És veritat que escoltar la paraula verí ens dirigeix a pensar en alguna cosa nociu i inclusivament mortal i d'alguna manera el concepte el Triple verí en orient no és mortal però si bastant nociu, de fet és l'arrel de tots els nostres sofriments.
el primer és la ignorància
El primer d'ells és la Ignorància, de fet ha d'alguna manera ser considerada com l'arrel, que és d'on emergeixen accions d'afecció i aversin. En realitat si pensem molts dels nostres errors provenen de la nostra manca de atencino simplement del no saber que és una cosa daino.
La ignorància bsicament es divideix en dos, aquella amb la qual naixem i que és per exemple, quan som petits ens acostem al foc sense tenir la idea que ens podem cremar o quan creuem un carrer i desconeixem que existeix el perill de ser atropellats, el segon tipus és l'adquirida i que en realitat prové de tendències yhbitos del nostre entorn que validem com correctes i en l'anàlisi de la causa i efecte trobem que no ho són, per exemple, si naixem en un entorn en què robar és permès possiblement resultat de la manca de lucidesa i consciència també robarem sense pensar que és alguna cosa no constructiu, d'alguna manera el grup en el qual ens trobem l'aprova.
Els dos tipus d'ignorància són de cura, tot i que per a efectes del karma, la motivació de l'acció és la que ho fa pesat, de la mateixa manera generem sofriment per a nosaltres i als altres.
sorgeixen les afliccions mentals
Per ser honests amb nosaltres mateixos tenim la tendència a ser persones amb coneixements però ignorants. Per exemple, si treballem en un lloc i ens adonem que hi ha irregularitats o pràctiques no ètiques i vam decidir no actuar per la raó que sigui, d'alguna manera som ignorants de l'efecte nociu que aquesta pràctica portarà a nosaltres i el nostre voltant. De la ignorància sorgeixen la complicitat, l'avarícia, la malícia i la vasta quantitat de afliccions negatives.
el segon és l'aversió
El segon verí és el de la Aversió, aquest té com a arrel la ignorància i es defineix com la tendència a exaltar les qualitats negatives d'una persona o objecte, és una acció ignorant doncs no veiem el que ens envolta en la seva justa dimensió i resultat de aquest generem ira, odi, ressentiment per la qual cosa creiem és tremendament dolent o negatiu. Normalment quan algú ens fa mal generem aquesta aversió i veiem el dany més gran del que és, no vol dir que el dany no existeixi, però si busquem un raonament savi en lloc d'un resultat de la ignorància poder-nos veure amb claredat la dimensió del patiment que ens ocasiona i actuar al respecte amb equanimitat i tolerància, si ho dimensionem de manera exagerada serem una bomba de temps alimentada per l'exageració del dany o malestar rebut.
el tercer és la inclinació
El tercer verí és el de la inclinació, ja hem parlat d'ell i és bàsicament exagerar en aquest cas les qualitats positives d'un objecte, persona o situació, és així com ens vinculem de manera exagerada exaltant qualitats que considerem benèfiques, com per exemple, quan ens enamorem i sentim que no hi ha un altre ser més guapo, meravellós, cortès ... i de sobte la realitat ens arriba i no és una persona dolenta necessàriament però no és un heroi, aquell que mentalment construïm, així que demanem el que nosaltres vam idear i que no és real, aquesta actitud prové de la ignorància de com les coses, persones i situacions són.
En realitat podem observar que la major part dels nostres conflictes i sofriments provenen de la ignorància i els seus nocius aliats: l'afecció i l'aversió. S'afirma que del triple verí es generen les 84, 000 afliccions mentals que ens condicionen a viure d'una manera recurrent en l'alegria i decepció exagerada, que en algun moment serà aconseguida per la realitat i el sofriment.
Hi ha moltes eines en la cultura del Tibet per lidiar amb aquests verins, com ara, l'atenció plena en les nostres accions, el avaluar la causa i efecte de tot el que fem, el monitoritzar si en el vincle que establim amb algú o alguna cosa sentim incomoditat o sofriment.
És un fet que de la saviesa emergeix la tranquil·litat i la visió equànime i ben dimensionada de tot el que ens envolta, es troba la felicitat genuïna i duradora, de la ignorància no pot venir un altre resultat que no sigui el sofriment.
Recordin que en aquesta noció de Ignorància no ens referim a la manca de coneixements o cultura, és més aviat la ignorància de les nostres accions, les seves conseqüències, la manera en què les concebem i com ens relacionem amb elles, de fet podem trobar persones molt intel·ligents però amb un acompliment vital d'alguna manera ignorant.
Així que a estar atents, lúcids, vigilants, introspectius, tolerants i equànimes perquè la nostra vida transcorri en un ambient de tranquil·litat a causa de la sàvia administració dels nostres hàbits de vida i no en la ignorància de la negativitat de les mateixes i la manca de pau que ens generen.
Autor: Pilar Vzquez, col·laborador de la gran família de la Germandat Blanca
