Marc Torra (Urus)
«Hi ha una profecia antiga present en moltes tradicions. Ella ens parla de la fi d'una Era basada en el materialisme i l'inici d'una altra, centrada en l'espiritualitat. »
La Profecia en el Tarot
L'ARCANA MAJOR XVII del tarot, cridada la "Estrella", ens mostra a una dona nua, abocant aigua des de dos càntirs, amb un estel de 16 puntes brillant al centre del firmament, i un ocell ibis que observa postrat sobre la copa d' un arbre. Aquesta arcana simbolitza la saviesa i la visi d'un nou futur. Ens anuncia l'alba, i en el tarot la mateixa està vinculada al signe d'Aquari.
Ella sembla simbolitzar la deessa grega Temis, filla d'Urà (el Cel) i Gaia (La Terra). Temis, anomenada Ma'at a l'antic Egipte, representa la justícia, i d'aquí la paraula magistrat. Per això que moltes vegades ens apareix amb els ulls embenats (imparcialitat), sostenint una espasa en una mà (capacitat de discriminació), i una balança en l'altra (equilibri). I no obstant això Temis no simbolitza la justícia impartida per l'ésser humà, la qual moltes vegades pot ser arbitrària, sinó aquella que sorgeix de l'ordre natural, de l'equilibri còsmic, de la comprensió de les lleis que regeixen la natura.
L'alba que ens anuncia "L'Estel" va venir precedit per un despertar, el qual es va donar durant la carta XVI, anomenada "la Torre". La Torre representa el despertar del miratge del materialisme, l'apocalipsi, paraula d'origen grec que justament significa "destapar el vel, adonar-se, o revelar". I la materialitat de la qual despertem la tenim simbolitzada en la carta anterior, la XV, anomenada "el Diable". Va ser un despertar intern, i al seu torn col·lectiu; un despertar que de fet s'està donant en aquests moments, a mesura que escric aquestes línies l'abril del 2012.
La carta XVII (L'Estel) ens promet doncs un futur d'harmonia, si aconseguim que la llum prevalgui en cadascun dels nostres cors. La carta XVI (La Torre) ens porta el missatge diví, perquè despertem del somni de la materialitat, perquè destapem el vel que cobreix la nostra llum interna. Ens profetitza un despertar que vindrà causat per l'astre Sol, aparentment sota la forma d'una erupció solar, a partir de la qual ens adonarem que hem basat tota la nostra civilització i forma de vida en una il·lusió tecnològica. La ment va projectar tots aquests artificis, fent que ens oblidéssim que realment érem Esperit.
A la carta XVII (L'Estrella) del tarot també ens apareix un ocell Ibis, símbol de Tot, l'escrivà dels déus, anomenat Hermes en la tradició Grega o Mercuri a la Romana. El ibis està postrat sobre l'Axis Mundi o Eix del Món i que en aquesta ocasió ens apareix representat sota la forma d'un arbre, però que en moltes altres ocasions també l'hi representa com una muntanya. Ell observa el treball realitzat, un cop el despertar va tenir lloc.
L'au Fènix
L'AVE IBIS també representa Bennu, anomenat au Fenix pels grecs, i que els antics egipcis vinculaven al sol naixent, a la ciutat de Heliopolis (ciutat del sol en grec) i al déu Sol Ra. En aquesta mitologia l'au es prostrava sobre el Benben, la muntanya primordial, des de la qual s'observa cada nova albada. Aquesta muntanya torna a simbolitzar el Axis Mundi, aquell punt central des del qual podem accedir tant al món de sota com al de dalt.
Segons ens expliquen diversos mites i llegendes, l'au Fènix vivia cinc-cents anys. Per exemple, narra dóna Epístola als Corintis de Climent de Roma "Hi una au, anomenada fènix. Aquesta és l'única de la seva espècie, viu cinc-cents anys (...) Llavors els sacerdots examinen els registres dels temps, i troben que ha vingut quan s'han complert els cinc-cents anys. Transcorreguts els 500 anys ella mateixa es llançava a la pira funerària, per renéixer cinc-cents anys després amb tota la seva esplendor i viure durant altres cinc-cents anys. El mite d'au Fènix sembla referir-se al procés d'auge i decadència civilizacional, el qual s'ha observat que històricament segueix cicles de cinc segles.
«Itzam-Yeh» l'Ave Celestial
ENTRE ELS MAIES, a l'au que es postra sobre l'Axis Mundi es la flama Itzam-Yeh o Au Celestial, i el Axis Mundi és el Wakah-Chan, l'arbre csmico o arbre creu . Itzam Yeh és l'animal totmico de Itzam Na, el Déu suprem, l'essència de la força creativa del cosmos. És doncs el mateix Itzam Na manifestndose com au en alusin al món de dalt.
Quetzalcoatl
ELS DIVERSOS POBLES del Anawak (Mesoamerica) tamb representaven l'arbre Csmico amb un Quetzal o au postrada sobre la seva copa. A l'esquerra observem a Quetzalcoatl, la serp emplumada, mentre que el de la dreta és Xochipilli, el prncipe de les flors. Ells evoquen el moviment unificador, de descens al món de sota (Quetzalcoatl) i ascensi al món de dalt (Xochipilli). D'aquí que l'arbre Csmico sigui el Axis Mundi, el qual uneix els tres mons, tamb simbolitzi Va lctia, i finalment la columna vertebral en l'ésser humà, amb el canal energètic lateral pel qual ascendeix l'energia i l'altre pel qual descendeix. Una imatge similar l'observem en la segona pgina del cdice Selden.
La Partida de Quetzalcoatl
Quetzalcóatl TAMB ÉS el títol nahuatl atorgant al sacerdot suprem, el llinatge és restablert a partir de la manifestació de diversos profetes històrics, l'últim dels quals va ser Topiltzin, rei de Tula . Topiltzin morir lanzndose a la seva pròpia pira funerària, prop de la costa de Coatzacoalcos, actual estat de Veracruz. Es diu que:
Quan va cremar, al punt es va alçar el seu cor d'entre les cendres, i van venir a veure-ho tots els ocells boniques que remunten el cel. El seu cor va ascendir, refulgent com un jade, i va entrar al cel. I diuen els vells que es va convertir en l'estrella que surt a l'alba (Annals de Cuauhtitlan).
Segons el cronista Diego de Landa, tal succés va esdevenir l'últim dia de la vintena de Xul, equivalent al 12 de Novembre l'any 999. Observem en l'auto-immolació de Quetzalcoatl al foc un clar paral·lelisme amb el mite de l'Au Fènix. També s'explica que quatre anys després va tornar del món dels morts o món de baix, just el temps necessari per anunciar que algun dia tornaria. Això ho va fer dient:
Alegreu! S'acosta un nou dia, el dia magnífic, de radiant bellesa, quan al meu rostre hagi de tornar. Llavors em veureu! En aquest dia comprendreu les raons divines, aixecaré la meva collita i recolliré el sembrat. Llavors desapareixerà per sempre l'animal maligne i vosaltres podreu caminar en pau. [8. Frank Díaz "L'Evangeli de la Serp Emplumada" Editorial Tom. Mèxic 2000.]
Amb aquella nova reencarnació del Quetzalcóatl l, és a dir, amb el naixement de Topiltzin, es va iniciar un nou cicle de civilització que va durar deu Focs Nous, equivalent a 520 anys atès que cada Foc Nou dura 52 anys. Aquesta xifra correspon al cicle de sincronització entre l'any solar i el calendari Tzolk'in (maia) o Tonalpohualli (asteca) de 260 dies. És a dir, cada 52 anys solars dos calendaris tornen a iniciar-se en el moment en què el Sol es troba en el mateix punt de l'eclíptica, és a dir, un mateix dia de l'any. Observem en aquests cicles de 5 segles i concretament de 520 anys un segon paral·lelisme amb el mite de l'Au Fènix.
L'arribada del seu germà bessó
VA SER EXACTAMENT 10 Focs Nous després o transcorreguts 520 anys solars des de la partida de Quetzalcoatl al 999, que Hernán Cortés va arribar a les costes del Yucatán per al transcurs d'aquest mateix any conquerir les terres que actualment anomenem Mèxic. Això succeïa concretament al febrer del 1519. S'acabava doncs el dia de 520 anys iniciat per l'última reencarnació de la serp emplumada, iniciant-se una nit que havia de durar el mateix període de temps.
N'hi ha que diuen que Moctezuma va veure en Hernán Cortés el retorn de Quetzalcoatl. I no obstant això m'inclino a pensar que realment va veure en ell no a Quetzalcoatl sinó a Xólotl, el seu germà bessó .. Xólotl era el déu del foc i simbolitzava l'estel (Venus) de l'vespre, aquell que protegeix al Sol quan la nit es s'endinsa en l'inframundo. Segons la mitologia anáwak, ell va lliurar a l'ésser humà el coneixement. A la Bíblia ve representat per Llucifer (El que dóna la llum), la serp que tempta a Eva a menjar el fruit de l'arbre prohibit. Mentre que Quetzalcoatl està vinculat al estel del matí, ja que expliquen les llegendes que en morir es va transformar en el Venus matutí. Aquell qui va partir al 999 va anunciar l'inici del dia: Quetzalcoatl (expressió divina), Topiltzin (la seva reencarnació humana), o l'Estel del matí (manifestació celeste); mentre que el que va arribar al 1419 anunciava l'inici de la nit: Xólotl (expressió divina), Hernan Cortés (el seu reencarnació humana), o l'estel de l'vespre (manifestació celeste).
El Camí de Wiracocha
ENTRE ELS inkas, a cada cicle de 500 anys l'hi crida Pachakuti, paraula que en quítxua significa literalment: l'espai-temps (pacha) del revés o invertit (cuti). Pachakuti fa doncs referència a la inversió còsmica de l'espai-temps que té lloc cada cinc segles, quan es passa del dia civilizacional a la nit, o viceversa.
L'arribada de Pizarro a terres inkas uns set anys després que Hernan Cortés arribés a terres mexicanes va marcar el final d'un dia que s'havia iniciat amb el primer dels dotze monarques inkas, anomenat Manco Cápac, paraules que signifiquen literalment el governant (Manco ) just (Cápac). I de la mateixa manera que els asteques, els inkas van saber que arribava la fi d'un període i l'inici de la seva fase nocturna. No per casualitat, Pizarro i els seus esbirros van arribar just a la costa en què segles abans Wiracocha, el profeta d'aquelles terres, va desaparèixer caminant sobre les aigües. D'aquí el seu nom d'escuma (wira) i llac o mar (cocha). Wirachocha es va aparèixer sobre les aigües del llac Titicaca, per desplaçant-se sobre una diagonal de 45 graus, que creua el Cusco i Cajamarca, i desaparèixer sobre les aigües del mar de Tombis, a l'oceà Pacífic.
Per aquest motiu no ens ha de sorprendre que quan Pizarro va emprendre el mateix camí, però de descens, a la recerca de l'or del Cusco, els inkas sabessin que per a ells estava iniciant-se la llarga nit dels cinc-cents anys. És per això que Pizarro va poder conquerir tot un imperi amb 168 soldats i 37 cavalls. Com el Xólotl dels asteques, l'estel del vespre, aquell que apareix amb la posta de sol per acompanyar al nostre astre a l'inframón, Pizarro descendia pel camí de Wiracocha per informar que es feia de nit a Amèrica alhora que sortia el Sol a Europa, després de la llarga nit medieval.
Trànsits de Venus
VEIEM COM LES diverses civilitzacions, tant andines com mesoamericanas, van ser plenament conscients dels cicles que regeixen la història, de l'auge i decadència civilizacional, el qual segueix un cicle d'aproximadament 500 anys. Va ser un coneixement que tal com podem comprovar en la llegenda de l'au Fènix, també va ser reconegut pels antics egipcis, perses o Grecs, entre d'altres.
Aquests períodes estan vinculats als trànsits de Venus. Astronòmicament es diu trànsit al pas aparent dels dos planetes interiors (Mercuri i Venus) per davant de la volta solar. Tals trànsits se succeeixen en parells, separats vuit anys l'un de l'altre, distant cada parell entre 105, 5 i 121, 5 anys. El trànsit de Venus més recent va tenir el seu node descendent el 8 de juny del 2004 i el seu parell ascendent està previst per al 6 de juny del 2012. Si tornem 1040 anys al passat, ens trobem amb la data 972, cinc anys abans que Topiltzin fos nomenat rei de Tula. Cada 1040 anys es sincronitzen el calendari solar i el Tonalpowalli o cicle de 260 dies. També es sincronitzen el cicle sinòptic de la Lluna i l'any solar. I finalment correspon a la meitat del període de sincronització entre el cicle sinòptic de Venus i l'any solar, el qual és de 2080 anys. El cicle de 1040 anys va ser tan important entre les cultures del anáwak que l'hi va venir a cridar mil·lenni tolteca, amb els seus 520 anys diürns i 520 nocturns.
Setze dies abans del 6 de juny del 2012 està tenint lloc un altre fenomen astronòmic de gran transcendència: un eclipsi angular de Sol pertanyent a la sèrie Saros 128. L'eclipsi amb què es va iniciar aquesta sèrie es va produir el 29 d'agost de 984 dC, quan Topiltzin ja era rei de Tula. Observem doncs tot un conjunt d'esdeveniments astronòmics que ens vinculen a un període en el qual l'anterior reencarnació de Quetzalcoatl començava a ser reconegut com a tal.
El Retorn de Quetzalcoatl
ABANS DE LA SEVA partida, Quetzalcoatl va anunciar:
Alegreu! S'acosta un nou dóna, el dia magnfico, de radiant bellesa, quan el meu rostre hagi de tornar. Llavors em veureu! En aquest dóna comprenderis les raons divines, aixecar la meva collita i recollir el sembrat. Llavors desaparèixer per sempre l'animal maligne i vosaltres podreu caminar en pau- [15. Frank Daz L'Evangeli de la Serp Emplumada Editorial Tom. Mexic 2000.]
Vam veure com en el tarot aquest animal maligne vena representat per la carta XV (El Diable). En l'Apocalipsi de Sant Joan ve representat per la Bèstia, el nombre és el 666 i que en nombres romans s'escriu DCLXVI, és a dir D (500) + C (100) + L (50) + X (10) + V (5) + I (1). Per constituir dit nombre s'han utilitzat tots els smbols de la numeració romana almenys el M, el qual equival a 1000. Sembla doncs que s'est referint a l'acte de comptar, de quantificar-ho tot, de donar-li un valor monetari tant al material com a l'immaterial, i fins i tot a la vida, una cosa que per definici fa el Mercat.
Que no ens sorprengui doncs que en Mesoamrica s'esperi el retorn de Quetzalcoatl, i que hagin aquells que ho prediguin per al període de l'trnsit de Venus per davant de l'esfera celeste el proper 6 de juny. Diu la profeca que durant el temps que est amb nosaltres de retorn:
En aquest temps es demanar als pobles que es donen en amorós matrimoni a la porta d'or, i es casar el poble a la casa dels quatre rumbs. Llavors ens pedirn que ens posem de peu (sobre) les nostres sandàlies perquè ens espiritualicemos. He aqu, el món desperta amb aquesta unió; he aqu, ja estem dempeus.
Dit text pertany al Chilam Balam, i és un anunci del Katun 4 Ajau, el undcimo katun del compte, el qual comen el 21 de setembre del 1618 i finalitza el 23 de desembre del 2012. En ell es diu:
Chichn ITSA és el seient d'aquest katun. Volverna la seva ciutat els itsaes, (paraula que significa bruixots de l'aigua i que denota als fundadors de la ciutat de Chichn Itza). Vindr el quetzal. Arribar el rebrot. Arribar el del Lloc dels Quatre arbres. Arribar el qual derram la seva sang. Vindr Quetzalcoatl, la Serp Emplumada. I amb ells de nou arribar el ITSA. És la paraula de Déu
La Garsa Blanca
El primer de juny d'any (2012) una garsa blanca es va establir a l'estany situat a la plaça central del museu nacional d'antropologia de Mèxic. Això succeeixi en les dates que hi ha entre l'eclipsi angular del 20 de maig, moment en què segons la tradici es va iniciar el descens de l'energia crstica de la serp emplumada, i el 6 de juny, moment en què estava previst culminés aquest descens energètic.
L'eclipsi del 20 de maig va estar vinculat a l'inici del descens ja que aquest es va donar just quan el sol es trobava en conjunció amb les Plèiades. La mitologia maia cridava a les Plèiades el cascavell, i aquest punt representa els zero graus de la seva eclíptica, de manera similar a com per a Occident l'eclíptica comença a 0º Àries. Les Plèiades simbolitzen doncs el punt d'inici i la cua de la serp. Mentre que com ja hem vist, el trànsit de Venus del 6 de juny estaria vinculat a la culminació del retorn de Quetzalcoatl, la Serp Emplumada.
Que aparegui per primera vegada una garsa blanca al mig del museu d'antropologia de Mèxic no tindria més transcendència si no fos per les següents dues raons:
- La llegenda dels mexicas (asteques) expliquen que aquests procedien d'Aztlán, terra mítica situada més al nord. La paraula Aztlán significa justament "lloc de la garsa",
- René Guénon va escriure en una de les seves obres "El signe ideogràfic d'Aztlan o de Tula era la garsa blanca; el bernat i la cigonya exerceixen a Occident el mateix paper que el ibis a Orient, i aquests tres ocells figuren entre els emblemes de Crist; l'ibis era, entre els egipcis, un dels símbols del Thoth, és a dir, de la Saviesa "(Noms i Representacions Simbòliques dels Centres Espirituals).
La garsa blanca que va niar per primera vegada al museu nacional d'antropologia sembla ser la constatació que Quetzalcoatl va fer el seu descens i que la seva energia ara es troba entre nosaltres.
El Retorn del Inkarri
ALS ANDES ha un mite similar anomenat del Inkarri, vocable derivat de la contracció Inka Rei. Diu el mite que quan Pizarro, en la seva ruta descendent pel camí del Wiracocha cap al Cusco, va capturar a l'últim inka (Atawallpa) a Cajamarca, li amputo el cap i la va enviar a Espanya, com a prova de la seva mort. En canvi el seu cos el va esquarterar en quatre parts, les quals va enterrar en els quatre punts cardinals o en els quatre suyus (regions) de l'incanato. Aquí és on el mite es transforma en profecia en narrar com els seus quatre extremitats estan creixent, buscant el retrobar-se de nou, i que quan el cap torni d'allà on va ser portada i s'uneixi a les quatre extremitats, l'esperit del Inkarri rvolverá a estar amb nosaltres per restablir l'Tawantinsuyu (quatre regions del Sol), l'antic Estat Inca.
Les quatre parts creixent sembla constituir una al·legoria al "matrimoni dels pobles de la Terra" del qual ens parlava Quetzalcoatl. En l'esmentada al·legoria, cada membre enterrat en una direcció cardinal simbolitzaria els diferents pobles de la Terra vinculats a aquesta direcció, mentre que el seu creixement simbolitza l'increment del nombre de nosaltres que buscaran i desitjaran aquest matrimoni. Constitueix una unió que es formalitza en un lloc concret. Quetzalcoatl el va anomenar "el temple dels quatre rumbs", mentre que entre els Q'ero, descendents dels inkas, l'hi crida el «Mastay». La profecia del Mastay ens parla doncs de la "reintegració entre la gent de les quatre direccions" amb la que s'inicia una nova Era de pau i harmonia, a la qual anomenen «Taripay Pacha» (temps de retrobament amb nosaltres mateixos).
Expliquen les profecies dels Q'ero que el primer Inka Mallku (Savi Inka) emergirà i serà reconegut durant el pelegrinatge del Senyor Qoylluriti, La profecia narra que llavors aquell primer savi s'anirà retrobant amb els restants, fins a completar el nombre de dotze, la meitat dels quals seran homes i l'altra dones. Arribats a aquest punt, la profecia sembla unir-se amb moltes altres que prediuen el futur florida del Tawantinsuyu i de com aquesta zona inspirarà al món sencer. Un exemple el tenim en la profecia que Santa Rosa de Lima va pronunciar fa quatre segles.
Lloc, data i mètode
OBSERVEM COM UNA profecia ens esmenta el possible lloc: el pelegrinatge del Senyor de Qoylluriti, la qual es duu a terme just abans de Corpus Cristi, festivitat celebrada 60 dies després de Setmana Santa. I no obstant això no esmenta en quin any. Mentre que la profecia del retorn de Quetzalcoatl si està vinculada a una possible data: el 6 de juny del 2012, durant el trànsit de Venus per davant del Sol. I no obstant això, aquest any 2012 el dia culminant del pelegrinatge del Senyor Qoylluriti serà justament el 6 de juny.
Comentat això, encara que sigui a nivell anecdòtic, si és important tenir en compte que no podem esperar que ningú, sigui un individu o un grup, vagin a fer la feina per nosaltres. L'Era en la qual just entrem és la d'Aquari, signe zodiacal que s'oposa al de Leo. Si fos Leo, si que podríem esperar aquest líder messiànic i carismàtic que ens dirigeixi i ajudi a tothom, i no obstant això Aquari ens diu que ha de governar-nos l'esperit, és a dir, el desig per dur a terme les coses d'una certa manera. Ens diu que hem de constituir fórmules organitzatives al voltant del concepte de la xarxa, la solidaritat recíproca i la consciència tant planetària com universal. Que hem de prendre les decisions d'una forma orgànica, fluida ia partir del consens d'aquells a qui aquestes afectin.
A la carta XVII del tarot, anomenada l'Estrella, amb la qual es va iniciar aquest article ens apareixia la que sembla simbolitzar a la deessa grega Temis. A l'antiga Grècia ella vetllava sobre els assumptes comunitaris, especialment les assemblees, per assegurar-se que les decisions s'aconseguien per consens. Per aquest motiu Temis no hagi tornat per governar sinó per ensenyar-nos a viure de nou en harmonia amb el medi, perquè l'energia vital torni a fluir omplint el llit d'un riu que o s'ha assecat o ho hem contaminat. Ella ve perquè aprenguem a prendre les decisions de manera conjunta, constituint assemblees i formant xarxes, i sense la necessitat de ser governats. Per aconseguir-ho no hem d'inventar res, sinó simplement emular la natura. Emular el nostre cos, en el qual conviuen i s'organitzen trilions de cèl·lules, sense que unes manin sobre les altres. I això que nosaltres tan sols som set mil milions.
2012, Marc Torra (Urus) per mastay.info
