Quina imatge tenim d'aquest món? I com considerem que és un nen fort per aquest món? Quines són les paraules que primer se li van venir a la ment?
Dues postures que busquen enfortir l'infant: ¿Educació ferma o flexible?
D'una banda hi ha un corrent d'educació exigent, de pares que tendeixen a ser autoritaris, ferms o rígids en els seus límits i ordres. Adults que en general prenen decisions pels nens sense si més no preguntar-los el que volguessin, perquè "aquí mano jo". Aquests adults en general consideren que el nen ha de saber obeir i acatar ordres davant d'una autoritat per poder viure o sobreviure sota les regles d'aquest món.
Aquest corrent té molts matisos, un d'ells és que decideixen enviar els seus fills a col·legis exigents perquè "es preparin per aquest món competitiu". He sentit dir que tenen por enviar-los a escoles amb orientació artística o humanística perquè els ensenyen als nens a estar "fora de la realitat"; que la realitat és preparar-los perquè puguin enfrontar-se a aquest món; i es llegeix entre línies "món cruel".
D'altra banda hi ha una altra corrent educatiu que decideix tenir un acompanyament més flexible. I comprenen aquesta flexibilitat com una educació de "deixar ser i fer". Molts pares des d'aquesta visió tenen por de ser autoritaris, deixen que els nens prenguin decisions de petites a grans. No saben com dir-los "no"; titubegen, tenen por bloquejar-les seves capacitats o la seva llibertat. Consideren que són nens que tenen la saviesa suficient per prendre les seves decisions sobre les seves vides, o bé prefereixen no posar límits per no bloquejar aquesta saviesa.
Les dues postures busquen generar un nen segur, fort, capaç d'enfrontar i resoldre diferents situacions. Aquestes postures, com les he plantejat, representen dos pols gairebé oposats. I per no caure en els extrems i poder trobar el punt mig, l'equilibri, hem de primer tenir en clar què és el més sa per al nen, què és el que veritablement ho fa fort, o ajuda a conservar la seva veritable fortalesa.
Dels extrems a l'equilibri
Hem de saber que el benestar d'un nen en aquest món no s'assegura a l'oferir-li una educació merament rígida i autoritària, o una educació merament intel·lectual, exigida des de primerenca edat. Això en comptes d'enfortir-, el debilita perquè ho porta a un gran desconeixement de si mateix, a un profund allunyament de les seves veritables necessitats i interessos. Produeix en el fons aquella sensació tan reiterada avui en dia en els adults: Estem amb nosaltres mateixos però no sabem qui som, què volem en realitat.
En definitiva una educació autoritària, exigida per generar un nen competidor, segur i fort, lamentablement no fa més que donar com a resultat un adult perdut, feble o amb una postura de seguretat supèrflua en estar desconnectat de la seva veritable identitat. Com diu Laura Gutman: "El futur o l'èxit dels nois en una societat competitiva depèn més de l'estructura emocional, de l'amor, de la mirada, de la contenció, de la comprensió del seu ésser nen i del joc creatiu que l'anglès pugui aprendre als 4 anys, o del col·legi "superprestigioso" ... "Llibre:" Maternitat i la trobada amb la pròpia ombra "
Però tampoc es tracta de no exigir-lo en res, ni donar-li tan sols sanes responsabilitats acords a la seva edat. Tampoc és sa deixar-los fer i no fer al seu gust, això també debilita i confon.
Recordem que els nens d'avui tenen una forta energia, i necessiten trobar adults capaços de guiar aquesta força, i també de contenir-la. Necessiten descobrir en l'adult a una veritable autoritat, que no és el mateix que un ésser autoritari.
Moltes vegades tenim por posar límits perquè temem ser autoritaris, i això tampoc és sa. Si el nen percep el lloc de "autoritat" lliure, l'ocuparà ell mateix, i això no portarà més que desequilibri.
Si el pare o educador no sap posar-li límits amb amor i sana autoritat, se'ls acabarà posant el món de la manera que sigui. Per això és important que prenguem el paper de sana autoritat, d'autoritat en amor, i ajudem a aquests nens a ser forts i sans en el que poden, i si pot acceptar allò que encara no poden, a la recerca de que en algun moment puguin autosuperar .
Un nen fort per aquest món
Un nen fort és un nen que va rebre i rep amor constantment, abraçades, possibilitats de joc creatiu i lliure; és un nen que creix en contacte amb la natura, que desplega la seva fantasia lliure de tecnologia que el limita.
És un nen emocionalment contingut; és a dir, és un nen que ha rebut i rep sans límits, sanes frustracions, sans enutjos contra un pare perquè "no pot fer el que volgués". Però també un nen fort és un nen que ha conservat la seva curiositat, que se sent segur, capaç de fer i arribar a on vol. És un nen vital perquè té al davant un adult que ha sabut quan deixar que descobreixi per si mateix el seu camí, quan deixar que s'equivoqui; que l'ha deixat experimentar, que ha sabut reconèixer els seus temors i l'ha deixat avançar i ser protagonista de la seva vida.
Un nen fort és un nen que sap que hi ha vegades que podrà arribar als seus objectius i que altres vegades no podrà. És un nen que gràcies als sans límits de l'adult aprèn a tenir tolerància a l'error o la frustració de no poder fer sempre el que vol.
I atenció, ho remarco: no ajudem al nen a ser fort i sa si se li diu a tot que "si" per no danyar-lo. Aquí estarem creant un ésser tirà i manipulador.
Un nen fort per aquest món és un nen que sap el que vol, que coneix les seves necessitats i les respecta. És un nen que no va perdre la solidaritat, la companyonia, la compassió i l'amor que ha portat com a qualitats inherents al seu ésser.
Un nen fort és un nen amb un fort caràcter, amb una voluntat ferma, amb una determinació tenaç. Un nen fort és un nen qüestionador, movedís, inquiet.
En definitiva, un nen fort és un nen sa; i un nen sa és un nen vital, ple d'energia disposada per gastar en moviment corporal, per experimentar i satisfer la seva curiositat pel món nou que s'obre davant seu.
Per descomptat que com a educadors hem d'aprendre a guiar aquesta energia que porten, en lloc de bloquejar-la com a molts adults d'avui els ha passat. Generacions anteriors, en no saber acompanyar aquesta força, a l'tenir-li por al descontrol, al témer perdre l'autoritat, es van inclinar per una educaci coercitiva, limitant, que ha bloquejat moltes de les forces necessàries per a un sa desenvolupament del món emocional, fsic i espiritual del nen.
Un nen fort no és un nen submís, ni obedient tot el temps, però tampoc és un nen que no sap respectar o obeir, i reconèixer, en el moment que se li demana, a una sana autoritat.
Hi ha vegades que resultar molt fcil acompanyar la força d'aquests nens sense bloquejar-la ni deixar-la a la deriva. Altres vegades sentirem que és massa, que no sabem cmo
Començar pel principi
Els nens es com han vingut a trobar-se amb la seva pròpia evoluci, tamb vénen a ajudar-nos a evolucionar.
Abans d'avançar i de pensar cmo eduquem als nens, debiramos prendre'ns un temps en silenci i solitud per repassar cmo m'han educat am: Com va ser la meva pròpia infància, els límits que he rebut o que no he rebut, la flexibilitat o la rigidesa amb la qual he crescut, les pors que he heretat; les idees, creences que arrossego perquè han estat quotidianes en la meva infància.
Des ah he de partir, primer per no repetir un esquema educatiu que potser fa dao; i segon perquè quan començo a curar oa conèixer-me, em començo a trobar amb mi mateix. Trobada una estabilitat emocional, o em sento emocionalment tranquil en comptes d'en un equilibri inestable que rpidament es veu amenaçat davant un desafiament del nen. Passem de sentir-nos perduts a sentir-nos dins de nosaltres en complet benestar; i des d'aquest benestar podem ser veritables guies i tenir claredat en els moments dificultosos.
I sembla que és màgia, alguna cosa increble, però no ho és: quan nosaltres, els adults, vam començar a treballar en nosaltres, a reconèixer-nos, a plantejar-nos un nou camí, els nens es permeten deixar anar els rols insans en els eren. Es permeten deixar-se guiar perquè comencen a confiar en nosaltres, simplement perquè perceben que ens hem trobat, que som capaços de contenir-los i guiar-los en tot moment. Això els desperta tal confiança que ja no senten necessitat de posar-nos a prova.
Autora: Nancy Erica Ortiz
Creadora del Curs a distància Els Nens d'Avui
www.caminosalser.com/nancyortiz
Nancy Erica Ortiz
www.caminosalser.com/nancyortiz
www.caminosalser.com
