Hi ha un terme encunyat recentment sota el nom de "Doble Quàntic" o "Jo Quàntic", amb gran repercussió mediàtica en els últims temps, que fa referència a una part del nostre ésser que estaria enviant-nos informació des del futur, perquè les decisions que prenem en el present siguin el més encertades possibles.
Aquest concepte parteix de la teoria del "desdoblament del temps" formulada pel físic francès Jean-Pierre Garnier Malet. La teoria d'aquest doctor en física, especialitzat en la mecànica dels fluids, ens diu que el temps posseeix instants imperceptibles que mitjançant el que ell anomena "obertures temporals", es produeix un continu intercanvi d'informació entre el nostre Jo del futur i el nostre Jo del present. Aquesta informació seria el que habitualment coneixem per intuïcions o premonicions.
L'explicació a aquest fenomen resideix en la dualitat de la matèria, una propietat ben coneguda i demostrada a nivell científic, que ens diu que una partícula elemental és alhora corpuscular (cos) i ondulatòria (energia). Som capaços per tant d'anar a buscar informacions a velocitats ondulatòries a causa de que som cos i energia al mateix temps. Seria durant el nostre somni paradoxal, la fase en què estem més profundament adormits i en la qual la nostra activitat cerebral és més elevada, quan es produiria el que en física es coneix per hiperincursión; o sigui, aquest intercanvi d'informació entre el nostre cos físic i el nostre cos energètic o doble quàntic.
És a dir, que segons la física teòrica tots tenim accés al nostre futur o, més ben dit, als nostres nombrosos futurs potencials, només que en rebre tota aquesta informació de manera subliminal mentre dormim, a efectes pràctics tot just arribem a ser conscients. No obstant això, totes aquelles persones que solen guiar-se per la intuïció en la presa de decisions, han d'estar d'alguna manera fent ús d'aquesta informació, mentre que aquelles altres més racionals i analítiques que no atorguen cap credibilitat a aquest tipus de percepcions, viuran aliens a aquesta realitat.
És que no guarda relació tot això amb el Jo Superior?
Aquest és, al meu parer, un exemple ms de la constant i progressiva aproximaci que en les últimes dècades s'est produint entre fsica i metafísica o ciència i espiritualitat. Resulta com a mínim paradoxal, que allò mateix que ja ens decan els msticos, erudits i savis de tots els temps sobre la nostra realitat existencial, el escoltem ara (encara que emprant un altre llenguatge) en boca dels ms eminents fsics, matemàtics i cosmlogos de l'actualitat a manera de primícia. És per alegrar-se en qualsevol cas que es sigui, ja que això només demostra que aquests dos senders de coneixement estan cada dia ms prop l'un de l'altre i tots dos apunten a un Saber Suprem d'acabar unindolos definitivament.
Som éssers multidimensionals, això ho sabien els vedes fa milers d'anys. És a dir, que habitem en diferents plans d'existència simultàniament (el físic, l'etèric, l'emocional, el mental, etc.), però la nostra consciència roman sempre ancorada al cos més dens que ocupem, que en estat de vigília és el cos físic . No obstant això, totes les energies procedents d'aquestes altres esferes de la realitat en què també estem presents, són canalitzades i transferides al nostre cos físic perquè puguem expressar-nos tal i com ho fem en la nostra vida quotidiana. Però no és en cap d'aquestes esferes "inferiors" on es troba el nostre Jo Superior. Atès que la seva naturalesa és plenament espiritual, només aquietant la ment durant una meditació, somni lúcid, viatge astral o en estat d'hipnosi, aconseguirem transcendir la nostra personalitat i connectar amb aquesta part del nostre ser que està lliure d'egos i afeccions.
El Jo Superior és un Jo profund que està més enllà del cos i de la personalitat. un Jo que no s'identifica amb cap faceta o expressió externa que ens pugui diferenciar dels altres, sinó amb l'amor i la consciència que reposa en el més profund del nostre interior. És aquesta essència primigènia a la qual també anomenem ànima i que resideix en un espai dimensional atemporal (el plànol causal), qui elabora el propòsit de vida per a cada encarnació.
Així és que la informació que rebem en el pla físic a manera d'intuïcions i pressentiments, no és altra cosa que la interacció que existeix entre el nostre Jo Superior i el nostre ser conscient (i egoico), com una crida destinada a guiar-nos a través d'aquesta embolic de cruïlles i possibles destinacions per viure, d'entre els quals haurem de triar, amb l'únic objectiu d'ajudar-nos a complir amb la nostra missió o programa de vida personal (veure vídeo explicatiu més a baix).
La qüestió és que tant si parlem del Jo Quàntic, del Jo Superior, del Mestre Interior o de la Veu de la Consciència, estarem fent sempre al·lusió al mateix: a la nostra essència espiritual que ve una i altra vegada a aquest món a la recerca de aquelles experiències que li permetin créixer, evolucionar i ascendir, d'aquesta manera l'única manera d'expandir la nostra consciència fins a abraçar la unitat. Aquesta integració de l'Ésser en l'Absolut, és la fi última al qual tots estem cridats.
Autor: Ricard Barrufet Santolària, redactor de la Gran Germanor Blanca
www.comprendiendoalser.com
