l'escola. Encara prevalen més els números i les lletres ...
-Encara no, però espero, i ho dic com a mare, que encara que el món sigui tan contradictori, algun dia ens adonem que podem canviar això i seguir evolucionant, i que els nens puguin aprendre com més aviat que és important mantenir aquesta qualitat humana, i entenguin que han de parar-se de tant en tant a escoltar els seus cossos.
-Estem parlant d'un canvi a títol individual, o creu que l'educació té moltes coses a dir en aquest sentit?
-Crec que l'educació és la base de tot. Jo puc prendre una decisió perquè ho he passat malament, o m'ha anat malament a la feina, o la meva parella m'ha deixat, i demanar ajuda externa. Però si de noi jo aprenc que puc parar, respirar diferent, escoltar-me, estirar el meu cos, tot serà molt més fàcil. Quan la gent comença a cuidar i escoltar al seu cos, sempre els comento que són uns privilegiats perquè hi ha gent que se'n va de aquesta vida sense haver-se escoltat mai. La educaci és la base perquè aquest és un dret de tots, i si ho impartissin a les escoles tot serà molt diferent.
-La prevenció és clau per, a la llarga, allunyar-se de la química?
-Aquest treball est fonamentat en la medicina ayurvdica, que és una medicina mil·lenària de l'Índia que se sustenta en tres pilars molt importants: el primer és la prevenció, el segon és fomentar la salut, i el tercer és tractar els desequilibris. La prevenció serà la clau. A través de l'educaci es podrà prendre consciència de la importància d'una bona prevenció, però desgraciadament est tot muntat de manera que aquesta prevenció no existeix. Fer estiraments bsics al mat abans de començar el dia ja és una manera de prevenir. A Occident, noms busquem els massatges quan tenim mal, quan ja no haurem haver arribat a aquest estat. És important que, encara que no tinguis dolor, et facis un massatge un cop al mes. És important que un pugui parar una hora o 90 minuts perquè algú li faci un massatge i elimini tota la tensi.
-Quan tenim mal és que hem fracassat amb el manteniment del nostre cos?
-A m no m'agrada utilitzar la paraula fracàs. Quan sentim dolor és perquè el cos està sent molt generós amb nosaltres i ens est recordant que no ho estem escoltant bé. És un crit d'auxili davant el que tenim dos possibles solucions: o prendre una pastilla per al dolor, o escoltar-lo i buscar ajuda de gent que ens pugui assessorar. Lgicament, hi ha patologies que estan ja avançades i han de ser tractades per un metge, però el treball que podem fer nosaltres és el d'investigar qu és el que ens ha generat aquesta malaltia o dolor. Ens podem preguntar quina s l'emoció que no he expressat ?.
-És possible una vida sense química?
-És molt complex perquè estem en un punt força complicat. És possible, s. Sempre dic que si la medicina ayurvdica no hagués tingut una etapa en què va caure en l'oblit, ara haurem una vida de molta ms qualitat. Cada vegada ens preocupem menys pel que mengem, per exemple. Ens parem a pensar si hi ha alguna cosa que no contingui tants txics? Tornem al d'abans, és una qesti que ens eduquin per a això i poder recuperar l'equilibri.
-Vostè es va formar al Brasil ia l'Índia. Va haver esfondrar moltes barreres al nostre pas?
-Sempre dic que sóc una ciutadana del món i intento no fer comparacions entre cultures. Quan et sents es, no hi ha res que sigui nou per a tu. Del que s m'he adonat és que la teràpia corporal no estava associada al massatge. El massatge estava associat a les contractures, per exemple. La gent va començar a adonar-se que darrere del massatge havia una teràpia molt més profunda. Tampoc he tingut molta dificultat més enllà d'això que t'explico, crec que la gent té moltes ganes d'ampliar els seus coneixements i d'experimentar. Mai he hagut de lluitar perquè em escoltessin.
-Quin és el problema més habitual de les persones que acudeixen a vostè?
-Les contractures: coll, lumbars, escàpules ... Si tens una hèrnia al coll no podré revertir-la, però sí que puc ajudar-te a que prenguis més consciència del teu cos perquè guanyis en qualitat de vida i entenguis què és el que t'ha portat a tenir aquesta contractura.
-Què ens està dient el cos quan es contractura?
-És una negació de escoltar-te a tu mateix. És cert que hi ha gent que, pel tipus de treball que fa, és més propícia a tenir aquest tipus de contractures. Però hi ha molta gent que passa la mateixa quantitat d'hores davant l'ordinador i no té aquesta zona contracturada. Cada cos s'expressa de manera diferent.
-Posi'm algun exemple.
-Hi ha persones que acudeixen a mi amb el mateix símptoma: el trapezi està molt carregat o el coll està molt rígid. Normalment són persones que tenen una dificultat en mirar les coses des de diferents punts de vista, en delegar les coses. També pot ser que aquesta persona tingui dificultat d'expressar el que realment sent.
Font: La Vanguardia
