Des de la Ciutat Virtual de la Gran Germanor Blanca seguim amb la segona part d'aquest magnífic llibre sobre la vida i l'ascens d'Enoch als Cels per ordre de l'Altíssim, llibre que és part de la Col·lecció Metafísica de Conny Mendez.
Per llegir la primera part, et convidem a link:
els-secrets-Enoch-primera-part /
EL QUART CEL: ON ESTA EL CURS DEL SOL I LA LLUNA
1 Llavors em van agafar aquells homes i em van portar fins al quart cel, on em van fer veure el recorregut, desplaçaments i tota la irradiació de llum així del sol com de la lluna.
2 I vaig poder mesurar les seves trajectòries i comparar la seva resplendor, comprovant que el sol té un feix de llum set vegades més intens que el de la lluna.
3 Vaig veure també les seves òrbites i els carros en què tots dos són transportats, que avancen com el vent a una velocitat vertiginosa i giren nit i dia sense descans.
4 Cal així mateix 4 estrelles de primera magnitud a la dreta del carro del sol, cadascuna de les quals té sota les seves ordres mil estrelles, i altres quatre a l'esquerra, cadascuna de les quals té igualment mil estrelles a les seves ordres, fent un total de vuit mil estrelles, que acompanyen al sol contínuament.
5 De dia condueixen el carro quinze miríades d'àngels i de nit mil àngels. Àngels hexaptérigos precedeixen al carro, mentre que un centenar d'esperits celestes s'encarreguen de donar-los foc.
6 I hi ha esperits volants que tenen l'aspecte de dos ocells, un de semblant a l'fènix i un altre semblant al calcedrio, tots dos amb cara de lleó i peus, cua i cap de cocodril; són com de color purpuri, igual que l'arc de Sant Martí dels núvols; la seva grandària és de nou-centes mesures; les seves ales són d'àngels, corresponent dotze a cada un. Aquests són els que arrosseguen la carrossa del sol - portant amb si la rosada i la calor-.
7 i, seguint les ordres del Senyor, (el) fan girar i ell es posa i surt de nou entre el cel i la terra amb el fulgor dels seus raigs.
PORTES ORIENTALS I OCCIDENTALS DEL QUART CEL
8 Llavors em van portar els dos homes a la part oriental d'aquest cel i em ensearon les portes per les quals surt el sol en el moment oportú, d'acord amb les circumvolucions de la lluna al llarg del any i amb d'acord amb la xifra del calendari de day de nit.
9 I vaig veure sis portes grans, obertes, cadascuna de les quals meda seixanta-un estadis i quart. No sense haver pres mesura escrupolosament, vaig poder apreciar tal magnitud, que correspon a les portes per les que el sol surt, avança cap a l'ocàs, s'equilibra i entra en tots els mesos.
10 Per la porta primera surt quaranta-dos des, per la segona trenta-cinc, per la tercera trenta-cinc, per la quarta trenta-cinc, per la cinquena trenta-cinc, i per la sisena quaranta-dos. Després torna enrere partint de la sisena porta a mesura que passa el temps i entra per la cinquena porta trenta-cinc des, per la quarta trenta-cinc, per la tercera trenta-cinc, per la segona trenta-cinc. I aix acaben els dies de l'any al ritme de les quatre estacions.
11 Novament em van portar aquells homes a la part occidental del cel i em van mostrar sis grans portes, obertes i situades davant per davant en la mateixa disposició que les de la part oriental. Per elles es posa el sol d'acord amb el còmput de tres-cents seixanta i cinc dies i quart, i d'aquesta manera, a través de les portes occidentals, arriba el sol al seu ocàs.
12 Quan quest surt de les portes occidentals, quatre-cents Angeles li treuen la seva corona i se l'emporten al Senyor, hacindole girar juntament amb la seva carrossa, amb el que el sol es queda sense llum les set hores de la nit.
13 I a l'hora vuitena de la nit porten els ngels quatre-cents la corona i se la posen de nou.
ELS CNTICOS DELS ELEMENTS DEL SOL
14 Llavors els elements anomenats fnix i calcedrio entonen un critic, de manera que tots els ocells agiten les seves ales en senyal de jbilo al Donador de la llum i canten es:
15 Est arribant el Dador de la llum per drsela al seu creació.
16 I em ensearon el còmput de la trajectòria del sol i les portes per on entra i surt. 17 Aquestes són les grans portes que Déu va fer (com) calendari de l'any; per aquesta ra el sol és un objecte grandiós de la creació.
SOBRE EL CURS DE LA LLUNA
18 Un altre còmput referent a la lluna em van mostrar aquells homes: totes les seves trajectòries i circumvolucions, així com les dotze portes grans i eternes del costat oriental, per les que entra i surt la lluna en el temps habitual.
19 Per la primera (porta) entra exactament trenta-un dies a la zona solar, per la segona exactament trenta-cinc dies, per la tercera exactament trenta dies, per la quarta exactament trenta dies, per la cinquena trenta-un dies de manera excepcional, per la sisena exactament trenta-un dies, per la setena exactament trenta dies, per la vuitena trenta-un dies de manera excepcional, per la novena trenta-un dies exactament, per la desena trenta dies exactament, per l'onzena trenta- 1 dies exactament i per la dotzena vint-i-dies exactament.
20 I de la mateixa manera per les portes occidentals -en correspondència amb el circuit i el nombre de les portes orientals- marxa i compleix l'any dia rere dia.
21 L'any solar consta de tres-cents seixanta-cinc dies i un quart, mentre que la piga té tres-cents cinquanta-quatre, que fan dotze mesos. Comptant a vint-i dies per mes, li falten onze dies amb relació al cicle solar, que són les epactas de la lluna. Aquest gran cicle comprèn cinc-cents trenta-dos anys.
22 En quarts marxa durant tres anys, el quart (any) el compleix exactament: aquesta és la raó per la qual (els quarts) no entren en compte -fora de l'firmament- tres anys consecutius i per la qual no són afegits al nombre de els dies, ja que ells canvien els temps de l'any, dos nous mesos de pleniluni i dos més de quart minvant.
23 I quan s'han acabat les portes occidentals, dóna la volta i passa a les orientals amb la seva llum.
24 I així marxa ella dia i nit pels cercles celestes, per sota de les altres òrbites, més veloç que el vent del cel.
25 I hi ha també esperits que volen, corresponent a cada àngel sis ales. 26 El cicle lunar té set còmputs i verifica una revolució completa cada dinou anys.
27 Enmig del cel vaig veure soldats armats que servien al Senyor amb timpans i instruments musicals i cantaven ininterrompudament una agradable melodia, causant-un gran delit l'escoltar-los.
DE L'ASSUMPCIÓ DE ENOCH CAP AL CINQUÈ CEL
1 Llavors em van agafar aquells dos homes i em van portar a coll al cinquè cel, on vaig veure una quantitat innombrable de guerrers anomenats grigori.
2 El seu aspecte era com d'homes, si bé la seva alçada era més gran que la dels grans gegants; seva faç era trist i el silenci dels seus llavis era perpetu.
3 I no hi havia ningú que servís en el cinquè cel.
4 Llavors vaig dir als dos homes que m'acompanyaven: -Per què estan tan tristos i (tenen) els seus rostres compungits i la seva boca taciturna i per què no hi ha servei en aquest cel?
5 (Al que) em van reposar els dos homes: -Aquests són els grigori que apostataron del Senyor - dues-centes miríades en total juntament amb el seu cabdill Satanael,
6 i els que van seguir les seves petjades i es troben ara aherrojados i submergits en una espessa boira en el segon cel.
7 Aquests són els que, des del tron del Senyor, van descendir a la terra, al lloc anomenat Hermon, embrutant la terra amb les seves malifetes.
8 Les filles dels homes cometen moltes abominacions en totes les èpoques d'aquest segle, conculcant la llei, barrejant-(amb ells) i engendrant als grans gegants, els monstres i la gran iniquitat.
9 I per aquesta raó (el Senyor) els va condemnar en un gran judici, mentre que ells ploren als seus germans i esperen la seva confusió en el dia gran del Senyor.
10 Llavors vaig dir als grigori: -Jo he vist els vostres germans (i he estat testimoni) de les seves obres, de les seves turments i de les seves grans pregàries;
11 he pregat també per ells, però Déu els ha condemnat (a estar) sota la terra fins a la fi d'aquesta i del cel per sempre.
Font: "Enoch" de la Col·lecció de Metafísica de Conny Mendez. Edició Juny de 1991.
Il·lustracions de Christopher Schiefer, Curtis Holt i Jeremy Cook.