Participar en un entrenament de meditació mindfulness de vuit o deu setmanes pot produir canvis mesurables en les regions del cervell associades amb la memòria, el sentit del "si mateix", l'empatia, l'estrès i l'altruisme. Per Koncha Pinós-Pey per a Espai MIMIND.
Moltes persones creuen que la pràctica de la meditació està associada simplement a una sensació de tranquil·litat i relaxació física. La medicina fa temps que ha confirmat que la meditació també proporciona beneficis cognitius i psicològics que persisteixen al llarg del dia. Però les investigacions van més enllà.
El programa que dirigeix la doctora Sara Lazar, de l'Hospital General de Massachusetts, ha vingut a demostrar que els canvis en l'estructura del cervell poden ser la base d'algunes d'aquestes millores esmentades, i que els meditadors no només se senten millor, sinó que poden tenir més temps per fer altres coses.
Lazar ha pogut confirmar que hi ha diferències estructurals entre els cervells de les persones que mediten prèviament i aquells que s'inicien en la pràctica, observant, per exemple, un engrossiment de l'escorça cerebral en les aèries associades a l'atenció i la integració de les emocions .
Tot i que sabíem que la meditació pot reduir l'ansietat, no havíem identificat els mecanismes cerebrals específics involucrats en l'alleujament de l'ansietat en persones sanes. Ara som capaços de veure quines àrees s'activen i es desactiven, provocant emocions pertorbadores.
Alleugeriment de l'ansietat
En un estudi que va presentar la revista Social Cognitive and Affective Neuroscience el 2013, se'ns va mostrar a 15 voluntaris sans, amb nivells normals d'ansietat. Tots els subjectes, que no tenien experiència prèvia de meditació, van participar en quatre classes de 20 minuts per aprendre una tècnica coneguda com "atenció a la respiració". En aquesta forma de meditació, se'ls ensenya a les persones a concentrar-se en la respiració i les sensacions corporals ja no jutjar els pensaments que els distreuen.
Es va mesurar l'activitat cerebral dels participants abans, durant i després de l'entrenament de la meditació. Es va prestar especial atenció a un tipus especial d'imatges -ressonància magnètica- que és molt eficaç a l'hora de mesurar els processos cerebrals en la meditació. A més es van mesurar els nivells d'ansietat abans i després de l'exploració del cervell.
La majoria dels participants de la prova va experimentar una disminució de l'ansietat. Es va observar que la meditació podia reduir fins a un 40% l'ansietat en tan sols uns minuts de respiració conscient. Aquest estudi revela que l'alleujament de l'ansietat relacional associada a les emocions es pot vincular a la pràctica meditativa.
Durant la meditació hi havia més activitat en l'escorça prefrontal, l'àrea que controla les preocupacions. A més, quan l'activitat es va incrementar, l'escorça cingular anterior -àrea que governa el pensament i les emocions- va experimentar una disminució de l'ansietat.
L'atenció a la respiració es basa en mantenir l'atenció "moment a moment", de manera que observem els nostres pensaments i sentiments quotidians. Curiosament, les troballes realitzades revelen que les regions del cervell associades amb l'alleujament de l'ansietat relacional es poden beneficiar enormement amb la pràctica meditativa sigui el subjecte conscient o no del que està fent.
Aquestes conclusions són igualment extrapolables a aquelles persones amb alts índexs d'ansietat, depressió, tendències suïcides, etc.
L'impacte de la meditació en les emocions
