Prosseguint amb els estudis sobre el desenvolupament personal; adjunt es comparteix interessant exposició sobre La Meditació Mindfulness, Fàcil, de Khammai Dhammasami, qui breument ens ressalta la importància del coneixement de si, per:
1.- A través de la meditació vipassana; el procés d'auto-purificació mitjançant l'auto-observació, captar la vida com realment és. El que també implica:
1.1.- Realitzar la meditació Metta, que bàsicament tracta l'estudi i superació que s'ha de fer sobre els lligams; producte dels condicionaments socials, dels cossos, la inclinació a la vida i la por a la mort.
1.2.- Integralment conèixer; per finalment comprendre i superar, el sofriment i el dolor.
1.3.- Aprendre a meditar en activitat (Mindfulness) o realitzant les diferents tasques que depara la vida diària; centrant pura i plenament l'atenció de la ment en la llum interior de l'Esperit Humà de l'Ànima, a Buda o en Crist, per conscientment discernir, assolir l'absència de desitjos, la recta conducta (Domini de la ment i de l'acció, tolerància, acontentament i alegria, finalitat única i confiança) i l'amor.
Cordials salutacions:
Jorge I. Morales H.
PD: Totes les paraules subratllades tenen el seu vincle aclaridor en web. Si busques espai segur i ampli en la NÚVOL; per a guardar, manejar, veure i utilitzar en qualsevol part fotos, vídeos i arxius personals, es recomana trobar-ho en els següents llocs: 1, 2, 3 i 4.
Cos De Desitjos
PART I EL MÓN DEL DESIG PLANETARI. CAPÍTOL I. LA SEVA RELACIÓ AMB EL MINERAL, LA PLANTA, L'ANIMAL I L'HOME
En la doctrina Rosacreu, l'univers es divideix en set mons o estats de matèria diferents, a saber: 1. El Món de Déu. 2. El Món dels Esperits Virginals. 3. El Mundo de l'Esperit Diví. 4. El Mundo de l'Esperit de Vida. 5. El Món del Pensament. 6. El Món del Desig. 7. El Món Físic. Aquesta divisió no és arbitrària sinó necessària, perquè la substància de cada un d'aquests Mons està subjecta a lleis que pràcticament no obren en els altres. Per exemple: en el Món Físic, la matèria està subjecta a la gravetat, contracció i dilatació. En el Món del Desig no existeix ni fred, ni calor i els cossos ascendeixen o descendeixen amb tota facilitat. La distància i el temps són també factors predominants al Món Físic, mentre que gairebé no existeixen en el Món del Desig. La matèria d'aquests mons varia més en densitat, sent el Món Físic, el més dens dels set. Cada Món se subdivideix en set Regions o subdivisions de la matèria que el compon. La matèria de desitjos del Món del Desig persisteix a través de les set subdivisions o regions, com a material per a la incorporació del desig. Així com la Regió Química és el regne de la forma i així com la Regió etérica és el domini de les forces que produeixen les activitats de la vida i de les formes, permetent a aquestes viure, moure i propagar-se, així també les forces del Món del Desig, treballant en el cos dens vivificat, el impel·leixen a moure en una o altra direcció.
Si existissin només les activitats de les Regions qumiques i Etrica del Món Fsic, hi haurà formes vivents, capaços de moure, però sense incentiu algun per fer-ho. Aquest incentiu el proporcionen les forces csmicas actives en el Món del Desig i, sense aquesta activitat, que consta en totes les fibres del cos vitalitzat, impulsant a l'acci en tal o qual direcci, no hi haur a experiència ni creixement moral. Les funcions de les diverses classes de ters és impulsar el creixement de la forma, per noms evolucionen cap a graus superiors, responent a les successives exigències del creixement espiritual. Veiem doncs la gran importància d'aquesta regi de la Natura. Desitjos, anhels, passions i sentiments s'expressen en la matèria de les diferents regions del Món del Desig, com les formes i els trets a la Regi Qumica del Món Fsic. Aquells prenen formes que duren mso menys temps, d'acord amb la intensitat del desig, anhel o sentiment que tanca. En el Món del Desig, la distinci entre força i matèria no és tan definida i aparent com en el Món Fsic. Gairebé es pot dir que en el primer les idees de força i matèria són idèntics i canviables. No és es en absolut, però podem afirmar que en cert grau, el Món del Desig es compon de força-matèria. Quan parlem de la matèria del Món del Desig, si bé és cert que és un grau menys densa, que la del Món Fsic, no hem d'imaginar absolutament per això, que aquesta matèria sigui matèria fsica sutilizada. Tot i que la montaay la margarida, l'home, el cavall i un tros de ferro, estan compostos d'una substància atmica última, no per això volem dir que la margarida sigui una forma o classe de ferro ms fina o subtil. Similarment, és impossible explicar amb paraules el canvi o diferència que pateix, la matèria fsica quan es converteix en matèria emotiva o de desitjos. Si no haguessin diferències, les lleis del Món Fsic obressin en aquella, el que no succeeix. La llei que regeix la matèria de la Regi Qumica, és la inèrcia, la tendència a romandre en statu quo. Es necessita certa suma d'energia per vèncer aquesta inèrcia, per fer que un cos que està en repòs es mogui o, per detenir un que est en moviment. No passa res, però, amb la matèria que compon el Món del Desig. Aquesta matèria en si mateixa, és gairebé vivent i est en un moviment incessant, fludico, que pot adoptar totes les formes imaginables i inimaginables, amb inconcebible facilitat i rapidesa, brillant al mateix temps amb milers d'canviants colors, no comparables res del que coneixem en el nostre estat de consciència física. Les irradiacions iridescents i policromes d'una petxina de nacre en moviment, sobre la qual caigués la llum del Sol, donaria potser una idea molt lleu d'aquella.
El Món del Desig és llum i color sempre canviants, en el qual les forces animals i humanes es barregen amb les forces d'innombrables Jerarquies d'éssers espirituals, que no apareixen en el nostre Món Físic, però que són tan actius en el Món del Desig, com ho som nosaltres aquí. La forces emeses per aquesta variada i vasta host d'Éssers, modela la matèria sempre canviant del Món del Desig en formes innombrables i diferents de major o menor durabilitat, d'acord amb la força o impuls que els va donar naixement. Els tres Mons del nostre planeta (el Món del Pensament, el Món del Desig i el Món Físic) són actualment el camp on es desenvolupa l'evolució per cert nombre de regnes de vida, en diversos graus de desenvolupament. Únicament quatre d'aquests ens interessen de moment: el mineral, el vegetal, l'animal i l'humà. Aquests quatre regnes estan relacionats amb els tres Mons, de diferent manera, d'acord amb el progrés que aquests grups de vides evolucionantes han fet a l'escola de l'experiència. Per manifestar sentiment i emoció, cal tenir un vehicle compost per materials del món del Desig. Cal tenir un cos vital, un cos de desitjos, etc., separats per expressar les qualitats corresponents de cada regió, perquè els àtoms del Món del Desig, del Món del Pensament i encara dels mons superiors s'interpenetren al mineral el mateix que al cos humà i si la interpenetració de l'èter planetari, que és l'èter que envolta els àtoms del mineral, fos suficient per permetre-li l'sentiment i la propagació, la seva interpenetració pel Món del Pensament, seria també suficient per a permetre-pensar, el que no pot fer perquè no té un vehicle separat. Està penetrat només per l'èter planetari i, per tant, és incapaç de creixement individual. Únicament l'èter més inferior dels quatre, el químic, està actiu en el mineral, sent degudes a aquest les forces químiques en els minerals. Havent notat les relacions dels quatre regnes, amb la Regió etérica del Món Físic, estudiarem ara la seva relació amb el Món del Desig.
Aquí ens trobem que, tant els minerals com les plantes, no tenen cos de desitjos separat. Estan compenetrats únicament pel cos de desitjos planetari, o sigui el Món del Desig. Mancant de vehicles separats, són incapaços de sentir, de desitjar, d'emocionar-se, que són facultats que pertanyen al Món del Desig. Quan es trenca una pedra, aquesta no sent; però seria erroni deduir que no hi ha cap sentiment, relacionat amb tal acte. Aquesta és la teoria del materialista i la de la multitud incapaç de comprendre. Però l'ocultista sap que no hi ha cap acte, gran o petit, que no sigui sentit a través de tot l'univers i si bé la pedra no pot sentir per no tenir un cos de desitjos individual, si ho sent l'esperit de la Terra, perquè és el seu cos de desitjos el que compenetra la pedra. Quan un home es talla un dit, com aquest no posseeix cos de desitjos separat, tampoc sent el dolor, però si ho sent l'home, perquè és el seu cos de desitjos el que compenetra el dit. Si s'arrenca d'arrel una planta, l'Esperit de la Terra sent el mateix que si l'home li arrenquessin un cabell. La terra és un cos vivent i sensitiu i totes les formes que no tenen un cos separat de desitjos, per mitjà del qual pugui l'Esperit sentir, estan inclosos en el cos de desitjos de la terra i aquest cos sent. L'trencar una pedra o tallar una flor produeix plaer a la Terra, mentre que arrencar una planta d'arrel li produeix dolor. A la planta no hi ha cos de desitjos separat, per aquest motiu no sent passió. I dirigeix els seus òrgans de generació la flor, casta i innocentment cap al Sol, plena de bellesa i de puresa. En l'home el cos de desitjos individual ha de necessàriament produir la passió i el desig, llevat que estigui subjugat per algun mitjà. Per tant, l'home és la inversió de la casta planta, figurativa i literalment, perquè aquell és apassionat i dirigeix els seus òrgans creadors cap a la Terra i s'avergonyeix d'ells. La planta absorbeix l'aliment per les arrels; l'aliment de l'home entra al seu cos pel cap. L'home inhala oxigen vivificant i exhala el tòxic diòxid de carboni. Aquest l'absorbeix la planta, la qual extreu el verí i torna el principi que ha de vitalitzar l'home.
El Mundo Planetari de Desitjos vibra a través dels cossos dens i vital de l'animal i l'home, de la mateixa manera que compenetra el mineral i la planta, però a més d'això l'animal i l'home posseeixen cossos de desitjos separats, que els capaciten per tenir desitjos, emocions i passions. Hi ha una diferència però. El cos de desitjos de l'animal, està format enterament per matèria de les regions més denses del Món del Desig, mentre que encara en el cas de les races humanes més baixes, té incorporat una mica de matèria de les regions superiors en la composició del seu cos de desitjos. Els sentiments dels animals i de les races humanes primitives, es refereixen gairebé per complet a la gratificació dels desigs i passions més baixes que això és el que en la matèria de les regions inferiors del cos de desitjos. El cos de desitjos està radicat en el fetge, així com el vital ho està a la melsa. En tots els éssers de sang calenta, que són els més altament desenvolupats i que posseeixen sentiments, passions i emocions, que s'exterioritzen en el món, que realment viuen, en tot el sentit de la paraula, ja que no vegeten merament, en tals éssers els corrents del cos de desitjos flueixen cap a l'exterior pel fetge.
La matèria de desitjos està contínuament fluint en corrents que circulen al llarg de línies corbes cap a tots els punts de la perifèria de l'ovoide i llavors retornen al fetge, a través de cert nombre de vòrtexs, de la mateixa manera que l'aigua bullint flueix contínuament cap amunt per tornar a baix un cop completat el seu cicle. Les plantes no tenen aquest principi impulsiu i vigoritzant i, per tant, no poden manifestar vida i moviment a la forma en què ho fan els organismes més desenvolupats. On hi ha vitalitat i moviment, però no sang vermella, no existeix tampoc cos de desitjos separat. L'ésser es troba simplement en l'etapa de transició de la planta a l'animal i, per tant, només es mou sota l'impuls i gràcies a la força de l'Esperit-Grup.
En els animals de sang freda que tenen fetge i sang vermella, hi ha un cos de desitjos separat i el Esperit-Grup dirigeix els corrents cap a dins, perquè si és el cas l'esperit separat ( del peix o rèptil individual, per exemple), est completament fora del vehicle dens. Quan l'organisme ha evolucionat fins al punt que l'esperit separat pot començar a entrar dins dels seus vehicles, llavors comença el Esperit individual a dirigir corrents cap a fora, i veiem el principi de l'existència passional i de la sang calenta. La sang vermella i calenta del fetge, suficientment evolucionada com per contenir un Esperit intern, és la que enforteix els corrents que es llancen cap a fora, el que és causa de que l'home i l'animal, manifestin desitjos i passions. En els animals, l'esperit no est an completament dins dels seus vehicles. Els mamfers actuals, que han assolit en el seu estat animal la sang vermella i calenta són, per tant, capaços d'experimentar desig i emoció, fins a certa mesura. El esperit animal ha arribat en el seu descens, únicament el Món del Desig. No s'ha desenvolupat todava fins al punt en què pugui entrar en un cos dens. Per tant, l'animal no té Esperit intern, per s 1 Esperit-Grup que li dirigeix des de fora. L'animal té cos dens, cos vital i cos de desitjos, però el Esperit-Grup que els regeix, es troba externament. El cos vital i el cos de desitjos de l'animal, no estan completament dins el cos dens, especialment pel que fa al seu cap. El desig empeny totes les formes a moure; el pjaro vola, i l'animal recorre la terra en el seu desig de trobar menjar i empara, o per tal de procrear; l'home és tamb mogut per aquests desitjos, però té altres ims alts impulsos per estimular-a l'esforç, entre ells hi ha el desig de rapidesa en la mocin que el va conduir a construir locomotores i altres m quines que es mouen d'acord al seu desig. Si no hagués ferro a la muntanya, l'home no podrà construir màquines. Si no hi ha argila a terra, l'estructura sigui de l'esquelet, serà una impossibilitat, i si no hi hagués un Món Fsic amb els seus slids, líquids i gasos, aquest cos dens nostre, mai hagués pogut venir a l'existència. Raonant d'una manera similar, comprendrem que si no hagués un Món de Desig compost de matèria de desitjos, no haurem ningn mitjà per formar sentiments, emocions i desitjos. Un planeta compost amb els materials que percebem amb els nostres ulls fsics i cap altra substància, podria ser l'estatge de plantes que creixeran inconscientment, però que no tindran desitjos que les fessin créixer. Els regnes humà i animal, seran per tant una impossibilitat.
Els animals i l'home tenen cossos de desitjos i estan, per tant, dominats per dos sentiments bessons i per dues forces bessones. Un tigre de la jungla passar davant un pa amb tota indiferència, però si sentir interès pel posseïdor del pa; seu interès despertar la força de atracciny tractar de matar-lo. Aquest acte de destrucci no és, de cap manera, ni la finalitat ni l'objecte del tigre, sinó un pas necessari per a la asimilacin. Si el tigre, veiés a una altra fera que estigués tramant alguna cosa sobre el que aquell considerava el seu botí, també li produirà interès.
Però en aquest cas el sentiment d'interès despertarà la força de repulsió i es produirà una lluita, sent l'objecte de la mateixa la destrucció de l'adversari. En el cas esmentat i en els casos en què els desitjos animals de l'home són factors integrants, aquests dos sentiments bessons i aquestes dues forces bessones operen anàlogament, però hi ha una diferència en la composició del cos de desitjos de l'home i l'animal. El cos de desitjos d'un animal, està compost solament per matèria de les quatre regions inferiors del món del Desig. Per això és incapaç de sentir més que desitjos animals d'aliment, defensa o anàlegs.
Un sant sentiria aguts remordiments per haver expressat inadvertidament alguna paraula dura i feridor; els tigres romanen tranquils sense cap sentiment, per haver obrat malament, encara que matin diàriament. La raó és que el cos de desitjos de l'home està compost de matèria de totes les set regions del Món del Desig, així que és capaç de sentir més subtil i més elevadament que l'animal.
Autor: Max Heindel
LLIBRE La Meditació Mindfulness, acil (Khammai Dhammasami)
Autor COMENTARI: Jorge I. Morales H.
