Taula de continguts ocultar 1 Origen del vocable Elohim. 2 Elohim en les civilitzacions antigues d'hebreus significava Déu març Civilitzacions Antigues El Misticisme dels hebreus. 4 És igual dir hebreu que Israel? 5 Els judaístas encara esperen l'arribada d'un taules

Origen del vocable Elohim.

Elohim en les civilitzacions antigues d'hebreus significava Déu, aquesta paraula és utilitzada moltes vegades per nomenar el Creador. Segons els telogos del cristianisme la paraula Elohim és el plural de la paraula Déu, és a dir fa referència a déus, la qual cosa és un antagonisme, ja que la religi cristiana es basa en la creença d'un només Déu Tot Poderós. D'acord a aquesta traducci es tracta d'explicar que Déu és un, però alhora són diversos, la Santsima Trinitat (Déu Pare, Fill i Esperit Sant). En diverses parts de la Bíblia, els hebreus tradueixen la p alabra Elohim com un adje tiu, que significa poderós. Es considera que la traducci d'un sol Déu és correcta i que quan es parla o es fa una referència a les escriptures antigues a Elohim com a plural, l'adjectiu ser d'poderosos.

Déu ocupa el lloc principal de la teologia i de tot el misticisme de les civilitzacions antigues monoteistes, Elohim és infinit i cap ésser humà pot entendre-ho, Déu està sobre tot pensament i comprensió, Déu és esperit, infinit etern, Déu vol beneficiar a les seves criatures . En l'escrit anteriorment estan basats els principis tradicionals del judaisme.

Elohim en les civilitzacions antigues d'hebreus significava Déu

Civilitzacions Antigues - El Misticisme dels hebreus.

Els hebreus tenen com a característica de la seva religió el que eren monoteistes, és a dir que adoraven a un sol Déu, la qual cosa és difícil d'explicar ja que en les civilitzacions antigues, l'adoració de diferents déus (politeisme) era el costum de la majoria de els pobles de la regió. La religió és un costum o cultura de caràcter actiu i va canviant les seves regles d'acord al temps. El poble hebr i o va ser politeista, però la seva adoració i pràctiques ho van ser l l evando a accepta r l'existència d'un sol Déu. La formació en el monoteisme va ser portada a terme pels profetes, aquests van promoure la unió del poble hebreu donant-li forces per mantenir-se en la missió que Déu els va imposar, a convertir-los en el poble elegit d'Israel.

És igual dir hebreu que israelià?

Avui dia si. Una branca de poble dels hebr eos (fills de Heber) va prendre el nom d'Israel (Fills d'Israel, que significa fica: elegit per El), eren només una tribu hebrea. Amb la intervenció de diversos profetes s'estableix una comunicació entre el poble i la divinitat, convertint-se en una aliança en què Déu els protegirà a canvi que el poble sigui fidel als seus mandats.

Els judaístas encara esperen l'arribada d'un messies

Un dels primers mandats d'Abraham va ser la circumcisió de tots el homes, la llei estava formulada per conceptes de moral i religió. Encara amb això el poble d'Israel moltes vegades s'allunyava de la llei divina i Déu complint l'aliança enviava als profetes, els quals eren home s amb grans p oderes místics. Un exemple va ser el profeta Jonàs, el qual va ser empassat per un gran peix i després va sortir d'ell completament il·lès, un altre és el del profeta Elies, el qual va ser vist per molts quan es va elevar al cel en una carreta de foc i així, hi va haver molts enviats a través dels segles que van ser dirigint a aquest poble d'Israel abans anomenat els hebreus, fins a l'arribada de Jesucrist, fill de Déu i es va formar el c ristianismo. Els quals senten que el fill de Déu ja va venir i els va proporcionar un regne espiritual superior després de la mort, a través de la resurrecció.

Els judaístas es van separar de la nova branca cristiana i encara esperen la ll i da d'un messies que vingui a renovar una aliança amb els elegits. Aquesta ruptura comença quan els judaístas van decidir que el seu messies seria un guerrer que els va a guiar la conquesta de tots els seus enemics.

Autor: Antoni, redactor de la gran família de la hermandadblanca.org