MARIA: 24 De Març del 2012
Jo sóc MARIA, Reina dels Cels i de la Terra. Fills estimats, visquem junts un instant de Gràcia i Bellesa.
... Comparteixo del Do de la Gràcia ...
Vinc a vosaltres i en vosaltres, sense una cita com ho havia dit. Vinc, en aquest dia, per tal de confortar-los en el que viuen o que van a viure. Alguns de vostès ja estan instal·lats en aquest Mantell Blau de la Gràcia, o viuen els símptomes que ho anuncien i vostès que no viuen res de moment, sàpiguen que tot el que els demana aquest període és respondre. Jo he trucat a alguns de vostès, a la nit, pel vostre nom. Llavors, és clar, el vostre cervell pot creure que això és il·lusió, el vostre cervell pot dir-los que no sóc jo qui els ha parlat. Totes les condicions estan reunides, avui, per viure el que ha estat anunciat des de temps immemorials. I ho saben perquè en vosaltres hi ha una cosa que només pot saber-ho. Fins i tot si la vostra raó o la vostra vida els allunya, no poden allunyar-se ja que estem allà, cada vegada més pròxims, cada vegada més en vosaltres. En aquests instants privilegiats, que són els vostres (que això sigui durant el vostre somni, perquè és més fàcil, que això sigui en els vostres moments on estan amb vosaltres mateixos, en les vostres Alineacions, en les vostres pregàries), vostès saben. Saben perquè tenen la certesa, fins i tot sense passar per una percepció clara i directa. Hi ha en vosaltres alguna cosa que sap. Hi ha en vosaltres una certesa. Llavors, és clar, tot el que fa la persona, tot el que fa vostres compromisos sobre aquest món a vegades vela aquesta Veritat. El Mantell Blau de la Gràcia (que es posa sobre les vostres esquenes) fa néixer, a vosaltres, o més aviat reaparèixer, el que està allà. L'anomenat de la Llum i la Crida a viure el que Són, es fa per a cada un de vosaltres de manera cada vegada més urgent, en les vostres nits, en els vostres dies, en els moments o permanentment. El que vull dir-los, és que efectivament no somien. Qualsevol que sigui la forma que pugui prendre, per a vostès la Crida a "si" (que això sigui en forma de somni, de viatge, que això sigui l'Ona de Vida que els recorre, que això sigui encara aquesta interrogació i aquests dubtes que poden emergir en vosaltres), tot això és una invitació a ser. la Llum els anomena però l'Ona de Vida els anomena, encara més, a establir-se, a ser ferms en la seva Eternitat.
Per descomptat, hi ha moltes veus que els parlen: la veu de la raó, la veu de la lògica ia continuació la veu que és meva i que és també la vostra veu. Ella que no obeeix simplement a la raó ia la lògica però que els convida, veritablement, a casar-. No a rebutjar el que estiguin fent en aquest món. Fins i tot si alguns de vostès (estic conscient) pot viure aquesta crida de la Llum com una dificultat per mantenir certes activitats, això és transitori. La Gràcia de procurar en la vostra vida tot el que és necessari per acabar el que han d'acabar. L'anomenat de la Llum, no és per altra cosa que viure-la. L'Anomenat que es fa dia no és encara el meu Anunci per al conjunt de la humanitat sinó el vostre Anomenat, en vosaltres. Si viuen l'Ona de la Gràcia, llavors estiguin segurs que vaig a cridar-los o que els he anomenat. Si senten les primícies, sàpiguen també que vindré a cridar-los. Nosaltres, Estrelles, estem cada vegada més pròximes de la vostra Dimensió. La nostra Consciència arriba per tocar-los. L'Absolut és el resultat de la nostra Trobada, donant-los a viure, més enllà de la Trobada, el que és nomenat aquest Absolut, aquest Tot. El moment on podran dir: "Jo i el meu Pare som Un", i no hi haurà més distància. Llavors per a vosaltres, si, tot serà complert, fins i tot si aquest món és que pot proporcionar resistències, dificultats i pors. Però vostès, si van més enllà de la por, de les dificultats, sense renunciar, descobriran cada vegada més els espais on, efectivament, vostès són la Bellesa, on efectivament en les vostres nits com en els vostres dies, el Mantell Blau de la Gràcia, la ona de la Gràcia, els recorren i els donen aquesta plenitud, donant-los aquesta certesa. Per descomptat, en vosaltres hi ha diversos camins. I per descomptat, poden preguntar-se quin camí seguir: el que els manté en les resistències, en les dificultats o el que els aporta l'Alliberament. Un d'aquests camins dels convida al vostre Matrimoni, l'altre els allunya i vostès ho saben perfectament (encara que no tenen la facultat de posar les paraules). Íntimament, ho saben perquè hi ha moments on tot sembla simple, on tot sembla tan evident. I a continuació els moments que al revés, els poden semblar absents d'aquesta plenitud. Tot això, mentre que no estigui instal·lat tot definitivament en vosaltres. Com ho saben, com ho he dit, el Canal Marial (aquest Antakharana, aquesta Corda Celestial) es porta a terme. De fet és un pont entre el sol i la Terra, entre les diferents capes aïllants, donant-los a percebre un nou alè sobre aquest cos. Que vostès en diuen energia, Vibració, Consciència, és la mateixa cosa. Les denominacions segueixen sent denominacions. Llavors és clar, a nivell del mental, és possible diferenciar el que és de l'ordre de l'energia, ho saben, de l'ordre de l'Esperit, de l'ordre de l'Ona.
En tot cas, per preparar el perode que s'obre, voldria avui invitar-encara ms, a permetre treballar en vosaltres. No hi ha altra manera de dir si. No poden acompanyar, pel que sigui, l'ona de vida. No poden acompanyar, pel que sigui, la Gràcia. Perquè és la vostra natura. Per descomptat, mentre no dubtin, mentre que no ho visquin, fins i tot si hi ha aquestes primícies, això és extremadament difcil d'percebre, de comprendre, de captar, de tractar de voler. Recordin que no hi ha judici a emetre, la gent gran se'ls han dit. Però sobretot, ms enll d'això, no jutgin en cap moment. Contntense d'estar presents ylcidos en el que es desenvolupa ja que no poden aportar ms que la vostra Presència al que es desenvolupi, i la vostra Lucidesa. Llavors la Claredat i la precisi es harnda. Vernms all de tota aparença. Sentirnms all de tot semblar. Les ser cada vegada msfcil penetrar en aquest santuari: el de la vostra Eternitat. L'Ona de Vida que els recorre i que s'eleva en vosaltres es tradueix en les modificacions, de vegades importants, de la vostra Consciència i de vegades, inconscients. L'Absolut est all. Vostès són aquesta Bellesa, aquest Amor. No cal dir que aquest món és an el que el és, amb les seves pròpies pors, amb les seves pròpies coses que estnan establertes, tot i les Noces Celestials. Però si veuen ms enll del que els és donat a veure, avui, si tenen la visi del que ha estat realitzat, que hem realitzats tots junts des de fa alguns anys, no podr n jams emetre el menor dubte o el menor desafoa el que és. Els Ancians, com els Arcngeles, els han parlat de la vostra mirada, del lloc on es col·loca. En funció d'això, és clar, la mateixa cosa pot ser viscuda de moltes formes. La vida, de vegades, pot aportar-los alguna cosa que sembla difcil, que els sembla realment difcil, però recordin que fins i tot el realment difcil, no és en definitiva, que, la primícia de l'Ona de Vida . Fins i tot si això els sembla estrany, fins i tot si els sembla realment llunyà, no són, all tamb, ms que il·lusions. L'Ona de vida els crida a tots sense excepció sobre la Terra. Tot el que resisteix, a vosaltres com a l'exterior de vosaltres, va negar, any sempre, portant a la humanitat a no veure fins al moment on no poden evitar veure. Tenen una oportunitat inavaluable de tenir la possibilitat de viure-ho anticipadament. Avui, simplement se'ls demana acollir, com ho han dit alguns Ancians, a la ms gran de les humilitats, a la ms gran de les simplicitats. Avui, com ho han dit Ancians, intentin allunyar-se de tot el que els és conegut, sense per tant renunciar a fer el que la Vida, aquesta vida, els demani. I d'altra banda, entre més s'aproximin de la Gràcia (fins i tot si hi ha els moments particulars), com a molt els dóna els recursos per fer el que han de fer i créixer en aquest xtasis.
Les estrelles els han preparat durant molt de temps, describindoles el seu camí de vida, a través de la unitat, a través de la pequeez, a través d'aquesta tensi cap al Abandonament. Elles els han demostrat d'alguna manera, que havia un possible, i que aquest possible no podia estar inscrit en cap discurs més que en l'experiència, com s'ha dit, són vostès els que la viuen i ningú ms. No poden tractar de comprendre una experiència que es viu, no poden posar-la en paraules. L'experiència els crida a viure-la. Per descomptat desprs d'aquest anomenat arribar sempre a la consciència: Quin em va cridar? En algunes de les vostres experiències han de recordar que la finalitat no és l'experiència sinó l'Absolut, a fi que superin simplement l'etapa de l'experiència per establir-se en aquesta Bellesa. Fem servir aquesta paraula, no en un sentit estètic, perquè quan viuen l'Ona de Vida, quan estan instal·lats en la Gràcia, quan hagin creuat la por a la por (perquè és l'Ona de Vida qui ho franqueja en vosaltres) llavors, efectivament, tot és Bellesa. Cap lletjor pot venir a alterar la Bellesa. Estan instal·lats a la vostra Essència, en la vostra Naturalesa i allà, no hi ha necessitat de paraula, no hi ha necessitat de res més que de Ser, en permanència, aquest Èxtasi que els recorre, aquest estat d'Unió indicible i de Llibertat fora mida, total, amb el Tot, amb cada un dels vostres Germans i les vostres Germanes. No hi ha enemics: captaran per fi que l'únic enemic són vostès que es posen de peu contra vosaltres mateixos, que tot no són més que jocs, que tot no són més que els elements que han estat presentats en el que havien de viure: vostès saben que no són això.
L'Ona de la Gràcia els dóna a viure l'Èxtasi, donant-los a viure el que està molt més enllà del goig ordinari, molt més enllà del goig de ser mare o fill en els braços d'una mare. Ella els restitueix a vostès mateixos, a la vostra autenticitat, a la vostra unitat, i més enllà, a aquest Absolut. Apropant-se a això, s'adonen que fins i tot les preguntes que podrien existir són escombrades. Des de l'instant on no els concedeixin cap pes, des de l'instant on no els donin cap crèdit, totes les preguntes van a allunyar-se. Podran llavors fer el que està a fer i no fer res. La Llum està allà. La Gràcia està allà. Ella està allà per omplir per tal que mai hi hagi mancances, zones d'ombra, interrogants, dubtes i pors. Tot això, a principis d'abril, el veuran deu vegades en vosaltres. Van a assistir a la vostra Resurrecció, si això no està ja fet. Voldria també dir-los que durant aquest període, cal dir "si". El Abandonament total és la condició única per viure el que van a viure. Llavors és clar, permanentment, el que està limitat va dir-los que cal tenir por, va dir-los que cal donar atenció, que cal rebutjar, de negociar. Però l'Ona de Vida no és negociable. No és divisible, no respon a cap lògica, a cap raó que pertanyi a aquest món i per tant és Veritat per als que ja la viuen. Si tinguessin la possibilitat d'escoltar el que els diuen aquests testimonis (bé més enllà de la seva persona), si tenen l'oïda per escoltar el que els diuen (sense aplicar cap filtre, cap correcció, simplement estant presents), llavors l'Ona de Vida els recorrerà instantàniament. Però fins i tot, si de moment, això els sembla molt allunyat, no concebin cap culpabilitat. Fins i tot si no m'han sentit (el que és el cas per a la majoria de vostès), no es preocupin.
Avui, els dic també, no busquin cap data, perquè això es desenvolupa ara. Des del moment on viuen el que està per viure, en l'instant del vostre present, sense buscar qualsevol cosa ulterior. L'Ona de la Gràcia es viu. Des de l'instant on no estan ja en projecció del que sigui, ni d'un futur millor, ni d'un cap d'un món. Simplement ser-hi. Simplement, com els deien els Ancians, romandre tranquils, en pau, sense judici. Si accepten això (i jo els proposo com un joc que no és un), llavors no tindran cap dificultat, cap aprehensió. Deixin obrar a l'Ona de Vida com han deixat obrar la Llum. Ella és per descomptat transformant i activadora. Ella els convida a la vostra Eternitat. Ella els convida a aquesta Veritat total, a la qual van a resistir-l'ego i la persona, perquè per a ells, això és impossible. Vostès són, com això ha estat dit, la Vida. Vostès són aquesta Veritat. Vostès són, vull dir, aquesta magnificència. Jo sóc la que es diu la vostra Mare, la Mare d'aquesta carn en la qual han recorregut aquest món. Més enllà d'aquesta carn, són, també, aquest Absolut. L'única raó del meu Presència, l'única raó de la presència de les Estrelles, dels Ancians, dels Arcàngels i del conjunt de la Confederació Intergalàctica, és d'assistir al vostre naixement. De assistir, com Presència silenciosa, audible i visible, d'aquí a poc temps. Com això ha estat dit, no podem fer el camí en el vostre lloc perquè en definitiva, no és el camí. Per contra, només hi ha vostès els que poden dir "si" a la vostra pròpia Eternitat.
Alguns de vostès són recorreguts alhora per l'Ona de Vida i pel descens de la Llum Vibral. Per a vostès, descansin humils, parlin simplement del que viuen, sense interpretar, sense projectar, sense imaginar alguna cosa. Descansin el més fidels possibles al que es desenvolupa. Si descansen fidels al que es desenvolupa, sense modificar ni alterar el que sigui, llavors això es tornarà, en alguna forma, cada vegada més palpable, cada vegada més tangible i s'imposarà com l'única evidència, com l'única Veritat. No podran unir-se perquè són aquesta Ona de Vida. En aquest moment, es tornaran no insensibles, sinó impermeables al desordre d'aquest món perquè el que viuran és que no estan preocupats pels anuncis de temor, pels anuncis de cap, perquè el que s'acaba està ja mort per a vostès. Això és les il·lusions, totes les il·lusions. Vostès creixeran per mitjà d'aquesta consciència més enllà de la consciència, per l'Ona de Vida, l'Ona de la Gràcia. S'establiran, efectivament, sense voler-ho, sense desitjar-ho, en la vostra Eternitat. Per a vostès, tot es tornarà fàcil.
Llavors, és clar, hi haurà encara alguns alts i baixos, perquè l'Absolut no fa bona parella amb el limitat. Per descomptat, hi haurà al voltant de vosaltres, els Germans i Germanes que estaran preocupats per vosaltres o per ells. Perquè tot el que no és comprès i viscut només pot traduir-se en rebuig. Allà també, estimin incondicionalment. No jutgin a ningú. Això és veritablement molt important perquè tot judici qualsevol que sigui, imprimeix en el vostre Ser una marca que és molt difícil de fer desaparèixer. La Gràcia, per descomptat, prevaldrà, però (per què avançar cap a més resistència i patiment?) El mental, la persona, sempre estarà en dubte permanent, un patiment que alterna amb períodes de pau. Sobrepassar i transcendir tot això, és ja captar també que no hi ha salvador, ni en rescat, que hi ha només a Ser. Tornar-com un nen, és simplement no donar cos al mental, al demà, a l'instant següent i encara menys a l'instant passat.
Si respecten aquestes regles, (i els reenviament per això al que va dir Germana GEMMA) (Nde: Intervenció de GEMA GALGANI del 18 de febrer del 2012), veuran que tot es produirà sense esforç. Faran callar, sense voler fer callar tots els dubtes perquè s'esvairan per elles mateixes, sense voler-ho, allà també. Nedaran en els espais de majestat, de beatitud. Les diverses experiències tingudes seran naturals. No tenen res a buscar. En l'Absolut, viuran la totalitat del que és Absolut, en la limitació com més enllà del que limitat, en el Sol com més enllà del Sol, al cos de Êtreté, com més enllà de tot cos. La Consciència, fins i tot, d'estar aquí serà profundament diferent, perquè la vostra vida s'instal·larà a l'evidència de l'Absolut on no pot ser res més. Perquè és clar, la finalitat de l'Ona de Vida no és ni dubtar ni experimentar por sinó més bé, precisament eliminar, per l'Eternitat, tot dubte, tot por, tota interrogació. Quan nosaltres diem que són l'Eternitat, quan diem que són l'Amor, no és per persuadir del que sigui. No és per vendre'ls qualsevol cosa, perquè no tenim res a persuadir ni vendre'ls que no Siguin ja, més enllà de la difracció aportada per la persona. Vivint les primícies de l'Ona de Vida o Ona de Vida, neix un nou dia. Mai més podran estar en sofriment, en manca. Mai més podran ser alguna cosa que va a pertorbar, fins i tot la personalitat. Aquesta és transmutada i transcendida totalment en aquest moment.
Gaudeixin dels moments on el Silenci s'instal·li, perquè és en el Silenci i el recolliment que l'Ona de Vida els transporta al Èxtasi. En els moments on el mental s'atura, en els moments on el cos està en repòs, en els moments on estan calmats, poden sentir la meva Presència, poden sentir-me, poden veure. En alguns dies, si això no és ja el cas perquè veiem i sabem que molts ja el viuen. L'Ona ascendeix segons les particularitats (que l'Arcàngel Anael els ha dit fa poc temps) (Nde: intervenció de Anael del 14 de Març del 2012). Ella ve a resoldre de manera definitiva, tot conflicte amb la vida, amb la mort, amb el sexe. Ella ve a alliberar-los. Estar Alliberat no és fugir de la vida. Estar Alliberat no és tancar-se en qualsevol part sinó mes bé ser-hi simplement en totalitat. Més aviat estar simplement present. Donar la benvinguda a tot el que els de la vida perquè no estan ja separats. Fins i tot aquell que tingui por de vosaltres només pot ser estimat amb un amor fora mida. No pot ser d'una altra manera. I entre més estimin, més l'Amor es dissemina. I entre mes donin, mes se'ls donarà. I entre més acullin, més seran acollits. L'evidència esdevé, jo diria, la vostra veritable naturalesa. En aquests moments, viuen (sense condemnar, sense jutjar) que tot al que s'han adherit, participat, no té ja raó de ser però saben també que no hi ha res a rebutjar lluny de vosaltres. Només ser-hi, només estar presents, més enllà de tota Presència. No hi ha interrogació: hi ha només evidència. Qualssevol que siguin els símptomes que viu aquest cos (i que seran nombrosos, cada vegada més: que això els cremi, que els doni aquest Èxtasi, que els desencadeni aquesta exaltació Interior, on els sentits són magnificats i transcendits al seu torn), quan l'evidència s'instal·li, efectivament, tot es tornarà evident. Llavors, és clar, per a aquells que no tenen aquesta evidència, això pot ser terrible perquè per a ells, efectivament, això és una Il·lusió totalment. Llavors siguin encara més humils, siguin encara (i això s'instal·larà per si mateix) tolerants, però no de la tolerància que deixa actuar, deixa fer, deixa dir, sinó de la tolerància de l'Amor. L'evidència és evidència. L'Absolut és l'Absolut. No hi ha res a justificar, res a demostrar, només a retre testimoni per una mirada, pel silenci, per una paraula. Descubrirn tot això amb fluïdesa perquè, recordin, és la vostra naturalesa, per a tots nosaltres i per a tots vostès. Només la persona va a allunyar-se d'això. Però això és una illusi: no poden allunyar-se del que Son. Estan convidats a l'Banquet celestial. Estan convidats al que est desprs de la Alegra, a aquesta beatitud ia aquest xtasis que, aqu an fa temps, molt pocs éssers han pogut viure ja n, de manera no permanent. Recordin que n'hi ha prou una vegada que aquesta Onda es recorri al xtasis perquè mai ms res sigui com abans. Recordin tamb que no hi ha res a buscar perquè això és totalment natural.
Facin el vostre camí, en pau, cada vegada ms. Facin el que han de fer. Si la Llum els crida, llavors responguin al Anomenat. Si l'Ona de Vida est all, estremint sota els vostres peus o remuntant al llarg de les vostres cames, o ja present per tot arreu, constatarn per vostès mateixos que cada dia vostès són diferents. No podran ja dubtar que això és la vostra natura. No podran qüestionar-se sobre quina és això perquè tenen totes les respostes. Això no és un joc de paraules ni un descripci exterior sinó de ser el resultant d'aquest si. Com els diuen els Ancians: Reflexionen, Qu els pot passar? Qu element nefast pot estar involucrat en aquest estat? El nefast no existeix. Només és una consciència alterada que est instal·lada des de fa tant de temps, al principi de por. Tot es tornar per a vostès (mes all del que ha estat cridat la Fluïdesa de la Unitat o les sincronicitats), tot devendr Majestat, tot ser el mateix xtasis. No podran mirar-se els uns als altres amb animositat, amb el menor desig de canviar a l'altre, de protegir-lo de qualsevol cosa. Perquè cada vegada més es reconocern en les vostres mirades. Cada vegada més es reconocern en la vostra experiència com, endavant de tota descripci. Es reconocern, per descomptat en aquest xtasis que emana de les vostres mirades. La una cap a l'altra, en els vostres contactes qualssevol que aquests siguin, sobrepassant tota esfera de relació personal que sigui.
Estaran presents, a cada minut, totalment presents, aqu com en una altra part. No hi haur un temps per estar a la acciny un temps per estar en una altra acció. Realitzaran en aquest moment, tot això de manera extremadament lleugera ifcil. Perquè el xtasis és fcil. No demana de vosaltres ningn esforç, només el renunciament a l'esforç. Llavors, és clar, l'ego va dir-los que no cal fer res, que tot passarà. Això no és exactament el que dic perquè, justament, el que est per Abandonar, és tota reivindicació de l'ego que va fer d'aquestes paraules el contrari del que volen dir. L'Ona de Vida no pot acomodar-se de cap acció de l'ego, de cap interacció fins i tot. Això ho vivirn, si no ho viuen. L'Amor i l'Absolut, que són la vostra naturalesa, corrern sense esforç, sense desig. Això no pot ser d'una altra manera. Estaran en el do i donarn permanentment, sense pensar fins i tot del que donen. Tot devendr tan simple perquè tot és simple. Des que això es torni complicat, difcil, per descomptat, això no és l'Absolut. Això només són les resistències que s'experimenten. Recordin que el que visquin o no, no han de jutjar-se. Perquè res els jutja. El Absolut no coneix el judici. El Absolut ms enll de la Unitat no coneix ni bé ni malament. No coneix ms que la Vida. No coneix ms que l'xtasis.
Recordin que l'Ona de Vida, quan els recorri, no demana cap resposta ni cap acció de la vostra part. En aquests moments, tracten, efectivament, en un primer temps, de ser el que observa el que es desenvolupa en aquest cos. Recordin els elements que els han estat donats per Germana GEMA (Nde: Intervenció de GEMA GALGANI del 18 de febrer del 2012) concernents al que pot afavorir en vosaltres això. Arribarà un moment, segons el temps lineal del món, on això no podrà ser dissimulat. L'única manera que tenen en aquest moment, és d'Estimar encara més. És l'única forma d'aniquilar la por.
Recordin que la por està inscrit en la història mateixa de la humanitat, des de l'instant on ella va viure el fet i la sensació d'estar desconnectada de tot. Els hem dit que no són responsables de res i encara menys culpables. Llavors per què volen avui cercar una culpabilitat, una responsabilitat? L'única cosa de la qual són efectivament responsables és del vostre "si" o "no". I en això també, són totalment Lliures. Només l'ego va a fer-los creure que no són Lliures, sempre i incansablement. Llavors volen escoltar la meva veu o ¿volen escoltar la veu de la raó, la veu del vostre ego? Arribarà un moment on no poden acordar el menor crèdit a la veu de l'ego. En aquest moment, la Gràcia es tornarà evidència per vostès, perquè el que viuen (en les vostres nits, en els vostres dies) els apareixerà com l'únic salconduit i l'única cosa veritable. Es donaran compte en aquest moment que tot el que els han dit els nostres germans i germanes, en particular orientals, sobre la noció d'Il·lusió, de matriu, d'alteració, de falsificació, és totalment veritat. D'altra banda és l'única Veritat. Vostès són aquesta Eternitat. Vostès són els Fills de l'Amor, de la Llei de l'UN. No pertanyen a ningú. Es pertanyen a si mateixos, des de l'instant on vostès diuen "si" a l'Ona de Vida. No han de retre comptes a ningú, només la societat ha instituït això. Només les condicions mateixes d'aquesta vida s'han instal·lat això. Però vostès, en Veritat, vostès són els Fills de l'Amor. L'Amor és el que és la Veritat. Que això sigui en el Sí, que això sigui ja integrat i viscut en l'Absolut o que estiguin encara en les fases de resistència, de dubte, de por, d'interrogació, no s'ocupin d'això. Allunyeu-vos d'aquests problemes que són creats pel vostre propi mental. Només han d'escoltar. Només han de viure.
El temps de la vostra Eternitat no és demà, ni dins d'un futur, ni en alguna data. Han treballat perquè aquest mecanisme es realitzi en la més gran de les dolçors. I efectivament, aquesta dolçor està en vosaltres, des de l'instant on es col·loquin (i que hagin dit "si") en la Onda de la Vida. Per descomptat, els elements oposats, al voltant de vosaltres (en la vostra família, en aquesta societat, en el vostre lloc, el vostre negoci, la vostra acció), intentaran prendre mesures però vostès veuran cada vegada més clar. Estaran, d'altra banda, cada vegada més Clars i cada vegada més Transparents. La Transparència es tornarà tal que esdevindran vostès mateixos permeables al que un altre vulgui captar de vosaltres. El sol veurà l'Absolut. Entre més s'acosti el mateix, mes podrà combregar amb vosaltres en aquesta Comunió de la Gràcia on l'Amor i l'Èxtasi es comparteixen, aquí com en altres llocs. Perquè no hi ha altres llocs i no hi ha aquí, només hi ha la Gràcia, i la Gràcia és compartir i do. La mirada de la personalitat tendirà a fer-vos dubtar però, vivint no podran dubtar.
L'Ona de Vida és Èxtasi. Ella és el Matrimoni Místic amb el vostre doble, amb tots els dobles, amb tots els Éssers. Les Presències en els Mons Unificats, se'ls apareixeran cada vegada més fàcilment, més enllà de tota comunicació verbal, perquè es comunicaran més enllà de la comunicació, per una Comunió, per un estat, per aquest "si". Llavors, els meus Germanes Estrelles i jo mateixa, els demanem una Acció de Gràcia, durant aquesta setmana que va del vostre febrer al 8 d'abril. A cada respiració, a cada contacte que estableixin, en vosaltres com amb els vostres germans, com amb el que consideren o que consideren encara com un enemic i un obstacle, durant aquesta setmana acordin-de les meves paraules: "Estimeu-vos els uns als altres com el els estima ". Més enllà de tota aparença, de tot paper, de tot el que creuen, posen efectivament l'Amor per davant i veuran que la Gràcia transcorrerà en vosaltres fluint contínuament. No es facin la pregunta, siguin la resposta.
Com això ho va dir el ben estimat Sri Aurobindo, molt aviat un ésser vindrà a expressar-se. El arribarà a trucar a la porta perquè el seu Amor és absolut, i no coneix cap límit. Vindrà a dir-los ja mostrar-los. Però això, ja ho tenen en vosaltres. El Mantell Blau de la Gràcia continuarà el Dijous a les 22 hores (veure la rúbrica "protocols a practicar" del nostre lloc), però estarà sobretot cada vegada més present fins i tot en els Moments (i també en aquests moments, això serà encara més evident) on estan en una altra cosa que això, arrebatándolos al Èxtasi, sense mesura comuna amb el que imaginen, el que estaven a punt d'efectuar o latent. La vostra Essència es revela a vostès mateixos. Allà també, deixin obrar aquest Èxtasi. L'Ona de Vida els allibera i els posseeix en totalitat, perquè són això.
El Mantell Blau de la Gràcia va esculpir, d'alguna manera, més enllà de tot paper, en la vostra Eternitat. Si un problema arriba a la vostra consciència, qualsevol que sigui, més enllà de remetre-ho a la Llum, més enllà de demanar una solució, considerin que la solució està ja allà, perquè ella hi és. No hi ha més que l'aparició d'una recerca de solució que la solució s'allunyi, posant en llibertat els mecanismes intel·lectuals, mentals, els reflexos (d'alguna manera condicionats a les vostres experiències passades), allunyant-los encara més de l'instant present. La Gràcia, ella no demana res. Ella no és demà. Ella no és ahir. Ella està allà, immediatament. Viure-la, actualitzar-la, en totalitat, és renunciar a tot el que no és Ella. És renunciar a vostès mateixos. No en una negació, no en el fet de refusar viure, sinó renunciar a totes les lluites. És rendir les armes. No hi ha res a combatre. No hi ha ningú a combatre. Mentre que hi hagi en vosaltres un combat, qualsevol que sigui, és el que fan contra si mateixos. No hi ha camí. No hi ha més que una Veritat. No hi ha més que una experiència. Intentin fer l'experiència i veuran que no hi ha res que pugui contra ella. Tota resistència vacil·larà sobre si mateixa, en vostès com en aquest món. No han de fugir. No tenen res a deixar, com els meus Germanes i els Ancians els han dit. Només han de allunyar-se del que està limitat. Només han d'estar a l'escolta, sense qüestionaments, del que es desenvolupa en aquest cos. Recordeu també el que han dit les Estrelles, els Ancians: L'Ona de Vida és un do de la Gràcia a ella mateixa. Ella no respon a cap anterioritat. Ella no respon a cap petició perquè no hi ha res a demanar que vostès no siguin ja.
Vendré una vez más, en el momento oportuno pero recuerden que estoy de aquí en adelante allí, a través mismo de este Manto Azul de la Gracia, a través de la Onda de Vida que se despierta. Mis palabras han sido muy simples. Ellas no llaman hoy, ni a preguntas ni comentarios. Como muchas conciencias que han llegado entre vosotros, nosotros estamos instalados mas allá de nuestra conciencia incluso de Ser, para permitir a la Onda de Vida alcanzarlos. A continuación, después de mi partida en algunos minutos, vendrá la que estará allí para intercambiar con vosotros (Nde: GEMA GALGANI) que a menudo les ha dado, los términos y condiciones de su camino, su acceso a la Unidad. Hoy, ella estará con vosotros, totalmente, hasta vuestra Alineación. Esta Alineación, que no es una más para muchos de ustedes porque han dejado atrás, para bien la fecha del 2 de abril que hemos dado, lo que nos regocija y nos encanta (Nde: ver “Protocolos Prioritarios” en la rúbrica Protocolos a practicar de nuestro sitio).
Entiendan que no existe problema, no existe cuestión, no existen más que soluciones y las evidencias desde el instante donde cesen de jugar el juego de la personalidad y que se instalen en el “si” de la Gracia. Muy pronto los llamaremos, a cada minuto de este tiempo terrestre, a decir “si”. En ese momento, cuando hayan dicho “si” podrán reír mas allá de toda Alegría. No de la risa sardónica del que duda. Sino que reirán porque el Éxtasis es risa. ¿Que pueden desear más bello, mas verdadero, más auténtico que vivir la Gracia y el Amor? Porque lo que Son, lo que nosotros somos, son ustedes. Atrévanse. Atrévanse a vivir. Detengo aquí mis palabras. Detengo aquí el discurso para establecer con vosotros este momento de Comunión a la Gracia, que les es ofrecido a cada minuto, desde el instante donde digan “si”. Les digo: hasta una próxima vez. A continuación les digo:
Acójanme cada uno entre vosotros como yo los acojo. CRISTO dijo: “Dejad a los niños que vengan a mi”. Hoy yo les digo: “Todos ustedes son mis Hijos y están todos Libres”. No hay ningún sentido de pertenencia cuando digo esto. No hay ninguna reivindicación. Hay solo la Gracia. Entonces, comulguemos juntos a esta Gracia, algunos minutos de vuestro tiempo, para la Eternidad sin tiempo.
…Comparto del Don de la Gracia…
Hasta una próxima vez. Yo soy MARIA., Reina de los Cielos y de la Tierra. Yo soy el Amor que Son.
Meditación – Conectando con MADRE MARÍA Y SUS 12 ESTRELLAS
Original en francès.
http://www.autresdimensions.com
Canalitzat: Jean Luc Ayoun
Transcripció: Véronique Loriot
Traducción: Odilia Rivera
http://mensajes-del-espiritu.blogspot.com
http://mensajes-del-espiritu-2010.blogspot.com
