Els organismes modificats genticament, és a dir els anomenats transgnics, estan presents darrerament en els mitjans de comunicaci. Els científics debaten sobre la seguretat dels aliments modificats genticament, i els consumidors exigeixen el seu etiquetatge; els agricultors i jardiners denuncien el monopoli de certes empreses imposen en contra de l'ocupació de les llavors tradicionals i el dret a decidir el que vulguem fer amb la nostra terra. A arrel d'aquesta controvèrsia sobre la sobirana alimentària, ens ha portat a parlar amb l'activista antiglobalizacin Vandana Shiva.
Vandana Shiva és la creadora de la Fundaci de Recerca per a la Ciència, la tecnologia i l'ecologia, i la xarxa de llavors ecològiques Navdanya .. És una preeminent defensora de la preservaci n de la sobirana alimentària, a favor de les llibertats civils i la diversitat biolgica. És autora de prop de 30 llibres, iniciant tamb un moviment global, Llibertat de Llavors, organitzant reunions i actes amb els defensors de les llavors (ms informaci en Llibertat de Llavors)
Shiva comen la seva marxa defensant els boscos de roure al nord de l'Índia, el que es va anomenar el moviment Chipko. Chipko, que significa abraçada en hindi, va ser una campanya iniciada els anys 1970 per protegir els drets dels pobladors en contra de la intrusin de les empreses i el Govern, en el seu intent de despullar-los de seus boscos autctonos reconeguts pel Departament forestal de l'estat d'Uttarakhand. Shiva ha continuat en la seva tasca de protecció dels recursos naturals i les tradicions agràries indígenes fins als nostres dies, encara que a una escala molt més gran.
Mother Earth News ha entrevistat a Shiva per parlar de la importància de les polítiques relacionats amb l'alimentació i com afecta als nostres aliments i el que cultivem a les nostres hortes.
Mother Earth News (MEN): Els organismes modificats genèticament s'estan promovent com una cosa essencial per a la població, que està en constant creixement. Què respon a vostè això?
Vandana Shiva (VS): L'enginyeria genètica no ha demostrat que augmenti els rendiments, segons el promès per les empreses de Biotecnologia: vegeu l'informe de la Unió de Científics Preocupats "Fracàs en els rendiments".
[Vegeu també: (). ]
MEN: Tot i això, els cultius transgènics representen més del 80% de la superfície conreada d'Amèrica del Nord. Per què els agricultors utilitzen aquesta tecnologia tan controvertida?
VS: Els agricultors no trien els cultius transgènics. La Indústria els tanca qualsevol altra opció. A l'Índia, en el cas del cotó, la Indústria ha bloquejat la investigació pública i les Empreses han tancat acords per vendre el cotó Bt, una varietat modificada genèticament amb el bacteri Bacillus thurigiensis. S'ha produït un augment en el cost de les llavors i una minva en els rendiments, el que ha portat a molts agricultors a un carreró sense sortida, amb molts deutes, el que està provocant una gran quantitat de suïcidis. Als Estats Units, els investigadors independents no poden ni tan sols estudiar les llavors transgèniques perquè les Empreses de Biotecnologia i Químiques, entre elles Monsanto, no permeten l'ús d'aquestes llavors. Quan una vegada vaig preguntar a un grup d'agricultors nord-americans per què conreaven la soja transgènica, un d'ells va respondre: "Les empreses ens tenen amb la soga al voltant del coll. Només podem conrear el que ens venen ells ".
MEN: Creu vostè que l'agricultura ecològica pot substituir l'actual sistema industrial?
VS: Sí, es pot canviar si la societat té la voluntat i el compromís per fer-ho.
MEN: En el seu llibre "Per la llibertat dels aliments" vostè va escriure: "El menjar s'ha convertit en un camp d'actuació del feixisme". Què vol vostè dir amb aquesta afirmació?
VS: Descric el que està passant com el "feixisme dels aliments", un sistema que només es pot mantenir a través d'un control totalitari. Amb les patents de les llavors s'ha establert un sistema jurídic il·legítim que ha creat un monopoli amb les llavors. Les lleis de llavors estableixen uniformitat, penalitzant la diversitat i l'ús de llavors de pol·linització oberta. A això és el que dic feixisme. El fet de demanar als agricultors després que hagin estat contaminats seus cultius amb llavors transgèniques, com el cas de l'agricultor canadenc Percy Schmeiser, és també el que dic feixisme. Aquestes pseudo lleis que penalitzen l'obtenció artesanal dels aliments, és un altre aspecte del feixisme. O l'atac als científics i el silenciament de les investigacions independents, com el cas d'Árpád Pusztai i Gilles-Eric Séralini, és una altra forma de feixisme en el camp científic.
(Árpád Pusztai és un bioquímic apreciat a nivell internacional que va ser censurat i acomiadat després de portar 36 anys a l'Institut de Recerca Rowett, després de discutir públicament la seva investigació que demostrava els efectes nocius de les patates transgèniques en les rates. Gilles-Eric Séralini és professor de Biologia Molecular a la Universitat de Caen, les troballes sobre toxicitat de l'herbicida Roundup i el blat de moro transgènic resistents a Roundup, van ser inusualment retirats de la revista que els havia publicat, Food and Chemical Toxicology).
MEN: Quina creu vostè que és el major obstacle per a la construcció d'un sistema alimentari més sostenible, a Estats Units i la resta del món?
VS: El major impediment és el suport dels governs a l'Agricultura Industrial i dels transgènics, establint legislacions que els són favorables i subsidis directes. Per això parlem de democràcia en l'alimentació. La creació d'uns millors sistemes d'aliments ha de ser l'objectiu fonamental de les societats democràtiques.
MEN: Sobre el tema de la governabilitat, com estan afectant els agricultors i hortolans el tema del comerç internacional i les polítiques d'inversions?
VS: L'actual desastre a l'Índia, amb el suïcidi constant d'agricultors, és un dels regals del Tractat de Lliure Comerç que va establir l'Organització Mundial del Comerç. Índia s'ha vist obligada a permetre que s'implantin les grans empreses de Llavors, com Monsanto, entant en els mercats. Ens hem vist obligats a eliminar les restriccions a les importacions, la qual cosa ha provocat una gran crisi agrària. El lliure comerç es refereix a la llibertat de les corporacions a destruir el planeta, els nostres aliments i les nostres democràcies. L'Associació Transpacífico (TPP), que actualment s'està negociant amb els Estats Units, encara és més desastrosa, ja que en gran mesura promou aquests drets de propietat intel·lectual sobre les llavors i els transgènics que desenvolupen les corporacions. Monsanto ha establert unes clàusules sobre els drets de propietat intel·lectual i la multinacional Cargill ha escrit tot un tractat d'agricultura. Pitjor encara, hi ha clàusules en el TPP que permeten a les corporacions demanar als Governs (Més informació sobre el Lliure Comerç de l'Associació Transpacífico).
MEN: Creu vostè que aquesta marea de globalització corporativa pot revertir a través de la cooperació de les organitzacions de base?
VS: Aquest tipus de globalització s'està esfondrant. El desafiament actual és el de construir alternatives abans que sigui massa tard.
MEN: Quant a les alternatives, quines són les coses més concretes que nosaltres podem fer per restaurar la sobirania alimentària i construir una societat sostenible?
VS: Guardar les llavors i conrear un hort.
-
Procedència de l'article: http://foodfreedomgroup.com/2014/04/26/farming-free-an-interview-with-food-sovereignty-activist-vandana-shiva/
Entrevista amb Vandana Shiva: el feixisme s'estén al voltant dels aliments
