Col·laboro com a voluntària en una protectora de gats i gossos abandonats i / o maltractats de la meva ciutat. En el meu cas, el treball amb aquests animals fa que em senti nena i en llibertat, sobretot quan estic amb ells en contacte amb la natura o quan m'encarrego dels cadells, sempre molt actius i amb ganes de jugar. En la meva infància els gossos sempre em van acompanyar. Quan retorn d'aquest centre d'acollida d'animals, de vegades, arribo cansada a casa, però feliç doncs sento que m'he omplert d'una energia que em desconnecta de les preocupacions del món i que em fa valorar la senzillesa, que és autèntic.
Ser voluntari en una associació sense ànim de lucre, ONG o altres organitzacions altruistes o que vetllen pel benestar de la comunitat ens ajuda a desenvolupar valors com la tolerància, el respecte, l'empatia, la comprensió, la paciència, la fortalesa, la solidaritat i el altrusmo, sobretot quan donem sense ser retribudos o sense esperar molt a canvi. El voluntariat ens fa humans i ens ajuda a entendre les necessitats dels altres i, si, a més, no els jutgem, aprendrem a desenvolupar la ment neutral. No obstant això, ser voluntari no ens converteix ni en millors ni en pitjors que aquells que no ho fan i, a més, en el meu cas, ms d'ajudar als altres, jo sento que des que sóc voluntària, em va ajudar am mateixa.
Admiro les persones que dirigeixen o emprenen projectes socials per millorar la seva comunitat i que tenen la seguretat o confiança en ells mateixos necessàries per a això, aquesta força que els fa superar obstacles. Jo sols sóc una petita peça en una protectora d'animals els propietaris dels lluiten amb tenacitat i coratge pels drets de gossos i gats des de fa anys. Persones com ells són un exemple a seguir porquecontribuyen a que augmenti la consciència pel respecte cap als animals i el planeta. En aquesta protectora he comprovat que els que menys tenen, en realitat, són els que més donen.
Fa unes setmanes tornava jo de passejar gossos en aquesta protectora i em va cridar l'atenci una gosseta que acabava d'arribar al centre. Havia estat rescatada després d'haver estat abandonada en un canal. La vaig veure tan blanqueta i petitona que em va semblar un petit ésser de llum, un angelet. La seva mirada innocent i les seves ganes de que l'agafés en braços, em van robar el cor, vaig sentir una connexi especial i la va adoptar com a animal de companyia, sent ella un cadell de uns dos mesos. Des de llavors, aquesta gosseta ha estat una bendicin en la meva llar. És alegre i activa. Ella em ensenya molt, entre altres coses, a ser assertiva, a marcar límits, a enfocar-me en el moment present i, per descomptat, el valor de la bona companyia.
FER VOLUNTARIAT (Segona part)
Col·laborar com a voluntària en una protectora d'animals de la meva ciutat és una cosa que he après dels temps de crisi: l'oportunitat o la necessitat de ser solidària en favor de la meva comunitat. A la protectora hi ha gossos i gats per tamb algunes aus domsticas com gallines que van ser salvades de ser sacrificades. Voldria destacar el gran cor de la fundadora i propietària d'aquesta protectora que tot i d'estar de gom a gom de gossos, sol acollir a aquells nous arribats que s'han quedat sense llar.
Visc en un poble i treball a la mateixa ciutat en la qual est situada la protectora. El camí de la feina a casa correspon a una zona rural plena d'horts, camps de conreu i cases de camp i, malauradament, gossos i gatets solen ser atropellats a la carretera.
Fa uns dies anava jo de camí a casa al meu cotxe, quan vaig veure un gosset al mig del carril oposat, el qual semblava haver estat atropellat. Em va cridar l'atenci seu bell pelatge. Estava inmbil i va crear, com tants altres animalets que sòl passar de llarg en el meu trajecte d'anada i tornada a la feina, que ja era mort. Però vaig veure que el gosset movia el coll i alg em va impulsar a donar la volta a la següent rotonda per incorporar-me al carril on yaca el gosset.
Recordo que estava espantada. Ped ajuda, mirant al cel. Vaig donar la volta i parell l'acte en el ARCN, a prop del gosset, desitjant que cap vehicle colpegés el mo. En mai, no sàvia si el gosset m'anava a mossegar, en tractar de agafar-lo. Tema fer-li dany sense voler. Tampoc saba si l'animalet estarà sagnant. Jo no disposava de cap manta o tovallola. Però baj del cotxe i malgrat la meva por, segui endavant amb el meu propòsit. També em acord de la cara d'enuig d'una conductora per Tenir de parar el seu vehicle per una cosa que aparentment considerava tan banal com fer-li perdre el seu temps detinguda enmig de la carretera, mentre jo rescatava l'animal. Però vaig seguir endavant amb això. Cal seguir endavant amb els propòsits que marca el cor tot i la cara de desaprovació dels altres.
Però, sorpresa, el gosset no sagnava però es movia poc. Això sí, era incapaç de tenir-se en peu. No va oposar cap resistència. La seva actitud cap a mi era mansa, dòcil, com si sabés que jo no anava a fer-li cap mal. La seva mirada bondadosa em va entendrir. A més, era un gosset preciós, de mida mitjana. Se'l veia vellet. El vaig agafar com vaig poder i el vaig pujar al cotxe i després el vaig portar a la protectora. D'allí, amb una altra voluntària ho portem al veterinari. El diagnòstic no va ser molt encoratjador. L'animal havia estat colpejat, segurament, per algun vehicle que no hauria pogut esquivar-lo. A més, presentava un quadre infecciós sever, no tenia cua i presentava signes evidents de no haver estat ben cuidat. Hauria romandre a la clínica veterinària diversos dies. L'altra voluntària i jo vam sortir descoratjades de la consulta. A més, ningú va reclamar la propietat del gosset. No obstant això, la història d'aquest gosset és una història amb final feliç.
Després de dues setmanes ingressat, l'animal va millorar notablement i es va incorporar a la protectora. Jo solia passejar-en aquest refugi al costat del meu gosseta adoptada i salvada de l'abandonament animal. Desitjava que algú ho adoptés i que fos feliç. I va ser així al cap de pocs dies.
Cada vegada que circulo per la carretera on el vaig trobar, penso en els veritables herois d'aquesta història, en el agraïda que els estic: a la propietària del refugi per sufragar les despeses de la clínica veterinària ia la família adoptant per oferir-li el calor d'un llar.
Autora text i il·lustració: Maria Jesús Verdú Sacases
http://zonailuminada.blogspot.com.es/
Tècnica il·lustració: Pastís tou
