Els arxius secrets de la teva Temple

  • 2010

"VAS SER TU EL ESCOLLIT"

gener 2010

Treu el cap al precipici de la teva pròpia vida. Què veus ?, T'ho dic ?,

Sí, això que veus, és una part teva,

però aquí, també hi ha una part meva, que és igual que la teva,

i una part del Germà Tigre, que és igual que la teva,

i una part del Germà Arbre, que és igual que la teva,

i una part de la Germana Pedra, que és igual que la teva,

i una part de la Mare Pluja, que és igual que la teva,

hi ha una part de la Mare Muntanya, que és igual que la teva,

i una part del Germà Sol, que és igual que la teva,

i hi ha una part de la Mare Terra, que és igual que la teva.

Formem tots, tots absolutament tots, un entramat fantàstic de grans possibilitats de relacions, que hi són, simplement vivint com tu.

Ara, dispara, dispara aquestes energies, que tens al teu interior, treu-, i alimenta't absolutament de la vida, d'aquesta vida que tens a prop teu.

Treu el teu propi sentir, la teva creativitat t'ha estat atorgada perquè gaudeixis.

Tots aquests falsos profetes que intenten atemorizarte, que intenten manipular-, no els escoltis, només segueix aquest pas, aquest aleteig, suau, ferm i segur, que està bategant en el teu interior.

És massa fàcil quedar-nos sense fer res, però tu, tots vosaltres, esteu d'una manera interconnectats.

Ara, és l'hora, desemperesix-te, mossega fort teva pròpia vida, híncale les dents de la fortalesa del teu Ser. No temes res, no et preocupis, només ocupa't, però aquesta ocupació va lligada a aquest fluir constant que t'envolta. Arrisca't d'una vegada per totes.

Dedica't a tu, dedica't a observar, perquè aquesta petita eruga que passa davant de tu, t'ensenya una de les majors savieses del Cosmos, del teu propi Cosmos, "la calma".

No esperis, tot ve, tot arriba, és una roda que gira i gira. Delecta't girant la teva pròpia roda, ara aquí, ara allà, relaxa't. Sent només per un moment "qui ets realment" ..

Hem arrencar totes les etiquetes posades i interposades per nosaltres, posades i interposades pels altres.

¿I quina és la teva veritable Segell ?. Quin és això que aquesta enganxat a foc en la teva ànima ?, observa el propi dibuix que fa joc amb el teu cor. Aquest dibuix, aquest Segell marcat a través dels batecs, des que vas néixer fins ara, "t'identifica".

Tota la teva pròpia expressió llança-la als Quatre Mars, llança-la als Quatre Vents, redibuixa cop i un altre, que només tu, pots ara, aprendre a escoltar aquest "gran moviment de cada un dels teus passos".

Neixes sota un acord, en el qual "vas ser tu l'escollit".

No, no, no t'amaguis, sal, sal aquesta gran cuirassa de pors i de dubtes que fantasiegen i alimenten una part "que no és teva". Tu ets vibració, alegria, esperança, força, tu ets un vendaval d'emocions positives, tu ets un huracà que arrenca tot el negatiu que està totalment enganxat als teus entranyes.

Desconnecta, atreveix-te a estirar aquest fil màgic i poderós que et dóna tant por, atreveix-te, no passa res, desconnecta i "seràs completament lliure". Desconnecta.

"Submergeix-te en TEUS NOU CUEVAS"

Canal: Olga Calduch Mesguer www.doomha.es

gener 2010

Un nou alba m'emociona, em desperta, estic commoguda d'estar viva. Quina sort,

que valor, que alegria respirar !.

Me'n vaig i em miro al mirall; i veig un gran entramat cel·lular i ben acoblat, són els meus cabells. Cabells connectats a dispositius intradèrmics i energètics, però energètics, amb qui ?, amb totes les Galàxies. Centres energètics connectats, per reconnectar veritables obres d'art. Si no tingués pèl, els punts energètics quedarien i queden igual.

I m'atreveixo a continuar intuint, m'atreveixo a saber discernir que aquestes grans portes, aquests grans túnels a llocs desconeguts, "són els meus ulls". Els meus ulls em transporten, em fascina el fet que continuo mirant-me i no veig cap. Perquè també els meus ulls, aquests dos grans portals dels túnels del no temps, em diuen "que tot és possible" .I see reconnecten, no amb la meva Ànima, si no, amb Ànimes de Galàxies. I els meus ulls, al meu Sant Martí, veig plasmat molts planetes, que viuen i vibren més a prop o més lluny de mi. Veig plasmat les freqüències dels radars que emeten, i es queden impregnades amb petites, o petits punts, i petites senyals que m'expliquen, "on va el meu Esperit a les nits".

Continuo mirant-me; i atentament observo dos orificis simpàtics, per on em ple, per on passa el gran miracle, el gran moment "La Respiració", respira ............

Ni se sap, ¿que és, a part de l'aire ?,

¿Quin és aquest èter que inhalem, que inhales ?,

¿D'on ve ?,

¿Qui s'ha atrevit abans que tu a inhalar ?,

¿Serà una flor ?,

¿Serà potser un hipopòtam ?,

¿Serà un lleó ?,

¿Serà un falcó ?,

¿Serà un visitant d'un altre món ?,

¿Serà el meu millor amic? o ¿el meu pitjor enemic ?,

i tot això forma part, "del viatge, per tots els circuits energètics del teu cos".

Estem interconnectats, potser aquest èter que inspirem, ve d'un bell lloc, màgic, o potser, d'un lloc tràgic, no se sap. Però, és molt important, que quan inspiris, aprenguis a guardar el que més t'interessi, i aprenguis a tirar el que més vols, "" perquè aquest èter teu, vagi impregnant, aneu deixant la teva empremta, per tots els Lares on viatge, amb plena i total llibertat ".

Segueixo mirant-me al mirall; i aquests orificis també laterals, són curiosos, són intrínsecs, són entranyables, mons desconeguts. El so, el soroll, que "obra tan magnífica", que dolçor que delecta el meu Ànima. Escolta aquest so, "que només és teu". El so de "teu silenci" et fa viatjar cap a un dels llocs que més necessites, que és la "reconnexió amb el teu propi interior", aquests tambors que sentiràs, aquests sons de la Terra que escoltessis, són "la teva veritable poesia", si, si, "només és teva".

Aquest bategar que et fon amb "tot", amb tots els germans; éssers humans, animals, Déus del Foc, de l'aire, de la Terra, l'Aigua, l'Èter, "tots tenen Veu". Aprèn a escoltar-los, a través d'aquí, ressonessin en els timpans de la teva ànima, "sons que et faran despertar, perquè puguis volar".

Em quedo mirant-me al mirall un orifici bastant simpàtic, és la meva boca.

La meva boca m'ajuda a poder assaborir tot el que tenia vida. Tot el que té vida forma part d'm, perquè tots els meus òrgans puguin donar-me l'oportunitat de viure, badalls.

Només a través d'aquest gran moment, quan com, puc a través d'aquests grans demolidors, que són les dents, són com platins, estan ayudndome a rebre, estan ajud ndome a poder trasmutar 1 energia d'un determinat tipus de vida, en què ?, en una altra energia que s'assimila en tot el meu cos.

La boca, aquest orifici és la gran clau, que plasma, que impregna aquest, dia a dia, que m'ajuda a que tots els òrgans s'alimentin d'altres vides i altres energies es.

Contino mirndome al mirall; i veig un orifici molt petit, el melic. I a través del melic, el meu cos, els meus altres cossos poden viatjar a altres llocs. A través del melic, jo m'he perdut en altres dimensions. A través del melic, m'adono que tamb he format part d'un altre cos, que m'ha alimentat, El melic ara, aquest petit orifici, em serveix perquè respiren els meus entraas de vida de la Terra.

Pel melic m'adono que no estic sola, a través de l, sento que quan dormo altres energies em condensen, em protegeixen, i entren per donar-me els seus fruits. Fruits que em carreguen d'energies d'altres mons, d'Éssers Alqumicos des del Interior de la Terra. Aquest ADN que vibra en les entraas de m Ser, tamb s'alimenta a través de la meva melic.

I contino mirant el meu cos; i em queda l'orifici que m'uneix directament al ter de la Terra, a ter de la Galàxia. I aquest orifici dels meus òrgans reproductius, és un lloc que cal cuidar, cal voler. Ah, tota l'energia es desenvolupa d'una forma màgica, imperible, donant lloc a una reconexin amb La Cova del Misteri de la Felicitat, on pot traspassar-se al fil de la bogeria, però, aquesta Porta de la Felicitat és una gran regal, des d'on es pot acurrucar una vida, des d'on es pot connectar amb els Universos sencers, perquè l'ancoratge està permès en tots els seus termes. Aquest orifici és un Lloc Sagrat, on l'abús pot ser, potser, bastant nefast per a les dones.

Però amb molt de respecte, La Mare, La Deessa, ens brinda i ens ofereix l'oportunitat, de poder ser nosaltres tamb Deesses, i vosaltres tamb déus.

Aquest ha estat un gran i agradable passeig pels orificis que em intercomuniquen amb la vida de aqu i d'all.

BONA I MERAVELLOSA INTRIGA LA QUAL T'ESPERA!

Canal: Olga Calduch Meseguer www.doomha.es

gener 2010

Ara és, aquest Gran Moment, no ho perdis. Ara has de veure't capaç d'adquirir la teva pròpia saviesa.

La teva ment ha estat transitada per tant coneixement, per tantes nomenclatures i objectius d'aquests i d'aquells, que potser et ve de gust esborrar-ho tot. Brralo tot, brralo absolutament tot, i treu "el teu matís tan especial". Tot el teu aprenentatge no és infravalorat, tot el contrari, ara tu ets aquest punt de mira, des d'aquí has ​​de reconèixer-te. Reconócete des d'aquí, des d'on estàs, en silenci, llegint això. Simplement aprèn que el més important és, "aquest respirar que tens esperant, l'altre respirar".

.

No escoltis els teus lleugers passatemps mentals, que només et faran divagar en un mar de dubtes.

Si t'estimes, podràs estimar-me,

si t'estimes, podràs esculpir el teu paradís,

si t'estimes, podràs utilitzar una de les teves millors somriures per a la vida,

si t'estimes, podràs sentir aquest vent que escuadriña tots els túnels del teu cos,

si t'estimes, potser, ja no tindràs por,

si t'estimes, serà un instant que perdurarà "eternament".

Treu del teu poderós butxaca només "Amor", converteix-lo en Llum, converteix la Llum en Realitat, converteix aquesta Realitat en un únic, només un únic Tresor. Els Tresors han de cuidar per després poder oferir-los. Un Tresor retingut és "un triangle invertit», un Tresor repartit és un "Diamant fluid".

Ara, recompensat, recompensat i vés-te'n al recompensar per tot el que has patit. Recompensat per totes les teves vides de sofriment, recompensat per tot el mal adquirits. Ara i només ara, recompensat de "tu mateix".

Submergeix-te en el teu propi "Univers desconegut". Qui seràs en aquest Univers ?. Qui ets realment en aquest Univers ?.

Bona i meravellosa intriga la que t'espera !. La resposta "només és teva i de ningú més"!

Desperta, desperta, desperta, a aquest món de força, de vida, de riure, de saviesa, de màgia, d'aplaudiments. Apláudete, apláudete contínuament, i aquestes ones vibracionals dels aplaudiments del teu propi sentir, farà que ressoni, absolutament, per tots els llocs per on passis.

Observa i espera, i molt detingudament escoltessis aquesta dolça veu "que tot ho sap".

Ets tu, l'únic entramat organitzat d'aquest moment, en el què "tu, i només tu, has decidit viure".

Canal: Olga Calduch Meseguer www.doomha.es

Article Següent