El significat de la paraula Elohim és fonamental per comprendre les Escriptures Hebrees

La paraula Elohim s'utilitza en hebreu per referir-se a Déu, però és un terme en plural (de l'hebreu Eloah, Déu) i per tant el seu significat serà déus . Aquesta és una paraula que s'usa en el Tanaj per referir-se a Yahv.

Alguns estudiosos creuen que el plural és una evidència del residu de politesmo heretat pels jueus des del Pentateuc, mentre que altres afirmen que es deriva de la concepci d'Yahv com una trinitat. Però aquest és un terme que té diversos significats i accepcions.

El significat de Eloim per tant és clau per comprendre el significat de les Escriptures hebrees.

Qu significa la paraula Elohim?

Elohim és un dels noms hebreus de Déu, o dels déus i és esmentat en l'Antic Testament gairebé 2.500 vegades, amb diversos significats.

A les escriptures hebrees s'utilitza el terme Elohim amb un sentit plural (anomenat plural numric) quan s'aplica a una deïtat oa diverses deïtats, però mai s'utilitza referint a una deïtat composta.

Analitzant les diferents formes en què és citat en les escriptures, resulta clar que la paraula Elohim, plural, s'utilitza amb un sentit singular. Això es veu clarament en el gnesi, on s'utilitza juntament amb una conjunci d'un verb en singular, que indica el seu sentit.

En la frase "Elohim va crear el cel i la terra" el verb "crear" està conjugat en singular, per tant, Elohim és una paraula en singular i es refereix al creador, però aquest és només un dels seus significats.

El pare dels gramàtics hebreus, Gesenio, va dir que "elohim, " quan s'aplica a una deïtat singular, és un plural d'excel·lència o majestat.

Moisès va utilitzar aquest terme amb sentit plural per referir-se als dimonis que es adoraven com deïtats i Jahvè mateix va utilitzar la paraula Elohim per referir-se a ídols que es adoraven a Egipte.

El profeta Ezequiel es va referir a Elohim com a equivalent de "Eloah", el substantiu singular, quan va parlar d'una deïtat recalcant la seva naturalesa divina, en oposició a la naturalesa humana dels éssers terrestres.

Altres aplicacions de la paraula Elohim

Hem vist que la paraula Elohim s'utilitza per referir-se a Jahvè, a deïtats, ídols i dimonis, però també s'aplica a homes, a reis i àngels.

A les Escriptures s'utilitza freqüentment referint-se als àngels o missatgers espirituals de Jahvè. En aquests casos, el terme destaca les seves qualitats com a éssers superiors, semblants a glòria al mateix Déu.

En aquests casos la intenció de la paraula és descriure'ls com a éssers superiors poderosos, semblants a Jahvè en glòria. Però en les diferents versions de les escriptures, elohim s'ha traduït com àngels. En els Escrits Mesiánicos, elohim es tradueix com "ángueloi", el significat és àngels-missatgers.

En les versions en espanyol de les Escriptures Hebrees, la paraula elohim es tradueix com "déus", però la Septuaginta la tradueix com ángueloi (àngels) i per aquesta raó es pot considerar que elohim significa també àngels.

En les Escriptures, també s'aplica el terme als jutges. L'aplicació en aquest cas és referida al fet del caràcter de la seva investidura ia la implementació de la justícia i la llei com prerrogatives divines que poden decidir la vida i la mort de les persones.

Senyor aplica la paraula elohim a Moisès al Èxode i el seu sentit en aquest cas és que Moisès actuaria en representació de Déu, amb una missió divina.

Finalment, el terme hebreu elohim s'utilitza com a plural d'excel·lència, així com Adonai. Adonai és la paraula en hebreu que s'utilitza per designar a Déu (Jahvè o Yahwéh). Així com Adonim i Shaday.

Les paraules plurals Adonai, Adonim

Adón és en hebreu "senyor", però quan es refereix a Déu l'hi utilitza en plural, Adonai, com en el Gènesi. La terminació "ai" és una forma antiga del plural, utilitzada en lloc de "im" (la terminació plural en hebreu).

Per tant, adonai i adonim significarien "senyors", però aquest plural no vol dir que siguin moltes persones.

Les formes Adonai i Adonim són plurals d'excel·lència i en les Escriptures s'apliquen en diversos casos a un home. Només s'utilitzen en Deuteronomi amb un sentit singular una vegada, quan s'esmenta a Jahvè com Adonai adonim (Sobirà dels sobirans) en lloc del terme més utilitzat Adón adonim.

En els altres llocs, tant adonai com adonim són plurals d'excel·lència i tenen exactament el mateix sentit o significat que el singular.

L'evidència de l'ús del singular en tots els casos esmentats, podria demostrar que la paraula Elohim és singular i la síntesi de la fe monoteista.

Quan en les Escriptures es llegeix: "Senyor és el nostre Poderós, Yahvé és un", vol dir que Déu és únic, absolut, singular, simple i no compost, el que contradiria la creença de la trinitat de Jahvè.

Vist a GBAsesores, per Pedro, redactor de la Germandat Blanca

http://www.gbasesores.com/colaboraciones/elohim.html