Sovint ens dóna la impressi que són les circumstàncies externes les que determinen cmo ens sentim, però si observem atentament les nostres reaccions descobrirem que els nostres pensaments tenen un important paper mediador entre nosaltres i la realitat.
Un dels primers passos per avançar en el coneixement de la nostra ment, és adonar-nos que sta té un important paper en el manera en com percebem el món.
Aix, el diàleg intern que formen aquests pensaments té una important repercussió en el nostre estat emocional. Aaron Beck i Albert Ellis, (fundadors de la teràpia cognitiva), van observar que sovint els pensaments, lluny de ser fidels a la realitat, fan que tinguem una imatge distorsionada de la mateixa. En mai, aquests autors van observar durant la seva prctica clnica que els biaixos solen repetir-se, de manera que els van agrupar en el que avui es coneix com distorsions cognitives.
Algunes de les principals distorsions cognitives, són les següents:
1. Pensament polaritzat o dicotòmic:
Consisteix en classificar les coses en termes extrems o oposats (ex: tot o res, blanc o negre, bo o dolent) sense tenir en compte les possibilitats intermèdies.
2. Visió catastrofista:
D'entre les diferents opcions, pensar que sempre va a passar el pitjor (ex: com el meu fill es retarda en arribar a casa penso que li ha passat una cosa horrible).
3. Personalització:
Tendència a pensar que tot el que passa al nostre voltant està relacionat amb nosaltres (ex: el meu cap arriba de mal humor i jo penso que és perquè està enfadat amb mi perquè he fet alguna cosa malament).
4. Sobregeneralització:
Treure conclusions generals de fets particulars i asilats (ex: com avui m'he oblidat els documents de l'empresa a casa, sóc un fracassat i mai faré res bo el la vida).
5. Filtratge o abstracció selectiva
Valorar una situació global com a negativa pel fet que hi ha alguns elements que són negatius sense tenir en compte altres característiques (ex: no aguanto que ..., és insuportable ...).
6. Interpretació de pensament:
Suposar els pensaments o intencions dels altres sense cap prova (ex: això ho diu per ..., això es deu a ...).
7. Hauries:
Mantenir regles rígides, inflexibles i exigents sobre com han de ser les coses (ex: jo hauria de ser ..., jo no hauria de sentir ...).
8. Etiquetatge:
Posar etiquetes globals a nosaltres mateixos o als altres sense tenir en compte opinions o altres matisos (ex: sóc un ..., és una ...).
9. Fal·làcia de la justícia:
Creure que tot ha d'ocórrer d'una manera determinada i que si no és així és injust (ex: no ja dret a ..., és injust que ...).
10. Raonament emocional:
Creure que si un se sent d'una manera determinada llavors és veritat que hi ha d'haver un motiu real per sentir-se així (ex: si sento tanta gelosia serà perquè hi ha raons per tenir sospites).
11. Desqualificar el positiu:
Treure importància, ignorar o desvaloritzar repetidament les experiències positives, centrant-se principalment en el que va malament (ex: davant que un altre em assenyala que hi ha alguna cosa bona en la meva oa la meva vida pensar: si però i enunciar alguna cosa que no va tan bé)
12. Endevinació:
Predir o profetitzar el resultat dels esdeveniments abans que succeeixin (ex: l'examen em va a anar fatal).
13. Biaix confirmatori:
Atendre únicament a la informació que confirmi les meves idees preconcebudes sobre la realitat (ex: si penso que algú és egoista tendiré a fixar-me ia recordar més els comportaments que confirmin la meva idea de que és així).
Totes aquestes distorsions suposen una visió simplificada i desajustada de la realitat, cosa que sovint fa que sorgeixin en nosaltres emocions desagradables. El primer pas per combatre-les és prendre consciència que existeixen.
Estar atents al nostre diàleg intern i esforçar-nos per detectar termes simplificadors i absolutistes com "sempre", "mai", "injust", "bo", "dolent", "hauria", "no hauria de" ... ens pot facilitar la tasca.
Sovint, el simple fet de "enxampar-" posant en marxa aquestes distorsions és suficient per poder buscar fórmules alternatives de pensament. Altres vegades, però, el canvi requerirà que ens aturem amb atenció per reformular aquests pensaments i substituir-los per altres que s'ajustin millor a la realitat.
Ja que de vegades la vida ens posa per si sola davant difícils circumstàncies, val la pena conèixer bé el nostre funcionament per no afegir a la nostra situació patiment innecessari.
La ment i els seus pensaments són una arma de doble tall: convertir el nostre diàleg intern en un discurs realista que ens serveixi per motivar-nos i no en un relat catastròfic que contribueixi a que ens enfonsem està a les nostres mans i requereix, com la majoria dels canvis importants de la vida, un esforç d'atenció i constància que sens dubte es veurà recompensat.
Manuel Gross.
http://manuelgross.bligoo.com/20120713-conozca-las-13-distorsiones-cognitivas-que-afectan-la-percepcion-de-la-realidad
font:
13 distorsions cognitives que afecten la realitat
