En nombroses ocasions he confessat una espècie de obsessi que he tingut des dels tretze anys, yan avui em queden bastants reminiscències, sobre no perdre el temps en la meva vida.
Que és, al meu entendre, no perdre el temps de vida.
De la meva vida.
Em ve de gust alertar a qui no s'hagi adonat an d'això, que la vida es passa.
S'acaba.
Durant molt de temps, sobretot en la infància, sembla que noms es moren els que són vells nostres avis i els avis dels nostres amics- i els que estan molt malalts.
En aquesta edat, ni som molt vells, ni estem molt malalts, ni tenim el mínim interès en pensar que la vida realment es passa.
Encara creiem en la mentida de l'eternitat.
Quan vam començar a ser adults, els pocs contactes que tenim amb la mort són els esporàdics enterraments als quals hem d'assistir, però són els pares dels amics, i els avis que encara queden, els que moren, així que tranquils. Som a la plenitud de la vida: joves, forts, orgullosos ...
És més endavant -a partir dels cinquanta aproximadament- quan un s'adona que això va de debò.
El mirall no menteix.
Ni la partida de naixement.
I ja hem assistit a massa enterraments, i hem posat els peus a terra comprovant que també nosaltres morirem, i que el pròxim que ens espera són les xacres de salut, les limitacions mentals i físiques, l'adéu a certes activitats, l'adéu a bastants amics, i saber que si ja han mort els nostres avis i els nostres pares, els següents a la llista familiar som nosaltres.
Nosaltres serem els propers a morir, i encara que no pensem en això, ho sabem.
Hi ha una edat en què ingressem en el que acostumo a denominar com "El temps dels penediments", i és quan es comprèn d'una manera ja irrefutable, i quan es comença a acceptar secretament, que un va a morir i que hi ha moltes coses a la vida que no va fer, altres que ja no podrà fer mai, i altres de les que no se sent molt orgullós d'haver-les fet, sinó més aviat penedit.
Un es penedeix de les abraçades que no va donar, dels petons que es van quedar en els llavis, de no haver cuidat més a la seva mare, de les paraules censurades i els t'estimo que va callar, de no haver anat a aquell lloc, de no comprar-aquell caprici, de no haver estimat amb més intensitat ... descobreix un magatzem replet de coses de les que es penedeix, i un reguitzell d'auto-retrets que han estat més o menys emmudits.
Aquest és un moment feliç, encara que aparent ser el contrari.
Aparenta ser un repte a una guerra, a una relació tensa de retrets continus i de ràbia amarga; aparenta ser el principi de la resta de la vida instal·lat en una pena tensa, en una llàgrima contínua, en una infelicitat per aquesta realitat que té la vida de ser irrecuperable i irrepetible.
I pot arribar a ser tot això.
El que seria un altre error, i un altre motiu per a un penediment posterior.
Faig una proposta:
Prendre consciència del que s'ha llegit, perquè no segueixi incrementant-el que en algun moment pot arribar a ser motiu de penediment.
Com?
Amb molt d'amor -i això és un ingredient imprescindible-, veure la realitat d'aquest present, acceptar que el passat està passat, comprendre que un ha viscut de la manera que les circumstàncies o el seu millor saber li han permès, tractar de reparar si es pot el que no ens agradi d'aquest passat, perdonar-se o comprendre si hi ha alguna cosa que perdonar o comprendre, i fer un ferm propòsit d'estar molt pendent de no adquirir més motius que en algun moment alimentin els nostres remordiments.
El següent pas -millor si és immediat, tot i que portarà temps fer-ho- és revisar i actualitzar l'escala de valors propis -què és important o primordial per a mi, què no estic disposat a acceptar sota cap motiu, què deixa de tenir importància per a mi a partir d'ara, etc.-, formalitzar un compromís amb si mateix d'atenció al que es decideixi fer a partir d'ara, i de col·laboració incondicional, i dissenyar per a la resta de vida un Pla de vida el més ampli i precís possible, obert a noves incorporacions.
El Pla de Vida requereix, i això és imprescindible, que sigui factible.
Es pot dissenyar de manera que requereixi una mica d'esforç, perquè això és una motivació per a aconseguir-ho, però cal evitar del tot l'utopia i la impossible -res de pensar en casar-se amb el Papa o donar la volta al món caminant en menys de 3 dies-.
Un amor cap a si mateix profund és imprescindible, com ja he dit.
Penedir implica, obligatòriament, el reconeixement que es va fer una cosa que ara es comprèn que no va ser el millor o el apropiat. El que ens porta a l'auto-retret, a la recriminació que comporta una baixada d'autoestima, a la reprimenda que crearà una bretxa o un abisme en la relació amb nosaltres mateixos, o al estirada d'orelles que anem a associar inconscientment a les renys que ens feien de nens i ens deixaven malament per a una temporada.
Cal no oposar-se a aquest dolor que ens pot causar tot això, ni cal negar-ho. Acceptem la baralla, acceptem el disgust i la llàgrima, acceptem el malestar inquiet ... però no ens estanquem en això.
És millor comprendre que vam fer el que podíem fer, el que estàvem capacitats per fer, o el que no vam tenir més remei que fer, i no donar-li més voltes a l'assumpte. D'alguna manera, reconèixer que no vam ser llavors el que som ara, sinó un altre amb una altra mentalitat i altres circumstàncies.
El següent pas és abraçar-se.
I descobrir la força de voluntat que tenim en algun lloc, i prometre'ns que actuarem d'una altra manera a partir d'ara, que escoltarem i ens escoltarem d'una altra manera, que serem molt conscients de la vida que encara ens queda per davant, i que anem fer en ella i amb ella una mica del que ens sentim satisfets i orgullosos.
És la nostra responsabilitat -el teu responsabilitat-, i no em cansaré de repetir-ho, fer de la vida que t'ha estat lliurada una vida plena, compartida, honrada, amorosa, amable, feliç ... una vida de la qual et sentis complagut, i no penedit, quan et arribi el moment de deixar-la.
El Temps dels penediments
(Francesc de Sales, és el creador del web www.buscandome.es, per a persones interessades en la psicologia, l'espiritualitat, la vida millorable, el Autoconeixement i el Creixement Personal)
