La inseguretat té a veure directament amb la por de no saber afrontar una situació ... Perquè no et valores ni creus en tu

La majoria de les persones alguna vegada senten inseguretat davant la vida.

En alguns aspectes solem ser segurs però en d'altres, insegurs.

La inseguretat té a veure directament amb la por de no saber afrontar una situació. Generalment és per la poca valoració que tenim de nosaltres mateixos ia les conseqüències negatives de la mateixa.

En altres ocasions hi ha inseguretat perquè estem devaluats, amb traumes de la infantesa que et van fer sentir que no vàlues res i escreix amb un sentiment destructiu i una autoestima molt baixa, i és que potser les persones si et valoren, però t'adones que el teu no. I aquí és quan comença el canvi, en realitat els teus inseguretats no són que et abandonin, mes bé és que et vas abandonar i no confiaves en tu.

Quan passes per aquests processos és quan arriba l'enteniment que ningú és culpable, mes bé és una cadena d'esdeveniments i molta ignorància en els teus familiars, i el que desperti primer ha de bloquejar-i trencar totes les programacions adquirides en la infància, que més tarda repercuteixen estant adults, i no et deixen avançar encara que siguis universitari i tinguis posició, perquè es creu que aconseguint aquestes metes ja estàs bé, i en molt de les situacions no és així, perquè el coneixement acadèmic difereix molt del coneixement de l'esperit, i no de seguir danyant a les futures generacions que vénen.

La seguretat, però, és una mena de valentia que ens fa creure en nosaltres mateixos i en les nostres capacitats personals.

La persona insegura, no creu en si mateixa però sobretot, té molta desconfiança abans de res. Els principals factors són els amics i la família ... des de la infantesa ... que tan segur t'han ensenyat a ser, moltes vegades les crítiques ens impedeixen expressar, i crec que la vulnerabilitat a elles ve des de casa, ja que la convivència amb ells són els que ens van ajudant a construir una personalitat ...

Aquesta desconfiança li fa dubtar a l'hora de prendre decisions, relacionar-se amb noves persones, davant la possibilitat de canviar de feina, de parella, de casa, etc ...

La inseguretat té a veure també amb no tolerar les situacions noves. Diu el refrany que més val el dolent conegut que savi per conèixer, ja aquesta frase moltes persones s'agafen, per no sentir la por, la incertesa o la inseguretat que produeixen les situacions noves de la vida.

El insegur, evita tot allò que sigui nou, perquè al no tenir seguretat no dóna passos i això és una equivocació, perquè en la vida, res se sap fins que no es donen els passos.
No obstant això, moltes persones prefereixen no donar passos abans que arriscar.

Garanties de seguretat en la vida, no hi ha en res.

Ningú et dóna seguretat que la teva parella no et vagi a abandonar, tampoc hi ha seguretat que un treball hagi de durar tota la vida.

No hi ha seguretat dels anys que viurem, que la teva casa sigui destruïda, per tant, l'ésser humà, viu contínuament en la incertesa "de no saber què li passarà demà en la seva vida" i s'agafa al segur com a un clau cremant.

Per tant, es confon inseguretat amb incertesa.

A tots nosaltres, ens agradaria saber "què ens passarà en el futur" i això, ningú ho sap.
Per això mateix que la SEGURETAT POSADA EN UNA ALTRA GENT MAI ÉS SEGURA, PERQUÈ QUAN ALGUNA COSA FALLA, la persona es pot esfondrar.

Hem d'estar conscients que estem de pas aquí, que podem tenir possessions materials i gaudir-les, però no donar-los el nostre poder i valor als béns per a ser feliços.

ÉS MILLOR LA CONFIANÇA EN NOSALTRES MATEIXOS. ESTAR ASSEGURANCES DEL NOSTRE VALOR I FORTALESA ESPIRITUAL, AIXÒ ÉS SEGURETAT, PERÒ A LA NOSTRA CAPACITAT DE ENFRONTAR LES SITUACIONS sàviament A BALANÇ I ARMONIA, GUARDANT CENTRE, NO ÉS FACIL PERÒ ES POT ACONSEGUIR.
A TRAVÉS DE L'ESPERANÇA, L'AMOR, LA PAU.

No t'esperes que la teva parella pugui ser-te infidel i es vagi amb una altra persona, no t'esperes problemes a la feina, amb els amics, amb els fills, i els tens, no t'esperes que els familiars es morin ... etc.

Hem d'aprendre a viure amb més fe i confiança en el poder creador que tenim, fe en les nostres capacitats, en nosaltres mateixos, que passi el que ens passi, per les proves que arribem a tenir, tenir la seguretat i la convicció que estarem bé, perquè els successos que visquem formen part de les nostres vides, i l'única cosa segura a la vida és que tots tenim els nostres processos i transformacions, la mort no és la fi, és el començament d'una nova manera de viure.
Per tant, si de viure es tracta, millor apostar per la vida, i aprofitar i buscar les oportunitats i les coses bones que la mateixa té.

A més tots pensem de diferents maneres, potser amb aquestes explicacions alguns no estiguin d'acord i és natural, altres si, i està bé, la vida segueix el seu procés amb nosaltres i sense nosaltres.

La primera vegada que vaig fer una pregunta a un client, la seva resposta em va sorprendre al titllar la qesti d'absurda.

El curiós és que al hacrsela a un altre client, va haver d'interrompre la conversa per pensrsela, del que bona que li semblava.

Passat un temps d'observar respostes pens, per qu el que a uns els sembla absurd a altres els resulta encertat?

Sigui passant el temps, i em vaig adonar que el mateix passi amb les propostes (a l'hora de negociar).
La gent és terriblement diferent. No us Imaginis fins a quin punt, tot i certs aspectes comuns, la gent és diferent en les seves prioritats.

Després de tot això, va venir la ancdota d'avui: tornant a casa amb metro, un seora es va quedar mirant els meus sandàlies. Són unes sandàlies precioses, la qual s perquè -en primer lloc ho són-, i en segon m'ho ha dit molta gent.

Però la seora les mirava amb cara de que no li agradaven gens. I en comptes de ofendre, incomodar o pensar cels, vaig horrible, em va quedar mirant CAP ella -que apart la vista com qui descobreix a algú pensant alguna cosa dolent- i em vaig dir: val, a tu no t'agraden les meves sandàlies, però am s.

De la mateixa manera que a un client no li agradava una proposta de negociaci, ia un altre sa mateixa proposta l'entusiasmava.

Llavors els meus ulls van relliscar fins a la seora que viatjava davant, qui portava una atapeïda minifaldilla-cinturn rosa i un jersei a punt de estallar- realment desfavoridor.

La meva primera idea va ser pensar cels, encara sort que no vaig com ella.

Però després reflexió i em vaig dir: Si jo preguntés a aquesta seora, segur que em dirà que va guapsima. Perquè ella es veu es
I llavors volv a mirar la primera seora i em vaig adonar que l'opini que ella tingués de la roba de la susdita probablement no serà ni la ma, ni la de pròpia seora.

I després d'observar amb deteniment a tots els del Vagn, em vaig adonar d'alguna cosa.

És impossible agradar a tothom. Impossible.

Per molt bé que facis una feina, per molt que t'esforcis en un text, per molt que cuidis alguna cosa, és impossible que tothom coincideixi en una opini (favorable o no).
Si us plau, si no ens posem d'acord ni en el color que tenen algunes coses!

Fa unes setmanes una amiga ma em va dir que cada persona tenia els seus valors, i jo li contest que havia valors millors que altres. Ella va dir que no, noms diferents. Jo discrep, i segueixo discrepant. Però és que la clau de la conversa no estava ah.

És clar que hi ha valors millors que d'altres, si no, no els defensaria ni serien els meus valors.
Però és que aquests valors són els millors per a mi. La clau d'aquesta conversa era ell per a mi.
Quan una persona és insegura, el que li mina és que els altres no vegin les coses com ella les veu.

I com no ho entén, automàticament pensa que o ella s'equivoca, o els altres han d'estar equivocats.

Si ella s'equivoca llavors és que no veu les coses de la manera adequada. En aquest cas, es deprimirà.
Si són els altres els que s'equivoquen es passarà el dia justificant-o convencent a l'altre de la seva visió.

Què malbaratament d'energia ....

Les dues postures o pensaments estan malament. No hi ha respostes correctes en moltes qüestions importants de la vida, només hi ha la resposta de cada un. I un cop t'adones d'això, ja no et fa res que els altres no comparteixin la teva visió, perquè és teva. No d'ells.

I tornant al tema dels valors. Imaginem que la ciutat fos una jungla.

A la jungla hi ha lleons, hi ha zebres i hi ha formigues. I fins i tot voltors.

Els valors que cada un té i defensa són seus, però una zebra no compartirà els valors d'un voltor.

Ni el lleó de la formiga. Hi haurà persones a les que li importi l'honradesa, altres l'ètica, altres l'honestedat, altres ... etc., etc. I hi haurà a qui no li importin cap d'aquests valors. Qui premiï l'astúcia, el desvergonyiment o l'ambició ...

¿Per què voldria un lleó convèncer dels seus valors a una formiga? O un àguila a un guepard?

No té sentit.

La inseguretat ve de no saber que tots som diferents, PERÒ posseeix la mateixa ESSÈNCIA, LA MATEIXA Matrix, la mateixa energia que mou els mons ens mou a tots, hi ha connexió a tot el que fem i es reflectís en el nostre exterior.

Quan respectes les teves pròpies idees, respectes també les dels altres, encara que en moltes ocasions no estiguem d'acord.

El savi es lamenta pels vius, i no es lamente pels que moren, perquè tots nosaltres hem existit sempre.

Jo i tu, i aquells reis de la terra. I tots nosaltres existirem per sempre, tots nosaltres per sempre més.

El irreal no existeix mai: el Reial mai deixa d'existir.

Aquesta veritat ha estat vista per aquells que poden veure la veritat.

Entreteixit en la seva creació, l'Esperit està més enllà de la destrucció.

Ningú pot posar fi a l'Esperit, que és etern.

Ja que ell habita en aquests cossos fora del temps, malgrat que aquests cossos tinguin una fi temporal; però ell roman incommensurable, immortal.

Així com un home es treu el vestit vell i es posa un altre nou, a l'Esperit el foc no ho pot cremar.

És intocable per als diluvis, és intocable per als vents ressecs.

Més enllà del poder de l'espasa i del foc, més enllà del poder de les aigües i dels vents,
l'Esperit és etern, omnipresent, immutable, immòbil, sempre Un.

ML