A la recerca de la PAU
Per portar-te al propòsit d'aquest petit escrit et explicaré una petita història.
El seu caminar o millor dit els seus grans gambades, la seva córrer era, amb pas ferm, els seus gruixudes cames com troncs molt semblants a aquells frondosos arbres pels quals la seva carrera semblava interminable, la suor brollava de tot el seu cos, el seu rostre es mostrava seriós, però la seva mirada estava clavada en aquells petits camins que recorria a corre-cuita, esquivava com podia, pedres, petites branques, en fi tot allò que podria trobar-se en aquella espessa selva que recorria, el seu pensament era solament un, seguir corrent, tot i que ja havia recorregut molta distància, encara el seu fort musculatura i la seva constant caminar i córrer per aquells paratges li permetia continuar amb pas ferm.
Per moments sentia un lleu defalliment, sentia com una cosa o algú aviat l'atraparia, però això no ho s'immutava, en la seva ment tenia clar el seu objectiu, i seguia corrent, el seu pas continuava ferma, encara que de vegades un petit monticle, un arbust o una roca, el treien de balanç, però amb majestuosa destresa sortejava aquells insignificants obstacles, per la seva negra cabellera i arribant al seu rostre, grans gotes de suor emanaven, de vegades havia de netejar-se ràpidament per no perdre el punt central de la seva vista, aquella petita sendera, que de vegades pràcticament desapareixia, davant el pas ferm i constant de la natura, que ho envaïa tot. Aquell preciós trinar ocells, el soroll dels micos udoladors, tot i que hi eren, no eren perceptibles, l'solament desitjava córrer i córrer, el cansament no seria un obstacle, tenia clara la seva meta, havia transcorregut ja algunes hores de quan havia iniciat aquella carrera que el portaria a una gran distància, per fi al tombant d'una fondalada un petit rierol amb aigua molt fresca cristal·lina, tot just una lleu parada, esbandir la cara, beure uns quants glops, refrescar ja el musculós cos, un salt i novament a pas ferm i constant va iniciar la seva apressada carrera, tenia ben clar en la seva ment que havia de fer. Estava ja fa tard i després de moltes hores d'aquella desesperada carrera, enmig d'un clar de la muntanya, albiro la primera barraca, aquesta evidenciava que la seva meta era a prop, però no tan a prop, entre aquelles majestuoses muntanyes boscoses, encara era un bon recorregut, al cap d'un parell d'hores, aconsegueixo arribar al llogaret que era el seu objectiu, a penes els primers habitants el van veure, van donar veus d'avís, ràpidament pràcticament tots els habitants, en realitat no eren molts ja s'havia reunit, esperant l'arribada apressada d'aquell missatger. Panteixant arriba davant ells, i la notícia que ja alguns esperaven, va sortir del seu tremulante vós, finalment vam ser atacats per la tribu invasora, al punt de la meva partida, pràcticament més de la meitat de nosaltres havíem caigut indermes davant aquell atac sobtat i atroç, immediatament que vaig rebre l'ordre de venir a donar-los l'avís, salti tot obstacle i vaig emprendre aquesta carrera, només podia sentir els crits d'homes, dones nens i ancians, que encara quedaven vius, no volt a veure però com em vaig anar allunyant, aquests crits van ser disminuyente. Crec que tot el llogaret va ser arrasada, havíem estat amb molta por durant molt de temps, sabent que tard o d'hora l'atac seria imminent, no hi va haver dia, ni nit en què el sotsobre no estigués present, cap rostre evidenciava tranquil·litat, només angoixa i impotència .
Cal que deixin tot, prenguin només l'indispensable i sortim immediatament, aquella petita vila també havia estat vivint en la por i l'angoixa, sabent que en algun moment rebrien aquesta notícia. Ràpidament tots van prendre només necessari, homes, dones, nens, ancians, van prendre aquell sender que els portaria a algun lloc desconegut, no sabien que els oferien els dies per venir.
un lloc per viure en pau ...
L'únic que desitjaven en aquell moment era trobar un nou lloc, una nova terra, on poder viure, treballar la terra i collir els seus fruits, l'únic que desitjaven era un lloc per a viure en Pau.
Si aquesta petita història t'ha semblat molt familiar, tens tota la raó, s'ha repetit una i mil vegades, és clar, els escenaris han canviat, les persones també, però la història es repeteix, des que tinc memòria, han transcorregut guerra després guerra, fins i tot s'ha fet guerra per portar la pau, però on està, aquesta pau, ¿l'hem trobat a algú? en algun lloc, es pot veure tan clarament per tot arreu aquesta pau que hem estat buscant. Més encara, en aquest moment estàs en pau? No estic amb això dient que no tinguem moments de pau, no, tampoc estic dient que no hagin homes o dones que siguin portadors de Pau. La meva pregunta és. Estàs tu en pau?
A hores d'ara l'espai temps, per utilitzar aquesta expressió, crec que tots sabem d'alguna manera o el sentim o el intuïm que Déu és Amor, tots els cursos per al despertar estan basats en l'Amor, UCDM, ens diu que si Déu és Amor, tamb és Felicitat, per tant on hi ha Amor i Felicitat tamb hi ha pau, la pregunta aqu serà llavors perquè al món la pau no és realment evident, fins i tot ens pot passar, almenys am m'ha passat, que sento que estic en Pau, poso la meva ment en oraci, o elevar pensaments Amorosos, però que passa, de sobte alguna cosa surt d'aquest entorn, una paraula, un succés, no importa i per moments sento que perdo la Pau, saps germà, la Pau, és un estat permanent de Felicitat i Alegra, si encara hi ha instants en què això no és cert, el que passa és que a n no hem recordat plenament qui som i aquest estat encara no és permanent, si et passa això, no et preocupis, s bete ja en el camí d'aconseguir-ho, una vegada que vas posar la teva dosi de bona voluntat diu UCDM, ja no hi ha marxa enrere, el èxit est assegurat. Crist est florint en la teva ment.
Que he de fer si an segueixo buscant la pau, la Pau, no est enlloc, la Pau que busques no est en Algú, La Pau que busques est dins de Tu, Però com la Busco, segueix un Curs, no importa quina sigui, però segueix un, si no el tens segueix UCDM, aqu a la tercera dimensió tot s'aconsegueix a força de processos, però una vegada que succeeixi el primer miracle del que t'has fet consent, vendrnmsyms, bé realment només és un miracle el que ha de succeir, aquest és Saber-te. Llavors sentirs enmig de la irreal tempesta la Pau, encara que sigui per un instant, aquest ser suficient, ja no podrs sentir-te separat, ja no podrs sentir una buit en el teu cor no en la teva ment.
Un CDM, ens insta a sentir l'Amor de Déu dins de nosaltres mateixos, una vegada que els fas, res del món et semblar fora de l'Amor, tot estar a Pau, perquè tu estàs en Pau.
Que meravellós, aquest és el nostre moment, si molts vam començar a concebre el món com a realitat ÉS. Aviat, el despertar Global serà imminent, nete a aquest petit gran esforç.
Autor. Carlos EFR, redactor de la gran família de www.hermandadblanca.org
Basat en: UN CURS DE MIRACLES.
Canalitzat per: Helen Schucman
