La major part de nosaltres anem caminant per la vida sense objectiu, sense destí, sense la menor idea del nostre motiu, sense comprendre quin camí és el que estem recorrent, ni perquè ho estem fent. Quan som conscients d'aquesta falta absoluta d'objectiu, i observem que estem caminant amb grans i constants esforços, i sense cap idea respecte de la fi cap al qual ens dirigim, llavors descendeix sobre nosaltres una mena de formigueig, de neguit, de desorientació. Ens sentim perduts, abandonats, sense esperança. Arriba a nosaltres una mena d'escepticisme, de desil·lusió, d'avorriment i, ens preguntem: de si després de tot, val la pena l'trobar el treball de viure i de respirar, davant del que tenim per davant, que ens sembla desconegut. Però És realment impossible fer una conjectura respecte de la ra de la nostra existència?
Aquesta pregunta, provinent de la tristesa, de la desesperacin, de la desesperança i de l'avorriment, feta per nosaltres en el moment que tenim coneixement de la inconsistència de la nostra vida, és probablement la mateixa pregunta que tots s'han fet en totes les poques anteriors a la nostra.
Només arribar al coneixement de la inutilitat d'una vida sense objectiu, només arribar a la pregunta de quina s la ra de la nostra existència, és com haver arribat a tocar les borles de l'ànima. A partir d'aquí, comença la feina de la nostra existència: descobrir la ra de ser i treballar per a la consecuci d'aquesta raó, treballar per abastar la totalitat de l'ànima, no nom el del seu embolcall.
Al principi, fins i tot sembla que podem conformar-nos amb saber com canviar el dolor pel plaer; o el que és el mateix, trobar per mitjà de qu procediment pot regular la consciència, a fi de que la sensacinms agradable sigui la que sempre es experimenti. Per això tenim una eina poderosa: la ment. Regular la consciència pot ser aconseguit per l'esforç del pensament.
Si una persona manté la seva ment fixa en algun assumpte determinat amb la concentraci suficient, obté, ms aviat oms tard, la illuminaci respecte al mateix. A la persona que aconsegueix això se'n diu geni, inventor, inspirat.
Per tant, si en lloc de mantenir el pensament concentrat en un assumpte determinat, el mantenim concentrat en el no res ?, en la respiraci ?, en les sensacions del cos ?, en definitiva ens mantenim en meditacin, llegaramos no a la illuminaci sobre l'assumpte en el qual estuviramos concentrats, llegaramos a la illuminaci absoluta, llegaramos a la uni n amb l'ànima.
Per això, cal valor, ja que podem estar concentrats en les nostres pors, temps i temps, sense avorrir-nos, sense cansar-nos, sense voluntat, arribant a la "il·luminació" en les nostres misèries, i no som capaços d'utilitzar ni un gram de voluntat per aconseguir la Il·luminació amb majúscula.
Arribar a saber quina és la raó de la nostra existència, abandonar aquesta convicció i no treballar per això, és com arribar al cim d'una muntanya, amb gran esforç, i en arribar a dalt, estirar-se i deixar-se caure rodant pel vessant de la muntanya, per tornar una altra vegada a la vall. No !, un cop a dalt de la primera cim, cal mantenir-se en el cim, sense por, sense vacil·lació, per buscar la següent cim i començar la següent escalada.
Cada persona se sent atreta per determinats plaers, i troba en la seva consecució el més gran dels delits. I naturalment, durant la seva vida, es dirigeix a aquests plaers d'una manera fins i tot inconscient, de la mateixa manera que el gira-sol es va tornant cap al sol. Però, quina curiós !, cada vegada que s'aconsegueix el plaer, aquest es perd, i tornada a començar. És una lluita permanent, és un treball que oprimeix terriblement l'ànima. És més, realment mai s'arriba al plaer, perquè al final aquest s'escapa. I això passa perquè es pretén satisfer les necessitats de l'ànima pel contacte d'objectes externs. És impossible que res de l'exterior pugui satisfer en ser intern, que és el que regna a l'interior, i que no té sentits per a la matèria. Res li limita a l'ésser interior, és a tot arreu, està en l'Univers, i l'Univers seria incomplet sense l'ésser interior.
Aquesta és la raó de la vida. Conèixer la grandesa de l'ésser interior i connectar amb ell. Qualsevol altra significació que se li vulgui donar a la vida no té sentit.
Per tant, amics / es, quan arribeu a aquesta conclusió, quan arribeu a la raó de la vostra existència, abandonar la persecució dels plaers externs, perquè seguireu pujant, amb esforç, al cim i rodant immediatament cap avall, per tornar a pujar i tornar a caure.
[Youtube] https://www.youtube.com/watch?v=g8VqIFSrFUU [/ youtube]
Font: http://elincavuelveacasa.blogspot.com/2011/10/la-razon-de-la-vida.html
