En concloure el projecte de la Kundalini de Mallorca ens vam veure embolicats en nombrosos sincronismes que donaven a entendre que encara quedava alguna cosa per fer. I era cert. Tot treball de llum necessitem unir-lo a un mínim de dos punts ms, per tal d'assegurar l'enfortiment i la perpetuïtat dels efectes beneficiosos d'aquest. Tres punts són el mínim que necessitem per tancar un espai. Es tracta d'una màxima universal anomenada la Trinitat que regeix l'ordre de totes les coses i que simbolitza la perfeccin, l'ésser suprem. Per exemple Pare-Mare-Fill, passat-present-futur, principi-mig-fi, etc. etc. El nostre projecte de Mallorca hagi doncs unir-se a dos punts ms. Però qu llocs vem a escollir?
Els sincronismes parlen pos si sols i aquest cop ho van fer a viva veu. Una nit vaig tenir la fortuna de veure un documental a on van parlar, entre moltes altres coses, de l'illa de la Dragonera. No vaig poder evitar veure un sincronisme en això, una mena de 'campaneta' màgica que volia cridar la meva atenció, més tenint en compte que acabàvem de concloure el nostre treball de la Kundalini de Mallorca, el qual es va iniciar precisament davant de l'illa de la Dragonera, per on ens entra l'enorme corrent energètica que recorre l'espina dorsal de la Serra de Tramuntana Mallorquina. Però encara hi va haver més ... més informació, més pistes interessants que no paraven de ressonar en el meu cor, provocant el pessigolleig a l'estómac que sàviament m'indicava que allò tenia especial rellevància per a mi. I així va ser.
Resulta que per l'illa de la Dragonera passa l'antic meridià de París. Molta gent creu que es tracta d'una simple línia imaginària. Però no és del tot cert. El meridià de París és una línia de força tel·lúrica que ja antigament havia estat utilitzada per diferents tribus celtes per a la ubicació dels seus centres de culte, les seves ciutats, els seus rituals i els seus llocs sagrats. L'interessant de tot això és la relació que trobem entre la Dragonera i el meridià de París, i això l'hi devem a la figura de François Arago.
François Arago (1786-1853), matemàtic, físic i astrònom francès que va dedicar anys al mesurament del meridià de París en territori espanyol. Va ser concretament mentre ho feia des de Mallorca quan va esclatar la guerra entre França i Espanya, la qual cosa el va obligar a interrompre bruscament seus mesuraments. Però els seus càlculs havien arribat fins a la Dragonera. El món en aquestes dates estava buscant i assignant la mesura universal (el metre) i havien decidit que hauria de ser la deumilionèsima part d'un quadrant de meridià terrestre. O sigui, el metro, la nostra mesura universal, està directament relacionada amb el nostre planeta, per aquest motiu pugui ser considerada una mesura de proporcions 'sagrades'. Un personatge humanista interessant, una mesura de proporcions sagrades, un meridià que passa per l'illa de Dragonera, un treball molt rellevant que s'interromp a Mallorca ... - caram, sembla que aquí tenim alguna cosa al que hem de prestar especial atenció - vaig pensar jo.
Això ens va portar a qualificar la feina que F. Aragó va realitzar des de i fins a Mallorca com una cosa molt rellevant que ens convidava a seguir ... i així seguim el traçat del meridià ... a veure a on ens conduïa.
El Meridià de Paris passa per infinites localitats, tantes com un vulgui trobar. Però hi ha una determinada zona de la geografia del sud de França que ens va cridar profundament l'atenció. El Llenguadoc-Rosselló, una zona plena de bellesa i misteri, terra de Templers i d'Càtars (amb els que ja havíem treballat un cop), naturalesa exuberant i misticisme. A més cal dir que Mallorca va estar històricament molt vinculada a aquesta zona. Ja teníem un ferm candidat a explorar.
Els nostres ulls es van posar a la zona compresa entre les poblacions de Rennes-le-Château i Rennes-li-Bains per ser aquesta la zona de pas del Meridià de París. Simplement havíem seguit el rastre dels sincronismes per aterrar a terra que traspua misticisme per tot arreu, amb un vincle molt fort amb els càtars i els templers i sobretot per la seva veneració a Maria Magdalena. La zona ha estat des de temps antiqusimos zona de culte i rituals per les tribus celtes que l'habitaven. Es tracta d'un santuari a la mare Terra a Ishtar, Isis, Venus, Afrodita, Mara Magdalena ha tingut molts noms i una sla gran veritat: És l'energia femenina en seva ms pura essència.
El lloc ens cridava tant l'atenci que vam decidir dur a terme els treballs en persona. Aquesta decisi implicava preparar-se amb molta antelaciny conèixer de prop els detalls del que ens puguem trobar, especialment a la localitat de Rennes-le-Chteau, del qual havem li do històries fosques i gens agradables. Fava de ser prudents, discrets i molt eficaços a l'hora d'executar els treballs. Ja sabem que les energies telricas de la Terra es poden aprofitar tant per fer el bé com per fer el mal. Els temples i santuaris poden ser usats per a fins totalment oposats. Aquest era el cas de la petita localitat de Rennes-le-Chteau a on anava a ser necessari rescatar el poder de l'energia femenina que antany havia estat manipulada i doblegada.
El nostre treball es va enfocar de nou en forma de Trinitat, buscant, sanejant i unint tres punts a la zona del Llenguadoc, per posteriorment unir-los al chakra corona de Mallorca. Aquests tres punts van ser Nébias, Rennes-le-Chateau i Rennes-le-Bains.
En tornar de França vam quedar en veure'ns amb una amiga a Barcelona. Estàvem parlant amb ella de la feina que acabàvem de fer al Llenguadoc. En un moment donat ella ens va esmentar una localitat a Anglaterra per la qual ella sempre ha sentit especial atracció. Glastonbury. Encara no ho sabíem ... però ens estava esperant.
Font: www.luisoterodelarosa.com
