 |
Avui és un bon dia per a aquesta pràctica, per descobrir més de mi mateixa ...
Caram! El primer que observo és que hi ha una manera de ser que incomoda el meu estat. Per exemple, quan veig el llit per fer, alguna cosa en mi em diu que la faci ... És una veu que "ordena" que la faci, fruit d'un ensenyament o creença que em van inculcar de petita i, fixa't tu, que ara que començo a fer silenci, puja el volum d'aquesta veu.
Quan l'escolto m'adono que puc fer dues coses:
1. obeir-la.
O
2. Aprofitar la ocasiny qüestionar aquesta obligació per veure qu creença s'amaga darrere (la veu continua dient: no ets bona mestressa de casa, qu desordenada que ets, f Jate si ve algú i ho veu qu pensar)
Una altra vegada la veu!
Quan trio la segona opció, i m'adono de l'origen de la creença, puc triar lliurement si faig el llit o no. I si la faig, puc descobrir des dnde surt aquesta acció: si des de la meva voluntat creadora o des de l'esclavitud de l'opini d'una altra persona, que ja no viu amb mi, però que encara em té lligada.
Puc adonar-me que la autntica llibertat no és triar fer el llit o deixar-la sense fer, sinó veure quin tria una cosa o una altra.
Si faig el llit perquè sento que ho vull fer (no perquè m'ho inculqui la veu) estic actuant des de la part més pura del meu interior, ms genuïna, des de la autntica llibertat.
El ms divertit és que si deixo el llit sense fer, i el trio des d'aquesta mateixa part de puresa, no em sento culpable. Seal que l'altra (la veu) ja s'est dissolent, empequeeciendo, desapareixent
La realització pel silenci m'ajuda a fer-me responsable de les conseqüències de les accions que creen la meva vida.
Salut!
Text: Assumpci Fbregas i Anglada, desembre 2013
Lectora d'ànimes i creadora de diagrames sanadors
Imatge: internet
Fer el Llit o No (la realitzaci pel silenci) per Assumpci Fbregas i Anglada
