índex

- Pròleg

- Objectius

- El Vestit Humà

- Presentació (Tècnica transcendir el Vestit Humà (consciència))

- Projecció (llocs) al Vestit Humà

- Sistema Teràpia-Cos => Món

- Poders

- Processos de correcció de conflictes de projecció.

- Creació d'un "Mandala viu"

- Conclusió

pròleg

Som Ser.

Tot d'una, un dia ens adonem que "jo no sóc només això que sempre he reconegut com jo", entenem que som alguna cosa més, no una cosa aliena, que ens transcendeix. Prenem consciència d'això, però no aconseguim prendre contacte.

Concepte Ser és un viatge cap a allò que Ets, viatjant en sentit ascendent, és a dir, subtilitzant la vibració, deixant anar el que sempre hem reconegut com "jo", i viatjant més enllà. Aquest és un viatge de Comprensió, de Aprehensió, i implica Alliberament.

En el lloc al qual s'arriba, es reconeix el Jo com aquell que És en si mateix i projecta el "jo" fins llavors conegut. En aquest moment, es comprenen les claus de la creació (autocreació del jo humà). A l'entendre aquestes claus, es comprèn l'autoria en tot el que és la realitat pròpia i, aplicant i, com a conseqüència, transcendint aquesta comprensió, es reconeix la pròpia innocència (derivada de la inconsciència prèvia), i la manera de revertir el creat si cal.

En aquest procés d'aprehensió, no pertanyem a la creació, som els Creadors. I en aquest paper re-coneixem les tècniques, les claus que, de manera inconscient, hem fet servir per arribar a l'humà que som a la vida que som.

En aquest punt, de manera implícita, tenim integrats, i prenem contacte amb ell, el coneixement per modificar, aquesta vegada de forma voluntària, tot allò que considerem indigne de ser viscut, i podrem crear tot el que doni suport la nostra intenció.

Arribats a aquest nivell, no podrem tenir la necessitat de cap dany, no podrem crear res nociu en cap sentit, ja que aquest Ser des del qual ara actuem, no concep ms que la creaci que suposi 1 prolongació de la Veritat. Llavors, an pretenent seguir projectant una creaci ensoada, no ens guiar altra cosa que el desig de Ser-hi.

Ara sabem que som el Creador i la creació. Podrem triar viure des d'on ens plagui, però sempre des de la consciència que la illusi és intranscendent, un va entreteniment, i la Realitat és aquella que pertany a l'Ésser, al voltant del qual hi ha una vida ulterior a tot el re- creat.

Això és nicament illusi. T no Ets qui llegeix, per s qui, en llegir, sap que tot això és. Perquè t, senzillament, Eres. I en tant que t Ets i jo Sóc, t i Jo som una sola identitat.

Tothom es aparèixer, llavors, com la Realitat que És, i ja res ni ningú ser bo ni dolent, ia tots i tot Ser, i t formes part d'Això.

Ser és alliberar-se de ser això. Ser en si mateix és el nic que existeix, tot el dems és joc.

I, ms enll de Ser, el punt de partida, l'Vaco, però a això, que sempre batega en tot el que existeix, s'arriba de forma natural.

Tot És, perquè tot no és.

objectius

L'objectiu de la informació exposada en concepte Ser és prendre Consciència de Ser.

Per qu?

La finalitat dels elements que componen la nostra existència humana és donar suport a la existència en tant vivim en el espai-temps, amb l'nic objectiu de poder sostenir el nostre desenvolupament del repte de Ser.

En aquest projecte definirem com vestit humà * el personatge o identitat personal que activem per viure una vida autocreada i autosustentada.

Els objectius que vam aconseguir assolir amb aquesta comprensi són:

Re-conèixer l'autora de la nostra realitat humana.

Identificar els altres / l'altre com una part de nosaltres mateixos.

Perdonar (i perdonar-se), transcendir l'espai temps (viatjar ms enll de la dissolució de la matèria).

Actuar de manera conscient sobre la realitat en l'espai-temps de la tercera dimensió, donant-li la forma desitjada.

Transcendir l'espai-temps personal, actuar des del Ser.

* De l'altre costat de la teva vestit humà *, és La Font, és a dir, t, el teu Ésser, i tamb tots els Éssers en essència.

Imatge de la idea:

presentació

Tècnica -Mètode "Després descendir el vestit humà (Consciència)"

L'objectiu d'aquesta tècnica és desplaçar la consciència cap a un lloc-temps que abasti i accepti l'actual com a vàlid.

Es tracta de traslladar la consciència cap a on / el que Som en essència, com a punt de partida, i des d'allí,

- "Ser" en si mateix,

- ser el creat (viure-ho),

perquè llavors, la creació, que és el món que fins al moment del Despertar hem viscut sense consciència d'autoria, submergits com l'única-que-és, sigui dominat.

Som els Creadors i la creació. Ara, en prendre consciència d'això, vam triar on enfocar la Consciència.

Ara, en poder Ser el que "És" en Essència, també coneixem els elements i secrets de l'autocreació.

El punt de partida per dur a terme aquesta transcendència, "translació de la Consciència", és just el lloc-temps en què ens trobem quan prenem consciència. Llavors veiem el teixit creat, i en ell:

- El que ens satisfà.

- El que ens desagrada.

+

- El que té ingredients que activen l'Ésser Ulterior.

- El que és únicament miratge sense més, sense objectiu, fàcil d'extingir sense repercussió.

I en aquest moment, ens trobem:

- Una trama ordida amb força, de la qual som part molt activa o eix.

- Elements solts.

- Anhels (desitjos) ¾> Projeccions sense tornada

- Molèsties / problemes ¾> Degeneracions de voltes de projecció

Llavors, som capaços de reconèixer la "pel·lícula" en què estem impresos. I, a més, com es va configurar. I llavors també, ja que els elements són els mateixos que necessitem per corregir-la, entenem com reconduir-la cap al Ser, podent permetre'ns elements extres (perfectament "legítims") de diversió, color, plaer, gust ...

Tot el plaent és "legítim"

No hi ha càstig. Només malament muntatge.

Coneixerem de quina manera tot el nostre món està configurat de "Consciència de Qui som". Projectem qui "Jo Sóc" en re-creacions, i ho fem amb Tot Això, el que ens agrada i el que no, Tot és Nosaltres, tot és Jo. D'acord que està projectat moltes vegades en altres "jos", però el que jo visc respecte d'ells és, sempre, Jo. Per tant, tot és modificable.

Entenguem: Som Lliures.

Si tot és modificable, cal veure com es va construir la nostra projecció humana, per tal de saber com es pot modificar.

Aquest és l'esquema dels elements i el procés energètic de la consciència per a la creació del món personal:

elements:

- Jo

- El meu vestit (mi-els altres, mi-ho un altre)

Creació mons:

• projeccions
  • Determinades (en objectes)
  • Indeterminades (sense objectiu)
• introyecciones
  • De tornada el enviat
    • amb objectiu
    • En un altre objectiu
  • Recollides de l'èter

- L'altre en si.

- L'un altre en si.

- El "globus del món"

- L'altre costat

- Jo / meves "jos" (un jo en cada ésser que té a veure amb mi)

Projecció (Llocs) en el vestit humà.

- Què desitges experimentar, des de fora de la teva humà, que tens implícit en el teu Ser?

- Projecta! I d'aquesta projecció sorgirà el personatge o situació que ho porti per la teva experiència amb això.

El teu vestit humà inclou la visió que tens dels altres i de les situacions.

La realitat humana que experimentes està creada per Tu, i està fabricada de consciència personal (la teva consciència de tu). És per això que quedes submergit dins d'ella.

La projecció de la pel·lícula de la teva vida fa servir l'element de la teva Consciència, d'ella està configurat. Així, no pots veure-la com un espectador, i és per això que quedes inclòs en ella. Ets el protagonista, per això teu centre, l'eix, seràs sempre tu. Però resulta que tota la resta és, també, tu (la realitat de tu que tries no portar en l'humà que reconeixes com "jo").

L'esquema bàsic seria aquest:

El personatge és una il·lusió. La realitat és "Jo Sóc", no "sóc això".

Les relacions són aspectes reflexos.

La vida és una projecció. "La viu, no només la veig, també la sento". Això és així perquè el material usat per a configurar-la és "Jo".

Vols crear / canviar alguna cosa? Llavors: Projecta.

(La creença és una projecció inconscient, i aquesta produeix realitat personal. En projectar conscientment, tries la teva realitat).

Projecta, i d'aquesta projecció sorgirà el personatge o situació.

En projectar, generes el "buit", l'espai en què es realitzi la realitat del projectat. Sorgirà, llavors, qui / el que l'ocupi, pera rebre aquesta projecció i, si tot és correcte, permetre que la integres.

Tot el que veus en els altres està conformat de la teva consciència.

D'aquesta manera, enviar un bon / mal desig, no és que vingui de tornada, sinó que vibra en la teva consciència personal. No ho envies, el generes i subsisteix en la mateixa energia de la que estàs conformat. No torna a tu; és tu.

Els altres són aquella part del teu vestit que veus projectat. Així és tot el que consideres aliè. El que consideres "tu" és això mateix, amb la diferència que t'identifiques amb això, ho assumeixes com "jo".

I, per reflexionar, una proposta:

Ja que estem parlant de dualitat, podries passar el teu "consciència" de tu a un altre, i des d'aquí (ell), et veuries a tu mateix, a qui consideres "jo". No canviaries res? Ho estaries veient des d'ell o des tu?

Cal entendre-ho com si totes les persones i coses fossin polièdriques (visió del que multidimensional en la 3D), d'aquesta manera, una persona existeix en si mateixa, però nosaltres, en tant que hem creat un personatge, i per tant "ja un vestit humà ", veiem un aspecte d'ella; percebem exactament el que sobre ell "recolzem", i aquest aspecte és "jo". Per a altres, aquesta persona o cosa serà diferent, perquè el que projecta cada un d'aquests altres serà una altra cosa.

No obstant això, aquesta persona sobre la qual es realitza la projecció "És" en si mateixa.

Si no tinguessis posat un vestit (si no t'haguessis revestit de personatge), veuries a aquesta persona en la seva essència. Al seu torn, si aquesta persona no tingués un vestit, si fos només Essència, seria impossible trobar-hi una pantalla on projectar, des de la nostra consciència; és a dir, una identitat per projectar una unitat de "jo", amb el propòsit d'interactuar amb això, i així completar-nos.

Tot això es produeix com a conseqüència del desig de conèixer-nos. No podem re-conèixer-nos si tenim integrats nostres elements. Cal veure des d'una altra òptica, agafar distància. La nostra satisfacci, i el que produeix xtasis, est en prendre contacte amb allò que ens completa.

Mentrestant, prenem unitats de consciència / identitat i les projectem, dins la nostra consciència de jo. Aquesta projecci pot ser dirigida cap a l'objectiu o, simplement, llançada cap a fora del que sóc jo, lliure.

Si triem llançar-la cap a un objectiu concret, el procés consisteix a posar expectatives en un altre, per exemple, de sentiment cap a nosaltres (perquè el tenim per l) .I el tenim perquè hem dipositat en l aquest sentiment nostre; llavors esperem, simplement, recuperar-lo. Però volem recuperar interaccionant amb ell, re-conèixer-lo. Per això cal sentir el lliurament per part de l'altre.

Si es produeix fracàs, el ms innocu és recollir-lo i projectar-lo en un altre lloc, en un altre ésser. Generar conflicte, queixar-se, etc., és absurd, no engendra ms que bloquejos. L'altre potser no va recollir aquesta projecci, potser Llavors, ja que MAI DEIXA DE PERTENECERTE, pren de nou el comandament d'aquesta unitat d'identitat i torna a jugar amb ella. Fes-ho feliç, sense conflicte, amb consciència de joc.

També, com hem dit, pot succeir que l'expectativa s'hagi llançat sense objectiu, i hagi estat recollida des de la projecci d'algú que no t'interessa (en aquest cas cal revisar la vibració n que portava el que emetem, ja que sta defineix, per ressonància, la vibraci del que recull), i el que et pretén tornar est corrupte. No hi ha fracàs, cap problema. De nou, recull i fes el que vulguis. Tot és teu. Recull, el que l'altre fa servir, en tu, perquè tu ets la seva llar, i mantén ah mentre decideixes si seguir jugant.

Sistema Teràpia Cos => Món

Fjate en els personatges de la teva vida i analitza qu són per a tu:

qu remouen

qu activen

A qu inciten

qu relaxen

qu aportar

qu impedeixen

Fjate en les situacions obligades de la teva vida i mira a veure qu activen / reposen en tu.

(Situacions / Personatges Vida Funcions Cos Món)

Per l'estabilitat de l'humà, les necessitats viatgen bsicament de baix a dalt; és a dir, de més a menys densitat. Aquest procés es representa en els chakras, reflejndose, en funció de la densitat implcita en ells, l'ordre d'importància en les seves necessitats (des de les bàsiques fins a les subtils)

De la mateixa manera, l'humà es va deixant anar de baix a dalt a mesura que va autoabasteciéndose d'això.

Per tant, l'ordre energètic és: de 1r a 7è chakra.

Les funcions dels chakras són recorregudes per assolir els objectius humans.

Funcions ¾¾> (es dirigeixen a satisfer) ¾¾> Necessitats

Les glàndules representen el poder, potencial vital, en els elements de la vida. Aquestes traslladen la informació des dels chakres al cos, colmándolo de les necessitats vitals o provocant-hi potencials desequilibris, segons sigui el cas. Al seu torn, l'acció d'aquestes actua de manera energètica sobre la realitat que ens envolta.

Això és així perquè el nostre cos no acaba a la pell, sinó que ocupa tot el "vestit humà", sent, d'aquesta manera, les persones o circumstàncies que ens envolten, a conseqüència dels nostres diferents nivells de vibració.

Algunes reflexions a realitzar sobre l'ús de l'energia dels xacres:

Chakra 1: Quina necessitat tens

Chakra 2: Què instint sorgeix de tu.

Chakra 3: Quin és el teu poder o ambició

Chakra 4: Què mestresses

Chakra 5: Què habilitat posseeixes

Chakra 6: Què visualització o poder de creació empres

Chakra 7: Què ets

- Dels chakras 1 al 3, es treballa l'esforç propi.

- El chakra 4 defineix l'expressió natural de l'ésser.

- Els chakras 5 a 7 reflecteixen els recursos que vénen donats.

Es proposa treballar els chakres de l'1 al 7, per no confondre. De tal manera, el que es descarta ja se sap que no es repeteix.

prendre consciència

Per prendre consciència, l'objectiu és reconèixer l'humà. El que el reconeix és l'Ésser. Per tant, el procés per arribar, bàsicament, podria ser:

- Adonar-se de la creació vulnerable.

- Veure-ho com un vestit.

- llevar-en visualitzacions.

- apartar: Llavors, queda "Ser".

Un cop sent Ser, buscar la línia que uneix al punt de partida, d'on sorgeix. Quedar-se a l'Ésser i deixar de Ser. Cal esperar en aquest estat ... Arribarà un moment en què S'ÉS RES. Romandre allà i, des d'aquí, veure com a espectador al personatge i els seus avatars, i també la realitat de les persones. Comprovar què impliquen en nosaltres els personatges personals.

La conclusió:

No és que tot sigui mentida, és que tot és imaginació. Es tracta d'il·lusió creada amb la pròpia identitat. És per això que li correspon viure-ho a un mateix, en primera persona.

Però sempre queda pur l'Origen de la creació. Dirigir-se a ell és tornar a la Font, i és des d'aquí des d'on es pot comprendre i, per tant, diluir, modificar, transcendir ...

poders

poders

Els poders defineixen aquelles parcel·les del nostre vestit humà sobre les que aquest es sustenta per a la seva realització.

Per a la seva representació existeixen: 2 tipus de passos de l'energia, i dos tipus de poder.

2 Tipus de passos:

- Projecció (anada) ¾> desdoblar (expressió)

- Recuperació (tornada) ¾> Tornar a la unitat (recuperació)

2 Tipus de poder:

- Unitaris / fusió ¾> Pretens de tornada el mateix que has projectat (són els "lícits", perquè complementen). (Mateixa qualitat anada i tornada).

- D'intercanvi / mercantil ¾> Pretens de tornada una altra qualitat que porti altres coses (menys "lícits" -més tridimensionals-, perquè modifiquen en material humà: no creguis, transformes). (Diferent qualitat anada i tornada).

Poder: El Poder defineix el procés de: Projecció ¾> Recuperació.

Es projecten 4 qualitats, que són els 4 poders de "vestit humà", i van per aquest ordre, descendint en espiral, en el sentit de les agulles del rellotge.

Unitaris / fusió: Volen de tornada el projectat. Mateixa cualidad.Se autocompletan

- Amor: Poder emocional

- Creació / Generació: poder projectiu

D'intercanvi / mercantil: Volen de tornada una altra qualitat, que porta una altra cosa. No es completen: modifiquen en material humà, 3D.

- Èxit, expressió personal: Poder social

- Sustent / Matèria: Poder material.

En què es basen els Poders

Els Poders es basen en:

- Expansió ¾> amor ¾> L'amor que tens, vols sentir-ho. Unitat a la recerca d'Unitat: fusió

- Creació (Generació) ¾> Crees per tenir la creació. És "legítim" (de l'Ésser i per l'Ésser). Reconeixes dues parts (dualitat), i les vincules, obtens fusió: Parts a la recerca de fusió

- Èxit / Plasmació (social) ¾> Aportes conceptes de saviesa, genialitat, bellesa, intel·ligència. De tornada esperes: reconeixement, acceptació (col·loques un aspecte dual i busques una altra part que l'abasti i reafirmi), per completar-te.

- Nutritiu / Sustent / Material ¾> Absolut enfocament a la matèria (3D). Lliuraments identitat per obtenir nutrició, refugi tridimensional (casa, diners, mare, suport, recursos, protecció ...)

4 Poders de l'humà:

L'esquema final queda així:

(L'espiritual cobreix tots ells. És el 5è Poder: Ser. Els engloba).

Direcció en la qual viatja l'energia:

Per tenir qualsevol d'aquests Poders, hem hagut de exposar la manifestació de la nostra consciència, tingut "això" en nosaltres (sentir-lo, conèixer-lo, posar-lo en la ment i donar-li forma). Posteriorment, projectar-a la seva dimensió d'expressió.

- Els 4 Poders comporten el poder de la:

• expressió
  • Creem ¾¾-> Ment
  • Donem forma ¾¾-> Amor
• introjecció
  • Integrem l'Expressió en el Vestit Humà

La projecció d'aquests nivells es realitza des de la font.

Una qüestió per analitzar:

- Com eliminar elements tòxics amb la consciència

- Com afegir elements nutritius (a ells)

La conclusió:

- Tinguem "qui som"!

Procés d'arribada (funció orgànica) des del jo (el que sentim que som) fins a cada un dels 4 elements, per recuperar i re-integrar qui som.

El procés és similar al funcionament d'un òrgan; i el viatge, similar al de la sang (nutrients, hormones, etc.).

Hi tòxics que viatgen per la consciència en aquest procés (això ho podem dominar).

¿Salut o malaltia?

- El recorregut fins a l'energia en la qual recuperem "el que som", ens proporciona:

- Salut - realització - autoafirmació => Assoliment

- Malaltia - frustració - negació => Fracàs.

- Localitzem en l'altre l'emoció projectada? S o no?

Si la resposta és s, tot és correcte.

Si la resposta és no -> projectar de nou, però sense intentar canviar el representat. L'Univers s'encarrega d'això.

No projectes que l'/ l'altre canviï. Simplement imagnate un nou procés:

• El canvi del que representa (una altra faceta), o
• Alguna cosa nova (amb els ingredients llestos per recuperar).

En qu es basen els 4 Poders?

Processos de correcci de conflictes de projecci.

El desenvolupament d'aquest procés es basa en 2 passos:

identificació

tcnica

En primer lloc, el procés necessari és la identificació del conflicte. En segon lloc, vam treballar amb la Tcnica per aclarir aquest conflicte.

procés

Dibuixa el teu vestit humà (valora els 4 poders). I analitza:

Qu poder est satisfactòriament complet.

Qu poder est vacant.

Qu poder est corrupte.

Qu expressions estan vinculades (on has posat alguna cosa que pertany a un altre camp per defecte, del que utilitzes per a això).

- ...

- En l'humà, les expressions no acceptades es converteixen en corruptes. En el procés de correcció, no cal acumular, sinó regenerar-lo.

-Al dibuixar un vestit humà, pot ser que tots els camps estiguin complets, però també pot succeir que algun estigui sense omplir, o bé alguna expressió d'un camp a un altre. En aquest cas, caldria "esqueixar" l'expressió i portar-la al Poder adequat.

- També pot succeir que per a tu el que una cosa per defecte defineixi, signifiqui, una altra. Per exemple, que la teva expressió social s'expressi per la teva feina, que la teva parella es defineixi a la figura materna, que les funcions de pare les desenvolupi un amic, ia l'inrevés.

Densitats i Pesos

Tots els nivells (Poders) tenen un lloc i un pes específic, i tots han d'estar equilibrats en aquest sentit.

Al seu torn, cada poder té diferents capes de vibració. És a dir, és possible que alguns estiguin vibrant de forma descendent, cap a la materialització, però encara no s'hagin localitzat tridimensionalment, i d'altra banda pot succeir que alguns estiguin ascendint, o tendint a la seva dissolució (és a dir, que en capes descendents ja no hi hagi), però encara no han desaparegut de la visió material.

Creació d'un Mandala viu

Un cop analitzat el procés de "Tècniques de Correcció de conflictes de projecció", s'està en situació de saber:

- Què està expressat en el lloc adequat i activat

- Què està expressat en el lloc inadequat (activat o inactivat)

- Què està absent

- Què és tòxic.

- ...

I de tot això, podem escollir cosa per cosa i buscar, en cada cas, el punt just abans de l'inici d'allò que, a dia d'avui, ens fa mal.

Quan alguna cosa perjudicial està succeint en la nostra vida, una cosa que hem escollit fa algun temps, ia dia d'avui ens fa mal, hem de, en primer lloc:

- analitzar a quin potencial pertany

- analitzar si ha passat per tots els altres potencials.

Quan això que ens fa mal ha passat per tot els potencials, hem de fer l'exercici de tornar al punt de partida, i trobar el "moment previ" a la presa de decisió del que ha desembocat en el sofriment actual.

Llavors, tot i sabent que a dia d'avui som diferents i comptem amb altres recursos, la proposta és tornar a les necessitats / recerca col·laterals a aquesta elecció. En aquest punt, ens adonarem si encara seguim tenint aquestes necessitats, i quins són els recursos actuals.

Segurament la resposta sobre les nostres necessitats serà que sí que són les mateixes, fins i tot pot ser que hagin sorgit de noves, derivades del procés vital. I és molt probable que els recursos també hagin variat.

Llavors, tornem a aquest punt previ i fem una "Línia del temps", des d'aquest moment previ fins ara.

Heus aquí un exemple:

El concepte comença en el moment "just anterior" a la decisió que ha derivat en el sofriment actual.

A la part de dalt de la línia, anem col·locant les coses adquirides: coneixements, estudis, guanys, etc., i en la inferior tot allò que s'ha anat integrant, especificant el que és negatiu, i el que s'ha convertit en un afegit innocu o favorable. Ho fem per ordre cronològic.

El següent pas, és, amb tots aquests elements, fer un "Mandala Viu".

Els Mandales són una projecció creativa, en l'esfera material, que sorgeix i s'endinsa en els nostres nivells material, emocional i mental.

Per tant, realitzar un Mandala és una forma personal i creativa de cobrir satisfactòriament els nostres 4 Poders, i d'aquesta manera realitzar un vestit humà personal beneficiós, que ens permeti l'expressió a tots els nivells humans.

Al Mandala s'ha de reflectir:

- El que ja es posseeix i es vol mantenir

- El que desitgem i encara no està reflectit en la realitat concreta.

Es pot fer pintant, esborrant, enganxant fotos, símbols, etc.

Aquest Mandala ha d'estar viu. Hem de tenir-lo sempre a mà, analitzar-lo i visualitzar-ho, i potenciar la seva expressió en els nostres plans humans. A mesura que les situacions vagin variant, aquestes i / o les expectatives s'aniran renovant al Mandala.

Aquí tens una mostra de com dividir els 4 quadrants:

Treballarem en la seva visualització, projectant la nostra intenció i, alhora, analitzant els imprevistos que vagin sorgint, acomodant noves expectatives en funció d'aquests. Tot això s'anirà representant en la realitat plasmada en aquest procés de creació conscient.

conclusió

Aquest exercici viu ha de servir per estar en contacte permanent amb l'ésser humà que s'és, des de fora d'ell. És a dir, des del creador, la Font, de manera que la Consciència estigui posada en aquesta Realitat també.

En definitiva, tu ets el Creador del creat, i també el creat pel Creador. Ets els dos nivells de vibració, i és possible viure en els dos i fer una vida conscient triant els elements en què navegar teu procés de realitat humana.

Observa't.

Observar requereix: en primer lloc, distància, per percebre de forma global; en segon, integració del que s'ha observat, per conèixer-lo.

Qui integra el "vestit humà", conscient d'això? L'Ésser.

Sigues Qui Ets!

Graciela Bárbulo

www.gracielabarbulo.com

Concepte Ser (El Vestit Humà) per Graciela Bárbulo