La Naturalesa i l'Home: La seva relació a través del temps i la necessitat d'una comunió
- 2018
"Mira profundament en la naturalesa i llavors comprendràs tot millor".
Albert Einstein.
Home i Natura
Al llarg de la història, l'home i la natura han tingut una relació contradictòria i canviant. Qui no ha sentit parlar de Mare Natura alguna vegada?
No obstant això, el nostre tracte cap a ella dista molt del respecte que se li deu a una mare.
Novament, la nostra set de poder ens porta a separar-la de nosaltres per dedicar-nos a una guerra constant per controlar-la.
Encara que aquest enfrontament no és quelcom intrínsec a l'ésser humà. De fet, és un paradigma que comença a plantejar-se al voltant del segle XVII.
Què és el que ens ha portat a aquest posicionament tan poc convenient?
L'home i la natura a través del temps
Al llarg de la temps, la relació home-natura ha anat evolucionant.
L'ésser humà sempre ha depès de la natura per sobreviure. Al principi dels temps, es vivia en harmonia amb ella. Les estacions indicaven l'hora de recollir fruits, de caçar, de migrar.
El dia i la nit marcaven el principi i fi de la jornada. El sol donava vida, il·luminava i escalfava la terra.
La mare naturalesa proveïa tot el necessari per viure, i l'home l'admirava.
Amb el córrer del temps, la reverència de l'home cap a la natura va ser evolucionant a un nivell més conceptual.
Els filòsofs antics entenien que el coneixement es donava a través de la contemplació del món que els envoltava. La pregunta que buscaven respondre estava orientada a allò que unia a totes les coses que eren, inclòs l'home.
Sant Agustí i Sant Tomàs, principals pensadors de l'Edat Mitjana, veien en la naturalesa una creació lliure de Déu. Aquesta els remetia i s'acostava a Ell, i els permetia participar de la seva grandesa.
Tot ens que existís rebia la seva existència d'un Ésser Superior.
Al voltant del s.XVII, Francis Bacon, un pensador anglès, comemzó a plantejar una nova forma de coneixement: el coneixement pràctic. D'aquesta manera, observar la naturalesa no servia de res si no s'extreia d'ella la informació necessària per manipular-la. Era el naixement d'un nou paradigma en el qual l'home és protagonista i amo de la natura.
Aquest paradigma sobreviu fins als nostres dies i ens col·loca en una posició privilegiada. La naturalesa no sms que una eina en el camí de l'home.
I és l qui li dóna l'essència depenent dels seus propis fins.
Com no podia ser d'altra manera, les conseqüències d'extreure d'arrel a l'ésser humà d'aquest organisme del qual participa no són gens esperançadores.
Usos i abusos dels recursos naturals
Al llarg dels darrers 500 anys, l'antropocentrisme de l'home ha donat lloc a deixar de reconèixer a la naturalesa com allò del que som part. El consumisme de l'ésser humà posa en risc l'equilibri ecolgic, i per tant al seu propi equilibri.
La natura és en si mateixa un organisme viu al qual pertanyem. As mateix té, com nosaltres, la capacitat de autoregular-se. L'acció de l'home afecta aquesta capacitat i la resposta a això no triga a arribar. Els canvis sobtats de clima provoquen catàstrofes com inundacions, tsunamis, sequeres, huracans. El forat d'ozó i escalfament global, encara que puguin variar el metabolisme amb el qual es desenvolupen, són processos irreversibles.
D'altra banda, l'home ansa retrobar-se amb allò del que formar part. La llum i la calor del sol, que ens ajuda a sintetitzar vitamines. El contacte dels nostres peus descalços amb la terra, que ens ajuda a descarregar la nostra energia i renovar-la. L'aigua i l'aire purs, fonamentals per al correcte funcionament dels diferents òrgans del cos. El silenci, la pau d'una tarda lluny de la ciutat.
L'interminable sorpresa de contemplar la naturalesa i de testificar el miracle de l'existència. El respecte cap a allò que està a la terra al mateix temps que nosaltres, i fins i tot molt abans. Això del que som germans.
Entén que si ens remuntem en el temps, tot ésser viu té un avantpassat en comú amb tu.
Relació de l'home amb la natura en l'actualitat
En l'actualitat, la relació de l'home amb la natura ens insta a prendre consciència. A poc a poc, expressions com "economia sostenible", "màrqueting verd", "eco-friendly" comencen a fer ressò.
I la realitat és aquesta: és hora de començar a fer-nos càrrec del paper que ens toca.
Afortunadament, hi ha moltes pràctiques de respecte que podem implementar en el nostre dia a dia.
1. Les escombraries al cistell
És una norma bàsica, però moltes vegades no és completament respectada. En la dificultat que implica portar endavant una rutina, no estem acostumats a frenar i buscar on llançar els nostres deixalles al carrer. Sumat a això, algunes ciutats no presenten una correcta distribució de cistells d'escombraries. Això fa que el ciutadà hagi de recórrer quadres abans de trobar on llançar les seves deixalles.
Això té un impacte en la salut ecològica, a més que denota una manca de consciència en la naturalesa. Pensa, si a casa teva els teus convidats llancessin les burilles de cigarreta a terra, què faries?
2. Reciclar
El reciclatge és una de les pràctiques més properes a la definició de respecte a la natura. Alguns deixalles, com el plàstic, demoren milers d'anys a degradar-se i ser novament assimilat pel medi ambient. La recol·lecció selectiva de residus ens ajuda a reutilitzar aquells que no són de fàcil degradació. Els orgànics, als quals la naturalesa absorbeix amb major rapidesa, poden ser implementats com a adob.
Si vols reciclar però no saps per on començar, aquí tens algunes idees interessants.
3. Respecta la vegetació
Recorda que les plantes són éssers vius als quals moltes vegades els porta anys assolir l'etapa adulta. El que no es comprengui la importància de la vegetació culmina en què siguin víctima d'agressions indiscriminades.
Stefano Mancuso, expert a nivell mundial de la neurobiologia vegetal, afirma que aquestes tenen una extraordinària capacitat sensorial. ¡Tenen més de 15 sentits! Perceben la llum i altres estímuls, tenen cèl·lules receptores d'olors ia través d'aquests es comuniquen entre elles.
Les plantes tenen, a més, la capacitat de renovar l'aire en el seu procés de fotosíntesi. Són els pulmons del món.
4. Té cura l'aigua
El 71% de la superfície terrestre està coberta per aigua. No obstant això, l'aigua potable només representa al voltant del 2% d'aquest total. I va en descens.
Tot ésser viu necessita d'aigua per sobreviure. Nosaltres mateixos som en un 75% aigua. A més, aquesta té un paper termoregulador al planeta. És un ecosistema en si mateixa, i és a partir d'ella que es va desenvolupar la vida com la coneixem.
La necessitem. Respetémosla.
Quan estiguis a la dutxa, recorda que hi ha poblacions senceres que no tenen lliure accés a l'aigua potable.
Interacció de l'home amb el medi ambient
L'home i el medi ambient viuen en constant interacció. Vivim immersos en un ecosistema i som cridats a tenir cura de l.
Si consumim el planeta msrpid del que l pot adaptar-se, acabarem per tornar-difcil d'habitar. Però si enfoquem la nostra acció en reduir el nostre impacte ambiental, podrem viure novament en harmonia amb la natura.
Som capaços de protegir-lo, o de consumir-lo. I tot comença en la consciència amb un canvi d'actitud.
De la naturalesa venim i cap a ella anem.
Protgela, i protgenos.
Autor: Lucas, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
fonts:
- https://www.colectivotandem.com/la-importancia-de-cuidar-y-respetar-la-naturaleza/
- https://www.enbuenasmanos.com/el-agua-potable-se-acaba
- https://www.lindau-nobel.org/plant-intelligence-our-5-senses-15-more/
