L'evolució des de la dependència física i emocional absoluta cap a una independència relativa, és un trànsit molt prolongat ... .de gairebé vint anys. El camí que tenim per davant és enorme. I això, tots els nens ho sabem. També sabem que necessitem l'assistència d'un adult perquè hi hagi entre el món i nosaltres.
Per exemple, si encara no tenim capacitat per caminar, algú ens ha de prestar els seus cames. Això vol dir que esperem estar sempre, sempre, sempre, en braços d'algú que camini. I quan vam aconseguir la marxa ... que és un èxit significatiu, de tota manera continuem necessitant caminar amb les cames d'un altre. I mentre no comptem amb el llenguatge verbal, esperem que algú nom les nostres sensacions, la nostra fam, el nostre mal de panxa. Fins que alguna vegada nosaltres mateixos puguem anomenar cada cosa.
No obstant això, amb freqüència, no trobem cames que caminin nostre caminar, ni braços que ens atorguin moviment, ni paraules que cantin les nostres cançons. El ms greu no és el desencís, sinó el perill en què efectivament estem. Lliurats als depredadors, plorem amb desesperacin. Però en lloc de ser compresos, cridanerament, som desestimats. Una cosa que cap altra espècie de mamfers farà: desestimar l'anomenat de la cria. En aquests casos, vam canviar les estratègies de l'anomenat: vam provar emmalaltint. Lamentablement obtenim respostes sobre la malaltia, però no en relaci nostre ésser interior.
En aquest punt, els nens ja no sabem cmo explicar que necessitem desesperadament la presència i la mediació d'un adult autnom. Tamb vam provar adaptndonos. És a dir, inventem que no necessitem això que necessitem. Que hàgim sobreviscut disminuint les demandes, vol dir que hem relegat a algun lloc sombro les necessitats bàsiques que no han estat satisfetes. Però aquestes no desapareixen. Noms desapareixen per la consciència. Quan complim 3 anys, ja comprenem fefaentment que no podem plorar com un nad nounat, als sis anys de bon tros.
Aprenem a demanar sols allò que els adults estan disposats a escoltar. As ens allunyem de les nostres ànimes en pena. En aquest mateix instant, hem perdut per sempre la saviesa de la infància.
Laura Gutman
Font: http://www.lauragutman.com.ar/el-mundo-desde-el-punto-de-vista-del-nino/El món des del punt de vista del nen per Laura Gutman
