El gest del Namaste és una expressi de salutació d'Àsia del sud originari de l'Índia. S'usa en diverses tradicions budistes així com en nombroses cultures a Àsia, tant com el hola i el adu de l'idioma espanyol, per saludar, acomiadar-se, demanar, donar gràcies, mostrar respecte o veneraciny per resar. Normalment es acompanya per una inclinaci lleugera del cap feta amb els palmells oberts i unides entre si, davant el pit, en posició de oraci.
En l'hinduisme, el palmell dreta representa la planta dels peus de Déu i el palmell esquerre representa el cap del devot.
En altres contextos religiosos, la persona que fa el gest d'unir les dues mans elimina les seves diferències amb la persona a la qual reverència, i es connecta amb ella. La mà dreta representa la naturalesa més alta, l'espiritual, mentre que l'esquerra representa l'ego mundà. La inclinació del cap és una indicació simbòlica de respecte.
S'utilitza sempre, en qualsevol ocasió, i és la quinta essència Índia.
En aquest simple gest rau la intemporalitat de l'Índia, la mare de totes les cultures.
El Namaste representa la creença que cada un de nosaltres té una espurna divina en el seu interior localitzada en el chakra del cor. El gest és el reconeixement d'una ànima a una altra.
Literalment, NAMA significa «reverència», AS vol dir «jo», i ET vol dir «tu».
Per tant, Namaste significa «respétame» o «et respecte».
"Jo honro el lloc dins teu on l'Univers sencer resideix. Jo honro el lloc dins teu d'amor i llum, de veritat, i pau. Jo honro el lloc dins teu on quan tu estàs en aquest punt teu, i jo estic en aquest punt meu, som només Un "
Per realitzar el Namaste es col·loquen les mans davant del chakra del cor, es tanquen els ulls i s'inclina el cap. Pot fer-se també col·locant les mans davant del tercer ull, inclinant el cap i portant després les mans al cor. Es tracta d'una profunda demostració de respecte.
El Namaste permet al mestre i l'alumne unir-se energèticament en un lloc intemporal, lliures dels lligams de l'ego. A classe de ioga, el Namaste s'ha de fer preferentment a l'inici i al final de la mateixa. Però el Namaste no necessita una ocasió determinada. Es pot fer en qualsevol lloc, en qualsevol moment, sense cap ritual ni condició prèvia. És una salutació instintiu i incondicional a la creació.
Els occidentals que van aprendre sobre el námaste en classes o llibres de ioga creuen que aquesta paraula és part de la pràctica iòguica, i han generat diversos significats cada vegada més poètics.
Per a ells námaste ( 'jo et reverencio') significaria:
* El millor de mi et saluda.
* El Déu en mi veu i honra al Déu en tu.
* Pugui el Déu dins teu, beneir.
* El diví en mi saluda la divinitat en ti.1
* Veig el bé en tu, perquè sé del bé en mí.2
* Jo salutació aquest lloc on tu i jo som un.
* Jo honro a l'esperit en tu que també està en mí.3
* La meva energia més alta saluda la teva energia més alta.
* Et saludo amb reverència no a tu, sinó al teu interior.
* El meu Crist interior beneeix i saluda al teu Crist Interior.
* Adoro la teva veritat interna (no referint-me a tu com un ego).
* L'esperit en mi es troba identificat amb l'esperit present en tu.
* La meva salutació reconeix la igualtat de tots, i rendeix honor a la santedat i interconnexió entre tots, així com a la font d'aquesta unió.
* Jo reconec que dins de cada un de nosaltres hi ha un lloc on habita la Divinitat, i quan nosaltres estem en aquest lloc, nosaltres som un de sol.
* Jo honro aquest lloc en tu en on habita l'univers sencer, jo honro aquest lloc en tu que és un lloc d'amor, de veritat, de llum. I sé que quan tu estàs en aquest lloc dins teu, i jo estic en aquest lloc dins meu, tu i jo som UN sol.
Font: https: //www.facebook.com/alicia.madrid.739/posts/769081299774700
El Significat de «NAMASTE»
