La sort no existeix i el destí depèn dels propis actes i pensaments
1.- El primer és millorar la salut.
Per a això cal respirar amb la major freqüència possible, profunda yrtmica, omplint bé els pulmons, a l'aire lliure o apuntat a una finestra. Beure diàriament en petits glops, dos litres d'aigua, menjar moltes fruites, mastegar els aliments de la manera ms perfecte possible, evitar l'alcohol, el tabac i les medicines, llevat que estiguessis per alguna causa greu sotmès a un tractament. Baarte diàriament, és un hbito que deus a la teva pròpia dignitat.
2.- Desterrar absolutament del teu ànim, per més motius que existeixin, tota idea de pessimisme, rancor, odi, tedi, tristesa, venjança i pobresa.
Fugir com de la pesta de tota ocasió de tractar a persones maldients, vicioses, roïns, murmuradores, indolents, xafarderes, vanitoses o vulgars i inferiors per natural baixesa d'enteniment o per tòpics sensualistes que formen la base dels seus discursos o ocupacions. L'observança d'aquesta regla és d'importància decisiva: es tracta de canviar l'espiritual contextura de la teva ànima. És l'únic mitjà de canviar el teu destí, ja que aquest depèn dels nostres actes i pensaments. L'atzar no existeix.
3.- Fes tot el bé possible.
Ha protegit tot desgraciat sempre que puguis, però mai tinguis debilitats per cap persona. Has de tenir cura teves pròpies energies i fugir de tot sentimentalisme.
4.- Cal oblidar tota ofensa, més encara: esforça't per pensar bé del teu major enemic.
La teva ànima és un temple que no ha de ser mai profanat per l'odi. Tots els grans éssers s'han deixat guiar per aquesta suau veu interior, però no et parlés així de sobte, has de preparar-te per un temps; destruir les superposades capes de vells hàbits, pensaments i errors que pesen sobre el teu esperit, que és diví i perfecte en si, però impotent per l'imperfecte del vehicle que li ofereixes avui per manifestar-se, la carn flaca.
5.- Has recollir-te cada dia a on ningú pugui torbar, si més no per mitja hora, seure el més còmodament possible amb els ulls mig aclucats i no pensar en res.
Això et fortifica enèrgicament i et posa en contacte amb les bones influències. En aquest estat de recolliment i silenci, solen ocórrer-se'ns de vegades lluminoses idees, susceptibles de canviar tota una existència. Amb el temps tots els problemes que es presenten seran resolts victoriosament per una veu interior que et guiés en tals instants de silenci, tot sol amb la teva consciència. Aquest és el daimon que parla Sòcrates.
6.- Has de guardar absolut silenci de tots els teus assumptes personals.
Abstenir-se, com si haguessis fet jurament solemne, de referir als altres, fins i tot dels teus més íntims tot quant pensis, sentis, sàpigues, aprenguis, sospites o descobreixis. Per un llarg temps almenys has de ser com casa tapiada o jardí segellat. És regla de summa importància.
7.- Mai temes als homes ni t'inspiri sobresalt el dia de demà.
Tingues la teva ànima forta i neta i tot et sortirà bé. Mai et creguis sol ni feble, perquè hi ha darrere teu exèrcits poderosos, que no conceps ni en somnis. Si eleves el teu esperit no hi haurà mal que pugui tocar-te. L'únic enemic a qui has de témer és a tu mateix. La por i desconfiança en el futur són mares funestes de tots els fracassos, atreuen les dolentes influències i amb elles el desastre. Si estudies atentament a les persones de bona sort, veuràs que intuïtivament, observen gran part de les regles que precedeixen. Moltes de les que Allegan gran riquesa, molt cert és que no són del tot bones persones, en el sentit recte, però posseeixen moltes virtuts que dalt s'esmenten. D'altra banda, la riquesa no és sinònim d'aquesta; pot ser un dels factors que a ella condueix, pel poder que ens dóna per a exercir grans i nobles obres; però l'aquesta més duradora només s'aconsegueix per altres camins; allà on mai impera l'egoisme. Mai et queixis de res, domina els teus sentits; fuig tant de la humilitat com de la vanitat, la humilitat sostreu forces i la vanitat les paralitza.
font:
Les 7 regles de Paracelso
