Vas començar a ser conscient que co creguis teva realitat, i estàs posant atenció en el que enfoques la teva atenció, perquè al enfocar-te en el que vols ho demanes .... I saps que si et enfoques en el que no vols també ho demanes. Si ja t'estàs enfocant en les coses bones que t'envolten, hauràs notat que comences a sentir-te molt millor i comencen a succeir coses en la teva vida que t'omplen d'alegria, estàs sent conscient que tu les vas demanar i que es van manifestar.
Llavors per què quan enfoquem la nostra atenció, no tot el que volem es manifesta?
En moltes ocasions vull una cosa, poso atenció en aquesta cosa i no ho aconsegueixo, sense importar quant temps passi.
En aquests casos no vol dir que jo no sàpiga co crear, només vol dir que no ho estic fent bé.
Cada vegada que enfoco la meva atenció en alguna cosa, vaig a tenir records, històries, creences que em van a fer sentir d'alguna manera específica. És aquest sentiment el que em va a indicar si allò en el que estic posant la meva atenció és el que vull, o si tot el contrari estic posant la meva atenció en l'absència d'això.
Per posar-ho de forma molt gràfica: Si miro una vitrina, i en ella veig una cosa que realment m'agrada, que realment voldria a la meva vida puc tenir dos tipus de sentiments. Em puc sentir molt bé o em puc sentir molt malament. El que va a fer la diferència és el meu sistema de creences i les meves emocions seran el GPS que em van a indicar què estic demanant.
Si el que veig a la vitrina per exemple és un bell parell de sabates, i jo vaig néixer en un ambient on tenir sabates és normal, jo vaig créixer tenint bells sabates i sento que mereixo tenir aquestes sabates a més de creure que jo puc comprar-me la sabata que vulgui sense importar quant costi, llavors les meves emocions respecte d'aquest parell de sabates serà positiva. Pot ser que en aquest instant no conte amb els diners però això no em frustra. La resposta a això serà atreure el parell de sabates i el més probable és que el meu parell de sabates es manifesti en la meva experiència molt aviat, pot ser un regal d'algú, o un premi, o trobar-ho a la setmana següent amb un descompte tal que em permeti comprar-lo amb el pressupost que tinc.
Tot el contrari és si davant del mateix parell de sabates, el meu inconscient recorda que en la meva infantesa mai vaig tenir unes sabates noves, que sempre els vaig heretar trencats i desgastats d'algú, que vaig passar moltes mancances i era prohibitiu tenir un parell de sabates costosos o la culpa de sentir que un parell de sabates noves anava a significar deixar de tenir aliment. És possible que hi hagi viscut amb creences que sobre valoraran l'austeritat i l'esforç i el sacrifici com una virtut i que no es permetessin gustos superficials. En aquest cas el desig d'aquests sabates em fa sentir molt malament perquè es contraposa al sistema de creences que porto i sento que no ho mereixo o no sóc capaç.
En aquest cas, fins i tot en fixar la meva atenció en alguna cosa en lloc de demanar que es manifestin en la meva vida, estic demanant exactament la seva absència.
Si aquest exemple el portem a qualsevol àmbit de la nostra vida, ens adonarem que el nostre sistema de creences limitant i sense és el que ens priva de tot el que ens agradaria experimentar i demana a l'univers més carència i més limitació.
EL JO DEMANO EQUIVAL A JO PUC
Cada vegada que jo sento que puc, que sóc capaç respecte d'alguna cosa en la meva vida ho estic atraient amb una força que fa impossible que no es manifesti. La meva capacitat, el meu poder personal està relacionat amb el meu sistema de creences, i aquestes les vaig heretar de la meva família ia més li vaig agregar des dels meus experiències.
Quan volem fer de la co creació nostra forma de vida, no n'hi ha prou amb aprendre a enfocar la meva atenció en el que desig. Necessito començar a sentir com em sento respecte del que desig, per així saber si tinc un sistema de creences limitant. Cada vegada que sento la manca de poder el primer que he de fer és preguntar-me per què jo crec que NO PUC.
Si em faig les preguntes indicades, les respostes em aniran mostrant d'on vénen aquestes creences.
La major part de les vegades per lleialtat a la meva família, he acceptat creure ser qui em van dir que era en lloc del que puc arribar a ser.
Per amor als nostres pares, els nostres avis ia tota persona que va ser autoritat en la nostra vida, hem acceptat inconscientment certs papers que representem.
Si et van dir que ets intel·ligent quan eres petit (a), representaste aquest paper i davant de nous reptes vas decidir actuar d'aquesta seguretat. No obstant això (ja avui menys que abans), els nostres pares ens miraven als ulls i ens deien els nostres defectes, amb la certesa que així els canviaríem.
Si a un nen li dius que ens és capaç, probablement acabi creyndolo, així com si li dius que és fluix (a), desordenat (a), irresponsable o ximple (a). Moltes vegades els missatges no són explcitos, potser van ser a través de la sobre protecci, evitant que ens cayramos o ens equivocramos evitaven que tan sols ho intentramos. Jo estic convençuda que tot això (la major part de les vegades) és la por de la família de viure la frustracin, la por o el rebuig que ells mateixos han sentit per haver-los inculcat la manca de valoraciny la manca de poder de generació en generació.
No podem culpar a la nostra família de voler evitar que sufriramos, perquè ells mateixos van ser criats d'aquesta manera, però malauradament aquests patrons ens han transformat a la maig part dels éssers humans en persones despoderades i faltes d'autoestima.
Una vegada que s d'on ve la manca de poder, puc començar a discutir la seva validesa amb mi mateix (a). Altrament només repeteixo el patr sense saber-ho.
És impossible substituir un sistema de creences de l'altra, però puc perfectament afegir noves creences a les que ja tenia. Per exemple, puc creure que la meva ciutat és insegura, per tamb puc creure que am no em passarà res. Per això no puc negar el que ja crea, només començar a creure ms en m, en la meva pròpia capacitat i poder fins que arriba al punt en què tinc la certesa plena que tinc el poder de crear a meva vida i no vaig a crear per m res que no desitgi viure.
Autor: Beatriz Cueto, redactora de la gran família de hermandadblanca.org
Pots descobrir ms de Beatriz a la seva web www.cocreandomimundo.cl
