Sovint convé preguntar-se: què entenem per educació? És una pregunta obligada on la societat ha de prendre part en el seu intent de respondre-la. Del que entenguem per educació i de com es porti a terme aquesta vital empresa dependrà el futur de noves generacions destinades a configurar una població capaç o no d'enfrontar-se als reptes d'un món en constant canvi i evolució. Avui dia es valora preeminentment l'anomenada 'excel·lència acadèmica', que no suposa més que la capacitat d'emmagatzemar dades per bolcar en un examen. Tot just es té en compte el valor, al meu entendre, més essencial en tota tasca educativa: incentivar la capacitat creativa i crítica, és a dir, la capacitat de pensar per un mateix i el desenvolupament de les nostres capacitats humanes. Per aprendre cal comprendre, i per comprendre cal aprendre a qüestionar les coses. Només així la intel·ligència pot brillar; quan un, a més de ser un mer 'copista' d'informació, descobreix que també és capaç de trobar eines en el seu propi intel·lecte per resoldre problemes vitals i no solament els problemes que es formulen en un llibre de matemàtiques.
L'educació no només passa a les escoles, sinó que mai deixa d'estar succeint a cada pas que donem a la vida. Si s'aconsegueix despertar aquesta actitud, de constant mirada oberta davant la vida, una mirada que busqui comprendre el seu món, qüestionar-lo i tractar de millorar-lo. Si la tasca educativa aconsegueix deixar un llegat més gran que el que es reflecteix numèricament en un expedient acadèmic. Si, més enllà d'un títol que ens faciliti desenvolupar una determinada professió, la tasca educativa aconsegueix que l'alumne sàpiga què és el que realment vol, no perquè tingui més 'sortides', sinó perquè és capaç d'estimar el que fa, creure en el que fa i tenir la voluntat de millorar amb la seva capacitat creativa el que troba en el seu camí, llavors l'educaci pot tenir un sentit.
Si eduquem en uns valors que són els mateixos que ens han portat a aquesta actual crisi de valors, com són la competitivitat i el materialisme, estarem oblidant el veritable sentit de les paraules humanitat i humanisme, on la cooperaci, la solidaritat i la recerca de la llibertat de pensament i d'acci són les seves fonts d'inspiraci. Noms es és possible un desenvolupament humà que no oblidi que som éssers productors, no sols de diners i de mercaderia, sinó de cultura, de bellesa i d'intel·ligència creatives. Necessitem d'aquests valors per poder respirar, i una revolució sempre aspirar a alçar el vol recobrant les ales perdudes que atorguen bellesa al recorregut de la seva llibertat. Com va escriure Albert Camus, ara es compleix el centenari del seu naixement: La bellesa, sens dubte, no fa les revolucions. Però arriba un dia en què les revolucions tenen necessitat d'ella. [] Mantenint la bellesa, vam preparar aquest dóna de renaixement en el qual la civilizacin posaran en el centre de la seva reflexi [] aquesta virtut viva que cimenta la com n dignitat del món i de l'home, i que hem de definir ara davant d'un món que la insulta. i la educacinslo pot ser bella si entenem que amb ella el que fem és comprendre el món en què vivim, adquirint les eines necessàries, que es troben dins d'un mateix, per millorar-lo.
La Tribuna d'Albacete, 2013.11.06
Font: http://lashorasylossiglos.blogspot.com.es/2013/11/el-sentido-de-la-educacion.html?spref=fb
El sentit de l'educaci per Jos Manuel Martnez Snchez
