I si només estimem al nostre passat? per Marisa Ordoez

  • 2013

Som fills del nostre passat ... Hereus dels nostres avantpassats. Fruit de les nostres creacions com pobladors originaris ... Reflex de les causes que ens van antecedir en la línia del temps humà ...

Portem escrit tot el que ha estat experimentat, fins i tot en silenci, era després era i tot el portem mes i menys conscientment en cadascuna de les nostres pròpies cèl·lules. No hi ha manera d'evitar-ho ... En els nostres cossos, en les nostres vides, en els nostres camps es va reeditant el disseny del que va ser configurat pel lliure poder amb que se'ns ha dotat.

Som una inesgotable xarxa de vida intel·ligent desplegant la total potencialitat infinita de l'Ésser.

Som el tot i la part, alhora. Ocupem llocs, rols i identitats úniques, pròpies i originals. Per naturalesa bipolars; habitats per un xoc de forces positives i negatives, yin / yang, masculines i femenines que actuen com a motor continu d'evolucion i canvi. En la quotidianitat ens trobem entre l'impuls de tendències creatives, harmonitzadores i constructives al costat del moviment de les marees discordants, destructives i limitants. Estem tot el temps desafiats a equilibrar aquests onatges per assolir el despertar de la ment mestra i asuncion lliure de la nostra legitima investidura com a directors responsables d la nostra realitat quotidiana física, mental i afectiva. Tenim la posta per diferenciar el present del passat sense obligació d perpetuar el que ja s'ha creat, encara que si d'honrar. Sempre temptats de quedar subjectes a la pròpia visió del que és "dolent", del que no es pot, del que genera escassetat i sofriment, debilitat i desgana per tot el que "no va ser i encara no és" ... En risc de viure demandant a la història per tot el que ens frustro, amb rebuig i exclusió dels aprenentatges als quals la infància ens va convidar ... Creixent amb odi vetllat als nostres pares i indiferència o ignorant la veritable importància de la resta dels fliares ... No ens dediquem a saber qui són els éssers que ens han bressolat en la nostra prehistòria i portem confusions sobre la nostra pròpia naturalesa ... Moltes vegades caiem en el buit, en la por per la pròpia vida o al sense sentit de l'existència mateixa. Avui podem triar santificar l'ús del nostre poder enfocant amb bons ulls al nostre Ésser Tot. Una manera d'iniciar-lo podria ser preguntant: "que dia d avui vull crear per a la meva vida, aquí on estic present?", "Que vull materialitzar de la meva experiència corporal ... La salut o la malaltia ?, en les meves relacions a qui vull honorar a la força de l'amor o la guerra i la seva condemnació? només mirant amb l'optimisme de l'amor i agraint a tot el q ens va precedir, només estimant el nostre propi passat tal qual l'hem materialitzat sense pretendre canviar-ho, podem ser lliures per viure creant. Amor és sostenir pensaments clars, positius i ordenats. En l'amor tot cobra sentit ple, no hi ha error. Amor és la real experiència de la perfecció del nostre eterno.Ser Déu, encarnat, autoreconocido i autoiluminado.

És urgent assumir el poder de la totalitat del nostre ésser per les instàncies que s'acosten. L'amor reuneix les parts harmoniosament i ens desafia a que només l'alegria d la pau, la dignitat de la prosperitat, la fortalesa d la solidaritat i la celebració de la vida en llibertat prevalguin en la humanitat d la nova era. La clau rau en preguntar-nos, Vull poder estimar tot el meu passat i d'aquesta manera facilitar, l'activació del cos d'amor incondicional de cinquena dimensió planetari? Això que molts nomenen cmo el Nou Món d'Amor crístic o la Segona Vinguda del Messies. A les nostres mans aquesta l'oportunitat de finalment poder aconseguir-ho.

Namaste

I si només estimem al nostre passat? per Marisa Ordoez

Article Següent