He imaginat a Déu a la meva imatge i semblança ... m'he relacionat amb un Déu a la meva imatge i semblança ... i ara que ho escric penso ... està bé, molt bé, bastant bé.
sí; ell és com jo.
A molts els horroritzarà que el Cap sigui com jo, però si jo sóc com Ell, el és com jo ... clar.
Què tan fidel és el mirall en el qual ell ens va reflectir?
És el mirall de Déu ... ha de ser molt bo.
D'una altra forma no podria haver-me relacionat mai amb Ell.
I fins se m'acut que El Cap és molt més considerat i comprensiu que els que estan a sota d'Ell ... i és cert, potser Déu no sigui tan fotut, potser els de baix són els que han pintat el camí tan difícil.
El més alt ideal de comprensió és Ell, la més alta manifestació de germanor és Ell, la bondat més sublim està en Ell, la compassió més compassiva ... ha, és Ell.
Amb un altre ... em va passar diferent. Un dia vaig llegir sobre Sanat Kumara ... em va impressionar; el imagini aquí ... al desert de Gobi, gairebé només, crec que al seu costat hi havia dos éssers més, el imagini molt seriós. I gairebé no podia parlar d'Ell. A mi em va impactar tant saber l'existència d'aquest Ésser que ... a penes si li vaig poder explicar a la meva companya d'Ell, ia ella també li haurà impressionat aquest Ésser ... fa poc em va dir que li explicarà a algú sobre ... no puc escriure el nom ... m'equivoco. La qüestió és que ella mai es oblit d'Ell; havien passat anys que li havia comentat del que habitava al Gobi ...
Durant molt temps no podia pronunciar el seu nom, a penes si em animava a pensar en Ell, la seva imatge em intimava. Amb ell sí que no podia pensar en relacionar-me de cap manera. Sabia que si jo em posava a pensar en Ell immediatament el percebria i ... no volia tenir la mirada d'aquest Ésser analizándome, observant-me en els meus humanitats més baixes.
Només fa temps vaig poder començar a pensar-ho. Serà per que s'ha anat? Crec que se'n va anar, vaig llegir per aquí.
No podria haver-me relacionat amb Déu si no m'ho hagués imaginat comprensiu ... al meu costat sempre, en les bones i en les dolentes ... els meus dolentes, és clar, quan queia a les fosques veritats ... sentiments.
No podria relacionar-me amb un Déu que no compartís la meva humanitat, amb algú que no tingués res en comú, o molt poc.
És que Déu és imperfecte, ara que hi penso ... és imperfecte a través meu. Per això ens entenem!
Si jo sóc una part d'Ell i no sóc perfecte, el tampoc encara ho és, en aquesta petita part.
I ha de ser per això que Déu m'entén, perquè jo sóc Ell.
En algun moment de la meva vida ... ja no recordo quan va ser, em vaig adonar que al Cap no s'ho podia enganyar, i que Ell coneixia tots els meus tortuositats psicològics. I vaig començar a viure la vida amb aquesta estranya sensació i presència ... de tot un ... departament de policia al meu cap.
I Ell ... o ells, algun dels seus subordinats, sempre estaven observant la meva ment i els meus actes; observant ...
La meva creença és que no se'ls pot fer trampes, senzillament.
La meva vida era igual ... en tots els aspectes, només que ... em s'acostumi a la seva presència, i vaig viure la meva humanitat ... fent tot allò que potser no corresponia a les més altes demandes ètiques d'un pelegrí; és que ... per altra banda sabia que no em podia enganyar a mi mateix, que no podia ser un hipòcrita amb el que sentia; i fins que no deixés de sentir seguiria vivint, o fent aquelles coses ... una mica qüestionables.
En veure al meu voltant notava que ... no era un tipus fotut, tot ... de totes les immundícies que es em creuaven per la ment.
Crec que va ser abans de saber que al cap no hi havia possibilitats de embaucarlo que vaig començar a observar els meus pensaments, a deixar-li via lliure; potser influenciat per Krishnamurti. Sabia que eren pensaments, que els tenia ... i calia observar-los, almenys per un instant, abans de censurar ...
Llavors amb aquesta realitat mental he estat vivint. I Ells m'han acompanyat. A vegades potser no ... i aquesta és la meva mesura, el punt de referència, el termòstat ètic amb el qual m'he mogut. D'una o altra manera veia la seva presència, o de vegades el censor era l'I Ching. El I Ching em situava, em marcava si estava en una postura correcta davant de la vida o no ... durant moltíssim temps em va sortir "La niciesa juvenil" insistentment el Ching em deia "jove neci" ... ha.
En altres oportunitats no em responia, em deia qualsevol cosa en realitat, aquesta és la manera de no respondre de l'I Ching. I passava el temps i seguia sense respondre ... Fins que per aquí tornava a fer-ho.
He cregut que de vegades no veig manifestacions per un altre motiu: perquè es forgi el meu temperament ... em deixen sol. Sense l'aprovació ... ha, i em miren ... a veure què faig?
Com que sóc molt exigent amb mi així els he concebut a Ells, també.
L'home sempre ha fet a Déu al seu gust o no?
¿Com és a baix és a dalt realment? Com sóc jo és l? Com és a dalt és a baix realment?
És com si fos un Déu per cada home llavors. El Cap em jutjar per la meva pròpia tica, no ms que per això.
S, un Déu per cada home serà un món meravellós. Si cada un visqués amb convenciment, amb conseqüència la idea del seu Déu estarà tot millor, però hi ha muchsima gent que no és conseqüent amb aquesta imatge de Déu que ha creat, o adoptat.
S he estat pensant el tema de la culpa envers Déu, sentir-se culpable, o aquesta carrera mstica cap al cel en la qual un sembla anar Finalment, aquesta sensaci de llevat pur, digne, etc. I no crec que aquest bé, és una diferència molt gran, és una diferència qualitativa. He aspirar a ser conseqüent amb els meus propis valors; sera injust que ens mesurin amb els de Ells.
As és que vaig caminant per la prima lnia de la llibertat aquestes creences m'han deixat en aquest punt: llibertat.
I l'I Ching m'ha impulsat molt cap a aquest lloc; és l quin promou diàriament que jo em tom aquesta llicència de dir qu s i qu no?
Ara fins i tot, ja em tracta de fluix, pregunto coses i casos que haurà de resoldre sols. És qu (he estat sempre una persona capaç de justificar tot; ja) és que no me la crec que sóc tan elevat; i la vida és molt complexa és variable, la gent és un dia una cosa i l'altre dóna una altra, llavors em cuido.
Si bé entenc que algunes persones concebin els seus errors com una mena de camí perfecte que els conduir tard o d'hora a ser ms savis, jo prefereixo no equivocar-me tant. Ésser que viu molt en present? S, potser vingui de ah; el temps vola per a mi i el camí al Cap requereix una serietat absoluta.
El meu visió de la vida i la humanitat va canviar molt, la meva parella m'ho diu, ella ho veu. Ja no m'importen tant els homes; abans volia ajudar: en això i en allò: em preocupava i feia coses per la resta. Ara sols m'interessa la meva ascensi. Sembla que l'evolució es torna egosta però en realitat és pragmtica: Un dia en la Llum han de ser cent vegades ms til que treure un compte pensaré prou. Anar-se'n amb Déu és el camí ms curt per canviar el món.
Tinc una tristesa ara ja em vull anar. A aquest món li falta moltíssim per ser agradable. I és per aquest motiu que he canviat, em vaig adonar d'això.
I m'he tornat una persona queixosa; ahir li dels que escampen pessimisme una mena de vampirisme que pretén encomanar a la resta, i vaig dir: La puta! m'estic tornant això. Però veig en el meu entorn i veig que no passa res vostè està llegint això i el mateix nombre ms, hi ha gent que llegeix altres coses espirituals etc., etc., mentre que la majoria segueix com si res. I jo m'he envoltat de la majoria ja. Qu salame!
Veig que sóc un peix ja; 1 salm específicament, al meu cercle de relacions sóc un perfecte salm: vaig ro dalt.
Però bé, all és on es fresa.
La llibertat era el tema la mesura crersela, creure per sobre de (en el fons també implica això) ... una gran quantitat de gent, com per determinar què és el bo i el dolent : ¿què és el que he de fer? I que naturalment afectarà a la resta. Sona horrible i dogmàtic.
Però què cal fer front a aquests déus adormits, aquestes persones que no assumeixen la seva divinitat, aquestes manifestacions de Déu que estan ... en vies de desenvolupament ...
Un ha d'assumir responsabilitats, és això. És terrible ... això d'ascendir, és: "deixa tot i segueix-me"
Perquè Jesús va dir: tot.
"La unitat" sorgiria si tots ens trobéssim en el mateix camí (Jesús, Déu ... etc.), però com no és així, no ho és envers alguns dels que ens envolten ... ni remotament, i no ho és en nosaltres mateixos encara. I no ho és tampoc en la mateixa mesura en uns que en altres; llavors ha estat per això que sàviament el Mestre va dir: "Deixa tot i segueix-me" Perquè és el més sensat, i el camí més curt potser.
Sí ... sí, des de l'òptica popular l'ascensió és egoista ... el vell i estimat I Ching sempre m'impulsa al més enllà, cal saltar ... deixar anar les amarres, ara es diu.
La meta ho justifica, és Déu.
La por, el fantasma que em persegueix és ... distreure ... quedar-me enredat en el misticisme intel·lectual; deixar de banda l'essencial i perdrem en ... el meu propi discurs, en justificacions.
La llibertat ... davant de tanta informació, es em fa això: un discurs propi, un sistema de creences que he armat amb fonaments de ... aquí i allà. Però ¿és el correcte ... davant de tanta informació, tanta filosofia espiritual, tants missatges, temo perdrem en aquest perfil del "feble bonàs" que "deixa que tot segueixi el seu curs" ... com diu l'I Ching.
Em persegueix un fantasma, i crec que persegueix molts pelegrins: No jutjar.
"No jutgeu, perquè no sigueu jutjats. Perquè amb el judici amb què judiqueu se us jutjarà, i tal com mesureu sereu mesurarà a vosaltres "
"No sóc qui per jutjar ..."
"Jutjar, només jutja Déu ..." etc., etc.
L'origen de tot això crec que és de la Bíblia, d'un parell de passatges; però en última instància tampoc obtindran el infern ... qui jutgen: només se'ls jutjarà tal com ells ho han fet ... o sigui que si els meus judicis sobre els altres no han estat molt dolents, els que caiguin sobre mi, tampoc ho seran.
No només a cercadors de la llum, aquesta línia filosòfica ... o més aviat aquesta interpretació que hem fet, o ens han inculcat, aquesta molt arrelada en bona part de la societat. I està fent malament, ens enfonsa, ens reprimeix, i ens ofeguem en la injustícia.
Tinc la impressió que aquesta actitud és un gran obstacle per a superar-nos: ¿Quina és la diferència entre discernir i jutjar?
Perquè discernir, discerniment ... aquesta molt ben vist en el camí espiritual; però jutjar ... ah ... no 'això mai ... mai!
Llavors em vaig submergir en els diccionaris per saber quina diferència hi ha. La veritat és que el significat no difereix molt, i en alguns diccionaris la diferència és molt subtil, o directament inexistent, és un sinònim.
Però puc observar en els sinònims d'una cosa i l'altra un caràcter més benèvol del discerniment, potser més contemplatiu ... sí, crec que és això: Jutjar és una acció: més concreta, enèrgica.
Reial Acadèmia Espanyola
Jutjar: (Del lat. Iudic? Re).
2. tr. Formar opinió sobre alguna cosa o algú.
3. tr. Fil. Afirmar, prèvia la comparació de dues o més idees, les relacions que existeixen entre elles.
7. m. Fil. Operació de l'enteniment, que consisteix a comparar dues idees per conèixer i determinar-ne les relacions.
Judici: (Del lat. Iudic? Um).
1. m. Facultat de l'ànima, per la qual l'home pot distingir el bé del mal i la veritat de la falsedat.
3. m. Opinió, parer o dictamen.
Discerniment: (De discernir).
1. m. Acció i efecte de discernir.
(Del lat. Discern? Re).
1. tr. Distingir alguna cosa d'una altra cosa, assenyalant la diferència que hi ha entre elles. Comunament es refereix a operacions de l'ànim.
Diccionari Maria Moliner
Discernir (del lat. "Discernere")
1 ( "de, entre") tr. Veure una cosa com diferent d'una altra i reconèixer entre diverses quina és cadascuna: "Discernir el bé del mal". * Distingir, reconèixer. tr. o abs. Particularment, saber quines coses són bones i quines no. Tenir * criteri per conèixer la bondat o maldat, la conveniència o inconveniència, etc., de les coses.
El Mundo. és
jutjar:
2. Valorar, formar judici o opinió sobre alguna cosa o algú.
Sinònims: fallar, considerar, valorar, opinar, resoldre, pronunciar-se, decidir, estimar, dictaminar, sentenciar, conceptuar, creure, decretar, arbitrar, enjudiciar, establir
Discerniment m. Judici per mitjà del qual percebem i declarem la diferència que hi ha entre diverses coses.
Discernir: tr. Distingir una cosa d'una altra: discernir la veritat de la falsedat. Distingir una cosa d'una altra: discernir la veritat de la falsedat.
Sinònims: aclarir, distingir, apreciar, comprendre, jutjar, entendre.
Diccionari de sinònims i antònims © 2005 Espasa-Calpe:
Discerniment: clarividència, lucidesa, raciocini, sensatesa, judici, perspicàcia
o Antònims: confusió.
Jutjar: conceptuar, considerar, pensar, estimar, pronunciar-se, creure, valorar fallar, sentenciar, dictaminar, enjudiciar, arbitrar, resoldre, decidir, decretar, establir
De totes maneres no vaig témer jutjar ... el "No jutjar" ha. I busqui què tan malament podria anar-nos si ho fem ...
Genesis 18: 19 "guardin el camí del Senyor, fent justícia i judici"
Salms 106: 3 "Feliços els qui guarden judici, els que fan justícia a tot temps"
Proverbis 00:17 "El que parla veritat declara justícia"
Isaïes 32:17 "l'efecte de la justícia serà pau; i la tasca de la justícia, repòs i seguretat per sempre "
Proverbis 11:18 "El malvat fa obra falsa; més el que sembra justícia tindrà guardó ferma ".
Proverbis: "Fer justícia i judici és al Senyor més agradable que sacrifici."
Isaïes 56: 1 "Això diu el Senyor: guardeu dret i feu justícia; perquè propera està la meva salvació per venir, i la meva justícia per manifestar-se. "
Jeremies 5: 1 "Aneu pels carrers de Jerusalem, i mireu ara, i informeu-; busqueu a les seves places haver si trobeu home, si n'hi ha algun que faci justícia, que busqui veritat; i jo ho perdonaré ".
Miquees
El que demana el Senyor
6: 8 "Oh home, ell t'ha declarat el que és bo, i què demana el Senyor de tu: Només fer justícia; i estimar misericòrdia, i humiliar davant el teu Déu.
Fets 10:35 "Llavors Pere, obrint la boca, va dir: en veritat que Déu no fa distinció de persones, sinó que en tota nació es agrada del que li té por i fa justícia."
1 Joan 3:10 "En això es manifesten els fills de Déu, i els fills del diable: tot aquell que no fa justícia, i que no estima el seu germà, no és de Déu."
Realment està ple de cites com aquesta i podria omplir una pàgina més o dos, però vaig trobar una ... que és la d'aquest temps ...
Daniel:
El temps del cap 12: ... 2012?
1 "En aquell temps s'alçarà Miquel, el gran príncep que està de part dels fills del teu poble; i serà temps d'angoixa, com mai va ser des que hi va haver gent fins llavors; però en aquell temps serà llibertat teu poble, tots els que es trobin escrits en el llibre.
2. I molts dels que dormen a la pols de la terra seran despertats, uns per vida eterna, i altres per vergonya i confusió perpètua.
3. Els entesos resplendiran com la resplendor del firmament; i els que ensenyin la justícia a la multitud, com les estrelles a perpètua eternitat. "
Ens han venut un bell bústia al mig del cercle Àrtic ...
