Taula de continguts amagar 1 Teories deterministes de l'envelliment (envelliment programat) 2 Teoria de l'Envelliment Estocàstic 3 Dimensió psiquiàtrica de l'envelliment 4 L'espiritualitat com a punt de suport en l'adult gran

Saps què és l'Envelliment Estocàstic? Volem compartir amb tu tota la informació concernent a aquest extraordinari tema, ets benvingut (a)!

La psicologia del desenvolupament transpersonal també s'ocupa del fenomen de l'envelliment, i els diferents processos vinculats a ell, així com també a les formes d'intervenció.

Aquest camp d'investigació, s'ha desenvolupat durant el segle XX i XXI, després del progressiu augment de la mitjana de vida; amb la consegüent necessitat de desenvolupar formes de prevenció per als adults grans.

Per a aquesta fi participen les investigacions biomèdiques, les psicosocials i les psiquiàtriques.

L'envelliment s'emmarca dins de dues teories principals: l'envelliment estocàstic i les teories deterministes de l'envelliment.

Teories deterministes de l'envelliment (envelliment programat)

Aqu s'inclouen les investigacions biomdiques, les quals indaguen si l'envelliment constitueix un fenomen secundari de les condicions de vida en què es troben els individus o si, en canvi, est programat genticament, com ho afirma per exemple la hiptesi de L. Orgel, segons qui l'envelliment dependrà d'una sèrie d'errors de transcripci de les informacions gentiques presents en l'ADN.

Naturalment no s'exclou la hiptesi d'una interacci entre influències gentiques i condicions vitals, on s'abasten tant les condicions de fet en què transcorregut una vida, com les disposicions psicolgiques amb les que se li va fer front.

La teoria de l'envelliment programat apunta que una sèrie de processos de l'envelliment estan programats innatament dins el genoma de cada organisme.

En definitiva, a diferència de l'envelliment estocstico es tracta d'un procés en el qual es van produint canvis en l'organisme de caràcter molecular, cel·lular i orgnic que comporta una sèrie de limitacions f siques i, de vegades, mentals.

Són modificacions tant morfolgiques com funcionals, resultat dels processos degeneratius de la selecci natural responsables del deteriorament de l'homeòstasi cel·lular.

Teoria de l'Envelliment Estocstico

El procés estocstico es refereix segons Galimberti (2002) a la seqüència d'esdeveniments regulats per lleis de probabilitat que permeten la predicci.

Els esdeveniments poden ser estocsticamente dependents o independents segons la major o menor constància de la seva vincle seqüencial. (P.451).

En psicologia del desenvolupament, la teoria del procés estocàstic s'utilitza per construir models que permeten un acostament al comportament dels objectes d'investigació. Per tant, es troben les investigacions psicosocials com a variables aleatòries que intervenen en l'envelliment.

Les investigacions psicosocials de l'envelliment estocàstic s'orienten en tres direccions:

1. la senilitat psicofísica, amb tot el conjunt de modificacions de l'aspecte i les conseqüents repercussions psicològiques;
2. la senilitat social, decidida per la comunitat amb la cessació de l'activitat laboral, i finalment
3. la senilitat psíquica, determinada pel perfil del caràcter i de la condició de soledat que accentua els trets depressius.

Els resultats d'aquestes tres fonts d'informació, com assenyalen A. Maderna, D. Ianni i P. Membrino, revelen que a la volta de pocs anys, l'adult s'enfronta a una fase de transformació molt ràpida per la qual sovint no està preparat.

Així mateix, entre els factors més significatius de l'envelliment estocàstic, s'esmenta la condició de jubilat, que evadeix la xarxa de relacions socials en què el subjecte havia desenvolupat la part central de la seva vida, la disminució de l'ingrés, la dissolució del grup socio- afectiu on havia construït els vincles més íntims, amb l'allunyament dels fills, la pèrdua de parents i d'amics, l'obertura d'un temps lliure sense una xarxa de referències que abans havia omplert el temps ocupeu o. En aquest context, escriu Maderna (1987):

S'obre l'espai de la soledat, una soledat que en realitat sempre va existir però que estava emmascarada per una àmplia gamma de modalitats centrades en relació amb el 'fer', amb el menyscabament d'altres en relació amb el 'sentir'.

I al subjecte que 'va graduar' d'ancià de sobte li falten en ràpida seqüència els llocs i les formes del 'fer'; la falta de costum per a 'sentir', és a dir, per a exercir una gamma d'operacions centrades en la convivència de la pròpia interioritat, implica una desbandada a la qual molts no aconsegueixen adaptar-se (p. 536).

D'altra banda, el sentiment de soledat pot intervenir en la depressió senil de l'envelliment estocàstic.

La depressió de l'ancià difereix de la depressió de l'adult perquè a aquell de sobte li falta la projectivitat que en l'adult té encara bases de realitat, i perquè la figura de la mort ja no té els caràcters llunyans de la possibilitat, sinó només els ineludibles de la proximitat i de l'inevitable.

Ara bé, a això s'afegeix que, en la cultura occidental els valors de l'exterioritat, de la salut i de la vida, acompanyats pel sentiment de la mort, eduquen per a una fugida constant de les dimensions de l'existència, com la reflexió, l'emoció, el silenci i l'espera, que s'obren després de decennis a subjectes acostumats a considerar-los valors secundaris. La reacció senil a aquest estat pot ser la resignació.

El primer espai cada vegada és menys practicable pel progressiu trossejament de la família en nuclis reduïts i ja no sobreposats; el segon porta a l'espera de la mort oa la recerca d'un refugi en fantasies, de vegades delirants, que permeten viure en una representació metafòrica.

A diferència del que succeïa en les civilitzacions antigues i elementals, on la figura de la persona de la tercera edat era una manifestació simbòlica fonamental de saviesa per al grup, avui, la seva figura és - almenys per part de la cultura llatinoamericana - relegada a una espècie d'abandonament, o un estat de fragilitat de tints inútils.

Dimensió psiquiàtrica de l'envelliment

Les investigacions psiquiàtriques, s'ocupen dels trastorns psíquics de les persones grans les formes patològiques, diferenciant-se de les dels adults, permeten que aquestes investigacions es constitueixin en forma autònoma sota la denominació de psiquiatria geriàtrica o psicogeriatria.

En efecte, entre els ancians resulten més freqüents les causes orgàniques dels trastorns psíquics, sobretot en les formes de demència, en segon lloc, la senilitat confereix un caràcter particular a les síndromes psiquiàtrics observables en els adults, per la qual cosa es parla, per exemple, de depressió senil; a més, sovint s'observen síndromes reactius a l'experiència senil, que requereixen, d'intervencions de tipus social.

Les característiques més comunes de la vellesa reconegudes en les investigacions psicològiques i psiquiàtriques són segons Galimberti (2002):

a) la reducció de la memòria a curt termini mitjançant la qual s'aconsegueix emmagatzemar les informacions molt ràpidament i evocar en pocs segons.

b) la lentitud del temps de reacció, que és el temps que utilitza el cervell per reconèixer la presència d'un estmul, seleccionar la resposta apropiada i coordinar els msculos per a un moviment adequat.

c) la tendència a la rigidesa, amb la consegüent dificultat per traduir una sèrie d'instruccions verbals en accions, per comprendre noves informacions, per desaprendre vells costums.

d) la declinacin de la intel·ligència, en canvi, no sembla tan imputable a la vellesa que fa a la manca de ejercitacin. (P.887)

No obstant això recents estudis i observacions han demostrat directament que, no obstant la declinacin de la memòria a curt termini i l'augment del temps de reacci, el quocient d'intel·ligència no pateix una disminuci concomitant; sms, alguns aspectes del comportament intel·ligent, en certs casos, milloren amb la vellesa, així mateix com l'agudesa per a la reflexiny de prendre decisions ms sàvies o adequades.

Cal destacar que el procés d'envelliment és divers i intervenen moltes variables com els gens, la seva programaci en virtut de la selecci natural i la segona llei de termodinmica (la Entropa) que comporta ineludiblement al deteriorament molecular.

D'altra banda els factors de l'ambient, el context social-afectiu, el mbit laboral i les activitats rutinàries, així com l'actitud davant del problema de la soledat i de la mort, són situacions i fets que influeixen en la vida psicològica de l'env, per tant, les teoria de l'envelliment estocstico i programat és un fet fctico, però no té en compte la variable espiritual com el suport fonamental del desplegament sa de la psique l'adult gran.

L'espiritualitat com a punt de suport en l'adult gran

L'envelliment estocàstic i programat, sens dubte, és una dimensió necessària del camp vital del desenvolupament humà, i perquè sigui transpersonal ha de ser entès amb tints metafísics i espirituals, ja que això dota de sentit a totes les vivències al llarg de la vida, proporcionant la saviesa i la integritat.

A més, les experiències de tot adult major es configuren per experimentar un A-mor universal, una mica més separat de l'Ego, com a contribució d'exemple a la seva descendència ia la humanitat.

En aquest sentit, la funció de l'envelliment estocàstic i programat també pertany a les aptituds pròpies de Saturn, Urà, Júpiter, Neptú i Plutó que permet la integració dels aspectes que han estat dissociats al llarg de l'existència de l'individu.

D'aquesta manera, l'arquetip de la Màscara (i les seves demandes socials) podrà vincular sanament amb els desitjos innats del subjecte i garantirà la individuació. així l'adult gran, se sentirà amb una vida plena a causa dels seus processos de creativitat i originalitat.

Ets actituds permeten desenvolupar la intuïció, la llibertat (il·luminant les ombres de la personalitat) i un sentit de transcendència davant la "fatalitat" inevitable: la mort del cos físic.

Aquesta actitud d'obertura, combatria la sensació d'abandonament i soledat -que incideixen en el desenvolupament de la depressió i amb això, la pèrdua de sentit del "déu intern" - i s'aconseguiria l'Autorealització de totes les dimensions que componen l'ésser humà, a saber:

1. la cognició (pensaments operatius i realistes sobre el món, de si mateix i Déu),
2. la sentimentalitat (sentiments integratius, que garanteixen l'Amor altruista i planetari)
3. La sexualitat (o libido, com l'energia que impulsa les creacions artístiques i integra tots els oposats)
4. La materialitat (representada pel cos i la salut, entenent les malalties com a símptomes d'equilibri, que guarden una relació el l'estat interior)
5. L'espiritualitat (o sistema metafísic exercit pel subjecte, i amb el qual; assoleix el seu sentit d'individuació i transcendència respecte als altres, el món i la mort, comprenent que aquesta vida és el viatge de espiritualització de la matèria i materialització de l'esperit ad infinitum).

Amb tot el que s'ha observat veiem, que l'envelliment estocàstic i programat; és un cicle vital, que permet examinar la vida des de múltiples dimensions, i que busca connectar amb l'infinit, així com també des de la religiositat i fins i tot l'alquímia (o transformació de l'esperit humà) reflectida pel A-mor universal, representat pel enunciat "Solvet et Coagula", és a dir, dissol tot el que no ets o has estat (màscara i egos) dins teu, al llarg de la teva vida, i després coagúlate (re-Inventa't a tu mateix) amb la força del esperit emergida de l'operació de dissoldre.

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, Redactor a la Gran Família de hermandadblanca.org.

Referències Bibliogràfiques:

• Feldman, R., Camp, C., Papalia, D., i Sterns, H. (2009). Desenvolupament de l'adult i vellesa. (3ra. Ed.). Mèxic, DF: McGrawHill educació.
• Galimberti, U. (2002). Diccionari de psicologia. Mèxic DF: Segle XXI editors.
• Maderna, A., anni, D., I Membrino, P. (1987), "Els ancians, (Gli Anziani)", revista Marsicano (coord.), Comunicació i desacord social: Milà, Itàlia.
• Teories de l'envelliment [Programa de youtube]. Disponible: https://www.youtube.com/watch?v=pOONkC3PFjY