El calendari Maya, la mesura del temps és absolutament precisa i d'altra banda sorprenent, ens està dient que des de l'any 1999, hem començat a viure en el "no temps"; és a dir, en el precís moment en què es compleix un període de 5.125 anys. Sera el 2012 quan arribem a punt d'inflexió cap a una era nueva.Cada 25625 anys vam completar una roda evolutiva. En aquest temps recorrem un camí el·líptic que ens allunya i després ens apropa al Centre Còsmic, d'on emana el poder, el programa o la llum del Pare Creador. I serà des del 2012 quan ens introduïm en el nou sender, que progressiva i lentament ens acostarà a una etapa d'esperança i de progrés per a la Humanitat.
Per als Maies aquests tretze anys que estem vivint són importants. estem; segons aquest calendari, en l'últim Katúm d'aquesta era. Però no només aquests antics pobladors de Sud-amèrica es refereixen a aquest període. La mateixa Bíblia cristina al·ludeix a un temps, que ens acosta al final d'un cicle i que certament no serà fàcil:
15 Per tant, quan veureu al lloc sant l'abominació desoladora que va parlar el profeta Daniel (el que llegeix, entengui), 16 llavors els que es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes. 17 El que estigui al terrat, que no baixi per prendre alguna cosa de casa; 18 i el qui sigui al camp, no torni enrere per prendre la seva capa. 19 Més hi ha de les que estiguin embarassades, i de les que criïn en aquells dies. 20 Pregueu, doncs, que la vostra fugida no sigui a l'hivern ni en dia de repòs; 21 perquè hi haurà llavors gran tribulació, com no n'hi ha hagut des del principi del món fins ara, ni n'hi haurà. 22 I si aquells dies no fossin escurçats, ningú seria llevat; més per causa dels escollits, aquells dies seran escurçats. 23 Llavors, si algú us digués: Mireu, aquí hi ha el Crist, o mireu, allà està, no ho cregueu. 24 Perquè s'aixecaran falsos Cristos, i falsos profetes, i faran grans senyals i prodigis, de tal manera que enganyaran, si és possible, fins i tot als escollits. 25 Ja us ho he dit abans. 26 Així que, si us diguessin: Mireu, és al desert, no sortiu; o mireu, està en les estances, no ho cregueu. 27 Perquè com el llampec que surt de l'orient i es mostra fins a ponent, així serà també la vinguda del Fill de l'Home. 28 Perquè on sigui que estigui el cos mort, allà s'ajuntaran les àguiles.
En aquesta transcripció atribuïda al profeta Mateu ens està parlant d'un temps terrible on la pressió sobre els propis elegits és tan gran que es corre el perill de no ser salvats. Aquest evangeli i la majoria dels que utilitza l'església van ser escrits entre cent i tres-cents anys després de la mort de Crist per gnòstics amb capacitat de penetrar mitjançant la clarividència en el temps. Aquests gnòstics veien que en aquests tretze anys; en aquest katún, les forces del mal tractarien de dilatar el temps per dissuadir l'ésser humà en les virtuts, alhora que les forces del bé estarien accelerant el temps per entrar en el pròxim període més propici per a nosaltres.
Estem en una frontera de ningú. És per això que tot s'accelera i s'intensifica. El príncep d'aquest món, per a alguns conegut com Satanàs està buscant de totes les maneres perpetuar el seu regnat de dolor i de maldat sobre l'ésser humà, perquè sap que el temps se li acaba. Ja sé que per a les noves corrents d'autorealització psicològica, aquest personatge no existeix, sinó que la idea de Satanàs no deixa de ser, una projecció del nostre inconscient; és a dir, de les nostres pors i del nostre costat negatiu. Desgraciadament i malgrat aquestes afirmacions, existeix. Actua, va actuar abans i seguirà actuant encara per molt de temps. Ell ho sap, i nosaltres també. Els que no creuen en ell, ho entendran quan passin a l'altra banda, ja que no és la meva intenció convèncer ningú de la seva presència. Els Egipcis el coneixien com Set; el déu dels deserts, del mal i dels llocs i maneres nefastos.
Al Apocalipsi també es fa al·lusió a aquest temps: "els justos estan demanant que es vessi la copa de la ira de Déu sobre la Humanitat en aquest temps". Per què aquests justos, que ens van precedir demanen tal cosa? És que no podem canviar tots nosaltres? Doncs efectivament no podem. Des de l'antiguitat l'ésser humà s'ha enfrontat en batalles, guerres, pestes, pandèmies, etc, etc, i certament ha pogut córrer el risc de diezmarse, però mai com ara, ha tingut emmagatzemades armes atòmiques en proporció suficient per convertir la Terra en pols, però no només una vegada sinó cinquanta vegades seguides. Mai com ara l'home ha tingut l'eina del canvi climàtic i del anihilament de la vida, fins al punt d'amenaçar l'espècie. D'altra banda el fenomen de la comunicació ha facilitat "la Globalització". Mai com ara l'ésser humà deixa de tenir protagonisme en la mesura que el monstre que ha creat pot devorar o aniquilar-. Mai com ara, la llibertat individual ha estat retallada per aquest fenomen de la Globalització. Ningú es pot sortir del sistema per que el propi sistema amb les seves lleis pintoresques et aniquila, et qualifica de secta, de boig o antisocial.
El procés de Globalització a què estic fent referència ha propiciat que pocs o gairebé ningú sàpiga qui va ser la deessa Amaterasu o Tara, fins i tot sabent qui va ser Buda, s'ha oblidat la seva doctrina, i als joves no els interessa. Si feu la prova de veure l'entrada d'una de les nostres esglésies us adonareu l'absència de joves, de sacerdots i de vocacions. El religiós no està de moda. Però tingueu l'absoluta seguretat, que encara entrant en les escletxes més ocults de la selva amazònica o apropant-nos a l'estepa més recòndita de Sibèria, tots coneixen la coca-cola o han sentit parlar de Reial Madrid o de la Clàudia Scheffer. Em ve a la ment les paraules i recomanacions que fes abans de morir un just més modern, El yogi Yogananda, que recomanava als seus que visquessin al camp, dedicats a l'esperit i allunyats de la voràgine de les ciutats, ja que el mal tindria tanta força, que difícilment podrien sostreure a ser atrapats en aquesta bogeria col·lectiva en la qual ens veiem embolicats en aquest temps.
Els que ja hem entrat en els cinquanta, fa temps que vam poder comprovar que la nostra ansietat de canviar les coses des de la joventut, no ha canviat res o molt poc, ni del món ni de nosaltres mateixos. Hem acceptat en forma resignada que prou tenim amb canviar els nostres petits egoismes, mandres i hàbits. Doncs la batalla suprema, el canvi de la Humanitat, fa temps que no està a les nostres mans, sinó a les mans d'altres forces que ens superen. Ara més que mai podeu comprovar que l'ésser conscient, just o sa, s'auto-margina, s'allunya, es dedica a treballar en silenci en si mateix. Mentrestant, el brut, l'ignorant i el mafiós, ocupen llocs polítics, socials o manipula en les finances. Fa molt de temps que el savi no dirigeix al poble, no amonesta el malvat o no dicta les normes. El Mal ha propiciat que tots siguem una sola cosa; ens ha globalitzat, ens ha encantat, ens ha tret la llibertat ia més ha dictat lleis per a aquest esbojarrat sistema no sigui alterat pel just, el bo o el conscient.
Quan en un estat tan poderós com Califòrnia, el mxim dirigent, el governador de l'estat és Terminator o Conan de l'Brbaro i tots vam aplaudir, ens vam quedar indiferents o no reaccionem, alguna cosa no va bé. Quan en un estat, l'ésser ms ric, té la potestat de comprar la prefectura del govern o quan el ms ignorant dels poltics ens crida a la urnes, sense que el savi, el just i l'honest pugui accedir al poder, alguna cosa no est funcionant bé. El mal, la mediocritat, la incompetència est al poder, i ha creat normes i lleis per segueixi es per molt de temps. Els joves s'han acomodat. Utilitzen les drogues físiques i psquicas per ignorar la revolució dels valors, a la qual estan obligats generacionalment.
La Humanitat va ser instruïda per missatgers, per profetes, per enviats, i no hem fet els ensenyaments. Hem progressat en la matèria d'una manera sorprenent, però no es en el pla espiritual o humanstico. La qualitat del mal ha facilitat que altres forces externes al mateix home prengui les regnes del nostre destí. És per això que si aquest temps no s'escurça, el nostre destí és irremeiablement auto-destructiu. Ja no podem aturar la pilota que hem posat en marxa. I aquella pilota est sent guiada per altres forces. Així ho van veure els justos, i és per això que no ens demanen a nosaltres que canviem, sinó que sabedors que l'baln est rodant pel pendent sense que puguem parar-la; demanen a la força suprema de Déu, que ho faci per nosaltres.
Seguint amb el calendari Maya, a partir del 2012 l'Univers es plega. El nostre Sistema Solar s'acosta cap al Centre Csmico. Tot es compacta, s'uneix i es busca. És per això que les Humanitats d'altres planetes tornen, ens visiten i ens visitarn en major mesura. És per això, que els antics pares, que van sembrar la raça, tornen per tutelar la seva sembra i endinsar-nos en un temps ms propici. Els déus retornen. I el Senyor del Mal, ho sap. Fins i tot dins de l'inconscient col·lectiu del propi home se sap que alguna cosa no est bé, que alguna cosa canviarà. Les religions han fracassat, l'esperança de trobar una sortida moral, tica o espiritual s'ha perdut. Si es palpa el sentiment de les nostres societats, la desesperança ha donat pas a un sentiment comú de dejacin, de apatay les malalties psicolgiques, com la depresiny el suïcidi est n augmentant en forma alarmant.
Quan m'acosto a fòrums o col·lectius que se suposa que estan treballant pel bé, aquest missatge d'evidència negativa no cau bé. I aquests col·lectius em parlen de les forces del bé, que malgrat tot es treballa per canviar les coses, etc, etc, però si els observis un temps, us Daris compte que la majoria d'aquests col·lectius són persones amb un gran sentit de l'narcisisme espiritual. Són gent que necessiten reivindicar el seu ego i que curiosament les seves vides diàries són patticas. Fins i tot cada dia comprovo sorprès com aquests salvamundos entren en actituds esquizoides. Dic això, per ser freqüent trobar en alguns grups, la reencarnacin de Joan l'Evangelista, de Maria Magdalena o de qualsevol déu o profeta antic que ha vingut a salvar-nos, reencarnat en aquest temps. És a dir, que la doble personalitat treu el cap en aquests personatges, per sobre del seny, el discerniment i el bon judici.
Fa un temps que els veritables iniciats saben que els actors d'aquest temps, no són humans. Fa temps que els justos, s'han retirat del teatre mundà i s'ocupen de les seves vides, de purificar-se, de millorar els seus propis pecats i demanen a la Suprema Intel·ligència que s'accelerin els temps, que siguem preservats, que no siguem abandonats.
Els déus retornen just quan han de fer-ho. L'iniciat no està inactiu, treballa, però en silenci, sense notorietat, donant suport l'esdevenir de les coses. Veureu a poc savis espirituals parlar en públic. El seu sentit del pudor, la seva saviesa els fica cap a dins, no cap a fora. Ells s'envolten de camp, d'higiene, de música, de seny, de resignació i observen en silenci el pas del temps, el seguiment de la Llei, l'esdevenir dels esdeveniments, programats des del principi d'aquesta Era. Ells miren al cel, ja que la salvació vindrà de la part alta, del cel, no del baix. Ells compten els eclipsis, els fenòmens celestes. Segueixen la Llei de les esferes. Ells saben que el temps de la tornada arriba i esperen pacients, resignats i esperançats el retorn dels que ens van sembrar.
Vist a: http://www.heliocentro.net/
