Cridem tendències recurrents a totes aquelles tendències personals que van en detriment de la nostra identitat i succeeixen recurrentment. En dir identitat, ens referim a la nostra autntica naturalesa, aquella amb la qual ens sentim identificats i no suposa ningn conflicte amb les nostres emocions, ideals, opinions En aquest cas, es tractés d'anar afins a la nostra autntica realitat profunda, de manera que ens realitzem a cada pas des de la nostra ms genuïna identitat, reafirmndonos en la nostra naturalesa ms pura, en la Veritat de qui Som.
No obstant això, és comú que al llarg de les nostres vides ens succeeixin coses que, encara que potser ens passin desapercebudes en el seu moment, representin l'estmul de situacions o comportaments que, a partir d'aquest moment, anirem arrossegant tota la nostra vida, preguntndonos: per qu jo, cada vegada que sempre em passa com a conseqüència? (I això em fa patir).
Ets d'aquelles persones que sempre que confien en una persona, aquesta els traeix? Et passa que cada vegada que tens una nova parella, et tracta de manera que et fa patir, per exemple, et enganya o et menysprea? Et aterreix parlar en públic? ...
Aquest sistema de sanació tracta d'alliberar "això" negatiu que sembla que ens passa sempre davant d'una situació o actuació concreta, al que també estem abocats i ens fa mal.
La persona a la qual li succeeix "això" no ets Tu. "Això" que sembla que forma part de tu, o de la teva sort, és una cosa que va sorgir en un moment donat perquè poguessis sobreviure en un determinat entorn o situació.
El teu naturalesa genuïna no porta incorporada aquesta tendència, però en algun moment alguna cosa va succeir que va provocar que fos necessària una actitud específica per poder formar part d'alguna cosa al que vas creure pertànyer. Les persones involucrades amb aquest entorn et van danyar, de manera que tu, per romandre formant part de "allò" vas adoptar una actitud concreta a través de la qual ja aconseguies sentir que tenies cabuda.
Aquestes tendències solen haver estat creades de nens, és per això que el més freqüent és trobar el punt de partida en les figures dels pares, encara que també hi ha la possibilitat de trobar-la en persones aparegudes posteriorment. Quan més petita en edat és la persona que adopta una tendència recurrent, més enquistada està i, per tant, més treball costa treure-la. En aquests casos és possible haver de fer diversos exercicis d'alliberament de la tendència, ja que a l'anar investigant en la nostra memòria emocional, solem trobar-nos no només el punt d'origen, sinó també situacions que, al llarg de la nostra vida, han anat refermant aquesta tendència en diferents situacions. En tot cas, és bo saber que, després de cada exercici, la tendència es va debilitant, fins a finalment aconseguir alliberar-se completament. És a dir, cada vegada que treballis en això, aconseguiràs resultats irreversibles.
Alguns exemples de "Tendències Recurrents":
- Un pare humiliava sempre a la seva filla, llavors ella, atès que sentia que el lloc emocional a què pertanyia era "ser la seva filla", va aprendre a mostrar-se inferior del que realment era. Es humiliava ella sola per a ser acceptada. Finalment, atreia parelles que li permetessin seguir amb el seu paper de víctima, és a dir, persones violentes que la menyspreaven.
- Un nen se sentia inferior al seu germà, perquè ell era més intel·ligent, llavors el primer va adoptar l'actitud de mentir per fer-se interessant, de manera que ningú li creia mai. Finalment, va adoptar un posat de mentider, i atreia persones més intel·ligents que descobrien les seves mentides, afermant així en la seva identitat la tendència de mentider, i les experiències sempre li mostraven que era inferior als altres.
- Li deien d'adolescent, a casa, que mai trobaria parella, perquè era molt gros, llavors cada vegada que coneixia a algú que li agradava, tendia a menjar indiscriminadament a causa de l'ansietat de tornar a donar aquesta imatge, de manera que engreixava, i aconseguia reproduir en cada intent la realitat que havia ingressat en la seva identitat.
- La seva mare li apabullaba parlant quan ella volia dir alguna cosa, i quan la nena aconseguia expressar-se, la interrompia sempre es mofava del que havia dit, encara amb altres persones davant. Finalment, aquesta nena desenvolupament tartamudeig i pànic escènic.
- Un nen amb molta creativitat va créixer al costat d'una figura paterna que constantment bloquejava els seus impulsos creatius. L'impuls intern d'aquest nen era pegar-li, però sabia que no podia. Finalment, va generar una tendència a els tics nerviosos.
- Quan era nena i es disgustava, la seva mare, lluny de servir de consol, suport i alleujament, l'amenaçava si plorava, i si no podia parar, li pegava. Quan sentia alegria, mostrava una ira irrefrenable i li impedia dur a terme aquells projectes que li provocaven la seva felicitat. Finalment, va trobar un home egoista i sense empatia, al costat del qual hauria de reprimir els seus vivències emocionals internes, en lloc de donar-se el plaer de compartir-les, perquè ell se les castigava emocionalment.
Treballarem amb l'alliberament de "això que no ets tu", i no obstant això "actua a través teu".
Exercici d'Alliberament de Tendències Recurrent:
Busca una postura còmoda. Et pots tombar. Respira profundament diverses vegades, mentre t'endinses amb la teva ment i les teves emocions en la identitat amb la que vols treballar. I rememora "aquesta" tendència de "tu" que sorgeix recurrentment i vols suprimir.
Els passos per a aquest exercici són:
- Identificar aquesta situació recurrent que no ens deixa avançar
- Re-conèixer (adonar-se) que va ser creada per nosaltres mateixos, per a cobrir una necessitat. En aquest moment de creació la necessitàvem per "sobreviure" (en un entorn concret, davant d'una il·lusió concreta, com a protecció d'una amenaça psicològica ...).
- Desgajarla de qui "jo sóc", desinvolucrarla de nosaltres i plantar-la davant la nostra consciència.
- Furgar en el punt de partida (quan va ser imprescindible per sobreviure), i treballar a fons amb tots els records a nivell de sentiments, pors, necessitat de suport, ... que ens va fer crear aquesta "identitat" de nosaltres mateixos, per tal d'acoblar-la a un puzle en el qual nosaltres, tal qual érem genuïnament, no teníem cabuda.
- Viatjar des del moment en què va ser necessària aquesta identitat a través de tot el recorregut en que ens va ser acompanyant, en la nostra vida, imposant la seva presència, privant-nos de tantes possibilitats de viure d'acord amb els que "sí" som encara estàvem obstruïts per ella .
- Reconèixer a aquesta identitat que ..
o la creem nosaltres mateixos
o En el moment de la seva creació va complir una funció imprescindible per a nosaltres.
o Ja no la necessitem. Ara aquesta energia que la compon pot tornar al tot, al seu origen. Ja va complir la seva missió. Estem agraïts, però ens hem d'acomiadar d'ella.
o elevar-la cap al nostre Ésser Superior i sentir com ja no és part de nosaltres (és normal sentir una mena de sensació de desemparament, d'enyorança -ara ens hem quedat una mica sols-).
o Sentir "qui s'és" alliberat d'aquesta identitat.
Sigues qui ets!
Graciela Bárbulo
www.gracielabarbulo.com
