Creences o límits en l'home ha crescut, evolucionat i après des creences, conceptes, idees i regles. Aquest ha estat el món que hem conegut i que cremós que era l'única manera de viure.
La veritat és que l'ésser humà no ha estat conscient, ha estat adormit i perdut, lluny de la veritable i única veritat. Cremós que rams insignificants, que no puguem viure ms que des del control, des regles i lleis que ens decan que estava bé o no, ens decan c mo i cundo haguem a ctuar, que rams i com hàgim de ser i fer, fins dnde puguem arribar i sobretot no puguem sobresortir, no puguem destacar perquè llavors eres objecte de burles o discriminaci.
L'ésser humà ha crescut basant-se en límits, barreres, pors, control i afeccions que és la manera de crear dependència i vulnerabilitat.
Va arribar el temps de sortir de les barreres, límits, dependències i el control. Som molt ms que creences, hbits i dependència. Som individus autnoms per triar cap dnde volem anar, per discernir qu som ms enll de conceptes, pors i regles. No podem creure i Ser, si creus no ets. Es tracta d'entendre qu significat tenen les creences, elles són: patrons limiten-tes energtics, que limiten una rea o rees de la teva vida i que poden afectar: el rea afectiva, econòmica, social o personal o totes les rees, i que no ens permeten expandir-nos com desitgéssim.
Aquestes creences són de diferent origen, poden ser autogenerades per nosaltres mateixos per idees i conceptes que hem pres com a nostres i ens produeixen bloquejos interns que no ens permeten anar més enllà d'ells, arrossegant-nos a patrons de conductes restrictius i opressius . Un altre tipus de creences són aquelles idees o projeccions dels demsa les que els hem donat cos, i assumim com a reals. Algunes creences limitants són aquelles que vam aprendre i vam heretar dels nostres avantpassats i que a través del temps se'ns va transmetre i va quedar gravat en la nostra psique. Hi a més creences inconscients gravades en la societat, el col·lectiu que han anat donant cos a una forma d'egrègor que va prendre poder i control sobre les masses i els individus.
La veritat és que cap creença ens ajuda a ser lliures. Perquè una creença ens doni suport hem de basar-la en un sentir profund i ha d'anar més enllà del que és convencional, més enllà de la forma, ha d'estar basada en el sentir des del cor sense basar-nos en pensaments o veus que no vinguin de la profunditat del nostre ésser interior, allà on no hi ha veus que apagar, allà on hi ha la veritat del que som, no en una forma, no en un coneixement prescrit, sinó en el coneixement de saber-te qui ets sense forma, sense espai i sense separació. Allà on ets sense creences, pensaments, idees i conceptes.
Hi ha un lloc que no és un lloc, hi ha un espai que no és espai, hi ha una veritat que no és veritat, sinó la Veritat Intrínseca, que és aliena a la forma, l'espai i al temps i que ens fa Ser des de la llibertat ... de saber-nos enginyers i peó de la nostra existència.
Ser és ... la forma, és ... la Veritat, és ... la Vida i l'única sortida ... de l'home, sense importar quan, com o on, aquesta és l'essència que som i que en algun moment de la nostra existència veurem, sentirem i viurem no en aquesta forma sinó en qualsevol forma, com en cap forma ...
Les creences ja no ens serveixen, ja no funcionen en aquesta nova matrix. Els patrons de comportaments, les antigues regles, pensaments, conceptes ja no serveixen, ja no funcionen, va deixar de tenir el poder, el control, l'autoritat. La matrix ha canviat, no som els mateixos, no funcionen les mateixes coses, res és igual i van a seguir canviant per molt temps ...
Hem de tornar al nostre veritable Llar, a l'origen del que som, a l'origen de l'Ésser, a l'origen del meu Veritat ...
Cap creença, regla o límit ha d'impedir arribar a la nostra mestratge, la nostra veritat i la nostra essència. Anem més enllà del conegut, des- articulem les nostres conductes, els nostres comportaments, els nostres patrons que durant tantíssim temps ens va tenir engabiats i reprimits. Podem reeducar la ment, el cervell, el nostre ego o personalitat, que durant tant de temps ens va impedir abastar la nostra essència i ser.
Associem la ment amb les emocions, això va fer que li donéssim tot el poder a "la boja de la casa" (la ment), les emocions alimenten els pensaments, però aquestes emocions són creades per la personalitat o ego, no per l'Ésser, l'ésser està més enllà de les sensacions, l'ésser és un Estat natural de viure o no viure perquè Ell és i està sempre només cal trobar-lo, alliberant els límits, els vels que vam crear i alhora servint al cor del que som. És hora de tornar cada cosa al seu lloc ..., és a dir, al Cèsar el que és del parar. Per Ser necessitem viure des del cor, aquí hi ha la única creença que no és creença sinó la Certesa ..., Evidència ..., la Transparència, Innocència, Coneixement i Veritat de l'Ésser.
La vida ... és una ruleta, tot ha de tornar a l'origen ..., a on va sorgir, d'on es va originar ... i va formar. Va arribar el temps de la Victòria ..., el temps de la transformació, la transmutació i regeneració de tot allò que no vam ser capaços de veure, sentir o Experimentar. És hora de tornar a l'origen, és hora de girar la ruleta per començar el retorn a la Casa del Pare, a la Morada del Pare.
