La Fletxa, 21 nov (Tendències Científiques) .- L'enginyer Dominic Michaels ha ideat una "Illa d'Energia" per extreure de la mar fonts d'energia renovables. El disseny es compondria d'una planta de conversió d'energia termal al costat de turbines eòliques, panells solars i turbines aquàtiques, que donarien suport al funcionament de la primera. La planta de conversió d'energia explota la diferència de temperatura que hi ha entre la superfície oceànica i l'aigua que està en les profunditats per fer funcionar turbines de vapor que generarien l'electricitat. Aquestes Illes d'Energia, de 600 metres de llarg i que necessitarien un inversió de 600 milions de dòlars, també funcionarien com plantes dessaladores. Per Raúl Morales de Tendències Científiques.
Els oceans emmagatzemen abundant energia en forma de vent, onades i sol. Totes aquestes fonts energètiques podrien unir-se en uns complexos anomenats Illes d'Energia: una mena de plataforma petrolífera de la qual en lloc d'extreure el "or negre" es podrien extreure fonts d'energia renovables.
Aquest és el concepte ideat per l'enginyer Dominic Michaelis. La idea va sorgir quan Michaelis es va adonar que el desenvolupament de la conversió d'energia termal (OTEC en anglès), un procés en el qual es bomba aigua freda des de les profunditats de l'oceà per generar electricitat, anava massa lent.
El OTEC es basa en la idea d'explotar les diferències de temperatura entre les aigües profundes i superficials per generarenergía elèctrica. Les aigües poc profundes de l'oceà poden arribar a escalfar fins als 29ºC en els tròpics. Només un quilòmetre per sota d'aquestes càlides aigües, la temperatura és significativament més baixa, amb caigudes freqüents per sota dels 5ºC.
Aquestes diferències extremes de temperatura s'emprarien per fer funcionar turbines de vapor, que s'activarien els generadors per produir electricitat. Els experts estimen que, un dia qualsevol, els 60 milions de km 2 de superfície ocupada pels mars tropicals, absorbeixen una quantitat de radiació solar equivalent a 250.000 milions de barrils de petroli.
L'Illa d'Energia que Michaelis està dissenyant tindria una planta de OTEC al centre, però estarà envoltada per una plataforma d'uns 600 metres de llarg en la qual tamb hi haurà turbines elicas i col·lectors solars. Així mateix, s'instal·laran turbines acuticaspara captar l'energia de l'aigua que es mourà al voltant d'aquesta gran estructura.
Proveir una ciutat
Segons Michaelis, una d'aquestes estructures amb forma hexagonalpodra generar 250 megawatts, prou per abastir una petita ciutat. Però si diverses illes s'unissin formant un pequeoarchipilago, es podrà crear un petit port perquè atracaranbarcos o un hotel "verd" per als turistes.
La principal raó per la qual Michaelis est darrere d'aquest projecte és per impulsar la construcci d'una planta de OTEC. "El principal avantatge d'aquesta tecnologia sobre altres basadasen el mar és que és constant, funciona les 24 hores del dia" comenta en declaracions a LiveScience.
Això és degut al fet que no es basa en el sol, al vent oa les ones, sinó en la diferència de temperatura que hi ha entre l'aigua de la superfície ocenica, escalfada pel sol, i l'aigua que est en les profunditats.
L'aigua calenta és presa dels voltants de l'Illa d'energia i usada per evaporar un fluid, que pot ser la pròpia aigua de la mar o amoníac. El vapor resultant d'aquest procés empeny una turbina que produeix electricitat.
Però el procés no acaba ah. Per tornar a condensar de nou el vapor en un element lquid, es bomba aigua freda extreta de sota la superfície ocenica. Aquesta condensaci crea un cada de pressi que permet que ms vapor passi a través de les pales de la turbina, generant de nou electricitat. El procés és molt semblant al que es pot veure en una planta nuclear, noms que en aquestes instal·lacions la diferència de temperatura és molt més gran.
La primera planta OTEC va ser construïda el 1930 a la costa de Cuba i produïa 22 quilowatts d'energia. Noms unes quantes plantes han estat construïdes des de llavors, la major de les quals estava a Hawaii i genera 250 quilowatts. Cap est ara mateix operativa.
primers dissenys
El major problema amb què es troba aquesta tecnologia és la inherent ineficiència de convertir una relativament pequeadiferencia de temperatura en electricitat. De fet, alguns dels primers dissenys de OTEC usaven ms energia de la que generaven.
Una planta de OTEC requereix molta energia perquè grandescantidades d'aigua puguin circular. Una de les Illes de Energia de Michaelis necessités bombar 400 metres cúbics d'aigua per segon. Per aquesta ra, aquest enginyer ha incorporat al seu projecte altres fonts d'energia marina que donessin suport a la planta OTEC situada al centre.
La energia neta generada per l'illa es conduirà fins a la costa a través de cables aquàtics. Podrà fins i tot usar-se per fer hidrogen a partir d'aigua. Aquest hidrogen podria ser transportadopara produir electricitat a partir de piles de combustible.
L'Illa de Energia tamb es fes servir com a planta dessaladora, aprofitant el cicle de evaporaci-condensaci. Michaeliscalcula que, per cada megawatt d'energia produïda, una planta OTEC proporcionarams d'un milion de litres d'aigua fresca.
En l'actualitat, Michaelis est buscant finançament per al seu projecte. Una de les illes necessités una inversió de 600 milions d'dòlars.
http://www.laflecha.net/canales/ciencia/idean-una-isla-de-energia-para-extraer-del-mar-energia-renovable-e-ilimitada?_xm=newsletter
Ideen una Illa d'Energia per extreure
de la mar energia renovable i il·limitada
Aprofita la diferència de temperatura de l'
aigua oceànica per produir electricitat
