Quan parlem del sentiment de pèrdua les persones que hem emprès un camí espiritual d'automillora, solem portar a la ment rpidament el concepte egoico de possessi.
En el moment en què assumim que absolutament tota propietat és de Déu, podem abandonar aquestes velles creences. Això pot comprendre a través de la expansió de consciència que ens mostra que tots formem part d'un TOT, i que cal deixar anar vells patrons o velles coses materials per precipitar les noves.
No obstant això I si no es vol millorar? I si no es volen admetre patrons nous? La resposta va d'acord amb el nivell d'avançament espiritual de cada persona. En aquest sentit, i en funció de la pròpia comunicació amb el seu Ésser Superior o "Jo Sóc", pot ser que a la vida quotidiana es provoquin esdeveniments que permetin adequar les persones que arriben a la nostra vida, les que surten d'ella, o les coses materials que hagin de ser ajustades al nostre moment espiritual específic.
Cal recalcar que una persona que ha iniciat una vida espiritual compromesa sap que la seva plena dedicació és a la seva pròpia evolució sostinguda, que el món es canvia a través de la seva pròpia transformació.
No cal obsessionar-se amb la pèrdua de coses materials, nus vam arribar i nus ens anem, si bé la riquesa material no és un sol ús, el que l'humà ascendit no ha de permetre és la dependència d'alguna cosa material, o de creure amb un poder espiritual superior com per influir en el curs de la vida o la mort ja que "ni un de vosaltres podeu comptar vostres cabells".
Fluir permet contemplar i contemplar permet fluir, sense menysprear el nostre poder co-creador, no hem erigir-nos en pseudodioses que poden controlar un món sencer (encara que literalment sigui possible), sinó en perfeccionar el nostre temple interior consagrat al Servei Diví. No deixa de ser això un propòsit de viure una vida íntegra, moltes vegades aparentment excèntric respecte als altres.
El sentiment de pèrdua com a propi implica un desconeixement de les lleis del cosmos que regeixen la generació i la destrucció, la revitalització i en definitiva, dels cicles que regeixen de manera harmoniosa el funcionament del Ser Un. Com a prova hi ha les estacions de l'any, amb les fulles dels arbres que cauen a la tardor i "es perden", davant l'arbre, que torna a generar-les a la primavera.
La propietat forma part de la il·lusió de la dualitat en la mesura que atribueix al nostre ésser la potestat de determinar el destí d'alguna cosa.
Si no està d'acord amb la nostra capacitat perceptiva, el deixar de posseir alguna cosa serà vist com una ofensa o com un trauma. En funció de la nostra percepció de visualitzar-com una cosa estretament vinculat al nostre propòsit de vida, el catalogarem d'una o altra forma.
En aquest sentit, i com a mètode d'aprenentatge (que sempre ha de ser comprovat i verificat per l'estudiant), és molt remarcable l'aplicació de la contemplació constant. Què és la contemplació? Sovint es pot considerar que és un sistema oriental enfocat a "no fer res", però en realitat és una cosa que va més enllà. Realment suposa tot el que el nostre ego inferior ens pugui impel·lir a realitzar i molt més.
En primer lloc comporta una fluïdesa amb els avatars del destí, atorgant sempre un motiu diví a tots els esdeveniments. En segon lloc, i de manera més pragmàtica suposa un reconeixement de la Voluntat Suprema en tot el que passa, entenent tot transcurs d'esdeveniments en una línia temporal-espacial més enllà d'un mer enteniment lògic-egoico, és a dir, un "tot passa per alguna cosa ". I en tercer lloc resulta en una abstracció del propi esdevenir dels successos a través de la meditació o interrupció del diàleg intern propi per merament constatar la sincronia d'esdeveniments.
Amb aquesta última forma, que normalment s'aconsegueix a través de la meditació activa i de la posada en funcionament de les nostres capacitats unificadores, a més de relativitzar o de merament no considerar el concepte de pèrdua com a tal, aconseguirem una major harmonització de tots els nostres vehicles.
Autor: Fran Soto, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
