La gran contradicció de l'ésser humà consisteix, en escoltar tots els missatges que vénen des de l'exterior i en no confiar en els que ens arriben des de l'interior del nostre cos, que és qui en realitat sap què és el que ens convé.
Quantes senyals ens envia el nostre cos al llarg del dia? Quanta informació podríem haver emmagatzemat a hores d'ara de la nostra vida, si simplement ens haguéssim parat a escoltar el que el cos ens vol dir?
Sabem que el cos posseeix una gran saviesa, una bella i perfecta estructura, que amb el pas dels anys modelem al nostre antull i que vam acabar deformant i convertint l'embolcall en una carcassa defectuosa i plena de xacres. Habitem un espai desconegut i ens convertim en el seu pitjor enemic. Els nadons posseeixen el privilegi de mantenir viu el diàleg intern amb el seu propi cos. Responen a tots els senyals que el cos els envia, viuen connectats amb el seu interior, al marge de les normes externes.
Lamentablement, aquest tresor preuat que posseeix l'ésser humà que és la capacitat de connexió amb el seu propi cos, amb els anys es va perdent. Ens anem separant més i més del nostre cos, anem oblidant la importància d'estar connectats a ell i el convertim en «alguna cosa» desconegut, aliè a nosaltres, del qual sabem poc o res i amb el qual tot just ens comuniquem. Tot i això i malgrat no prestar-li la suficient atenció, o millor dit l'atenció que es mereix, roman sempre al costat de nosaltres, com el nostre amic fidel, aquell que sempre hi és quan més ho necessites. És cert, que de vegades protesta i manifesta la necessitat de ser escoltat a través del dolor, del malestar, que pot ser físic, mental o espiritual, però encara en aquestes ocasions també eludim les seves senyals, les passem per alt o simplement fem que altres les escoltin per nosaltres.
Quan el dolor es manifesta, és quan ens adonem d'una cosa tan evident, com que tenim cos i és llavors quan ens comuniquem amb ell des de la protesta, la crítica i l'enuig. Ens sentim molestos i emprenyats, perquè interpretem el dolor com si d'una rebel·lió es tractés. El cos es revela contra nosaltres, es converteix temporalment en el nostre enemic. Passa de ser aquest «alguna cosa» oblidat durant anys, a una mena de nosa, i és llavors quan busquem fora del que podríem trobar dins. Acudim a l'especialista en la recerca de la «poció màgica» que ens torni la salut i que elimini aquest dolor que tant ens molesta i és llavors quan li preguntem, la pregunta del milió Em guariràs? Quantes vegades hem escoltat en les nostres consultes aquesta pregunta de boca del pacient i quantes vegades l'hem formulat nosaltres, sense adonar-nos, sense ser conscients que en realitat, la resposta està en el nostre interior? El poder sanador amagat en el nostre interior, en el nostre cos es troben tots els mecanismes d'auto-curació que estan esperant a ser activats a través de l'escolta.
La gran contradicció de l'ésser humà consisteix, en escoltar tots els missatges que vénen des de l'exterior i en no confiar en els que ens arriben des de l'interior del nostre cos, que és qui en realitat sap que és el que ens convé, ja que en ell es troba l'elixir de la salut, la millor medicina per a la nostra malaltia i en definitiva tota la farmàcia que necessita el nostre cos per mantenir l'equilibri i prevenir la malaltia.
La clau que obre tota aquesta riquesa interna és la «escolta». Perquè puguem fer ús de la seva saviesa, hem apropar-nos a ell, recuperar la confiança en ell i desenvolupar aquesta capacitat. Només així podem connectar amb ell i només així aconseguirem que el cos posi tota la seva saviesa al nostre abast. Hem de promoure el diàleg intern amb el nostre cos, i hem d'adoptar el paper d'intermediaris en el treball amb els nostres pacients. El nostre treball com a terapeutes, és la de mitjançar entre el pacient i el seu cos. Ajudar-lo a que redescobreixi el seu cos i s'acosti una mica més a ell. Som guies que ajudem al pacient a retornar al seu cos, a que trobi en el seu propi cos l'origen del desequilibri ja que a través de la nostra escolta, rebre activar els mecanismes d'auto-curació del seu cos.
Aquesta tasca que se'ns ha encomanat no és fàcil. Al contrari, el professional ha de tenir un gran coneixement del seu propi cos, desenvolupar la seva escolta interior, aprendre a deixar de la do la seva «Jo» per posar-se a disposició del cos del pacient, i per això hem de treballar primer amb nosaltres mateixos. Perquè si no ens escoltem Com anem a escoltar els altres?
Quan parlem d'escolta, parlem de la capacitat de percebre, de sentir i de connectar-nos amb el nostre cos i amb el dels altres. El dolor és la manifestació que alguna cosa no funciona en el nostre interior. Molt abans que es manifesti, el cos emet uns senyals, envia una sèrie de missatges, ens informa que alguna cosa estem fent malament. La veritable malaltia és la desconfiança en el nostre propi cos. La manca de diàleg amb ell, és la causa d'aquesta malaltia, per tant la cura d'aquest dolor rau en l'acostament al cos i per tant en l'escolta. Pensa en les vegades que mengem sense tenir gana, en totes aquelles vegades que tot i saber que una determinada postura ens fa mal, insistim en mantenir-la i sobretot, totes aquelles vegades que seguim els «consells» que ens vénen de l'exterior com dietes, gimnàstiques, etc., simplement perquè algú diu que són bones, tot i sabent o intuint que per a nosaltres no són recomanables. Tot i així les seguim rigorosament sense escoltar a qui veritablement més sap el que ens convé, el nostre cos.
Sens dubte la confiança en el nostre cos juga un paper molt important en el desenvolupament de la capacitat d'escolta. Si no confiem en la seva saviesa, no escoltem i si no escoltem no ens curem ia la llarga perdem salut. El professional que no té escolta tampoc serà capaç de guiar el pacient cap al camí de l'auto-curació.
A hores d'ara, molts us preguntareu com s'aconsegueix desenvolupar la capacitat d'escolta, doncs bé, com he dit, el primer pas és apropar-nos al nostre propi cos. El més important és estar disposats a conèixer-lo, una actitud propera de voler conèixer, és el primer pas. A partir d'aquí, el cos ens respondrà acostant-se a nosaltres a través d'expressar la seva necessitats. Un cop haguem recuperat el diàleg amb el nostre cos, estarem preparats per acostar-nos al cos del pacient. Aquest acostament requereix de la capacitat d'autoconfiança en un mateix i de la capacitat del professional de deixar durant el temps que dura la sessió seu «Jo» personal, per posar-se al servei de les necessitats que manifesta el cos del pacient. És en aquest moment quan vam deixar d'escoltar el nostre cos i passem a escoltar el de l'altre.
El procés d'escolta suposa el descobriment d'un meravellós món, el del cos humà. Conèixer com funciona, com respon a les manipulacions que exerceixen les mans del professional sobre ell, com es connecten les diferents parts entre si, etc. El cos del pacient passa a ser una màquina perfecta a les nostres mans i la nostra tasca és prémer el botó d'arrencada, perquè pugui començar a funcionar i sigui capaç d'activar per si mateix, el procés d'auto-curació.
Resulta sorprenent observar com durant la sessió, molts pacients no posseeixen la consciència corporal suficient per indicar al professional on els fa mal, quan i com va començar el dolor, i fins i tot durant la sessió no són capaços de percebre el que passa al seu cos. Personalment he tingut el plaer de trobar-me amb alguns pacients que si han pogut sentir i registrar les diferents sensacions que es produeixen durant la sessi. Quan això passa, és que el professional sent, que per un moment, durant una hora, uns minuts o segons ha connectat amb el cos de pacient i que les seves mans han provocat una reacci en l, ayudndoles a sentir ia percebre la vida que hi ha dins del seu cos. És aquesta escolta de la qual parlo, la qual hem de desenvolupar. Evidentment aquesta tasca resulta necessària en tot el món, però especialment en els professionals de la salut, sobretot en aquells que centren el seu treball en la teràpia natural, perquè no oblidem que en això rau precisament la diferència envers els altres professionals, en què el nostre treball es basa en la Visna integral i holstica del cos, una visi unificada i no parcial del cos.
El cos és un tot, i cada pacient és nic, aquest és el principi que ha de guiar el treball de tot professional. Hem de tenir sempre present, que si volem ajudar a que el cos restableixi la salut, primer hem d'escoltar. Hem de deixar-nos guiar per l. Si existeix aquesta confiança mútua entre el professional i el cos del pacient, estarem en el camí correcte de la curació. Treballant sempre des de la humilitat de sentir-nos mers intermediaris entre el pacient i el cos.
Eider Gonzlez
Professora de ioga, terapeuta ayurvdica. Creadora del Mètode Omprana
De: http://www.naturalrevista.com/la-curacion-esta-en-la-escucha-2/
La curació est en l'escolta
