Per entendre el sentit de les paraules és imprescindible buscar les arrels etimolgicas. Meditar ve del verb llatí meditari: meditar, considerar, que deriva de l'arrel indoeuropea Med-: prendre mesures adequades, que va donar l'llat mederi: cuidar, tractar, d'on deriven les paraules metge, medicina o remei. Josep Maria Gasset per a Espai MIMIND.
Aix doncs, quan meditem ens estem guarint, estem sent els nostres propis metges, ens vam tractar. La medicina i les medicines hauran de ser les nostres formes de meditar i, com a conseqüència, una forma diferent de veure la medicina.
Si de l'arrel indoeuropea Med- deriven les paraules dels que tenen cura de la nostra salut i del que ens torna la salut o ajuda a restablir-la, bo serà que tamb nosaltres ens corresponsabilizramos per donar-nos un espai de cura cap a nosaltres mateixos a través de la meditacin.
A la meditacin podem descobrir les arrels de la nostra malaltia i la forma de restablir-la, ja que vam iniciar una acció de cura feia nosaltres mateixos. En mai utilitzem una cosa tan essencial com la respiraci, la connexió amb el ms essencial, amb l'inici de la vida i amb el final de la mateixa. Com relaten els Vedes, la vida és una gran respiraci que s'inicia amb la primera inspiraci del naixement i acaba amb la darrera expiració de la mort.
En alguns tractats de medicina ayurvdica ens diuen que tots tenim un nombre determinat de respiracions dins d'aquesta gran respiraci que si les gastem pressa, la nostra vida acabar tamb pressa. Per aquesta ra recomanen la meditacin on la respiraci s'estabilitza i on el ritme s'adapta al moderato tempo de la ment en calma.
Rajan Sankaran diu a El Esperit de la Homeòpata que la malaltia és una forma d'adaptaci de l'ésser a una determinada circumstància de la vida, per tal de poder restablir l'ordre natural en el moment que aquesta circumstància hagi desaparegut. A la homeòpata es considera que l'origen de la malaltia est en la ment. Els sntomes mentals, diu Hahnemann a El Organon de la Medicina, són els ms importants que hem de tenir en compte per entendre l'origen de la malaltia i per remeiar-la. De fet els smptomes mentals són els que a l'hora de considerar un cas en la repertorizacin homeoptica es tenen com els de mxim interès, i com ms antics millor . És a dir, el que succeeix en la nostra ment serà causant de sofriment i de malaltia, però no només el que succeeix en el moment present sinó el que ha succeït en edats primerenques i tal com la nostra ment ha viscut una circumstància o un període. Els somnis, les manifestacions de tristesa, depressió, ansietat i tot el que ha induït a que es produeixin aquests símptomes.
Tota la història d'un pacient és important, el que pensa, el que ara passa i el que va succeir, la ment que estava vivint molt jove i la ment que viu el moment present. Per això, l'exploració de la ment és molt important. L'únic problema és que no donem espai a la nostra ment per poder explorar-se i entendre. Drenar la ment, observar-la i meditar, és a dir -i tornant a l'arrel indoeuropea med -, prendre mesures adequades i cuidar-nos, buscar l'autèntic cura de la nostra ment, ser els nostres propis metges.
Donar-se espai per meditar
Durant la meditació hauríem donar-nos l'espai per permetre que la ment es manifesti, donar-li el temps i els moments per estar present en aquest instant i viure en l'aquí i ara.
Fa uns dies, en una pràctica de Mindfulness MBCT, una alumna va dir que arran de la meditació havia recordat un fet traumàtic que creia estava oblidat, però que va reconèixer que no estava curat; és a dir. que ella l'havia enterrat però el seu inconscient havia fet que emergís cap a l'exterior a través de somnis i imatges que no podia rebutjar. Estava enfadada perquè no volia recordar els fets, però la seva ment insistia, fins que va cedir, li va donar espai i sense jutjar respirar meditant aquesta situació. Automàticament, en un breu espai de temps, aplicant l'autèntic cura a la seva ment i donant-li espai, la seva angoixa va desaparèixer i el fet va ser perdent força fins que va comprendre i va poder curar.
L'autèntic cura compassiu cap a si mateix consisteix en donar-se espai per meditar, per posar remei i també observar els remeis, els mitjans de la curació, les medicines, i no només pensar que un altre va a cuidar-me i donar-me el remei en forma de medicina que va a curar-me.
La curació comença amb la autoresponsabilitat d'entendre la ment, el que en ella succeeix i quin tipus de ment és la que fa que jo posi malalt. Els grans mestres de l'Homeopatia com Hahnemann, Kent i Allen parlen del pensament erroni de la ment, que fa que li energia vital es desviï del seu origen i l'individu deixi de ser ell mateix i no pugui complir la fi en la seva existència.
La ment il·lusòria se'ns porta, el pensament recurrent i el pilot automàtic que jutja i comanda la ment sense que nosaltres siguem conscients ni tan sols d'això. Què podem fer ?, seguir en la ignorància? Crec que hem de resoldre, i per a això hem meditar i elaborar els mapes de la nostra ment que ens permetin entendre l'arrel de l'error i veure la ment que ens provoca al·lucinacions: la visió d'imatges irreals, il·lusòries, inconsistents, que ens porten i arrosseguen fins a desviar del nostre propòsit. Som nosaltres mateixos els que no permetem que l'ocell de la nostra ment pugui volar lliurement, com diuen els koans del Zen.
Donem-nos, doncs, espai per cuidar-nos, per ser els nostres propis metges i elaborar les nostres pròpies medicines per a la nostra ment, autèntiques càpsules de compassió i cura cap a nosaltres mateixos, càpsules de meditació
La meditació com a font de salut, per Josep Maria Gasset
