És bastant estrany en mi que deixi passar tantes setmanes sense escriure alguna cosa. Fa alguns mesos, em hervan les neurones plasmant en paraules el coneixement, enteniment i experiències que m'anaven succeint, per entendre-les, estructurar-les i analitzar-les, mentre les comparteixi, ja que és el fet d'escriure, el que, a mi, particularment, m'ajuda a posar les meves idees, conceptes i revelacions en clar. Però des que consegu començar a estar molt ms centrat en la consciència del meu ésser, després d'haver desmuntat fins la mesura del possible aquesta ombra energ tica negativa, i haver focalitzat la meva energia ms cap a dins i cap a potenciar aquest nucli o essència que tots som, ara mateix passen els dies i ni tan sols apareix per aqu la necessitat de posar per escrit el que sento, aprenc o comprenc de nou.
Els meus companys em diuen que estic (estem, doncs caminem tots en el mateix procés de canvi), deixant enrere la manera vell de funcionar, molt ms mental i molt m s de voler comprendre les coses, per passar a la manera nou de sentir i saber les coses simplement perquè si (perquè hi ha la certesa indiscutible en el teu interior del perqu de allò). E ls mateixos esquemes, maneres de treball, protocols imtodes que tenem per explorar les regles del joc sota les que vivim, deixen de tenir sentit, o el tenen d'una altra manera, perquè es transformen a mesura que un es transforma a si mateix. Ara camino entre dos extrems que em tenen una mica amb la sensaci d'estar muntat en un pndulo, perquè quan em moc cap a un estat mental d'anlisi, i investigaci, quan estic preparant les conferències, els tallers o el que sigui, entro a la manera de funcionar que he tingut sempre, i estic content i actiu i tremendament prolífic en el material que produeixo. Quan conscientment em desconnecto i em centre en allò que Bàrbara Brennan diu el "core" o el nucli essencial de cada un de nosaltres, entro en un altre estat de ser i no necessito escriure res, publicar res, ni donar cap tipus de xerrada o taller . I dic necessito perquè realment escriure i parlar per a mi ha estat sempre una passió, gaudeixo fent-ho, i no obstant això depèn de la manera de funcionament en el que et trobis, sembla que estàs desitjant fer una cosa o estàs sense cap tipus de necessitat de fer-ho.
Comença la segona fase del canvi
He comprès que he arribat a la segona fase d'allò que anomenàvem "la nit fosca de l'ànima", com us explicava fa mesos en aquest altre article quan just començàvem a treure el cap pel procés de mort i resurrecció personal:
"El procés de treball amb l'ombra es pot dividir en dues meitats, o en dos cicles. El primer, és el descens a l'inframón interior de cada un, on la personalitat egoica en les seves facetes negatives és trencada en trossos, mitjançant tremends esforços i xocs externs que deixin feta miques una part de les fosques i rígides estructures mentals establertes al llarg de la vida. Jo he rebut ja dos xocs d'aquest estil, i, si no ho has viscut, no es pot explicar el que se sent. Un martell rompiéndote per dins seria una bona descripció, però tampoc s'apropa realment a la sensació que produeix sentir com es desmunta un informe de tu. Aquestes parts, després, s'han de transmutar, i les peces trencades han de recompondre per mantenir el conjunt de la teva psique estable i funcional, però sense la càrrega negativa associada que posseïen abans. Allò que s'ha alliberat i deixa buit, ha de tornar a omplir-se, aquest cop amb les parts "positives" d'un mateix.
Quan un ha acabat aquesta primera part del cicle, que pot durar una eternitat, diuen que llavors s'inicia la segona, que és tornar a treure a la superfície, deixant enrere el inframón interior ja més o menys descompost i parcialment alliberat, net i transmutat, l'essència pura de cada un, despertant la connexió total amb l'ésser del que venim, i la manifestació de la seva "consciència" a la nostra, ja que un ja no té una personalitat artificial i egoica que prengui els comandaments, sinó que, aleshores, és el nostre Jo superior qui ho fa i l'ego simplement "obeeix". La diferència, és que, ara, la visió que teníem del món anterior al procés està morta, ha desaparegut, perquè s'ha trencat el setè vel, i un inicia la nova etapa amb una perspectiva completament diferent, evidentment, si tot el procés que s'ha fet durant el primer cicle, ha tingut èxit. "
És clar, el que no tenia per la mà, quan vaig escriure això, és que l'inici d'aquest nou cicle de resurrecció era del tot menys simple de terme la transició. No es poden deixar de la nit al dia les maneres de funcionament i la percepció de les coses que has tingut sempre de la realitat, però no obstant això, has de fer-ho, perquè ja no et serveixen per entendre el que hi ha fora de cap manera per entendre't a tu mateix. Així que has de reorientar tot i deixar que caigui el que hagi de caure, i acceptar que si per alguna raó has de començar a funcionar i treballar d'una altra manera és així com ha de ser. Tot canvia en la teva realitat exterior a mesura que canvies en el teu interior, perquè quan pren el comandament la consciència de l'ésser, encara que sigui una estoneta curt cada dia, i després tornis a la consciència artificial i egoica de sempre, ja que les reestructuracions energètiques són inevitables i els períodes de confusió i de no entendre que et passa, comencen a donar lloc a una nova visió del que ets i has de fer.
El setè vel es trenca molt poc a poc, es va traspassant amb cada minut que passes amb la consciència del teu ésser al comandament del cos que ocupes. S'instal·la la connexió amb el moment "de l'ara" de forma molt més viscuda i duradora, i et comences a ancorar a aquesta eternitat que suposa cada instant en què aquestes viu i despert. Després tornes a desconnectar, ja que la ment no cella en cedir el control, especialment un dels seus components, que anomenem la ment depredadora, i sobre la qual estic aprenent molt i bregant molt últimament amb ella, i quan et tornes a donar compte, segueixes estant com sempre hem estat i segueixes treballant com si res hagués passat, però, però, persisteix una sensació que aquesta manera d'estar no és el més adequat ni correcte, i llavors tornes a recordar que has de tornar a connectar amb la teva essència i tornar a donar-li el comandament. De pèndol total. Ara a veure si amb si parar-ho a l'extrem correcte :-).
David Topi
Font: http://davidtopi.com
La vida es transforma, quan un es transforma per dins
