La dansa com a ritual o litúrgia ha estat sempre una manera d'honrar el sagrat i el misteri. La dansa permet fluir amb l'espiral de la vida d'una manera natural i, ben realitzada, pot tenir implicacions profundes per a la curació, la psicoteràpia, el creixement espiritual, i el desplegament del potencial humà.
El ball amb música estrepitosa oplvica i que ens fa oblidar-nos de la realitat no posseeix aquesta facultat, ens separa de la font i ens fa ser menys conscients del moment present. Si ballem per seduir, per fugir de la nostra realitat o perquè els altres ens adminren, llavors res té a veure amb la dansa sagrada. L'Ànima jove, encara no ha après prou i el nic camí de sortida que troba és moltes vegades repetir els seus errors de manera inconscient.
La dansa sagrada "connectada" que pot fer qualsevol persona i en qualsevol moment és la que ens interessa. Pot ser part d'una antiga tradició o pot sorgir de forma espontània. Quan un es deixar anar, el flux natural d'energia tendeix a portar-te cap a una dansa que obre els canals del cos i ajuda a eliminar bloquejos emocionals antics o sistemes de creences obsolets.
La dansa sagrada ens transmet un ensenyament crucial: si ens permetem ballar amb la vida fluiremos en una mena de ball on no hi ha d'haver la resistència ni el dolor. La resistència i el dolor són fruit del nostre oblit. L'acceptació de qualsevol conflicte és el primer pas per començar aquesta dansa amb la vida en la qual és possible fluir sense resistència, practicant el Wu Wei, les coses succeeixen i nosaltres ens adaptem a elles d'una manera harmoniós. La dansa ha de recordar-nos que podem estar més conscients, que és possible ballar amb la vida sense necessitat de patir, mostrant certa elegància, bellesa i equilibri natural. Tota dansa que no compleixi aquests requisits ens separa de la font i és per tant un malbaratament d'energia inútil.
Dansar no és només ballar sinó que també és "escoltar". Escoltar la teva soroll intern i aquella veu que parla en el silenci. La veu de la presència. A mesura que l'habilitat d'escoltar creix i s'expandeix la consciència, és més fàcil entrar en contacte amb la nostra essència, el que veritablement som cada un en aquell nivell en què tots som iguals. En la dansa s'integren la meditació i l'acció, la dissolució de la barrera entre la contemplació i la vida quotidiana, connectant amb l'energia interna o el Chi.
Ballant en la teva pròpia habitació, en una classe o en grup, sol o amb espectadors, et converteixes en el creador de la teva pròpia dansa, el teu propi moviment, en carregar el teu cos, et sents com el modelador del teu propi destí, fins i tot pots arribar a experimentar una sensació d'unitat amb el grup, amb el públic, amb el món i amb la humanitat.
L'alliberament dels nostres bloquejos ens permet reconnectar amb la font, i començar un llarg i al mateix temps simple procés d'auto-descobriment. No tots els que ballen es poden beneficiar d'aquesta situació. Per als dansaires "ocupats", que no estan usant les seves forces conscientment i que es preocupen més per que diran o per fer-ho bé que per ser un instrument o canal de la font que s'expressa a través d'ells, la dansa pot ser divertida però no d'ajuda espiritual.
Per això és important abans de començar a ballar buscar un espai tranquil on ningú ens molesti, calmar la ment i les emocions i respirar lentament. És necessari crear un espai per al ball, no serveix un lloc amb molt soroll o on l'ambient estigui molt carregat amb un altre tipus d'energies. És important que l'espai respecti el flux harmònic de la vida per aconseguir donar-li un sentit a la finalitat de la dansa. Fer un cercle, una espiral doble, o amb el disseny d'un laberint amb entrada i sortida, poden ser algunes idees a tenir en compte quan la dansa és en grup.
Deixa de banda les expectatives personals. No danses per competir sinó per integrar el teu cos amb forces superiors. És possible fins i tot que al principi la ment es rebel·li i no et deixi d'estar en calma. Però res és més erroni d'intentar dominar-la. Cal perseverar en profund estat meditatiu i en serena expectació per així reconduir a la ment cap a la font cada vegada que es separi, i posar, per fi, silenci a aquest xerrameca i soroll interior.
Així, amb la dansa podrem refinar i purificar la nostra vida emocional i al mateix temps ens connecta amb la vida espiritual sense separar-nos de la terra que és on hem d'estar. Si la música transmet alguna cosa positiva i estem conscients en aquell moment, podrem harmonitzar-nos amb allò que es transmet, i en aquest instant ens oblidarem de nosaltres mateixos i podrem ser el que la música transmet: alegria, pau, amor, felicitat ...
Si la dansa ho permet és molt més enriquidor aconseguir un moviment en grup i resistir la temptació del ball individual, així es treballa l'anul·lació de l'ego en bé dels altres. Un petit grup que es reuneix a la recerca de la llum aconsegueixen ser una torxa per a la humanitat.
Quan es dansa en un cercle, el cercle s'ha de mantenir clarament en aquesta posició, així és bo posar un objecte o símbol al centre per recordar-nos que mai hem d'oblidar ni separar-nos del nostre centre i que el nostre centre és el mateix que el de tots els altres. Al principi de la dansa comences sentint plenament el teu propi cos i després gradualment et connectes amb tot el cercle.
Cal permetre que existeixi el silenci. Després de la música, la dansa i el moviment ve a continuació la parada i entrar en silenci. En aquest silenci es poden absorbir les qualitats evocades durant el ball. Aquesta és la part més important de la dansa, de manera que no cal afanyar. El poder de la presència és més gran durant el silenci, és per això que si has preparat un espai i l'energia ha fluït, ara has interioritzar-la.
Aquest estat "particular" que has aconseguit, i que és assimilable a una meditació dirigida, a poc a poc si segueixes practicant, s'anirà fent més habitual en tu. Així arribaràs a un punt en què només escoltar els ritmes o les melodies al cotxe et permetran "reconectarte" i estar en aquest mateix estat de pau i sintonització en qualsevol situació.
Quan danses en cercles teus moviments s'assemblen als de la Terra. Tu vols ballar causa de que el teu cos físic no s'adapta completament als ritmes i moviments del nostre planeta i inconscientment sents que has de fer alguna cosa per equilibrar-. La dansa ajuda a això a causa que incideix directament sobre el nostre cos etèric. Fent aquests moviments aconsegueixes seguir al teu cos etèric i que aquest es recarregui. L'esforç en un esport competitiu ens fa desgastar el cos físic però no ens connecta amb el cos etèric. A causa de l'alienació que existeix avui en dia, per als que treballem en oficines, se'ns fa necessari fer algun esport físic, però aquest esforç ens desconnecta de la nostra part espiritual. El Tai Chi o el Ioga funcionen d'una manera similar a la dansa i ens reconnecten també amb el nostre cos etèric i és per això que intuïtivament molta gent se sent millor després de la seva sessió diària o setmanal. Si beus molt alcohol i et vas al llit veuràs que el teu cap segueix donant voltes. Això és perquè l'alcohol fa que el teu cos astral ball en cercles i el resultat no és gens enriquidor ja que no et permet estar gens conscient de tu mateix i de la teva realitat espiritual.
La dansa sagrada té un enfocament molt semblant a què es fa servir en el ioga, el tai-txi, la meditacin i altres pràctiques. Escull la que ms s'adapti a tu i convirtela en un instrument, mai en una finalitat. Recorda que un autntic ritual ha de connectar-te amb la font però no és la font.
> Vist a: http://www.pensamientoconsciente.com/?p=1077
