Egiptoha estat una destinació buscat en totes les poques de la història com el smbol de labsqueda espiritual. En ell conflueixen l'esplendor d'una civilizacin sorgida misteriosament i la majestuositat de la seva arquitectura i el seu art, les arrels culturals i espirituals d'Occident. Milers d'homes aventurers han recorregut les sorres delSaharaen la recerca de les petjades dels nostres avantpassats. Ara sabem que totes elles apuntaven cap al cel.
Podrst lligar els llaços de les Plyades o desatars els lligams de Orin
Job, 38:31
Cuandovisitamos Egiptoy ens introduïm en el meravellós món de la seva cultura, comprenem que hi ha un altre Egipte ms profund ims difcil d'percebre. Aquest Egipte, invisible per als sentits però suggerit a través de la seva magnfica arquitectura, es descobreix amb la intuiciny amb el cor.
Segons els propis egipcis tot l'Univers manifestat neix d'aquest altre món invisible. Tamb de l procedeix la vida que permet la permanent renovació.
La naturalesa d'aquest món invisible no és espai-temporal, material o energètica, sinó més aviat una naturalesa psíquica o astral, que els egipcis van cridar el Ka. Van identificar a aquest món interior, intermediari entre l'espiritualitat abstracta i l'univers terrestre, el Dwat, l'interior del Cel. Solia representar-se com el ventre de la deessa Nut, la volta del cel. Allà residien les formes de l'esperit, els seus cossos resplendents, que els egipcis van simbolitzar amb les mòmies.
El Egipte invisible estava presidit pel déu Osiris. A través de la seva passió i el seu renaixement en el més enllà, ensenyava els misteris de la connexió entre les dues cares de l'existència, la vida i la mort. Amb el temps, Osiris es va tornar el déu més important i la seva història es va expandir a través de la religió d'Isis, la seva germana i esposa. Com a símbol de la vida era el déu de la vegetació. Com a símbol de la mort era el sobirà del més enllà. La seva història va aportar al cristianisme molts dels seus secrets i elements rituals, com el Sant Sepulcre, la Divina Concepció, la passió, la devoció a la Mare de Déu, entre d'altres.
Osiris presidia la capital mística de l'Egipte invisible: Abidos. És una ciutat poc visitada pels turistes. Des de la prehistòria, els reis van construir allí les seves tombes i cenotafis.
Abidos mai va ser una gran ciutat sinó un lloc de pelegrinatge, un centre espiritual on cada egipci devia, física o simbòlicament, realitzar el seu pelegrinatge per al bé de la seva ànima.
Allà es troba un magnífic temple doble, construït sobre les ruïnes de temples antiquíssims. El santuari de Sethi I, amb el Osirión o tomba de l'ànima d'Osiris.
La geografia sagrada de l'antic Egipte integrava l'espai i el temps. La seva finalitat era reproduir a la Terra els valors que el món celeste. Constituïa així una unió directa entre el Cel i la Terra. Aquesta unió era celebrada a llocs geogràfics precisos. En aquests punts de convergència s'unien les potències de dalt i de baix. Allà es produïa una i altra vegada la hierogàmia, el matrimoni sagrat entre la deessa Cel (Nut) i el déu Terra (Geb).
La porta al Egipte Místic s'obre davant nostre convidant-nos a viatjar a través de la geografia dels seus temples, antics llocs d'iniciació, que s'estenen al llarg de tot el Nil formant la seva columna vertebral. Cada un d'ells guarda el secret d'un estadi d'iniciació de l'Escola de Misteris que hem conegut recentment com L'Ull d'Horus.
MÉS INFORMACIÓ:
http://www.viajesdelalma.com.ar/index.php/2018/06/22/egipto-2019/
