Donant llum a l'ombra. Sobre vampirs, àngels i dimonis.

No s'arriba a la illuminaci fantasiejant sobre la llum sinó fent conscient la foscor. Carl Gustav Jung. Un dels majors obstacles en el camí de retorn, del qual l'ésser humà és definidament responsable, el constitueixen aquestes formes animades que ha vingut creant permanentment des de mitjans de la raça arrel atlante, quan l'aspecte mental comen amb lentitud a assumir major importància. (1) El habitant pot ser definit com la suma total de les forces de la naturalesa inferior que s'expressen en la personalitat abans de la illuminaci, inspiracine iniciació. La personalitat, en aquesta etapa, és excessivament poderosa i el Habitant personifica totes les forces físiques i mentals que en el transcurs de les poques han estat desenvolupades i nodrides acuradament per l'home; tamb pot ser considerat com el poder que posseeix la triple forma material, abans de la seva consagraciny dedicacina la vida de l'ànima i al servei de la jerarquia, de Déu i de la humanitat.

FONAMENTS DE PSICOLOGIA arquetípica (2)

Per la psicologia analtica, l'energia psquica es presenta com un sistema dinmic i energètic tancat que funciona sota dos principis: autorregulaciny compensació. La sique est conformada per el Jo (1), el conscient (2), l'inconscient personal (3), l'inconscient col·lectiu (4), l'àmplia zona de l'inconscient col·lectiu que mai ser conscient i es podr a denominar el subconscient (5). A la zona de l'inconscient col·lectiu es troba disposada en forma de símbols i predisposicions, tota aquella informació heretada filogenèticament com a resultat de les experiències universals esdevingudes en el transcurs de l'evolució. Els Arquetips serien per tant predisposicions universals per percebre, actuar, o pensar d'una certa manera. Cinc arquetips han assolit un desenvolupament superior a qualsevol altre: La persona, l'ombra, el si mateix, l'animus (logos o significat) i l'ànima (eros o vida). Una manera de treure profit de tots dos aspectes del propi ésser (l'eros i el logos), consisteix en apel·lar a arquetips tant masculins com femenins. Els arquetips, com les emocions i els sentiments, estan representats en la ment com a símbols universals i es poden observar en els somnis i en la imaginació codificada dels mites. Aquí és on s'inicia la diferència entre psicologia analítica i psicologia arquetípica. Aquesta última es centra en les històries d'herois i heroïnes que es troben en els mites i en l'astrologia. Per Jung l'ànima és un món en el qual està contingut el JO. Per Hillman l'ànima és el nostre àngel de la guarda, mentre que el Jo és una fantasia psicològica dins d'un conjunt de fantasies, i cada personalitat està destinada a ser l'expressió del Jo autèntic o àngel solar. En les dues actituds plantejades per Jung, com la forma de veure el món característiques dels introvertits i extravertits, trobem, als genis, creatius i frustrats en el primer cas i als dogmàtics, fanàtics i maniàtics en el segon cas. Les personalitats autoconscients i que es consideren unes llumeneres, han desenvolupat el seu coneixement i la força de voluntat a tal punt que poden mostrar-se megalòmans, prepotents o narcisistes.

A les quatre funcions de la consciència plantejades per Jung, Pensar, Sentir, Intuir i Percebre, trobem les quatre àrees de funcionament cerebral, treballades actualment pels neurolingüistas. El si mateix és representat simbòlicament a partir d'un mana-o cercle màgic, i de la mateixa manera que el Jo es constitueix com a centre de la Consciència, el Si-mateix ho és de l'àmbit que tanca la totalitat de la «consciència» i el « inconscient ». Representa els esforços de l'home per aconseguir la unitat, la totalitat, la integració de la personalitat, pugnant tant per la unitat de l'individu respecte al món exterior com per la unitat dels seus sistemes psíquics. L'ombra no constitueix la totalitat de la nostra personalitat inconscient sinó que tan sols representa aquells atributs o qualitats desconeguts o poc coneguts de l'ànima, aspectes que pertanyen, majoritàriament, a l'esfera personal però que també podrien ser conscients. En alguns casos l'ombra també conté factors col·lectius procedents de l'exterior de la vida personal de l'individu. La Bogeria vindria a ser una possessió per un contingut inconscient que, com a tal, no és assimilat per la consciència. I perquè la consciència nega l'existència de tals continguts, tampoc els pot assimilar. Expressat de manera religiosa: no es té ja temor de Déu algun, i es dóna a entendre que tot sigui lliurat a la mesura humana.

FONAMENTS DE LITERATURA I semiòtica

Una de les causes de la demència (absència de ment), es deuen en conseqüència a l'absència d'ego o ànima, com són els casos de possessió o obsessió, en què el fil de la vida està lligat al habitant original del cos, però el fil de la consciència és d'una altra entitat desencarnada i molt ansiosa d'expressar-se en el pla físic. Potser l'exemple més famós de possessió ens ho proporcioni la llegenda de Faust qui, fastiguejat de portar una virtuosa existència acadèmica, acaba segellant un pacte amb el mateix diable. Fins a aquest moment Faust s'havia consagrat a una recerca agosarada del coneixement que va acabar conduint-a un desenvolupament unilateral dels aspectes intel·lectuals de la seva personalitat -amb la consegüent re pressió i «desterrament» a l'inconscient de gran part del potencial del seu Jo. Com succeeix habitualment en aquests casos l'energia psíquica reprimida no va trigar a reclamar la seva atenció. Desafortunadament, però, Faust no va entaular un diàleg amb les figures que emergeixen del seu inconscient ni es va ocupar de dur a terme un pacient autoanàlisi que li permetés assimilar l'ombra, sinó que es va abandonar, «va caure» i «acabar sent posseït». El problema és que Fausto creia que la solució a les seves dificultats consistia a «més del mateix» -és a dir, adquirir encara més coneixement - amb la qual cosa no va fer més que perseverar obstinadament en el vell patró neuròtic. Quan Fausto «personificar» a l'ombra va quedar fascinat per la seva numinosidad i, com va succeir també en el cas del Dr Jekyll -un altre intel·lectual afectat d'un problema similar va sacrificar al seu ego i va sucumbir a l'encanteri de l'ombra. A conseqüència d'aquest error ambdós van caure en una situació temuda per tots: Fausto va acabar convertint-se en un bevedor i un llibertí i Jekyll es va transformar en el monstruós Mr Hyde. Igual que ocorre en el conte de La Bella i la Bèstia, quan acceptem les nostres facetes més cruels aprofundim, al mateix temps, en els nostres aspectes més posit ivos. A això es referia el poeta Rainer Maria Rilke quan afirmava que temia que si els seus diables li abandonaven els seus àngels també es escaparien. Aquest ha estat un gran misteri, fins on arriba la nostra part demoníaca i on sorgeix l'àngel ?. La intenció de la pel·lícula La lliga de Cavallers extraordinaris és precisament mostrar el paper que ha jugat el misteri en la vida dels éssers humans. Diu el senyor M: "Per què tot el misteri de la màscara (la personalitat) Per què quan comenci la guerra pretenc crear l'arma més poderosa, els poders de la lliga mateixa i per aquest objectiu vaig col·locar al meu llop (Dorian Gray) darrere dels bens el qual es va guanyar la seva confiança per poder guiar-los ". Diu Dorian Gray "El meu lleialtat al senyor Misteri prové d'una cosa que ell ha de em pertany (el retrat, que en l'actualitat es podria interpretar com el seu holograma), cosa que és el que jo més vull, una cosa per la qual cosa faria el que fora per recuperar. "la relació entre l'ànima i la personalitat, entre el cos i la seva ombra s'ha presentat a la literatura com dues parts inseparables que cal unificar. El trobem en el conte de Peter Pa n en el qual Wendy li cus l'ombra perquè sempre estiguin units (Peter Pan i la seva ombra). A la bíblia el trobem en Jacob qui va tenir l'ocasió de lluitar contra un àngel i vèncer-li. Jacob lluita amb si mateix, per ser més exactes, amb la seva ànima, que va néixer abans que ell, posseeix un caràcter animal i, no obstant això se li sotmet i no pot viure ni créixer sense ell. Jacob va sortir coix d'aquesta lluita i va prendre el nom del seu àngel: Israel. Pot trobar-se gran part del simbolisme vinculat a l'ànima interna ia la personalitat expressiva externa, si s'estudia el relat bíblic de Jonàs i la balena. És una paràbola que fa a l'era pisciana de la consciència i en despertar de la consciència crística, amb la consegüent polèmica que això involucra. Jonàs representa al ocult Crist presoner, alerta als perills de la situació, i l'enorme balena representa l'esclavitud de l'encarnació i també la personalitat. El llenguatge dels somnis afavoreix i estimula una comunicació directa amb l'Ésser mateix, el llenguatge de l'astrologia és un instrument per mesurar el despertar de consciència i definir els límits de la destinació i el lliure albir, el llenguatge del tarot és un suport per a la vida activa, el reflex de l'estat anímic o de la consciència en un moment donat. En els Arcans del Tarot la llum emergeix de les línies que formen les imatges. La llum fa referència a la vida conscient i l'ombra a la vida inconscient. La visita del Vampir El vampir no és un ésser fantàstic, sinó un dimoni, que ha quedat en la nostra imaginació com l'heroi de la novel·la de Bram Stoker, Dràcula. Com és sabut, una de les característiques del vampir és que s'alimenta de sang d'homes i dones. En efecte, buidant de sang als éssers vius, absorbeix tota la seva vitalitat, el que li permet regenerar-se i desafiar a la mort, ja que és l'esperit o l'ànima de l'ésser humà que habita i circula en la sang. La mateixa paraula Adam ho suggereix (Aleph. Dan. El Aleph en la sang) .Tot ser que tendeix a alimentar-se dels altres, dels seus sentiments, de les seves idees, de les riqueses que posseeix de vegades sense saber utilitzar-les ell mateix, és una representaci del vampir. Els Vampirs energtics (3) són persones que tenen l'habilitat d'esgotar a distància l'energia en totes les seves formes. Ho fan per millorar les seves energies físiques i mentals com farà l'aliment normal als Vampirs corrents. Un Vampir energètic pot o no pot ser psquico en el sentit habitual, però en aquest cas aquesta terminologia significa, l'habilitat psquica per esgotar altra energao força vital. Tamb vol dir que un individu pot cansar el pensament, les emocions, la força vital, la reserva mental i les forces físiques d'una altra persona. Els Vampirs energtics involuntaris sovint no s'adonen que ells estan extraient energia dels que els envolten. Es pensa que aquestes persones ho fan a un nivell inconscient. En molts casos el Vampir energètic involuntari est d'alguna manera, malalt o té alguna mena de capacitat disminuïda. Les energies que són extretes d'aquells que l'envolten pot ser un procediment automtic dels seus propis cossos astrals en un esforç per aconseguir la força per a conservar o generar un estat ms saludable per al seu propi cos fsic. Anem a nomenar alguns dels ms coneguts ofciles de detectar: ​​Estigueu atenci als diferents tipus de vampirs amb els seus eventuals mossegades que caminen per ah, infestant les seves cases, empreses, escoles, governs i el món tot. COBRADOR.- Cobra sempre, principalment allò que no li pertany. Li agrada presentar-se com el creador del món i creu que té dret a tot, per descomptat sense mai donar res. CHISMOSO.- Adora repartir xafarderies. El seu lema és calumniar sempre per l'esquena. A través de comentaris impiedosos, en general infundats i sempre est creant un clima favorable per xuclar als seus vctimes. MAL HUMORADO.- Escull a les seves vctimes repartint el seu mal humor. La seva major font d'energia és aconseguir que algú es posi de mal humor igual que l CONTESTADOR.- Cada paraula o gest d'aquest vampir conté una reclamació explcita o implcita. El s'oposa a tot, exigeix, reivindica, protesta sense parar. Ms com les seves reclamacions tenen poc o ningn fonament, rarament aconsegueix defensar o justificar les seves protestos. ADULADOR.- massatge l'ego de la seva vctima, cubrindola de falsos elogis. DESAMPARADO.- Fa tot per despertar la pena i conmiseracin de les seves vctimes. Es presenta com una pobra vctima, davant de la vida i del món. FUNESTO.- Anuncia i anticipa tota mena de desgràcies. A través de previsions sinistres i dramàtiques profecas, tendeix a infondre por ypnico en les seves víctimes, fins treure'ls qualsevol tipus d'esperança en el present i futur. PEGAJOSO.- Inverteix en la sensualitat i sexualitat de la vctima. Sempre està fent el joc de la seduccin. HABLADOR.- Parla pels colzes i obliga els seus vctimes aorlo hores i hores seguides, d'aquesta manera manté la atenció, mentre s'alimenta de l'energia vital dels seus oients. HIPOCONDRACO.- Cada dia apareix amb una malaltia nova, és la seva manera de cridar l'atenci de les seves víctimes, despertant-hi preocupaci, compasiny cures. AUTORITRIO.- Usa totes prerrogatives de poder per subjugar als seus víctimes, fent que elles se sentin en condició inferior i molt petites davant del seu gran omnipresència. CONTROLADOR.- És un dels pitjors tipus de vampirs, perquè es disfressa de bondat ia través d'aquesta qualitat xucla fins l'última gota de sang dels seus vctimes. Gairebé sempre aparenta oferir i treballar en el ms alt interès de les seves víctimes, les quals se senten terriblement culpades quan comencen a alliberar-dels sufocants controls del vampir. ENVIDIOSO.- Els seus vctimes són indefenses criatures, perquè el vampir, i això no se sap perquè, percep als seus vctimes com a éssers indignes per posseir algun talent, propietat o afecte que l desitjar a per si mateix. Es tracta d'un espcimen capaç de les ms horribles crueltats amb els seus vctimes. MORALISTA.- Chupa a les seves víctimes sotmetent-les a rígids controls d'ordre moral, imposant severes crítiques i restriccions. Les víctimes viuen atemorides amb la idea de ser objecte de la seva ira. ALTRUISTA.- Es presenta com Guru, mestre i salvador d'ànimes. Diu a les seves víctimes que no els cobrarà res pel servei de "salvació" però conforme avança els va drenant poc a poc a través de "donacions voluntàries" que al final es converteixen en obligacions. Mentre que el vampir es fa cada vegada més ric, les seves víctimes es tornen cada vegada més pobres. ILUMINADOS.- Aquest vampir xucla a les seves víctimes fent-los creure que ell transmet i realitza "miracles" a través del seu gran "il·luminació". Les víctimes hipnotitzades i incautes, donen les seves riqueses o el que poden per rebre les seves gràcies. APROVECHADOR.- Es presenta com una persona bondadosa que vol? Ajudar-lo? però en realitat li està robant totes les seves idees per fer-les seves. Si més no ho pensi ell ja va estudiar absolutament tot els detalls i vostè veurà les seves idees robades, sent part d'un negoci i d'una campanya publicitària. Estem d'acord que és difícil confrontar-se amb un vampir energètic, sobretot, quan la víctima és una persona de bé i "estima" als éssers que per alguna raó es van convertir en vampirs energètics, siguin parents o amics, però si ho analitzen fredament, veuran que no és impossible contra atacar-los, si tenen dins de vostès els mitjans i armes per vèncer-los. Primerament vostès hauran d'estar molt "desperts" per saber del cert que la persona que es troba al davant és realment un "vampir energètic". Hauran de catalogar i classificar-lo en l'espècie a la qual pertany, si van comprovar que definitivament és un vampir i sap de quina espècie és, llavors hauran de fer servir tot el seu coneixement, enteniment i amor al respecte, per traçar una estratègia defensiva. Pensem que si la sang (les emocions) és bombejada pel cor i simbòlicament l'assenyalen com a seu de les emocions, llavors és aquí on s'amaguen les emocions. Les emocions estan catalogades com Positives i negatives, per deducció podem suposar que és el cor la seu de les Emocions Positives ... Però On s'amaguen les Emocions-Negatives? Elles s'amaguen en un lloc que mai els agrada entrar, perquè és un lloc tenebrós, fosc i amagat es diu subconscient ... Elles no surten a la llum, viuen en el més profund de la ment, perquè si surten i són enteses moren, es cremen amb la LLUM DE l'ENTESA. Per això necessiten sortir de nit, per això viuen en la foscor, per això ataquen a la seva víctima traicioneramente, perquè així ella no els arriba a detectar. Perquè les emocions-negatives puguin continuar vivint han de alimentar-se de més emocions malaltes, llavors es multipliquen, es divideixen en milers d'elles. Cada emoció-negativa produirà altres emocions-malaltes i així poc a poc la víctima és totalment subjugada fins que les seves forces desapareixen. El vampir només surt de nit, si ho fes de dia mor. La foscor en l'idioma simbòlic és: LA FALTA D'ENTESA. Per què de vegades l'home no té l'enteniment de les seves emocions- negatives? Moltes d'aquestes emocions-negatives vostès les coneixen i moltes vegades també les confronten fins vèncer-les i transmutar en emocions-positives, de vegades ho fan conscientment per un treball interior i d'espiritualitat i altres per pura intuïció o coincidència. Però altres vegades no les perceben ni saben que existeixen i són aquestes emocions-negatives que sense conèixer-les i sense saber que existeixen, els fa tant de mal, drenándoles l'energia, elles estan dins de vostès tan amagades que quan ens els ataquen no saben d'on vénen ni com combatre-les ... el vampir no es reflecteix en el mirall. El mirall en l'idioma simbòlic és: LA VERITAT. Estan disposats a confrontar-se amb les seves veritats, amb el que són realment i veure al mirall de la consciència i la realitat, encara que aquestes siguin veritats doloroses, cruels i lletges? Quan vostès no es reflecteixen en el mirall, és que no volen mirar-se tal qual són, perquè el mirall-veritat els retornarà una imatge que està camuflada i amagada. Les emocions-negatives els jugaran males passades, perquè mostraran una imatge irreal, la qual vostès no volen veure i no la veritable. Per aquesta raó les emocions-negatives no es reflecteixen al mirall, perquè no volen mostrar la veritat, perquè si les arribessin a veure, llavors les descobririen i amb això les traurien a la llum i si les treuen a la llum (l'enteniment) ... MOREN, dESAPAREIXEN DE LES SEVES VIDES, deixant-los en PAU. Els vampirs energètics del subconscient s'anomenen Depressió, Tristesa, Còlera, Odi, Ira, Enveja, Gelosia, Injúries, Indignació, Irritació, Indiferència, Apatia, Pereza, Negligència, Inèrcia, displicència, Desinterès, EMOTIVITAT, sentimentalisme, Rivalitat, Cobdícia, Ambició, Passió malaltissa, Ressentiment, Fredor, Descuit, disbarat, Culpa, Calúmnia, Morositat, Maldat i més ... no és en va que els estem enumerant ... aquests són els veritables VAMPIRS-ENERGÈTICS INTERNS que els devoren per dins i que no ens els deixen convertir-se en éssers de PAU, HARMONIA i AMOR, els treu la felicitat i els mantenen indefensos, perquè així d'aquesta manera al tenir-los presos en les seves urpes, conquistaran la Terra per regnar eternament. El vampir és un ésser turmentat que busca desesperadament l'amor. Així com les nostres emocions-negatives viuen en conflicte, en el turment i sofriment, en l'angoixa i la tristesa, saltant de l'emotivitat al sentimentalisme, així el vampir recorre les nits buscant la vida que ho faci sentir. El desesperadament vol AMAR però no pot, l'amor li està vedat perquè si ell ho sentís, el seu turment acabaria. Això succeeix amb tots els humans, si s'estimessin, llavors buscarien les respostes i si les tindrien llavors l'AMOR transmutaria tot el negatiu convertint-los en éssers d'amor. La inspiració d'un geni, àngel o dimoni. Va ser a principis del segle VI de la nostra era quan Dionís l'Areopagita, un monjo sirià inspirat en les creences jueves, cristianes i zoroástricas, i sota la influència de Plotí i Plató, va compondre una jerarquia celestial, en la qual va emplaçar nou cors d'àngels. Entre els grecs més instruïts i més savis del segle XVI, s'al·ludia amb naturalitat al seu bon geni com si es tractés d'una evidència. De fet, el bon humor és un indicador que la persona està alineant els dos hemisferis cerebrals. Les forces parelles del bé i del mal, de la llum i de la foscor apareixen, amb petites variacions, en gairebé totes les tradicions. En el conegut símbol del Taoisme xinès del yin i del yang, per exemple, cada un dels pols conté l'altre, tots dos representen la relació existent entre els oposats, indissolublement units en una abraçada eterna, i la seva contínua transformació mútua. Segons les tradicions -ocultes fins fa molt poc- místiques i esotèriques (sufis, alquimistes i xamans, per exemple), l'ombra i el mal no són realitats objectives i externes sinó que, per contra, són energies internes mal compreses i, per consegüent, mal canalitzades. Com assenyala Joseph Campbell: «Qui és incapaç de comprendre a un déu ho percep com un dimoni». Per als místics, en canvi, el bé i el mal s'assenten en el nostre interior. És per això que els seus ensenyaments no apunten a prescriure una moral sinó que tan sols aspiren a oferir-nos fórmules per dur a terme el treball espiritual. En aquest context, una determinada pràctica meditativa o una cerimònia xamànica pot ajudar l'individu a harmonitzar una energia nociva, com la ràbia o la luxúria, per exemple, i re canalitzar cap al lloc que li correspon en el nostre món intern. El poeta sufí Rumi abunda en aquesta idea quan escriu: «Si encara no has vist el diable mira el teu propi jo». D'aquesta manera, els ensenyaments místiques, no consideren que el diable sigui un agent independent sinó que afirmen la realitat de l'ombra interior i ens brinden pràctiques introspectives que puguin ajudar-nos a redimir-la. En l'Hinduisme i en el Budisme, per la seva banda, el mal i l'ombra estan personificats per la figura de déus i dimonis als que preguem benediccions o contra els que ens rebel·lem. Aquestes forces internes, o rakshasas, són considerades com a aspectes de la ment del meditador, deïtats irades internes que representen la gelosia, l'enveja i la cobdícia. Parlant tècnicament la llum de l'ànima està localitzada en la glàndula pineal mentre que la llum de la personalitat està ubicada a la glàndula pituïtària. A mesura que les neurones es posen en activitat mitjançant la influència de la llum de l'ànima apareix el geni, acompanyat sovint per certa manca d'equilibri o de control, en alguns aspectes. (4)

La Visió de l'Angel Guardià: L'Angel de la Guarda és un tènue reflex de l'Angel de la Presència o Angel Solar, que acompanya a cada ésser humà des del naixement fins a la mort i conté tota la llum que un ésser humà, en un moment donat del camí d'evolució, pot utilitzar i expressar. La següent és la forma com l'Angel se li va revelar a Sant Joan: (5) "Jo sóc el que vetlla per tu. Jo sóc el teu guardià. Ara em veus perquè creguis. Sempre vaig estar a la teva dreta i al teu esquerra, encara que només em presentías. No et acompanyo per la meva voluntat, sinó per la voluntat del qui t'ha creat. I així és amb cada un dels humans. Ell, en la seva infinita saviesa, no us ha deixat orfes. Arribem a la vostra vida en silenci i així partim d'ella. Però som tan certes i reals com la terra que trepitges. Jo preservo la teva vida material. Jo he vetllat la teva malaltia i el teu dolor. Jo he viatjat i viatjo al teu costat, apartant l'enemic i suavitzant els teus errors, és l'amor del Pare, a través de la meva mà, a qui has de l'aliment que reps i el descans que precises. Feliços els que saben d'aquest senzill principi 'Feliç aquell que se sent acompanyat pel seu àngel guardià! Res podrà témer. Res li faltarà. Ningú ni res truncarà la seva existència abans del previst. Jo sé de les teves necessitats materials abans que tu mateix les descobreixis. I jo les concedeixo per mediació del Pare. Jo estic al teu costat, en el bo i en el dolent. El meu tutela és permanent. Jo et condueixo a través dels esdeveniments de la vida. El meu nom és "custodi" però els humans, en la seva ignorància, em diuen "casualitat". Jo preservo el teu pensament. A la infantesa, jo guio els passos de la teva intel·ligència. Jo sóc el coneixement i la ciència que et surten al pas en la teva joventut .. Jo disposo l'ordre de les teves idees en la maduresa i jo preparo la teva ment en l'ancianitat. Jo rebo el nom d ' "inspiració", encara que només sóc un guardià de la saviesa divina. És l'amor del Pare, a través de la meva mà, a qui has de la teva ciència i el teu saber. Jo em limito a respondre a la teva satisfacció intel·lectual. Però els humans, en la seva ignorància, em diuen "intel·ligència". Jo preservo la teva voluntat. Jo la defenso de la voluntat dels altres i la faig fort. Jo alè la teva tenacitat. Jo estic a la teva dreta i al teu esquerra a la flaquesa i en el triomf. Jo sóc l'esperit que anima els teus projectes i esperances. Jo disposo els obstacles i els retir. Jo sóc qui sembra d'espines teu camí. Jo com a mediador del Pare, qui et desafia a la solitud i qui et sosté en el fragor de la batalla de la temptació. El meu nom és "coratge" però els humans, en la seva ignorància, em diuen "sort". Jo preservo la vostra bondat. Jo la corregeixo en la teva infantesa i la preparo per a la joventut. Jo surto al teu pas amb la vestidura de la despulla i de la ruïna humans. Jo faig la vostra bondat. Jo la temple i la continc. Jo sóc el guardià, que per la mediació del Pare, alè la generositat del jove, la tolerància de l'ancià i la resignació del agonitzant. Jo disposo la riquesa per al qual més lliurament i la carència per al que només guarda. Jo estic a la teva dreta i al teu esquerra a l'aflicció dels altres i mesuro la teva aflicció. Jo sóc la ira que mesura la teva ira. Jo sóc el petó que espera i la tendresa que mesura la teva tendresa. Rebut el nom de "desinterès", però els humans, en la seva ignorància, em diuen "altruisme". Jo preservo teu amor: la moneda divina que t'ha estat encomanada. Jo em vaig encarregar de que no ho perdessis en el teu infantesa. Jo el desvetlli en el'més íntim del teu cor de jove. Jo et vaig sortir a la trobada en els homes i en les dones. Jo ho he rebut de tu i només al final te'l tornaré. Jo sóc la brasa que ho encén. I aquesta brasa segueix viva, tot i el desamor que jo també vaig provocar. Jo, el teu guardià, he daurat el teu amor en la vellesa i assisteixo complagut a la seva sublimació. Jo, per exprés desig del Pare, he traçat els múltiples senders que tu, després has triat per a estimar. Jo he suportat el teu infidelitat i t'he vist renunciar per amor. Jo t'he obert els ulls a l'univers i sé del teu amor per tota la creació. Jo porto els comptes de la teva entrega i dels talents que el Pare t'ha ofert. El meu nom és Déu, però els humans, en la seva ignorància, em confonen amb la "passió". Jo preservo el teu immortalitat. Jo custodi teva més preuat bé. I es troba davant els teus ulls des del principi. Jo, per exprés desig del Pare, he recorregut a la teva intel·ligència, a la teva voluntat, a la teva bondat ia capacitat d'estimar perquè el descobreixis (6). I he esperat pacientment aquest moment. Ara ja ho saps. Ara és teu. Ara ja saps del teu patrimoni: ets fill d'un Déu. Ets etern. Ets el meu germà. Ets Déu. Els Éssers humans són Àngels que es van convertir en Dimonis ... i són Dimonis que s'estan convertint en Angeles ... Com veuen vostès són duals i per ser-ho tenen el Lliure Albir d'escollir i viure d'acord amb el que escollit. Aquesta qualitat no la té cap espècie en l'univers. són dimonis (costat esquerre del cervell) i àngels (costat dret del cervell) al mateix temps. Porten en la seva essència les dues forces antagòniques de la realitat en què viuen i mentre l'energia-negativa-malalta de Satién viva, els humans se sentiran dividits. Podríem comparar-ho a l'Esquizofrènia, viuen dues realitats al mateix temps i el pitjor és, que les dues forces no treballen correctament. Una és negativa-malalta i l'altra positiva-fantasiosa i il·lusòria. Per aquesta raó, els humans es troben en un dilema molt seriós en les seves vides, han d'escollir per la seva Lliure Albir, al fet que força volen pertànyer. La Rebel·lió de Llucifer: Satién va estar governat per Luzbel un "pelegrí descendent" de l'eternitat. Tot un àngel de llum que va fer esclatar una revolta en el nostre sistema. Llucifer va ser el seu ajudant i tots dos van ser contaminats pel virus ambició, en deixar-se obnubilar per l'intel·lecte. (7) Si li permetéssim a Llucifer expressar-se, diria el següent: "Jo simplement sóc el costat fosc de la sisena dimensió, però el costat lluminós no pot manifestar-se sense el meu. Jo sostinc sense més els implants de poder en els cossos, però la seva activació depèn de la vostra elecció. Com un àngel caigut vaig entrar a les freqüències Pleyadianas (cinquena dimensió) i Annuakis (quarta dimensió) quan vaig baixar a través de les dimensions a la Terra. Si no fos per mi la tercera dimensió no tindria emocions. Sense la força primitiva, la tercera dimensió no existiría..Vine a la Terra com una entitat etèria. Quan vaig decidir entrar en el vostre camp vaig quedar tancat com un ocell en una gàbia. Vosaltres podeu sortir d'aquest camp si domineu els vostres cossos però jo no tinc semblant opció. No vaig tenir mai un cos per poder-lo explorar. Fa molt de temps jo vaig venir aquí perquè volia ser capaç de crear com ho fa el creador. Un dia vaig notar que a la Terra estava passant un munt de coses interessants. Me dí cuenta de que en la Tierra las creaciones eran visibles ya que ella es densa y el tiempo sitúa las cosas, quise averiguar cómo hacían las cosas, quise aprender como lo hacen ustedes. Yo soy vuestro espejo al que no queréis mirar. La razón de tener la reputación que tengo en la Tierra es porque os he animado a transmutar. Yo soy quien os anima a explorar la alquimia, la astrología y la sanación espiritual. ” En el universo, la intelectualidad se le considera una anomalía. Significa que el ser está totalmente poseído por la inteligencia y nada más. La inteligencia es una cualidad del ser, siempre y cuando trabaje con otros elementos que la ayuden a pensar, como la razón, el raciocinio, la lógica, etcétera. Cuando la intelectualidad se apodera de una mente, tiende a someter la totalidad de energías-pensamientos de esa mente y pretende que sus pensamientos trabajen solo y exclusivamente para la inteligencia. Cuando eso sucede, la mente no funcionará según los parámetros universales, se aislará totalmente y, en consecuencia, su expresión se convertirá en energías-pensamientos incomprensibles y complicadas. Queremos decir que la inteligencia es extraordinaria, siempre y cuando trabaje en conjunto y no solitariamente. La enfermedad de esos seres consistía en determinar que todo el conocimiento y entendimiento que ellos tenían pertenecía exclusivamente a la inteligencia. Al tener este concepto tan radical, clausuraron su conocimiento y no lo compartieron con las otras dimensiones. Al no compartirlo, anularon la voluntad de continuar creando ideas.

FUNDAMENTOS DE FISICA CUANTICA. (8)

La electrodinámica cuántica y la fuerza electromagnética son el resultado de la interacción de cargas eléctricas con fotones. Paul Dirac fue quien predijo la existencia de la antimateria, así como los procesos de aniquilación de materia y antimateria. La teoría de Dirac no sólo tuvo un enorme éxito al dar cuenta de los finos detalles de la estructura atómica, sino que también reveló una simetría fundamental entre la materia y la antimateria. Predijo la existencia de un antielectrón con la misma masa que el electrón, pero con una carga opuesta. Esta partícula cargada positivamente, ahora llamada positrón, fue descubierta realmente dos años después de que Dirac la predijera. La simetría entre la materia y la antimateria significa que para cada partícula existe una antipartícula de igual masa y de carga opuesta. Se pueden crear pares de partículas y antipartículas si se dispone de la suficiente energía que pueda transformarse en energía pura en el proceso inverso de aniquilación. Estos procesos de creación y aniquilación de partículas habían sido predichos por la teoría de Dirac antes de descubrirse realmente en la naturaleza, y desde entonces se han podido observar millones de veces. Todas estas partículas pueden ser creadas y aniquiladas en los procesos de colisión. Cada una de ellas puede también convertirse en partícula virtual y contribuir así a la interacción entre otras partículas. Aparentemente esto generaría un gran número de interacciones entre distintas partículas, pero afortunadamente, aunque no sabemos todavía por qué, todas estas interacciones parecen caer dentro de una de las cuatro categorías siguientes, cuyas fuerzas de interacción son marcadamente diferentes: Interacciones fuertes. Interacciones electromagnéticas. Interacciones débiles. Interacciones gravitacionales De todas ellas, las interacciones electromagnéticas y gravitacionales son las más conocidas, pues pueden ser experimentadas en el mundo macroscópico. La interacción gravitacional actúa entre todas las partículas, pero es tan débil que no puede detectarse experimentalmente. En el mundo macroscópico, sin embargo, el gran número de partículas que componen los cuerpos sólidos combinan su interacción gravitacional para producir la fuerza de gravedad, que es la fuerza dominante en el universo a gran escala. Las interacciones electromagnéticas tienen lugar entre todas las partículas cargadas eléctricamente. Son las responsables de los procesos químicos, y de la formación de todas las estructuras atómicas y moleculares. Las interacciones fuertes mantienen unidos a los protones ya los neutrones en el núcleo atómico. Constituyen la fuerza nuclear, la más fuerte, con mucho, de todas las fuerzas de la naturaleza. Los electrones, por ejemplo, están ligados a los núcleos atómicos mediante la fuerza electromagnética con energías de aproximadamente diez unidades (llamadas voltios de electrón) mientras que la fuerza nuclear que mantiene unidos a los protones y neutrones alcanza energías de aproximadamente diez millones de unidades. Cuando el Astro Sol comience a irradiar fotones, el cuerpo mental adquirirá luminosidad. Calor………………… Cuerpo Material……………Electrones Luz…………………… Cuerpo Psíquico………….. Protones Luminosidad………… Cuerpo Mental……………. Fotones Cuando la luminosidad, o sea los fotones entran al núcleo y se convierten en parte del átomo, los electrones tienden a abandonar ese átomo, por lo tanto alrededor de éste giran los protones y los fotones, haciendo que el magnetismo del planeta y de ustedes funcione ya no por la intensidad de la luz si no por la frecuencia de su radiación, produciendo con este mecanismo reacciones químicas de luminosidad, expulsando automáticamente los electrones de dicho átomo. Sólo cuando asimilemos la triple naturaleza del aspecto sustancia planteada por los físicos, la electricidad será dominada y utilizada por el hombre como unidad. Sólo cuando aimilemos la triple naturaleza esencial del aspecto síquico planteada por los psicólogos, se revelará el misterio de la conciencia y la naturaleza de los tres grupos magnéticos se convertirán en un factor de la vida diaria. Las tres características de la Sique son Luz, Energía y Magnetismo. La sustancia misma existe en tres categorías principales y al ser electrificada permite la manifestación de los tres tipos de almas. Las almas del rayo azul toman forma por posesión dinámica, las almas de color amarillo toman forma por atracción magnética, las almas de color rosado toman forma por manipulación selectiva . La ambición y la voluntad de poder constituyen la sombra de los primeros, el temor y las fobias constituyen la sombra de los segundos, la intelectualidad y el egoísmo es el morador de los terceros. La sombra de los gobernantes puede llegar a ser un “destructor de almas” y su arquetipo es el Demonio. La sombra de los religiosos y sicólogos se convierte en un “enganador de almas”, su arquetipo es el Anticristo. La sombra de comunicadores y comerciantes se convierte en “manipulador de almas” siendo su arquetipo el Vampiro. El cerebro humano funciona de acuerdo con la realidad antimateria de la glándula pineal, es un universo mental donde existe la esencia viva del pensamiento. El cerebro está estructurado en nueve zonas que se diferencian según la calidad de los cristales-pensamientos. Varios cristales forman un holograma. A la Holografía-Mental de los seres humanos aún le falta nitidez para captar la verdad universal. Los espejos que componen sus cristales están aún sin Luz, por eso se dice que la luminosidad de los fotones será muy necesaria, porque los ayudará a que los espejos se limpien y puedan reflejar imágenes verdaderas y no densas como las que emanan actualmente. Todo conocimiento es una forma de luz, pues arroja luz en las zonas de percepción en las cuales hemos sido inconscientes hasta ahora. Toda comprensión es una evocación de luz, pues hace que nos demos cuenta, o seamos conscientes de las causas que producen las formas externas que nos rodean y que condicionan el mundo de significados del cual son la expresión. Tota saviesa és una forma de llum, perquè ens revela el món de significats que està darrere de la forma externa. Estas tres palabras. Conocimiento, entendimiento y amor, son las que nos facilitan el camino de regreso a nuestra Fuente de Origen. Podría decirse que el proceso de llevar luz a los lugares oscuros comprende, lógicamente, tres etapas donde:

1. El principiante y el aspirante se esfuerzan por eliminar el espejismo de su propia vida empleando la luz del intelecto. La luz del conocimiento es el principal agente disipador en las primeras etapas de la tarea, eliminando eficazmente los diversos espejismos que velan la verdad al aspirante.
2. El aspirante y el disc pulo trabajan con la luz del alma. sta es la luz de la sabidur a, resultado de la interpretaci n de una larga experiencia, que afluye y se mezcla con la luz del conocimiento.
3. El disc pulo y el iniciado trabajan con la luz de la intuici n . Mediante la fusi n de la luz del conocimiento (luz de la per sonalidad) y la luz de la sabidur a (luz del alma), la luz es vista, conocida y captada. Esta luz apaga las luces menores por medio de la radiaci n pura de su poder.

Las cuatro notas clave para la soluci n del espejismo son: Intuici n, Iluminaci n, Inspiraci ny El ngel de la Presencia. Todas expresan la correcta actividad en el Camino de Regreso . Este retorno constituye el objetivo de la familia humana y la meta culminante para los cuatro reinos de la naturaleza. Se podr a am pliar el concepto expresando la verdad de la siguiente manera: Proceso Analog a Obst culo Soluci n 1. Coordinaci nf sica . Reino mineral Maya .Inspiraci n 2. Orientaci n emocional Reino vegetal Espejismo ..Iluminaci n 3. Direcci n mental Reino animal .Ilusi n ..Intuici n 4. Personalidad integrada . Reino humano .. Sombra Presencia

Dichos procesos tienen, por lo tanto, su equivalencia en todos los reinos y conducen a:

1. Desenvolupar la consciència divina. Això comença en el regne mineral.
2. Expressar l'ànima. Això s'observa en la bellesa del regne vegetal i la seva ocupació.
3. Manifestar al Crist. sta es la meta para el reino animal, el cual trabaja para alcanzar la individualizaci n.
4. Revelar la glòria de Déu. ste es el objetivo que tiene ante s la humanidad.

A la par de esos procesos psicol gicos, est n los procesos espiritualizantes, que facilitan el regreso a la ciudad interna: La Transmutaci n, La Transformaci ny la Transfiguraci n.

NOTAS DEL EDITOR 1.Tomado del Libro: Espejismo, un problema mundial de Djwal Khul. 2. Recomiendo la lectura del libro El Secreto de la Flor de Oro de Carl Gustav Jung 3. Tomado del libro El Ser Uno III. Los Seramitas, el camino de regreso . 4. En la película Una mente brillante, en la que narran la vida de John Nash, muestran como la genialidad y la paranoia están relacionadas. 5. Tomado de El Testamento de San Juan de JJ Benítez. 6. Estas fueron las primeras palabras de mi ángel, que considero una gran sabiduría guardada por mucho tiempo: “ El don más grande del universo es la vida. La felicidad más grande para esta vida es la conciencia. La alegría para esta conciencia es la fuerza de la voluntad. La raíz de la voluntad es el amor”. 7. Tomado de El libro de Urantia Documento 53 (cosmología uversiana) y Cosmología Pleyadiana de Bárbara Marciniac. 8. Tomado del libro El Tao de la física de Fritjof Capra. En la película Angeles y demonios, basada en la novela de Dan Brown, plantean la relación de la materia y la antemateria.