Segurament a tots ens agradaria saber amb tot luxe de detalls el que ens espera en el més enllà, però passa que el nostre cos físic és massa dens per treure el cap a aquesta altra esfera de la realitat i veure el que hi passa. No obstant això, en el més profund del nostre ser tots posseïm una saviesa interior que és capaç de reconèixer tot el que hi ha de veritable en les afirmacions, teories, hipòtesis i relats que ens arriben sobre aquest altre àmbit de la realitat del qual no tenim proves tangibles i definitives.
Endinsar-se en aquest territori suposa per tant haver de deixar de banda els mètodes convencionals amb què solem estudiar i analitzar els fenòmens del món tridimensional, i permetre que sigui la nostra ment superior, holística i intuïtiva la qual ens guiï a través d'aquesta realitat no física que és el pla astral.
En una primera aproximació podríem dir que el pla astral és l'espai dimensional en el qual resideixen les nostres emocions, els nostres desitjos, les nostres creences, la nostra imaginació i els nostres somnis. No obstant això, aquesta associació amb el món oníric sovint ens porta pensar que la vida en el més enllà potser podria ser alguna cosa semblant a un somni; és a dir, confusa, caòtica i habitualment sense sentit. Però no és això el que ens transmeten els milers de testimonis d'ECM s, viatges astrals, teràpies regressives i altres.
Tot i que en l'astral seguim estant sota els efectes d'un cert grau d'il·lusió semblant al de la vida terrenal, els qui han passat per aquest tipus d'experiències afirmen amb rotunditat que en aquest altre espai dimensional de l'existència es gaudeix d'una major percepció visual, auditiva, gustativa, olfactiva, tàctil i fins i tot de noves capacitats sensorials fins llavors desconegudes. És a dir, que tot el que allà es percep és viscut d'una manera molt més intensa i real del que som capaços de captar en el pla físic, i que en tot cas un somni era el que havíem estat vivint fins llavors.
Com és la vida al món astral?
Es compten per milers els relats que detallen amb precisió el que es percep a les portes d'aquesta altra dimensió a la qual ens vam traslladar un cop deixem enrere el cos físic, però, pocs són els que transcendeixen aquesta espècie d'avantsala del més enllà i ens descriuen com és la vida allà. Trobem en aquest sentit valuoses narracions de la mà de mèdiums, vidents i canalitzadors de molt variada procedència cultural, religiosa i context històric que en comparar-, ens mostren una realitat molt més lleugera i expansiva que la restrictiva realitat física que de vegades tant ens oprimeix, però que a la vegada resulta ser tremendament similar.
Bon exemple d'això és el llegat que ens va deixar Emmanuel Swedenborg. Aquest científic, teòleg, filòsof i un dels més notables clarividents de l'època de la Il·lustració (s.XVIII) no tenia cap dubte sobre això. Pel que sembla Swedenborg era capaç de transportar-se a altres plans d'existència i observar amb molta claredat com transcorria la vida en ells. Afirmava que les persones després de morir seguien gaudint de les mateixes sensacions internes i externes que tenien en el món físic i que igual que llavors, tots seguim veient, sentint, olorant, parlant, assaborint i fins i tot sentint una mena de pressió sobre el cos molt similar al tacte. També deia que per descomptat tots mantenim plenes facultats per pensar, reflexionar, imaginar, anhelar i fins i tot commoure'ns per l'amor i l'afecte tal com fèiem en la nostra vida terrenal, encara que amb la particularitat que al disposar d'unes percepcions sensorials molt més agudes i refinades, tot allà es torna més viu, nítid, radiant i intens.
Aquestes afirmacions van ser corroborades i ampliades un segle més tard per la doctrina espiritista, la qual afegeix detalls tan inaudits com és tenir la sensació d'estar respirant mitjançant pulmons o de sentir el bategar del cor sota el pit.
I és que si tot el que esdevé en les nostres vides sabem que es va forjant en plans superiors d'existència, allà on neixen els ideals, els sentiments, els pensaments, les emocions, els desitjos ..., i que és en el pla físic on tot cristal·litza, adquireix forma i es materialitza, sembla raonable deduir que no hi pot haver massa diferència entre la vida tal com la coneixem a la Terra i la realitat que ens espera al Cel; és a dir, al més enllà.
Tant s aix és que el pla astral podria ser considerat com una extensi del món fsic on la vida segueix, i pel que es veu ho fa d'una manera molt semblant, noms que sense moltes de les limitacions que tant quarteren i restringeixen la nostra llibertat en el pla fsic.
A la vida terrenal tot ésser viu disposa d'un cos biolgic la naturalesa essencial li imposa una sèrie de condicionaments d'obligat compliment ja que en cas contrari la seva supervivència correrà greu perill. Aquests condicionants són principalment la necessitat d'alimentar-se per nodrir el seu cos fsic i trobar refugi per poder resguardar-se de les inclemències del temps. En el cas de l'ésser humà això es tradueix en la necessitat de disposar d'una llar on viure i d'uns recursos que li permetin proveir-se d'aliments i altres necessitats bàsiques. As és com el treball es converteix per a la immensa majoria de les persones en una necessitat de primer ordre i per descomptat, tota activitat laboral comporta el necessari compliment d'una sèrie de normes, obligacions, responsabilitats i uns horaris de treball que sovint fan que el nostre temps lliure quedi reduït a la seva mnima expressi. I questa és una limitaci que solem a més anar incrementant en la mesura que ens anem autoimponiendo noves necessitats de dubtosa necessitat. Això vol dir que en el món fsic tenim en general un escàs marge per fer amb el nostre temps i amb la nostra vida tot allò que veritablement desitgéssim fer.
Bé doncs totes aquestes limitacions inherents al pla fsic s'esvaeixen immediatament una vegada vam irrompre en el pla astral. Al astral disposem d'un cos etreo que no requereix de tants cures ni atencions i el qual est a més exempt de malalties, disfuncions i impediments fsics de qualsevol tipus. En desaparèixer les necessitats de suport vital, la vida adquireix all un grau de llibertat sense precedents que ens allibera d'un pes fins a aquest moment inimaginable. No sols disposarem de temps per fer tot allò que tant desebamos fer en el món físic, sinó que es obrir davant dels nostres ulls un infinit ventall de possibilitats.
Al astral tamb hi ha pobles, ciutats, ros, boscos, muntanyes, valls, platges, oceans, fins i tot rplicas exactes de l'entorn fsic en el visquem on poder seguir fent tot allò que tant plaer i delit ens proporcionava llavors. Qui gaudia de la música, la pintura, l'esport, les passejades, la gastronomia o qualsevol altra afició o interès; això mateix podrà seguir fent en un plànol que es compon d'una matèria més subtil que la física però tan real com pugui ser-ho aquesta, la matèria astral.
Una altra de les característiques que ens permeten comprendre com és la vida en aquest pla, és que en no existir cap necessitat econòmica ni material, desapareixen les segregacions originades per motiu d'estatus social o econòmic i cobren valor en canvi les distincions relacionades amb el sentit de la responsabilitat, la solidaritat i la moralitat. La bellesa en el món astral resideix per tant molt més en l'elevació espiritual que en el semblant extern.
Per a la majoria d'éssers que accedeixen a l'esfera astral la sensació podria ser alguna cosa semblant a la de quan ens disposem a gaudir d'unes llargues vacances a les que al cap podrem fer tot el que ens vingui de gust. Salvant les distàncies i lògicament en clau d'humor, aquesta descripció del més enllà em recorda una mica al que vindria a ser una llarga estada en un d'aquests complexos hotelers en els que sol contractar el "tot inclòs", però en els quals també és habitual acabar amb un gran empatx.
Aquest simpàtic paral·lelisme ens recorda allò que en el fons ja sabem. I és que un cop haguem donat via lliure a tots els nostres apetits sense límit ni restricció i hàgim satisfet tots els nostres desitjos i apetències, arribarà un moment en què inevitablement acabarem per avorrir tot allò que al seu dia tanta ànsia ens va produir posseir. Arribats a aquest punt només hi haurà una cosa que puguem fer, dirigir la mirada cap a l'interior i partir a la recerca d'alguna cosa nova i diferent; cosa que tingui més a veure amb l'ésser que amb el fer o el tenir.
Però el fet que en el pla astral no hi hagi malaltia, dolor físic, misèria o fam, no vol dir en absolut que un tingui aquí garantida la felicitat. Sabem que la felicitat no és un estat que prové de l'exterior sinó que es troba i emergeix del nostre interior. Després és lògic concloure que també són molts els que continuen en el pla astral lamentant-se per les mateixes coses d'abans (en la seva vida terrenal); és a dir, per tot allò que no aconsegueixen obtenir pel fet que no només depèn d'ells mateixos sinó que involucra a altres persones; com un anhel de reconeixement que no arriba a produir-se, un amor no correspost ..., així com per efecte de l'enveja, la gelosia, la luxúria, les addiccions, la supèrbia, la vanitat i totes aquelles mateixes malevolencias que es donen en el món físic.
El principi d'atracció opera per igual en tots els plànols d'existència, però és en el pla astral on adquireix una major notorietat a causa de la immediatesa dels seus efectes. Aquesta poderosa llei universal ens condueix cap a un o altre territori astral en funció del que emetem i del que atraiem per pura ressonància energètica. Qui senti per exemple una forta atracció per la riquesa, el luxe i l'ostentació, es dirigirà com per inèrcia a una determinada franja astral en què podrà veure satisfets els seus desitjos i on es veurà envoltat d'altres éssers que comparteixen els seus mateixos interessos. Qui agradi a canvi de portar una vida senzilla i humil gaudint del silenci i el contacte amb la natura més que qualsevol altra cosa, aquest mateix escenari és el que trobarà en el món astral. Cadascú es dirigirà allà on trobi el seu major grau de consonància.
Això vol dir que en la immensitat de l'esfera astral trobem tantes franges vibratòries com estats emocionals, desitjos i creences pugui arribar a albergar un ésser humà. Des de les capes més denses del baix astral on habiten els éssers que segueixen aferrats a un món material al que ja no pertanyen, els sumits en la confusió i aquells que pateixen a causa dels seus propis sentiments de culpa i penediment; fins a les més altes cotes d'un alt astral en què ressonen les més belles vibracions d'amor, alegria i goig, passant això si per un vast mitjà astral en què totes i cadascuna de les creences que puguin portar-se amb si del plànol terrestre troben aquí la seva deguda representació com a realitat tangible.
D'aquesta manera quan mor una persona que professa una o altra religió, aquesta es dirigirà sense ni tan sols proposar-s'ho al lloc al que se suposa van tots els creients d'aquest mateix credo. Per als cristians serà el Cel, per als musulmans el Paradís i per als budistes i hinduistes el Nirvana. Tots aquests llocs són sens dubte per als seus habitants entorns d'un agradable benestar ja que a més de veure complertes les seves pròpies expectatives espirituals, estaran en companyia dels que comparteixen la seva mateixa ideologia i forma de vida.
Per aquest motiu quan algú es troba feliçment allotjat en alguna d'aquestes comunitats astrals i persisteixi en ell la creença que aquest és el final del camí; no és d'estranyar que el que més desitgi és romandre en aquest lloc de consonància tot i que en realitat cap d'ells hagi assolit el veritable Cel, Paradís o Nirvana. Aquesta és la nova il·lusió a la qual es veu sotmès l'ésser humà que habita en el pla astral. Una il·lusió que en aquesta ocasió no obeeix a l'equívoc de pensar que la realitat física és l'única realitat possible, sinó a un legítim desig de salvació heretat del seu antic temor terrenal.
Tinguem present que l'astral és efectivament un món més subtil i lleuger que el físic, però que en realitat no deixa de ser un nou entorn d'experimentació en què seguim aprenent i evolucionant de manera similar a com ho veníem fent a la Terra.
Això vol dir que després d'aquest primer pas al ms enll en el pla astral, al qual podem qualificar perfectament de món intermedi o pont entre el món terrenal i el veritable món espiritual; tamb aqu arribar tard o d'hora el moment de triar entre si romandre en aquesta esfera de la realitat fins a esgotar la nostra experiència lmica, o bé afrontar una segona mort i continuar amb el nostre camí ascendent a través de plans ms elevats d'existència.
Autor: Ricard Barrufet Santolria, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
del llibre: Plans d'Existència, Dimensions de Consciència
www.afrontarlamuerte.org
