Taula de continguts amagar 1 L'equilibri acció-reacció 2 El perdó a les nostres experiències 3 Error d'Interpretació 4 Aprenent del perdó
"Perdonar no és fàcil, però fantasiejar amb la venjança només perllonga la rancúnia. Cal passar de pàgina, no fer tantes preguntes i pensar en el futur. "
Jenny Moix Queraltó
"Errar és humà, perdonar és diví", diu la dita. Serà perquè moltes vegades no aconseguim donar amb aquest poder diví del perdó. El perdó sincer, sense cap tipus de rancúnies.
El problema és que aquelles coses que no perdonem es queden amb nosaltres, ens contaminen, esperant la seva forma d'emergir. I com més contaminants tinguem per dins, més ens anem deteriorant també.
Carregar amb vells ressentiments també ens va tornant reticents a relacionar-nos profundament amb altres persones. Creiem que endureciéndonos ens tornem indestructibles. Creiem que s'endureix el cor quan la realitat és que s'endureix l'ànima, i el cor pateix.
El perdó sincer té la capacitat d'alliberar al cor del seu sofriment, i fer de la nostra ànima un element més flexible. Ens sana, ens equilibra i ens ajuda a obrir els ulls. Per aquest motiu resulta curiós que es cregui que és una altra persona la que es beneficia del nostre perdó, la que ha de guanyar-se'l. Veiem el no-perdonar gairebé com un acte de venjança, alguna cosa amb el que un altre haurà de carregar com a càstig pels seus actes. Això és una gran error d'interpretació sobre l'acte de perdonar.
He parlat en articles anteriors sobre com la interpretació que fem de les coses que succeeixen van de poc estructurant la realitat en la qual vivim. Els porto, llavors, una interpretació diferent del perdó, un que potser els ofereixi una realitat més lleugera i suportable, perquè tinguin més opcions a l'hora de triar la seva perspectiva.
L'equilibri acció-reacció
Nosaltres perdonem o no aquelles accions que són realitzades per altres persones que directament o indirectament ens afecten de manera negativa. Ara, una de les lleis fonamentals de Newton ens diu que tota acció comporta una reacció. Sí, és una llei de física, però podem veure que s'aplica tranquil·lament a la vida quotidiana.
L'error en la nostra interpretació té a veure amb que nosaltres creiem que tenim la necessitat de fer visible aquesta reacció. Hem de manifestar-la, perquè no passi desapercebuda. Doncs la realitat és que amb o sense la nostra participació, la reacció es deslliga de la mateixa manera. No depèn de nosaltres. És la coneguda i popular Llei del Karma
Aquesta actua com una força superior que manté l'equilibri entre la intenció, l'acció, i el resultat de la mateixa. I el seu efecte real no és tangible, no es pot veure a simple vista. És a dir, no és que la persona que fa un mal rebrà automàticament un cop al cap. Però carregarà amb el pes de les seves accions fins que trobi el seu propi sentit del perdó, i pugui alliberar el seu propi cor. Això, senyores i senyors, no és procés fàcil ni ràpid.
Però, ¿que trobi el seu propi perdó? Què té una persona culpable de perdonar?
Després tornarem a la persona que realitza l'acció. De moment vegem com funcionem nosaltres.
El perdó a les nostres experiències
Si nosaltres estructurem la realitat que vivim d'acord a les experiències que es van succeint en la nostra vida, té sentit que aquelles accions d'una altra persona que ens afecten es tornin part determinant de la nostra realitat. Ara bé, què passa amb aquelles coses succeeixen en sort?
Doncs no tots els esdeveniments es donen com reacci de l'acci directa d'una persona. La tempesta que derrib 1 arbre sobre la teva casa, el tropezn a l'escala, un accident de treball. Si bé entenc que el límit entre una cosa i una altra és difús, la vida est composta per una successi interminable d'esdeveniments fortuïts que es donen sense cap raó aparent.
És una de les gran lliçons de l'existència: un no controla el que passa. Moltes coses succeeixen i ja. Ningú té la culpa, ningú surt afavorit. En aquests casos, a quin culpem? A Déu? A la vida mateixa?
Culpar a un altre és una forma ms d'evitar carregar amb el pes d'aquest esdeveniment. I ningú que eviti bregar amb aquestes situacions pot aprendre realment d'elles. No ho evitis, deixa de buscar culpables. La vida no és fcil, i mai ho va ser, les persones cometen errors.
Cada qui carrega amb les conseqüències dels seus propis actes, ningú rendeix comptes dels actes aliens. Si un altre es equivoc, quin ets tu per jutjar-? Que potser no t'has equivocat mai?
Ningú ens enseaa viure tampoc, i cadascú fa el que pot amb el que té.
Error d'interpretaci
Creiem que hem de perdonar a les persones, però les persones són imperfectes per naturalesa. Es equivocarn milions de vegades al llarg de la seva vida. I per ser éssers sociables afectarn almenys a una persona a la majoria de les vegades. I t tamb.
Ara canviem de perspectiva.
El nic del que podem adonar és de les nostres pròpies accions, perquè el nostre camp d'acci som nosaltres mateixos. Ningú pot obligar a un altre a canviar. Per tant, treu el focus de l'altra persona.
La vida és complexa, però podem treure-li el mxim profit si aprenem a perdonar les coses que ens succeeixen.
El perdn es dóna als esdeveniments, no a les persones, ja que tampoc ets quin per determinar quin mereix qu cosa. No pensis en culpables, ja que tots som víctimes de la nostra pròpia història.
Ho sentim haver nascut en una família trencada, perdona haver tingut aquest accident, perdona el que has perdut. Perdona que s'hagi acabat el teu matrimoni, que t'hagin estafat. I confia en què ningú est lliure del Karma. Que cadascú collir el que hagi sembrat, tot i que t no podrs mai veure-ho, ja que el veritable calvari va per dins.
D'aquesta manera podràs aprofitar per aprendre d'aquelles coses el que la vida té per mostrar. No serà plaent, però té el potencial de desenvolupar el teu creixement personal, i la teva postura per a la vida.
Aprenent del perdó
Aprenent d'aquestes coses és que s'arriba a la pau, ja que d'aquesta manera gens passa sense ser aprofitat per tu. Tot té un sentit, però estarà en tu el acceptar humilment.
Succeirà a més que quan deixis de veure a les persones com a culpables de la teva sofriment i entenguis que ells també carreguen amb el pes de les seves accions a sobre, veuràs que no són tan diferent en aquest aspecte. Tu també pots equivocar-te, i equivocar-se és part fonamental de la vida. Ets víctima de la teva pròpia història, i mereixes el teu propi perdó.
La paraula perdó troba el seu origen en el llatí. Està composta pel prefix -per que significa "la continuïtat d'una acció fins a la totalitat", i la paraula donare que significa "regalar". Perdonar seria en tot cas l'acció de donar contínuament, és a dir, seguir donant. Donar de manera gratuïta i abundant. I la nova perspectiva: donar-te a tu mateix, completa i contínuament a la vida.
Escric aquestes reflexions perquè després d'un llarg procés, jo també vaig aconseguir fer les paus amb la meva vida. Amb totes aquelles coses que m'han passat des que tinc consciència. I puc donar fe que no hi ha res més tranquil·litzador que aixecar a la matí i estar en pau, confiant que el que hagi de ser, serà i el que no, no.
Per això vull convidar també al fet que sacrifiquis tu també la postura rígida i tòxica. Ningú viu realment tranquil si no ofereix un perdó sincer i real. Si no accepta les condicions del viure.
Lliura't a la vida, deixa que entri i et travessi. Que faci de tu el que hagi de ser.
I el que siguis, fes-lo servir per servir.
Autor: Lucas, redactor de la gran família de HermandadBlanca.org
FONTS: http://etimologias.dechile.net/?perdo.n
