Maite Barnet.
Camí pels carrers de la meva ciutat. Avui tot i els esdeveniments dels últims dies, de l'energia densa que ens envolta, de la recança que se sent per tot arreu, somric i miro al capdavant. La por i el dolor es reflecteixen en les cares de la gent, desconcert, incertesa. Mirades tristes, furtives, gestos frunzits, llavis estrets, passos nerviosos ...
No he posat la televisió ni la ràdio, ja no puc més. Les notícies que arriben causen neguit nerviosisme, ansietat ... No escoltar-les ni veure-les no evitarà que segueixin passant coses, el s molt bé. Tampoc em considero insensible ni falta de solidaritat ni de empata. És només que he decidit no deixar-me envair per aquest sentiment que respiro am voltant i que m'ofega. No puc. No vull vibrar en por. Em nego a formar part dels centenars de milers de persones que vibren aquests dies en baixa freqüència embolicades i perdudes en una espiral de sentiments trobats, d'angoixa d'ira, d'odi i de terror. S d'estar es no em condueix a ningn costat o almenys no a on jo vull estar. S que no sóc la única, que som molts però no els suficients, aquells que sabem que el que pensem i sentim s'estén i perpètua al nostre voltant, es transmet i augmenta i no vull seguir estenent la por i la ira . El meu propòsit és estendre la llum i l'amor, el somriure i el sentiment que podem malgrat tot i de tots seguir endavant, tenir una mirada d'esperança i perdonar perquè només des del perdn va si pot ser continuar avançant entre tanta foscor i plantar-li cara.
Em sento manipulada pels governs i les persones que mouen els fils del món i el temps en què ens ha tocat viure. La por, sempre la por, que va sorgir amb l'home i morir amb el és l'element de manipulació social ms gran ims perfecte des del principi dels temps. La por ens situada en el punt ms baix de vibraci, ens torna dependents, demandants de seguretat, de protecci, d'empara. Ens col·loca en punts oposats d'una balança que no hauria de existir, bons i dolents llum i foscor, ens enfronta, ens separa, ens divideix
La negativitat augmenta. Aquesta energia negativa que sorgeix de nosaltres mateixos, de la nostra angoixa, del nostre malestar intern i que es propaga, estén els seus tentacles i ens va cobrint a tots sense deixar-nos aixecar l'ànim, respirar profund i somriure. Vagi on vagi la gent parla del mateix, els mitjans dediquen hores i hores a donar una informació detallada ia transmetre imatges d'angoixa i terror. Paraules i imatges tenen en si mateixes un enorme poder que no podem menysprear i són els mitjans més eficaços per transmetre energies de tota mena, en aquest cas és clar, negatives. La seva vibració avança en una direcció determinada, amb un propòsit determinat, amb una intenció. El poder de la paraula i de la imatge és tan gran que ens porta de la mà, gairebé sense que ens adonem cap on pretenen que ens posicionem i vibrem sense que siguem en la majoria dels casos capaços de detectar el rastre del camí que ens marquen per poder sortir-ne. Paraules i imatges són les fonts més potents de transmissió d'emocions. Precisament d'això es tracta, d'alimentar el combustible que aconseguirà que aquestes emocions ens dirigeixin en una determinada direcció. La repetició constant i freqüent magnetitza aquesta força i l'augmenta transmetent sense que ens adonem el regne del terror i de la submissió, estenent el món en què ens volen situar sense donar-nos opció a ser conscients i triar en la majoria dels casos. L'odi creix, les paraules i les emocions continuen estenent-se, creixent, conduint-nos ...
Guardaré silenci, vull callar, però no des de l'odi la por o la rancúnia. Guardaré silenci des del cor.
Enviament amor, llum, perdó, sentiments positius emocions que augmentin la vibració i que si aconseguim que s'assoleixi el nombre suficient de persones, la massa crítica necessària poden perfectament fer canviar el sentit de les coses.
Depèn de nosaltres i és important estar atent al que sentim, al que escoltem, al que diem, a allò que transmetem i estenem. Siguem el que volem ser.
Siguem el canvi.
Vibrem en amor.
Des de la nostra pau siguem la pau.
