Algunes teories subscriuen que la realitat i la consciència són un i el mateix. Està l'univers realment tot dins del teu cap?
Descartes podria tenir alguna cosa quan va dir "penso, per tant existeixo", però segurament "jo penso, per tant tu ets" vagi massa lluny. No per alguns dels físics més genials del segle XX mentre lluitaven vigorosament amb les estranyes implicacions del món quàntic.
D'acord a la saviesa regnant, una partícula quàntica tal com l'electró o fotó pot ser únicament descrita com una entitat matemàtica coneguda com a funció d'ona. Les funcions d'ona poden existir com "superposicions" a molts estats alhora. Un fotó pot circular en dues direccions diferents al voltant d'una fibra òptica; o un electró pot simultàniament espinear com les agulles d'un rellotge o contra les agulles d'un rellotge o estar en dues posicions alhora.
Una cosa raríssim passa, però quan un tracta d'observar aquestes existències simultànies: veiem només un. Com passa que moltes possibilitats esdevinguin una sola realitat física?
Aquesta és la qüestió central en la mecànica quàntica, i ha rebut un munt de propostes, o interpretacions. La més popular és la interpretació de Copenhaguen que diu que res és real fins que és observat o mesurat. L'observació de la funció d'ona causa que la superposició col·lapsi.
No obstant això, Copenhaguen no diu res sobre el que constitueix exactament una observació. John von Neumann va trencar el silenci i va suggerir que una observació és l'acció de la ment conscient. És una idea que ja va oferir Max Planck, el pare fundador de la teoria quàntica, que va dir el 1931, "Considero la consciència com una cosa fonamental. Considero que la matèria és un derivat de la consciència ".
Aquest argument es basa en la visió que hi ha alguna cosa especial sobre la consciència, especialment la humana. Von Neumann va argumentar que tot en l'univers que està subjecte a les lleis de la física quàntica crea una vasta superposició quàntica. Però la ment conscient d'alguna forma és diferent. És per tant capaç de seleccionar una de les possibilitats quàntiques, fent-real, almenys per a aquesta ment.
Henry Stapp del Laboratori Nacional Lawrence Berkeley a Califòrnia és un dels pocs físics que encara subscriu aquesta noció: som "observadors participant" amb ments que causen el col·lapse de les superposicions, va dir. "Abans que aparegués la consciència humana, existia un multivers d'universos potencials", L'emergència de la ment conscient en una de les fases dels universos potencials, el nostre, ens va donar un estatus especial: la realitat.
Hi ha molts objectors. Un dels problemes és que s'entenen molt malament molts dels fenòmens involucrats. "És una gran qüestió en filosofia si la consciència de fet existeix" diu Matthew Donald, un filòsof de física de la Universitat de Cambridge. "Quan ho barreges amb la mecànica quàntica tot s'arriba a confondre".
Donald prefereix una interpretació que discutiblement pot resultar encara més estranya: "moltes ments". Aquesta idea -relacionada amb la interpretació dela teoria quàntica de "molts mons", amb cada un dels desenllaços d'una decisió quàntica passant en un univers diferent, argumenta que una observació individual d'un sistema quàntic considera tots els estats, però cadascú amb una ment diferent. Aquestes ments neixen totes de la substància fsica del cervell i comparteixen passat i future però no peuden comunicar en el present.
Encara que pugui ser difcil d'empassar, Donald diu que quest juntament amb altres enfocaments que intenten comprendre el paper de la ment en la nostra realitat perceptiva són tots dignes d'atenci. Els prenc tots molt seriosament, diu.
Michael Brooks és un assessor de New Scientist, i autor de The Secret Anarchy of Science (El Secret Anrquico de la Ciència)
FONTS:
New Scientist
Font: http: //medicinacuantica.net/
I la Consciència Com es Relaciona amb la Realitat?
