Triar és un do diví. És la prerrogativa sagrada amb què Déu ens ha beneït per reconèixer la nostra llibertat, a través de la qual podem desenvolupar-nos i convertir-nos en les persones en qui ens volem convertir. I per mitjà de sa formació de nosaltres mateixos, tamb atraiem els fers i teneres que ens acompanyen.
Si triar és un do diví, podem fins i tot arribar a dir, amb el teu permís, que allò que ens impedeix decidir és enemic del diví. I tal és el cas de la negligència.
La negligència és saber que has de fer alguna cosa i no fer-ho. Saber que vols dir alguna cosa i callar. Saber que has d'aconseguir alguna cosa per benestar de la teva persona i dels teus, i pensar que no ho pots aconseguir. Saber qui ets i no expressar-ho. La negligència és ser una quasi-persona. És negar-te a tu mateix ia tot el que ets. És anul·lar l'elecció i anularte a tu.
La negligència actua bàsicament de dues maneres diferents: la primera és negant l'existència de l'elecció i la segona és negant la nostra capacitat de triar o de dur a terme el triat. En el primer cas diem que la nostra persona i les nostres condicions de vida estan formades per complet per la qual cosa altres van fer o perquè així és el món; en aquests casos pensem que som infeliços, pobres, ignorants o grossos per raó dels nostres pares, els nostres caps, l'economia, la nostra difícil infància o els nostres gens. En el segon cas reconeixem que podríem fer alguna cosa per canviar la nostra situació, que hi ha altres persones que han canviat les seves circumstàncies de vida i que volem alguna cosa diferent a la nostra i, no obstant això, pensem que no ho podrem aconseguir. No tenim fe en nosaltres mateixos ni en la vida i, de nou, dipositem tota la responsabilitat de la nostra insatisfacció en el món exterior, amb la seva gent i les seves circumstàncies; o també ocultant fins de nosaltres mateixos aquesta falta de fe, dient-nos que sí farem les coses, però que les farem demà. En tots dos casos renúncies a la teva llibertat i al teu poder, decidint fer servir com a pretext a tot el que està fora del teu control per ser com no vols ser. Per no fer el que sí pots fer i per no controlar el que sí pots: a tu mateix i tot el que creus, dius i fas.
Restem esclaus de la inèrcia perquè estem acostumats a ella ia les circumstàncies a què ens manté encadenats. Estem acostumats a no disposar de l'energia suficient o emprar-la malament, a ser infeliços amb el nostre treball oa estar enfadats amb els nostres éssers estimats. O amb els qui haurien de ser els nostres "éssers estimats". La força de l'hàbit pren la suficient força com perquè no qüestionem la seva validesa. I cada hàbit té les seves pròpies recompenses (favorables o desfavorables), cosa de la qual podem adonar-nos fàcilment en reflexionar-hi. Veiem el mateix en nosaltres, veiem el mateix en els altres i, potser, vam veure el mateix en els nostres pares. Ens acostumem a no qüestionar la infelicitat, la insatisfacció, la pobresa i la mala salut. La resignació va arribar d'hora i ens acostumem a la seva presència.
Però podem alliberar-nos. Abans de la frustració del desig va estar el desig. Abans de l'anul·lació de la persona va estar la presència de la nostra persona veritable. Aquella a qui el Creador va beneir i la que tenia una tasca que complir. Podem ser feliços sent qui som. I podem fer el que sempre hem sabut que hem de fer. Dins de nosaltres, més enllà de la capa de justificacions amb què suprimim la nostra capacitat de triar, hi ha les accions precises que volem realitzar, els plans justos per la seva realització i el poder necessari per dur-los a terme. I no hauràs de buscar molt lluny. Estan just aquí. Els escoltes, els veus i els sents tot el temps. Només és qüestió de donar-los el seu lloc. De donar-te el teu lloc. En aquesta vida prens alguna cosa i renúncies a alguna cosa. Has de renunciar als teus excuses per abraçar els teus somnis. Perquè l'única alternativa és renunciar als teus somnis per abraçar les teves excuses. I això últim és indigne d'un ésser humà. Sé digne. Sé veritablement humà. Sé lliure. Sigues tu.
Podem honrar la nostra vida amb diligència. Podem triar. Podem donar el nostre beneplàcit a aquesta gràcia sublim.
Pots donar-te uns breus moments, si vols. Escolta't. Háblate. I emporta't a l'Acció. Decideix:
Qui ets?
En qui et vols convertir?
Què creences vols abrigar?
Quines paraules vols pronunciar o escriure?
Quines accions vols fer? Quina missió? Amb quina servei guanyaràs teus diners?
Què t'agradaria tenir?
Estic segur que la intel·ligència necessària. Els coneixements els tens, o els pots adquirir. Desenvolupa un pla per dur-los a terme. Acompáñate en l'execució d'aquest pla. Et convertiràs en el que has decidit i actuat. Viuràs realment. No deixis que la teva vida passi com si no haguessis estat realment aquí. Imprimeix, pinta i plasma el que vols i el que ets. Si vas a signar l'obra, també tens el dret de fer-la al teu gust.
Hi ha una història en la qual el Diable demana als seus dimonis que li presentin plans per poder portar a l'infern a la major quantitat possible de persones. Es van presentar tres diables. El primer li va dir que podia portar a l'infern al 50% de tota la humanitat dient-los que no hi havia bé ni malament, cel ni infern, accions meritòries o viciades. El segon li va dir que podia portar-se al 75% de la humanitat dient-los que si hi havia bé i malament, cel i infern, veritat i mentida; però també els diria que només havien de honrar el Creador ia la seva pròpia vida unes poques hores a la setmana en un temple, que la resta de la seva vida podien fer el que volguessin. Per fi, el tercer, li va dir que podia portar a l'infern al 100% de les persones. A l'Diable li semblava massa bo per ser veritat, però va escoltar la proposta. El tercer dimoni els diria que havia bé i malament, cel i infern, que havia accions virtuoses i perjudicials, que havien d'actuar amb intenció de beneficiar a tota la humanitat i viure com àngels a la Terra ... però que podrien començar demà.
La teva vida es desenvolupa ara. Salva't del sofriment. Sigues fort i viu amb goig. Tria.
el Boig
Triar: El Antídot Contra La Negligència i Els Inferns Personals
