El somni americà és la seva meta, i per això milers de migrants centreamericans comencen una aventura plena d'amargor que recorre diversos estats mexicans.
Homes, dones i fins i tot nens, inicien aquesta travessia exposats a milers de perills, creuen territoris de grups delictius com les Maras i el Cartell dels Zetas.
Tot això amb una sola meta: arribar a La Bèstia, el tren que transporta mercaderia des del sud de Mèxic fins a ciutats frontereres amb els Estats Units, on intentessin creuar ja sigui pel desert, saltant els murs, o via fins i tot a alguna banda de polleros (persones que es dediquen a lucrar amb les desgràcies d'aquests migrants i que a canvi de fins a 4000 dòlars, prometen "passar-" per als Estats Units d'Amèrica del Nord, sense gens de garanties. Molts d'ells, han estat abandonats a la seva sort en el desert, dins del contenidor d'un tràiler, amb més de 40 graus de temperatura, i on no hi ha espai per moure ni una cama, sentint la mort com passa al seu costat).
Els perills són incalculables en el trajecte per als que s'atreveixen a viure l'experiència: moltes vegades són assaltats, segrestats per cartells de la droga per utilitzar-los com a carn de canó, fins i tot poden quedar adormits al sostre dels vagons i caure tenint una mort immediata o sent mutilats.
Dins de tot aquest recorregut, hi ha un recés d'esperança que mitiga una mica tot el dolor a què s'enfronten aquestes gairebé quatre-centes mil persones cada any.
L'ajuda solidària de les Patrones.
Fa ms de vint anys, originàries d'un poble molt humil en l'estat de Veracruz Mexic, unes dones anaven amb llet i pa al costat de les vies del tren quan un dels viatgers els crit:
-Mare dóna'm la teva llet, dóna'm el teu pa tenim gana.
Sense pensar-ho dues vegades aquestes dones el van lliurar a un home que anava penjat del Vagn.
Van arribar a casa van compartir la història amb els seus pares, i van acordar començar a fer de la seva rebost 30 àpats diaris, van recol·lectar ampolles de plstic per omplir-les de aigua i poder mitigar la set dels viatgers.
Potser algú en el seu sa judici no s'hagués compromès amb aquesta causa, ms quan el pare que era el principal proveïdor de la família, era un humil pagès.
La comunitat en un inici rebuig aquesta iniciativa. Van rebre amenaces per part dels seus veïns. Persones que en un inici van estar integrades en aquest projecte, van sortir davant tal situaci.
Gairebé set anys fent aquesta tasca sense rebre suport de ningú tots els dies de l'any, sempre amb els seus propis recursos, fins que la història comen a canviar.
Van començar a rebre suports d'alguns comerços locals (no del govern), donants annimos que els donaven arròs, pa o truites. Desprs de més de 20 anys, elaboren fins a 400 àpats diaris, però la seva tasca és poc coneguda.
Cada dóna estan esperant que passi el tren. No té un horari fix. És només esperar el xiulet que anuncia l'arribada d'aquest colós de ferro per sortir a corre-cuita i intentar alleujar una mica la fam de centenars de desconeguts que probablement mai tornin a veure.
Aquest és un exemple palpable d'amor incondicional. Més enllà de les paraules que tots en algun moment podem dir, els fets són més avassalladors.
Cal esmentar, que Les Patrones han estat inspiració per a altres poblacions, com Acaponeta Nayarit, un altre lloc de Mèxic que també es veu afectat amb el fenomen de la migració.
A l'agost de 2015 van ser nominades al Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia, després de la campanya en change.org que va aconseguir reunir més de 50 mil signatures de suport.
Actualment Norma, la seva portaveu, es troba en una gira informativa de les seves activitats a Espanya. Si vols participar en algun esdeveniment, contacta a NO VIOLÈNCIA 2018.
Carmen de la Penya González
Pamplona
