L'altre costat del llindar (1a Part)
La facultat de cocrear
per Brinda Mair
El nostre món és ple de llindars o portes energètiques que cada ésser humà recrea a cada instant amb només pensar-hi. "Tot és ment", diu el principi hermètic de Mentalisme.
Per tenir una idea del seu nombre, només han d'imaginar la quantitat de pensaments humans que mobilitzen al desig en una vida. Després traslladin això a totes les vides d'un ésser multidimensional en l'Univers kàrmic i Atreveixin a anar una mica més enllà i pensin en tots els éssers humans, pensant i cocreant llindars propis per al seu desig durant la història d'aquesta humanitat ...
No obstant això malgrat poder ser infinits per a l'humà per Déu, el que posseeix els comptes de tota la creació, són finits. No tots ells es sostenen en el temps, atès que per a perpetuar la seva existència ha de creure en ells prou carregant-los d'emocions positives o negatives segons la seva finalitat, fins que acabin plasmant-se en el món físic. Així ocorre tant amb els bons com amb els mals somnis.
Tot el que existeix i té consciència d'existir, pot travessar aquests llindars per vibració. Per ells es desplaça el món invisible o simplement les energies incorpòries, les mes de les vegades coexistint amb el món físic sense molestar-se mútuament perquè vibren en diferents llindars de consciència. Només interactuen quan un humà en forma conscient o inconscient obre un llindar, perquè de tota la creacion, només l'home encarnat en el món de la matèria té la facultat de cocrear a imatge i semblança del Pare Creador.
No obstant això, el que la facultat de cocrear sigui pròpia de tot ésser humà, no li atorga a aquest l'atribut de poder creuar el llindar. Demostrat aquesta això quan persones que dediquen gran temps de les seves dies a fer tècniques d'abundància sense resultats visibles Per que? Si el Mestre Jesus ens ha dit: "Demana i se't donarà", per que llavors això no està funcionant, almenys, en el visible? És cert que en el precís moment d'expressar un desig amb moltes ànsies o bé una por atroç a que alguna cosa passi, o un desig negatiu- tant el que es vol com el que es teme- ja ha estat creat i espera venir a aquest món . És com un nonat que espera travessar el canal de part per donar el seu primer signe de vida en aquest món.
El que l'home cocrea espera des de l'altre costat del llindar, a una indicació més per manifestar-se ... No obstant això perquè això passi -sense importar la seva qualitat: bo o dolent- només podrà ser atret si es té el codi o clau energetica per obrir aquest llindar. Aquest ha d'estar gravat en el camp energètic del seu emissor. Si no és així, el llindar existirà i potser serà un altre el que per afinitat l'utilitzi.
Això passa quan una dona se la passa fent tècniques per evolucionar perquè vol independitzar del seu marit ia l'-sense fer cap i encara fins podent dedicar-se a activitats ilicitas- li va de meravella. Ella li proveeix fins i tot en contra del seu desig inferior. Ho fa per un mandat que escapa de les seves mans: una ordre kàrmica: l'afinitat en aquest pla i una ordre superior: la percepció de la Unitat: SOM UN.
És també el que passa quan la persona rep una idea brillant inspirada per la seva Jo Superior però s'adorm en els llorers o, si por. En aquests casos, la fortuna condueix a un altre a l'llindar ocult. Aquest és el motiu pel qual avui hi ha tantes persones canalitzant coses similars perquè per afinitat, han trobat portes complementàries. Energèticament, això no aquesta malament malgrat que contradigui al món físic que en el seu afany de retenir patenta tot Que seria de nosaltres si Déu El que Tot ha creat, fes valer els seus patents !?
Mirin si no la varietat de Reiki o d'Merkabah que hi ha avui dia.
Les mutacions permeten el creixement només cal poder discernir quina va emanar de la llum i qual és un producte de la ment.
Però si bé no hi ha res de nou sota aquest cel, el que som capaços de fer és recrear el creat de la manera més original possible.
En el moment oportú, la Gràcia Divina proveirà.
Que l'Esperit ens guiï Sempre
Una abraçada des del Alma
brinda Mair
www.canalizandoluz.es
L'altre costat del llindar (2a part)
La missió personal - El Big Bang interior - La poma de Newton
per Brinda Mair
La missió personal - El Big Bang interior - La poma de Newton
Molts senten que han vingut per a alguna cosa a aquesta vida que no estan fent. Si per alguna raó egoica es volgués sobresortir, el desafiament estarà en trobar portes abans que altres. O potser seran dels que obren un locutori o ciberbar quan la ciutat ja està plena d'ells?
Quan un sent aquesta inquietud de l'ànima, el obrir portes complementàries serà un pal·liatiu però mai serà suficient. Alguns s'aturaran esperant el "moment apropiat" que semblés no arribar mai, i es justifiquen a si mateixos declarant la seva falta de temps. Altres més mandrosos i amb menys escrúpols, es convertiran en carronyers rapiñando de diferents hisendes el que necessiten per formar un ens / golem que l'ego rebategés per donar-se tall i es diran a si mateixos revestits de la mascara del Jo superior: "Ho he canalitzat ", mentre que el seu Ego nen amagat declara:" A falta de pa bones són coques ". I estaran també aquells que ho intentessin de bona fe buscant al seu interior sense descans, però les mes de les vegades trobant revelacions a preu fet, sense poder donar aquest to que tant fa falta per portar un art o una ciència nova a aquest pla.
Ara bé, ¿quina és la clau per aconseguir trobar el camí de la missió? Doncs aquest es troba quan s'abandona el desig de trobar-ho ...
Que contrarietat !! ¿No? Es estaran plantejant ara: "Si no desig, no vull. Si no vull, no busco i si no busco, no trobo ". És cert, aquesta és la dinàmica en el món físic.
En plànols espirituals l'energia actua ben diferent: Cal fer un total buit interior i esperar espectant el MOMENT que no ve de l'Ego sinó del Big Bang interior que sorgint del Caos, produeix la unió entre el inferior i el superior en un, Creador i creat s'uneixen i són Un. Ahi si, sense desig, es produeix un acte creatiu únic on arriba per revelació el que un ha de portar a aquest pla. I de sobte se sap, se sap tot, sense haver tocat un llibre. Això al principi dura instants, però amb la pràctica poden ser períodes llargs del temps lineal. Aquest últim per a mi ha durat més de dos mesos.
Quan un ha experimentat la dinàmica i la anhela ja no escolta ni els Cants de les Sirenes (1) trucant des del món ni els del seu propi ego supervivent que diu que millor s'ocupi de tasques pròpies de l'entorn perquè si no ho fa, corre el risc que tot col·lapsi atrapat pel Caos Un sol treballa per a aquesta síntesi perquè sap que si l'assoleix, tot el que aparentment queia en el Caos pel suposat abandó, torna a l'ordre instantàniament dissolent la il·lusió.
Així passa amb els que busquem Coneixement Superior perquè com la Gràcia Divina ens comprèn més que nosaltres mateixos, per mes que no li demanem res, sap més que nosaltres que és el que ens agrada, i ens el dóna. A altres els dóna una altra energia que mes anhelen, ja sigui sanació, amor, el que fos per a ells mateixos i per donar als altres. No obstant això el regal arriba quan hem renunciat a la lluita (2) perquè sense aquesta practica al món físic, mai podriem fer buit perquè lluitaríem en va per trobar Déu en el nostre interior.
Per arribar a trobar-cal anar complint etapes en la missió personal i la primera de totes, és la reconquesta d'un mateix. Sense complir amb aquest pas no es pot avançar al següent. Així són les matrius blaus del Pla Blau Original. Un joc d'encast que es podrà saltar algun que altre pas però no es pot deixar un nivell de missió inconclús. Si la Fortuna -Energia del karma capaç de mobilitzar el estanc-, aparentment, somriure'ns i ens avancés fent-saltar aquesta etapa, seriem com les estrelles emergents que neixen i brillen un temps fins que indefectiblement després desapareixen per tornar a l'etapa que van deixar inconclusa.
Aquesta oportunitat de reconquesta personal sorgeix tot i que creiem que no estem fent res útil amb la nostra vida mes que ocupar-nos dels nostres assumptes diaris i dels problemes que ens aclaparen gran error !: Estem duent a terme la nostra missió.
Quan estant en aquest nivell despertem a l'espiritualitat i vam començar a demanar entre moltes coses, entre elles el assolir la nostra missió personal tal com si això fos una vàlvula d'escapament que ens apartés màgicament del que no volem veure mes, els guies que ens assisteixen des de l'altre costat del Llindar, en veritat no entenen molt que és el que ens passa: Demanem trobar la missió personal i éS eL qUE eNS ESTAN DONANT i eL qUE ESTEM FENT.
Cecs i sords de Esperit seguim repetint la mateixa frase in eternum i com és Demana i se't donarà, obtenim més del mateix i fins aprofundit, tornant nostres aprenentatges cada vegada mes durs, per veure si així ens cau la poma de l'arbre com a Newton i ens adonem de la gravetat de les nostres paraules cocreadoras que hi ha un ordre superior i un inferior i que estem renunciant a la nostra missió a el Aqui i l'Ara i si continuem així, res ocurrira.
Ella consisteix a curar i reparar la nostra vida i sense deutes karmicas, o almenys amb les mínimes possibles, sense odis, amb veritable perdó cap a un mateix i cap als altres, sent capaços d'estendre la mà a qui ens hirio, farem espai en el nostre interior que permetrà a la Divinitat apropar-se i ahi si, Déu ens sostindrà sobre el Mar de les Adversitats de la Vida i ens farà caminar com Jesus a Pere sobre l'oceà que ens detenia i ens conduirà al següent nivell de missió, el que tant enyoràvem i mai semblava arribar.
Sens dubte que per al següent nivell de missió hi haurà de fer renúncies i treballar la por a la missió entre altres coses.
Molts estan disposats a la renúncia. Potser això ocorregués en les seves vides per lliure albir o bé el karma hagi fet per un el treball que mai s'hagués atrevit a fer. Desgràcies que oculten gràcies. ¿I ara que? -es preguntessin.
Feliços siguin! perquè han arribat al primer esglaó de la llarga escala que han de pujar. Però sàpiguen que cada pas que donen cap amunt es correspon amb un que han de donar cap a dins. Perquè només ingressant en la pròpia foscor s'aconseguís l'ascensió (3)
Així que preparats: ajustin els seus cinturons: El viatge és cap a dins (3)
Que la Gràcia Divina els obri els ulls de manera que la seva matèria el toleri perquè puguin veure la Veritat d'aquestes paraules.
Que l'Esperit ens guiï Sempre
Una abraçada des de l'ànima
brinda Mair
www.canalizandoluz.es
