Taula de continguts amagar gener 1 punt de vista desmotivador 2 com a vius és com mors 3 destruir hàbits no constructius 4 no esperar el morir per fer alguna cosa edificant

Quantes vegades escoltem als avis o als adults de la nostra època dir: es fa camí al caminar ... era el tema d'una cançó famosa d'aquest llavors però tenien molta raó.

Hi ha diverses aproximacions respecte a la senda, en aquest cas a la senda emocional i espiritual. Per exemple, algunes tradicions d'orient afirmen que s'ha de fer mèrit o accions positives per arribar a un fi últim com pot ser en el cas de la tradició del Budha la il·luminació, en el cas de les cultures cristianes d'occident el cel o l'infern .

un punt de vista desmotivador

Són aproximacions interessants però que en alguns practicants funcionen com una cosa desmotivador, i abandonen l'empresa del desenvolupament emocional i espiritual per aquesta simple raó.

La realitat és que hi ha una altra aproximaci en la qual es diu que el sender mateix és la fi, el camí i com ho transites és el que compta, d'alguna manera no has d'esperar fins a la vellesa o morir per fer alguna cosa edificant, ho fas cada dia, acumules mèrit i resultats de la teva pràctica cada instant, i d'alguna manera com en alguns contextos s'entén acumules karma punts, és a dir aquestes sempre abonant al compte del karma, a cada instant, cada hora, cada dia. Ms de manera edificant que no constructiva.

L'objectiu és gaudir el camí, si vas a viatjar molt lluny busques alguna cosa que et faci ms suportable el temps que et prendre arribar all no s aix ?, és el mateix en el camí espiritual i emocional, treballes de manera gradual en el recorregut de la teva vida per arribar a la meta simplement en pau, amb enteniment profund de l'acompliment vital.

com vius és com mors

És així com alguns mestres afirmen que l a manera en què vius és la manera en la qual mors, si portes una vida tranquil·la, harmoniosa, vigilant en el teu exercici de ment, paraula i cos no hi haurà raó per no morir en pau, amb comptes saldades i cicles tancats. En canvi si vius de manera egoista, acumulant ira, ressentiment i enveja el resultat serà una mort turmentada i en moltes ocasions amb enorme penediment i sofriment a causa dels danys comesos.

L'anterior no és raó per tornar-nos monjos en aquest instant, o anar-nos a meditar immediatament a una cova en una muntanya, és només un toc d'atenció per disposar-nos a treballar de manera contínua, disciplinada i perseverant en el que fem, anem omplint el nostre món amb gotes de mèrit dia a dia.

destruir hàbits no constructius

És clar que implica renunciar a algunes coses que ens són detrimentales, però alhora vas destruint hàbits no constructius que et generen patiment, per exemple, en aquesta aproximació es treballa amb antídots al que succeeix on la vida diària, és el teu laboratori, en el cas de l'enuig comences amb analitzar la raó d'aquest, els casos que ho detonen, com reacciones en les diferents experiències i apliques l'antídot de la paciència, que serà genuïna si és resultat de l'enteniment i anàlisi del mateix.

Per a una ment egoista es pot aplicar la compassió o l'enteniment profund del patiment de l'altre, per la mandra l'esforç joiós, per l'enveja l'reflexionar en els grans èxits dels altres, per la gelosia el desinterès, per la ignorància al veure les coses tal com són sense projectar idees pròpies i equivocades en l'altre o els altres.

no esperar el morir per fer alguna cosa edificant

En fi, només nosaltres tenim la decisió final i el lliure albir per escollir com viure, però el concebre a la vida mateixa com el camí o el laboratori de creixement personal és una bona opció, quan menys t'ho esperes descobreixes que has avançat força en el transcurs del temps i que en cada moment vas collint pau, prosperitat, confiança, amistats genuïnes, contacte amb mestres qualificats i no has d'esperar a morir per rebre alguna cosa bona, en realitat ho vas rebent a cada pas en la sendera de la teva vida, treballes i collites en cada moment, llavors ara si podem concloure que és totalment cert que, no és la fi el que importa sinó fer camí al caminar ..

Autor: Pilar Vázquez, col·laborador de la gran família de la Germandat Blanca